stardate: 2.tbfc

ha costat temps i converses, propostes de llocs i de dates, canvis i recanvis de tot, però al final s'ha aconseguit concretar i decidir. ara ja està. la 2.tbfc està convocada pel primer cap de setmana de juny. i torna a ser a berlin. amb visita opcional a dresden. el líder no podia ser altre que el ferran de sempre. ell ja ho te tot organitzat i detallat al seu blog. només cal que qui vulgui s'hi apunti, es compri el bitllet i reservi l'hotel. la resta anirà sortint. i l'èxit, jo crec que arribats a aquest punt, podem dir que ja està assegurat.

tot i que no m'ho puc acabar d'imaginar. perquè encara que hi haurà gent que ja vaig conèixer en la 1.tbfc n'hi haurà de nous. encara que recordi perfectament com va ser aquella 1.tbfc aquesta serà diferent per força. però tindrà tantes coses semblants amb la primera que ha de tornar a ser màgica per força.

detalls:

sortim el divendres 1 de juny a les 10.35 del matí amb easyjet de barcelona, i arribem a berlín a les 13.20 (35,99 euros)

tornem el diumenge 3 de juny a les 5.00 i arribem a barcelona a les 19.35. (47,99 euros) qui vulgui pot allargar un dia pel mateix preu.

podeu comprar els bitllets aquí.

ens quedarem al motel one berlin-hauptbahnhof (69 euros la nit). si voleu compartir habitació surt més barat. podeu fer la reserva aquí o aquí berlin-hauptbahnhof@motel-one.com

si necessiteu ajuda només cal que ho digueu.

stardate: dos regals

inesperats, deliciosos, buscats, desitjats, fan que estigui contenta, em fan tornar a somniar, em fan venir un somriure als llavis cada vegada que hi penso, d'aquells que pots portar sempre allà on vagis, dels que fan que valgui la pena viure, ...

han fet que gaudís d'unes molt bones festes!

stardate: memòries de nadal

aquest nadal em fa pensar en

tu i els moments que hem passat junts

tu i el temps que fa que no ens veiem

tu, que feia un any que no ens dèiem res

vosaltres i els dies que vam ser tan propers

vosaltres, amb qui cada cop que ens veiem és una alegria

tu, amb qui m'agradaria tenir una millor relació

vosaltres, que sempre em sorpreneu quan us feu sentir tan properes

vosaltres a qui voldria malcriar però no us deixeu

tu, que sempre ets en el meu pensament

tu, a qui veuré aviat després de molt temps, i ja en tinc ganes!

tu i la teva felicitació que segurament no contestaré

tu, que em fas sentir que junts estem molt bé

vosaltres que sempre em convenceu de que sou amics

vosaltres que un dia vau deixar de voler que ens trobéssim

vosaltres amb qui celebro el nadal abans d'hora

tu, a qui permeto qualsevol cosa sense queixar-me, intentant consolar el teu dolor

vosaltres, que virtualment us feu propers

vosaltres, que ja no hi sereu més

...

stardate: dilemes

la convivència no sempre és fàcil. sovint hi ha malentesos. s'han de compartir els diferents caràcters, opinions, mals humors. també permet compartir bons rollos, alegries, celebracions. deu ser per això que a vegades m'agrada molt i altres vegades em surten unes ganes intenses de fer-me anacoreta.

últimament m'he estat plantejant si invertir en socializar o abandonar totalment la lluita de la socialització en dos (o potser tres) àmbits diferents. hi he pensat. m'ha fet patir l'haver de prendre una decisió. i he decidit deixar-ho per després de vacances i fer-ho amb calma.

les ganes de solitud em porten cap a un altre dilema. mar o muntanya. m'agradaria poder triar entre

per quan em decideixi definitivament per la vida d'ermitana. aquesta decisió també la deixo per després de vacances.

stardate: la llengua, un problema ètic

després de tota la ràbia que m'han fet sentir les reaccions a l'últim apunt me n'adono de què tot plegat ha valgut la pena.

per una banda, els primers comentaris van ser els que em van fer sentir ràbia. perquè em van fer conscient de la contradicció en la que visc.

recordo que sovint m'he queixat de la tria que han fet alguns amics de restaurants on no parlen en català, o on no tenen la carta en català, o on no tenen vins del país. i també recordo un vespre que buscant un restaurant per sopar ens vam asseure i aixecar de cinc restaurants diferents fins que no en vam trobar un que satisfés totes les condicions: que parlessin en català, que la carta fos en català, que tinguessin vins del país. vam acabar rient-nos de nosaltres mateixes. perquè des d'algun punt segur que semblava ridícul que després de demanar taula i de veure la carta ens aixequéssim una vegada i una altra.

però en el fons tot plegat fa pena. lo normal seria que no ho haguéssim de fer. però no estem en un país normal. i massa sovint ens trobem en aquestes situacions. i al final te'n canses. i cedeixes. però això també et fa sentir malament.

tampoc penso que estem en un país on hi ha una colla de gent llunàtica que es queixa repetidament per coses irrellevants. no. gràcies al comentari del lluís en l'apunt anterior m'he adonat de que no és una qüestió lingüística. és un problema ètic. és un problema de respecte. si m'instal·lo a viure en un país i ho faig amb respecte (tal com hauria de ser segons qualsevol còdic ètic) no ho puc fer com un conqueridor. m'he d'adaptar als costums i usos del país. això és una implicació directa del sentiment de respecte pels altres.

per això ara entenc l'angoixa que em fan sentir aquestes situacions. perquè són faltes de respecte grans, evidents. i passen tan sovint que al final ens confonem i les assumim com a situacions normals. però de normal no en tenen res. són faltes greus. i sí, és normal que ens ofenguin.

stardate: amb caràcter

un restaurant estrany.

és francès. es diu au port de la lune. a prop de la boqueria. el menjar és boníssim.


P.S.: tant els rètols, com els cambrers, com la carta són en castellà. això fa ràbia. però crec que val la pena intentar explicar als cambrers i propietaris com poden millorar la imatge de l'establiment. el lloc i el menjar que fan serien fantàstics si fossin en català!

sense (més) paraules

stardate: globalització

el famós 'perdoneu, però algú ho havia de dir' també existeix fora de polònia. no sé si és copiat del d'aquí o el van copiar d'allí. però al facebook hi ha un album titulat 'it needed to be said' que inclou coses com aquestes.

stardate: copes

quan als restaurants hi ha copes de diferents mides, la saviesa popular diu que les petites són pel vi i les grans per l'aigua. però sovint això només funciona si demanes el vi de la casa. quan demanes un altre vi (més car) t'el posen en unes copes grandioses.

com que la raó d'això no l'he entés mai, jo sempre faig servir la copa més gran pel vi i la més petita per l'aigua. d'aquesta manera evito contradicions i bec més vi!

stardate: més clar no pot ser

el conseller ho ha explicat molt clarament. aquí i aquí.

ens roben. molt i descaradament. no es pot dir de cap altra manera. li ha quedat ja clar a tothom? 

stardate: indispensables

1. des de bon començament vas anar decidint fer-te indispensable. et vas anar carregant de responsabilitats. es podien repartir entre més però tu les assumies totes. encara que altra gent s'oferís a compartir, no les volies compartir. sovint eren feines dures, esgotadores, que consumien molt temps. però tu les volies totes i no deixaves que ningú t'ajudés.

això va fer que la gent et considerés una de les persones més compromeses amb l'objectiu comú. però un bon dia vas decidir abandonar-l'ho. del tot. això no estava previst. ningú s'ho esperava. si no era el teu compromís el que et feia voler ser indispensable, què era?

2. et vas convertir en portaveu seu. i això et va fer tornar indispensable. van deixar de pensar i van deixar de decidir. tot això ja estava delegat en tu. ara tu eres qui pensava per tots i qui decidia per tots. allò que tu pensaves ho posaves en boca de tots. i ells et preguntàven a tu què havien de pensar.

sents el pes de la teva responsabilitat de dia i de nit. no els vols fallar. has de ser al peu del canó passi el que passi, perquè sense tu no són res. fas el que faci falta per ser-hi, costi el que costi. però,  i si un dia no pots ser-hi? com s'ho faran?

indispensable?   no, gràcies!

stardate: cafè exòtic

cafè americà fet amb una màquina japonesa a barcelona

primer fan bollir l'aigua de baix cap a dalt, on hi ha el cafè. després el cafè ja fet tornar a baixar ... barreja de continents!

stardate: la descoberta de la desconeguda

treballa a casa. fa poc a montat una startup amb un altre soci. és una empresa que cerca la roba més adient per a cada tipus de persona. els clients els envien les seves característiques responent a una llista de preguntes. i elles els envien una llista de roba que se suposa que és la més adient pels seus gustos, tipus i manera de ser. també ofereixen preus i llocs on la poden trobar i la possibilitat de comprar-la allí mateix.

abans havia treballat per grans empreses. havia guanyat molts diners treballant moltes hores. però un dia va canviar la seva filosofia de vida. ara tota la feina que fa és online. per aquesta raó ella pot viure on vulgui i sempre treballar des de casa, amb un horari totalment flexible. de cara a un futur no gaire llunyà té previst vendre l'empresa i deixar de treballar del tot. això és el que es fa normalment amb aquests tipus d'empreses: es té una idea novedosa, s'engega un negoci, i quan el negoci ja rutlla es ven ... per molts diners.

ve de san francisco. està avorrida de viure allí. busca un lloc nou per viure. que sigui més emocionant. abans havia viscut al japó, al brasil, al canadà, a xicago, ... li havien recomanat barcelona. com que no hi havia estat mai va decidir venir-hi a passar un parell de setmanes per investigar la ciutat. abans de venir va demanar als seus amics i coneguts referències de la ciutat. durant les dues setmanes que va passar aquí va anar veient a gent a la que coneixia directament o només de referència. i jo sóc d'aquestes últimes.

ens vam trobar un dels últims dies que estava per aquí. vam estar passejant per la ciutat. vam comprar uns cafès 'to go' i unes pastes i ens les vam anar a menjar al fosar de les moreres. em va fer preguntes sobre la ciutat i les rodalies. jo crec que va marxar contenta. va dir que s'ho pensaria molt abans d'anar a visitar sidney, que era una altra de les ciutats que li havien recomanat.

ara som amigues al facebook.

stardate: estresss

la previsió era d'una setmana intensa. amb moltes coses per fer. moltes reunions, classes, ... moltes activitats regulars de feina i de no feina. moltes activitats extraordinàries. entre elles una sessió de massatge que feia molt temps que m'havia reservat.

entre una cosa i l'altra he hagut de córrer per arribar a temps al massatge. mentre ho feia pensava que la idea és completament contradictòria. el massatge hauria de servir per relaxar-me i no per estressar-me. i de moment no estava funcionant tal com es preveia.

la situació m'ha recordat la meva última època de classes de ioga. ho vaig deixar quan em vaig adonar que les complicacions que tenia per poder arribar-hi a temps m'estressaven. que la vida seria més fàcil i relaxant si m'oblidava d'aquella activitat que tenia com a única finalitat la relaxació.

total, que arribo corrent però arribo a temps a la sessió de massatge. i el lloc està tancat. m'espero. ara a més de l'estrés d'haver hagut de córrer i deixar coses a mitges em cabreja la idea de que al retard que ja estem acumulant, quan obrin no hi haurà res a punt. el retard serà encara més gran. acabaré molt més tard del previst. i les activitats que tenia programades per després s'endarrerirant. hauré de tornar a córrer. faré tard ... el massatge m'està creant més problemes que solucions per ara. i l'hauré de pagar!

quan fa un quart que m'espero i no passa res decideixo que ja n'hi ha prou. marxo. com quan en un classe el profe no arriba en els primers quinze minuts la classe es dóna per cancel·lada. truco per queixar-me. em diuen que hi ha hagut un error i que no tenien registrada la reserva.

i llavors què? em cabrejo encara més? o penso que millor així perquè he guanyat temps per continuar la meva cursa setmanal?

stardate: ja faig tard

ja fa dies que de manera pública i privada, de pensament i de paraula,  en els blogs i en els emails els berlinesos estan celebrant l'aniversari de la 1tbfc. i jo de moment ho he fet d'omissió. fins ara!

no vol dir que no hi hagi pensat. hi he pensat molt. però aquests dies no he tingut l'oportunitat de fer-ho saber de cap manera. ara sí.

he repassat els blogs del ferran, de la lluïsa, del doommaster, de la mar, que ja han fet apunts nous dels records de fa un any. he llegit tots els mails que s'han anat produint durant els últims dies amb records de detalls, de sensacions, de nostàlgies d'aquella experiència.

avui hi ha molt més que allò. aquell cap de setmana d'expectació, de fred, de rialles, de sorpreses, de coneixences de llocs nous, de gent nova. durant tot l'any hi hem anat afegint més experiències, més coneixences. hem aprofitat el que vam descobrir a berlín. hem aprofundit en la vida de cada una d'aquelles persones que un dia, a l'aeroport, ens vam descobrir físicament.

i tenim plans de futur. una 2tbfc que arribarà quan estigui a punt. i moltes més trobades sense nom, de moment a catalunya, amb l'objectiu de fer coses junts, o només amb l'objectiu de trobar-nos. perquè ens anyorem.

felicitats a tots i a totes en l'aniversari. i moltes gràcies a tots i a totes per fer tot això possible.

stardate: no sóc sola

no sé quants apunts he escrit sobre el tema. no sé quantes vegades m'he repetit. perquè sé que encara no he estat capaç de convèncer a gaire gent. perquè estic molt segura de què el que dic és cert. i em trobo això, de casualtat, fet per algú que diu exactament el que jo crec.

n'hi deu haver d'altres que també s'ho creuen que l'important és voler. si es vol es pot.

stardate: live long and prosper

ja ha fet tres anys que tímidament vaig construir el blog i vaig escriure el primer apunt. sense saber gaire què estava fent i sense tenir ni idea de les conseqüències que tindria vaig començar dient:

aquest és un blog sense 'b' 
un log com els del capità de l'enterprise 
per recollir tot el que pugui dels viatges 
que espero que em segueixin portant 
a explorar mons nous i estranys 
a cercar noves vides i noves civilitzacions 
a atrevir-me a anar allà on no ha anat ningú

encara m'agrada com sona, per més innocent que sembli.

la vida devia continuar tranquil·lament ja que després d'un any d'aquest primer apunt vaig tenir present la celebració de l'aniversari. l'apunt del primer aniversari és una reflexió amb molt més coneixement dels efectes del blog. de fet rellegint-la m'adono de que diu tot el que podria tornar a dir avui. és a dir, per una banda estic totalment d'acord amb allò que vaig escriure fa dos anys (ja fa dos anys!). i per altra banda si avui volgués fer un apunt sobre el que vol dir per mi el blog crec que no hi afegiria res de nou.

l'any passat, per aquestes èpoques estàvem últimant el viatge a berlín, i entre una cosa i l'altra s'em va passar de llarg la data de l'aniversari del blog. de fet no me'n vaig adonar fins bastants dies després de tornar de berlín. fins que vaig haver escrit l'últim apunt sobre aquell esdeveniment increïble. no va ser fins el 13 de desembre que hi vaig caure! i llavors, per compençar una mica el meu oblit vaig decidir renovar la imatge del blog. i m'agrada molt com ha quedat. l'apunt del segon aniversari va ser més aviat un apunt d'estrena i també de berlín, és clar.

aquest matí m'he despertat contenta pensant que avui era el tercer aniversari del blog. em venia de gust fer un apunt commemoratiu. i quan miro l'arxiu, perquè no em fio completament de la meva memòria, veig que un cop més se m'ha passat. l'aniversari va ser el dia 21. i aquest any no tinc excusa. no hi ha berlín ni altres distraccións. però potser m'hauria agradat més que fos el dia 23, perquè és primer... deu haver estat el subconscient!

doncs res, que el blog ja ha fet tres anys, i revisant el blogger em diu que aquest és l'apunt 503. aquests números m'agraden perquè són primers i perquè demostren que ja s'està complint allò que deia el senyor spock: live long and prosper!

stardate: ratoviolí

busco alegria en les petites coses, perquè les grans van totes malament. i encara aniran pitjor!

stardate: decisió final

tot i que el seu eslògan de campanya no el trobo gens atractiu. tot i que el pòster que ara s'han enginyat no m'agrada gens. tot i que només diuen que els altres ho fan malament però no diuen res del que ells farien si haguessin de decidir. tot i que han intentat canviar i han canviat ... encara no m'han acabat de convèncer.

tot i que ja havia decidit que no votaria. perquè no hi havia ningú que em fes el pes. a més amb les previsions de futur que tenim tant se val el que passi en aquestes eleccions.

al final no només els votaré sinó que els faré d'apoderada.

i mira que em venia de gust la idea de passar un diumenge de tranquil·litat i de no fer res.

i és que si ells no ho fan, qui pot fer res? tots els altres, per una raó o una altra són encara pitjors.

stardate: apunt dedicat ...

a aquella blocaire que li agrada fer servir les coses pel que no són

no m'ho he inventat jo, eh?

no recordo on ho vaig veure però vaig pensar que seria útil.

i així és!

stardate: montserrat roig

no li vaig fer cap homenatge quan tocava. però en vaig llegir alguns en alguns blogs. i em van fer venir moltes ganes de llegir-la i rellegir-la. i quan vaig descobrir aquest video no vaig poder parar fins al final.

vaig arribar molt tard a la feina. però em va agradar molt. i penso que em va fer servei, em va fer crèixer, tal com diu ella mateixa al video.

parla de quantes vegades morim durant una vida, i quantes vegades tornem a renéixer, i crec que aquest video m'ha fet renéixer.

parla del perquè l'escriure un article cada dia pel diari li serveix de psiquiatre. i jo crec que és exactament el que a mi em passa amb el blog.

parla de moltes coses, i m'ha tingut badant des del començament fins al final. he pensat en prendre apunts per no oblidar res del que m'ha impactat, però he optat per només badar.

stardate: quasi bé com aquell dia

com aquell dia, he sortit sola amb el cotxe amb un únic pensament.

com aquell dia, he deixat sonar 'un núvol blanc' repetidament mentre intentava fer-me una idea del que estava passant.

com aquell dia, quan n'he tingut prou he passat la cançó. ha sonat 'tinc un clavell per tu' i ha tingut l'esperat efecte reparador.

com aquell dia, les converses al tanatori m'han fet sentir incòmode.

com aquell dia, les paraules dites a l'enterrament no han tingut cap sentit.

però així com aquell dia, no vaig ser capaç de plorar, avui els he pogut plorar tots dos.

stardate: desconeguda

no sé res de tu. no sé qui ets. ni sé què fas. ni perquè ets aquí. tampoc sé perquè t'han dit que jo sóc aquí. no sé perquè m'has demanat que ens veiem. no sé què vols.

primer vaig acceptar de veure'ns perquè no tenia cap raó per dir-te que no. però ben pensat, tinc moltes ganes d'anar a fer un tomb amb tu. siguis qui siguis.

stardate: anar ben lluny

durant un temps vaig viure molt a prop de la feina. primer ho trobava fantàstic no haver de perdre temps anant i venint. però aviat vaig descobrir que, al tardar tan poc en fer el trajecte, no aconseguia desconnectar mai de la feina. de fet me'n vaig adonar quan intentava desconnectar de la feina i no me'n sortia.

llavors vaig decidir anar a viure ben lluny de la feina. vaig calcular que necessitaria com a mínim mitja hora de trajecte per intentar canviar de xip. ho vaig fer, i la cosa va funcionar.

ara visc a uns vint minuts de la feina. normalment són suficients per desconnectar perquè l'ambient de treball és prou agradable. però hi ha dies que tinc la impressió que necessitaria fer la volta al món per aconseguir desconnectar.

avui ha estat un dels pitjors. quan he agafat el cotxe m'hauria agradat poder haver anat fins a la lluna. però, és clar, no ha pogut ser. encara no he desconectat. i crec que no s'acabarà aquí. durarà i durarà ...

stardate: temps per perdre

la pluja va fer que es cancel·lessin les activitats que teníem planejades. de sobta vam guanyar un munt d'hores!

m'agrada quan això passa. d'entrada em faig la il·lusió de què podré avançar feina, i encara més il·lusió: podré dedicar temps a fer coses que m'agraden i per les quals massa sovint no trobo el temps.

d'aquestes últimes coses en tinc moltes. tinc pensat fer-me'n una llista per assegurar-me que no se m'obliden. però encara no he trobat el moment!

total que amb les hores extres que tenia bàsicament el que vaig fer va ser: "procrastinar"



diu que no vol dir perdre el temps sense fer res, sinó anar fent coses que no són les que tenies programades, i endarrerir l'activitat que t'havies proposat.

en fí, que mentre "procrastinava" vaig decidir cuinar una carabassa que feia massa dies que corria per la cuina. vaig començar fent xips de carabassa. boníssims!

però molt entretinguts de fer. costen de tallar i són lents de coure. per això se'm va acabar la paciència abans d'arribar a la meitat, i vaig continuar fent uns dauets de carabassa per fregir, i amb la resta de la carabassa vaig fer una mica de puré.

stardate: és rosa!

havia decidit arreglar el jardí. feia massa temps que sembla una selva. el vaig netejar i vaig anar a comprar plantes noves. em van acompanyar els meus nens. a l'entrar al garden van desaparèixer. primer van anar a uns tobogans, i deprés van anar a mirar plantes pel seu compte. jo vaig anar omplint el carret de plantes baratetes. total, pel que em duren vives les plantes!

al cap d'una estona em van venir a trobar. volien que comprés una espècie de ceba d'on en teoria sortiria una flor. de miracles jo no n'he vist mai al meu jardí, més aviat al revés: moltes plantes se'm moren abans de florir. per això d'entrada no em va semblar una bona idea. però ells van insistir. al final, per no haver de sentir-los més, vaig comprar la ceba.

després d'uns dies, puc constatar que algunes de les plantes que jo vaig triar ja s'han mort del tot. algunes fins i tot han desaparegut. no sé com s'ho fan!

però la ceba no. no només és viva, sinó que ha crescut i ha florit i és de color rosa!

stardate: em preguntes ...

Si al final Grècia surt de l'Euro, què passa? És la fi del món?

què vols que et digui?

que això que anomenes euro és un joc, on hi ha drets i obligacions. que si hi vols jugar has de complir les obligacions i llavors pots obtenir els drets. però no pots pretendre gaudir dels drets si no compleixes les obligacions.

que si grècia decideix no complir amb les seves obligacions no podrà gaudir dels drets. i sense l'ajuda del rescat grècia s'haurà de declarar en fallida.

que si grècia es declara en fallida molts bancs europeus tindran problemes molt més greus dels que han tingut fins ara. i la ue haurà de decidir què fer per salvar-los.

tot això està molt ben explicat aquí.

com que si la ue no rescata grècia haurà de rescatar els bancs, penso que tota la resta continuarà igual. 

i jo seguiré intentant entendre què va ser la nostra relació i perquè va deixar de ser.

stardate: el preu del vi

el vaig conèixer per casualitat, i sense proposar-m'ho ni esperar-ho me'l vaig anar trobant durant una temporada. va ser just quan jo havia deixat de fumar. en les nostres converses ell m'intentava convèncer que era bo deixar de fumar. i em va suggerir que em gastés els diners que estalviava en fum comprant, i bevent, un bon vi. crec que amb lo del fum no em va acabar de convèncer. però amb això del vi li vaig fer cas. des d'aleshores no em fa res gastar-me diners en vi. ha passat el temps i han passat bastantes ampolles, i encara que segueixo sense saber-ne gens de vins, ara sé que els vins baratos no em satisfan. gens.

després d'haver tingut l'oportunitat d'acostar-me una mica a uns cellers i de veure d'aprop com es fa el vi, estic covençuda de que el bon vi ha de valer diners, perquè costa molt de fer. i per segons quins vins, per molt cars que els venguin no tinc la impressió de que m'estiguin robant, al revés del que em passa amb moltes altres coses que compro.

em crida l'atenció un episodi del programa 'en clau de vi' perquè es titula 'el vi val el que costa.' pensava que farien una valoració del que costa fer un bon vi. m'esperava que m'ajudés a entendre perquè a vegades em decideixo a comprar vins de vint-i-cinc euros però mai m'he decidit comprar-ne de cinquanta. en canvi, l'episodi és ple de frivolitats, com tants altres episodis d'aquest programa.

aquest episodi és dels que menys m'ha agradat. el vaig triar perquè hi sortia el xavier sala i martín i vaig pensar que això seria una garantia de qualitat, però es veu que no. de la mateixa manera no he volgut veure el del miquel bosé, però potser en aquest cas tambè m'equivoco. de fet només he vist alguns dels episodis, que han estat especialment seleccionats. i en tots hi he trobat moments que m'han fet pensar: això no calia. de fet, molts m'han avorrit abans d'arribar al final.

dels que he vist, l'episodi que més m'ha agradat, i em va agradar molt, ha estat un de la segona temporada sobre el lluís llach.

que no s'ha de confondre amb el nou del lluís llach que faran el proper diumenge 6 de novembre pel 33 a les 11 de la nit.