diumenge, d’abril 29, 2012

stardate: encara agost


ara ja suposo que no la tornaré a veure. i no perquè no en tingui ganes. tampoc puc assegurar que no intenti torna-hi. però segurament no trobaria entrades.
mentre encara tinc el cap ple de l'actuació d'ahir avui trobo una entrevista a l'emma vilarassau que demà publica l'ara. ara no només és a l'obra com actriu. també ella em sembla fantàstica com a persona.

divendres, d’abril 27, 2012

stardate: pintant


feia temps que m'hi convidava, però fins ara no m'havia decidit a anar-hi. un dissabte al més obre el seu taller perquè petits i grans dissenyin les seves tasses. em va agradar molt. i el resultat:


dimecres, d’abril 25, 2012

stardate: agost


la vaig veure l'any passat i em va encantar. la trama, la representació, tot ho vaig trobar fantàstic. la volia tornar a veure però ja no hi vaig ser a temps. les entrades es van esgotar molt aviat. per això quan van dir que aquest any la tornaven a fer de seguida vaig agafar entrades.
mentre espero que arribi el dia, llegeixo el llibre de l'obra. i els de rac1 em conviden a veure l'assaig general. tot i que l'obra dura més de quatre hores encara em queden ganes de tornar-hi. tinc la impressió que no me'n cansaria.

dilluns, d’abril 23, 2012

stardate: esperaré


aquest any encara no m'ha arribat l'esperit de sant jordi, si és que m'ha d'arribar mai. ni per llibres, ni per roses. res.
esperava al menys una rosa del meu jardí. els rosers que s'han passat gran part de l'hivern florint, ara fa unes setmanes que van parar. i l'única rosa que hi ha encara no s'ha acabat d'obrir.


rebo una felicitació en forma de vídeo que també sembla que va d'acord amb el meu dia




feliç dia de sant jordi!

dijous, d’abril 19, 2012

stardate: dec ser l'última


ja ho he explicat vàries vegades, però m'he de repetir un cop més. a l'edat que tinc quan surto a la nit i torno tard (i bec!) em quedo feta pols durant dies. aquesta és la meva excusa per no haver dit res al blog fins ara des de la meravellosa festa blocaire organitzada pel veí.
encara no entec com es va fer tan tard. el temps em va pasar volant. des del moment zero fins que van dir que ja s'havia acabat. va ser una trobada fantàstica. plena de moltes coses. els apunts dels altres participants ja ho han anat explicant. comparteixo tot el que ja s'ha anat publicant i només hi puc afegir algunes cosetes:
una mini conversa originada per uns comentaris del veí que ens van portar a pensar en un dilemma: els blocaires sóm alhora tímids i exhibicionistes?
no vaig aconseguir produir cap frase per afegir a les variades històries que s'anaven construint per les parets de la sala. el meu esperit literari segueix per terra.
em va agradar molt participar en la lectura compartida. va ser la meva primera aproximació a l'ambient literari. però, com ja he dit, no vaig passar d'aquí.
del book crossing em vaig emportar un llibre que segurament que no l'hagués pogut trobar en cap lloc més: 'regálame tiempo' de mercedes casulleras. encara no l'he llegit però té molt bona pinta, i em sembla que m'agradarà molt.
quan estàvem recollint em va tocar un rotulador dels gruixuts que guardo, com a record, amb molt carinyo.
no m'hagués imaginat mai el que es pot arribar a trobar el món dels blogs!
la propera a berlín. amb moltes ganes!
ah! una cosa molt important: falten subscriptors per l'últim volum de les històries veïnals. una altra gran iniciativa del veí. per 15 euros el llibre, per 25 euros llibre i samarreta. animeu-vos!

divendres, d’abril 13, 2012

stardate: un altre tip de riure



una altra producció de la companyia flyhard. aquesta vegada és una obra de jordi galceran (el creador de 'el mètode gronholm'). pel que he llegit, d'entrada cap productora catalana es va atrevir amb aquesta obra. per això la van estrenar a madrid. i està allà en cartelera des del juny de l'any passat. ara finalment l'han portat aquí. ja era hora. és a la villarroel.
com en 'nit de ràdio dos punt zero' et fan fer un tip de riure. és com si sense adonar-te'n t'abduïssin i durant la representació mantenen la teva atenció constantment. et fan riure amb ganes i no voldries que s'acabés mai.

dilluns, d’abril 09, 2012

stardate: petit homenatge


he agafat aquella copa que no faig servir quasi mai. només en tinc una. només la faig servir en ocasions especials. hi he posat aquell vi que em vas regalar. i amb això t'he fet un petit homenatge que no veurà ningú.
em sentia en deute amb tu. per la teva amabilitat, per la teva disponibilitat, per la teva història. i sobretot, per la teva cara riallera. el somriure que mai s'apaga. ni tan sols després d'un llarg i dur dia de feina. potser perquè tots són així. segurament perquè n'hi han hagut de molt pitjors. i el teu cos petit els ha sobreviscut tots. amb força i amb alegria. una alegria que encara et dura i que comparteixes amb tothom.
jo volia mostrar-te el meu agraïment. però no en vaig sortir. vas aconseguir que marxés sentint-me encara mén endeutada amb tu. i ja no se m'acud res més que no sigui dedicar-te un brindis amb la copa de les ocasions especials. amb el teu vi. per tu.

dijous, d’abril 05, 2012

stardate: potser únic


des del començament fins al final m'ha agradat molt. no l'he llegit seguit perquè per qüestions de feina i altres activitats, entre mig vaig fer una bona aturada. però ara gràcies a les vacances i al gran silenci m'hi he tornat a posar i no he parat fins que l'he acabat. jo confesso de jaume cabré: un gran llibre ...  en molts sentits.

no sé amb quin altre llibre el puc comparar. n'hi han hagut d'altres que m'han agradat molt, que m'han sorprès, que els he trobat interessants, que m'han captivat, que m'han fet adorar l'autor. aquest és tot això i més. és com si fossin molts llibres en un. cada història té valor en sí mateixa. però no és independent ni aïllada de la resta. totes les històries estan relacionades. i guanyen sentit quan es consideren part del total. sovint estan físicament barrejades, en una espècie de joc-experiment que l'autor fa per atreure l'atenció del lector, suposo, i demostra que aquest s'ho està passant de conya escrivint i dissenyant la novel·la.
i jo confesso que no la podria explicar tota. és d'aquelles novel·les que val la pena prendre apunts mentre es llegeixen. jo no ho he fet mai aixó, ni m'ho he proposat fer de moment. tinc la impressió que m'he perdut algunes coses, per què no he aconseguit retenir tanta informació mentre llegia. segurament una segona lectura seria molt profitosa, però no crec que la faci.
en un sentit és una lectura molt intelectual, amb tantes referències històriques i literàries, que sovint costa entendre-les. i alhora està escrit en un estil molt planer, normal, del carrer, actual.
algunes frases triades d'entre les quasi mil pàgines:
l'arbre surt de l'home, si és que és un home. ha alimentat l'arbre amb la seva sang i amb la seva carn.
i jo em vaig pensar que estava tocant el cel sense ser conscient de l'infern que tenia tan a la vora.
a més de pèls al bigoti, ens començava a créixer l'evidència que viure era la mar de difícil.
t'he pogut dir mil coses sobre la meva vida, que són inexactes però que són veritat.
jibarització: fins enlloc
això de les jibaritzacions em té fascinada, perquè no crec que es facin expressament i en canvi sempre els hi trobo sentit.

dimarts, d’abril 03, 2012

stardate: i el silenci



verds, blaus, sol, ombra, camins, boscos, monts, rius, campanes, ... i el gran silenci

diumenge, d’abril 01, 2012

stardate: bona dita


diu ...
"al final, tot acaba bé. i si no acaba bé, és que encara no és el final"
deu ser això ...