dimecres, de desembre 19, 2012

stardate: tenir menys i gastar més



com pot ser que, com que ens retallen els sous, ens obliguen a passar amb menys diners i alhora ens diguin que si no consumim més no hi haurà manera de sortir de la crisi?

sembla que sigui una contradicció però no ho és.

els sous s'han de retallar perquè no generem prou recursos com per poder pagar els sous que es pagaven fins ara. ni governs ni empreses recapten prou per mantenir els sous. per tant tots ens hem d'anar habituant a tenir menys, a passar amb menys. i estic segura de que els sous s'hauran de retallar encara més en el futur. per molt que diguin els de madrit la crisi encara està creixent, això vol dir que encara no hem tocat fons: l'economia continua desaccelerant-se. les empreses van tancant, i els governs cada dia recapten menys diners. per tant les retallades en els sous hauran de continuar  i segurament alguns subsidis i subvencions també s'hauran de retallar, i els serveis públics s'hauran de reduir encara més.

tots haurem de passar amb menys. si som dels que abans arribàvem justos a final de mes o hi arribàvem gràcies a les targetes de crèdit, haurem de gastar menys. haurem de retallar despeses per poder ajustar-se als nous salaris i poder anar pagant els crèdits acumulats. si som dels que abans arribàvem tranquils a final de més ara potser encara hi arribarem pero més justos. tots haurem de canviar alguna rutina per tal de poder mantenir-nos dins el nou presupost. perquè tots haurem de passar amb menys.

ara bé, si som dels que abans podiem estalviar, ara no podrem estalviar tant si volem mantenir el mateix nivell de consum. però potser sí que podem mantenir el mateix nivell de vida que teniem abans de les retallades, sense haver d'endeutar-nos. l'únic que hem de fer es deixar d'estalviar. i deixar d'estalviar es fàcil: només cal gastar més. si la gent que té estalvis comencés a gastar, potser aconseguiríem que l'economia s'animés una mica. els que no estarien gaire contents serien els bancs, que viuen dels nostres estalvis. però això jo ho interpreto com un bon senyal.

el problema és que els estalvis acumulats normalment els té la gent que és estalviadora de mena, i és molt difícil que aquests decideixin posar-se a gastar i gastar.

dijous, de desembre 13, 2012

stardate: mapa de sants




és un mapa de sants que va fer la rits i el va publicar al seu blog en un apunt titulat 'ruta santsenca.'  el replico aquí perquè el vaig trobar fantàstic i ens va fer molt servei.




" Per si no queda clar, el nucli central és la Plaça Osca.
...
Del mapa veureu en vermell els restaurants, en lila els llocs on sopar i/o fer una copa i en verd els llocs on anar a fer la copa."

gràcies al mapa de la rits vam trobar un lloc per quedar abans d'anar al teatre. teniem reservades entrades a la sala flyhard, al carrer alpens. aquella sala on fan unes obres  de teatre boníssimes, només hi caben uns quaranta espectadors i pots triar el preu que pagues.

dimarts, de desembre 11, 2012

stardate: la maternitat d'elna



fa temps vaig llegir el llibre i si encara me'n recordo és perquè em va impactar. i molt.



la història de tantes dones salvades per una dona molt valenta. la història d'unes vides duríssimes. la història d'uns nens que existeixen gràcies a un miracle. la història d'una dona que ha fet un puzzle al·lucinant per reconstruir les altres històries.

avui he estat a la presentació que l'autora ha fet de l'exposició itinerant. durant una hora ha estat parlant sense parar ni un moment. durant una hora hem estat escoltant sense parar ni un moment. aguantant les llàgrimes. era com veure una pel·lícula. espectacular!

és el producte d'una recerca. de les que valen la pena tots els esforços. és la història de molts. és una història que hauria de ser en tots els llibres i que no apareix en cap. perquè cap govern se'n sent orgullós. per això no s'explica. perquè va passar per culpa dels governs.

ara n'han fet un llibre de luxe amb imatges. i una exposició itinerant. i en volen fer una pel·lícula.



són detalls afegits. llegint el llibre o escoltant a l'autora es veu tot tan clar que no cal res més.

dilluns, de desembre 03, 2012

stardate: tres arguments reals


  
davant el resultat de les últimes eleccions:
l'electorat ha votat malament. no sap votar.

davant un divorci difícil d'una parella amb un fill adoptat:
total només l'ha tingut dos anys. millor que el deixi córrer i que se'n demani un altre.

davant una mare amb una filla adolescent:
has de fer el que sigui perquè deixi al seu nuvi.

van ser tres persones diferents. estic segura que la primera està convençuda de que ella va votar 'bé'; la segona no abandonaria mai cap dels seus fills; la tercera acataria qualsevol criteri i decisió dels seus fills.

llavors, perquè fan judicis tan contundents sobre els altres?

dissabte, de desembre 01, 2012

stardate: dos misteris resolts



per què algunes persones són molt sovint triades per estar a les meses electorals i altres mai?


el reglament estableix que només les persones que tenen uns estudis mínims (batxillerat els presidents i estudis bàsics pels vocals). aleshores quan trien una persona a l'atzar, si aquesta persona no té els estudis mínims, van baixant per la llista fins que troben el següent que compleixi el requisit.
aleshores, si al cens, just abans del teu nom, hi ha molta gent que no té els estudis mínims, la probabilitat de que siguis triat pot arribar a ser molt alta, i en canvi si damunt teu hi ha una persona que té els estudis mínims la probabilitat de que siguis triat serà baixíssima. per això cada persona té una probabilitat diferent de ser triat.


per què serveixen els vots en blanc?
per poder fer quadrar els recomptes de les meses!

dijous, de novembre 29, 2012

stardate: no pot ser!



avui llegim a la premsa:

González, però, ha recordat que la sobirania "resideix al poble espanyol" i que el dret a decidir ha de comptar, per tant, amb el concurs de tots els ciutadans de l'Estat, i no només de Catalunya. Segons l'expresident espanyol, qualsevol altra opció suposaria "amputar" part de la seva "identitat" com a espanyol i per tant provocaria un "xoc de legitimitats."

no pot ser. no pot ser que no sàpiguen de què parlen o no ho vulguin saber.

la paraula autodeterminació porta un prefix grec (auto) que vol dir: per un mateix.

està definida al diccionari:

Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans
1 f. [LC] Acció de decidir per un mateix.
2 f. [PO] Acció per la qual un poble decideix lliurement el seu futur polític. El dret dels pobles a l’autodeterminació.

Diccionario de la lengua española:
1. f. Decisión de los ciudadanos de un territorio determinado sobre su futuro estatuto político.
2. f. Capacidad de una persona para decidir por sí misma algo.

el respecte a l’exercici de l’autodeterminació està  recollit a la Carta Fundacional de les Nacions Unides i ha estat reafirmat en diverses ocasions pel Tribunal Internacional de Justícia. 

El 1918 el president nord-americà i premi Nobel de la Pau Woodrow Wilson (1856-1924) va proclamar:

Totes les aspiracions nacionals han de ser respectades; avui en dia els pobles només poden ser dominats i governats amb el seu consentiment. L'autodeterminació no és una expressió qualsevol. És un principi imperatiu de l'acció política que, a partir d'ara, cap estadista pot arriscar-se a ignorar.

mira que està ben clar. i els espanyols encara no se n’enteren!





stardate: per un país normal




no és normal que cap representant ni de l'estat ni del govern central feliciti al guanyador de les eleccions autonòmiques.
tampoc és gens normal que un ex-president del govern titlli d'ineptes com a governants a "tots els governants nacionalistes".
no és normal. és insultant i ofensiu. el problema és que ja hi estem massa acostumats!


no és gens normal al segle xxi que en un país considerat democràtic hi hagi partits que demanin obertament la PROHIBICIÓ de referèndums.
gens normal. un cop més el problema és que ja ens tenen massa acostumats!


tenint en compte que en els països amb democràcia parlamentària els governs de majoria absoluta són una excepció i els governs en coalició o en minoria són la norma, hauríem d'estar contents de ser un país 'normal' almenys en algunes coses.

dimarts, de novembre 27, 2012

stardate: i ara què?



partits
ciu: s'ha quedat només amb el vot independentista
erc: ha triomfat
psc: s'ha quedat només amb el vot centralista
pp i icv: han arribat al límit absolut
c i cup: han rendibilitzat les retallades
si: ha fracassat

govern
ciu haurà de decidir amb quin suport fer govern. té tres alternatives: erc, psc i pp.
erc, psc i pp hauràn de decidir quin suport oferir.
la resta no té res a pelar.

país
si comparem el vot suposadament independentista (ciu+erc+icv+si+cup) del 2010 (1.748.238) amb el del 2012 (2.072.334) veiem que ha augmentat en més de 300.000 independentistes en 2 anys. mentre que el vot no independentista (psc+pp+c) en aquests dos anys ha augmentat en menys de 200.000. en percentatges el vot independentista el 2010 era del 56,14% i el 2012 ha passat a ser del 58,83%. aquest percentatge és de gent que està clarament a favor del dret a decidir i també podria ser una bona estimació del resultat d'un hipotètic referèndum d'autodeterminació que s'hagués fet ara mateix. amb aquestes estimacions, jo crec que, tal com vaig explicar aquí, al mas li convé fer un referèndum sobre la independència, perquè hi ha marge per guanyar-lo.


Partit
Diputats
Vots
%
CiU
50
1.112.341
30,68%
ERC-Cat Sí
21
496.292
13,68%
PSC
20
523.333
14,43%
PP
19
471.197
12,99%
ICV-EUiA
13
358.857
9,89%
C's
9
274.925
7,58%
CUP-Alternativa d'Esquerres
3
126.219
3,48%
PxC
0
60.142
1,65%
SI
0
46.608
1,28%
Eb
0
27.874
0,76%
PACMA
0
20.777
0,57%
PIRATACAT
0
17.942
0,49%
UPyD
0
14.552
0,40%
FARTScat
0
11.675
0,32%
VD
0
5.936
0,16%
UCE
0
2.502
0,06%
PRE-IR
0
815
0,02%
SiR
0
332
0,00%

divendres, de novembre 23, 2012

stardate: política ficció



amb majoria absoluta o sense

l'endemà de les eleccions l'artur mas anirà a madrid, però abans haurà de decidir si hi anirà a demanar permís per poder fer legalment un referèndum sobre la independència de catalunya o bé si hi anirà a negociar algunes estructures d'estat (de les que ell tant parla, que ningú sap ben bé què volen dir, i que poden acabar sent el traspàs d'alguna competència mal negociada, com sempre).

l'artur mas, com a president de catalunya, decidirà allò que més li convingui, tant si abans ha hagut de fer coalició per formar govern com si hi va engalanat amb una majoria absoluta. en qualsevol cas té dues opcions: 1) amb majoria absoluta o en coalició amb algun partit sobiranista, anirà a demanar permís per fer el referèndum; 2) amb majoria absoluta o en coalició amb el pp (aquesta possibilitat no hauria de sorprendre a ningú. ciu ho ha fet ja tantes vegades!), anirà a negociar alguna estructura d'estat.

allò que el farà decidir per una o altra alternativa serà les previsions que faci de les conseqüències de cada opció. és a dir, decidirà depenent de les possibles reaccions del rajoy en cada cas.

la jugada del rajoy

si el mas arriba a madrid, sol o del bracet amb l'alícia, amb la intenció de negociar alguna estructura d'estat amb el rajoy, obviant completament la qüestió independentista, es podria presentar davant el govern espanyol com el salvador d'espanya, oferint la sol·lució que evitaria el trencament de l'estat. de totes maneres, quan a madrid veiessin que les intencions independentistes del mas s'han fos (cosa que desitgen més que res en aquest món) s'adonarien de que ja no els cal fer cap cessió important per a catalunya. per tant, el resultat d'aquesta negociació seria molt favorable per madrid i desfavorable per catalunya. alehores el govern convèncer als catalans de que ha fet un gran pas endavant, i amb això podria arribar a sufocar el clam independentista. al final, res no hauria canviat.

si el mas arriba a madrid, sol o amb el suport d'altres forces independentistes, per demanar permís per poder fer un referèndum d'autodeterminació de manera legal i el rajoy decideix permetre el referèndum aleshores podrien començar a negociar com i quan s'hauria de fer, i haurien de decidit els compromisos que contrauen les dues parts per cada un dels resultats possibles. per altra banda, si el rajoy decideix no permetre fer el referèndum de manera legal, aleshores el mas haurà de decidir si deixar-ho córrer o fer-lo igualment fora de la legalitat espanyola.

si es preveu que en un referèndum guanyaria l'opció independentista, alehores el que li convé al rajoy és donar permís per fer-lo legalment i començar a negociar de seguida. ja que en aquest cas podrien decidir junts  com i quan s'hauria de fer, i també els compromisos que decideix contraure cada part en cada un dels resultats possibles. com més aviat s'hi possesin més fàcils serien les negociacions per totes dues parts. si rajoy no permetés fer el referèndum legalment, i el mas decideix fer-lo fora de la legalitat espanyola, el rajoy s'hauria d'enfrontar més endavant a unes negociacions molt més dures i difícils, i possiblement amb intervenció internacional. previsiblement el clam independentista no s'aturaria sinó que segurament creixeria. tot això faria que el poder de negociació del rajoy en aquest cas fos menor que abans. per tant, si es preveu la victòria de l'opció independentista al rajoy li convé donar suport al referèndum d'autodeterminació.

ara bé, si es preveu que en un referèndum no guanyaria l'opció indenpendentista, aleshores el rajoy no hi perdria gaire desentenent-se del mas, i podria inclús sortir-ne beneficiat. de fet, si el mas no preveu una majoria clara del sí per la independència, segurament no insistiria en fer un referèndum fora de la legalitat espanyola i intentaria reconduir la negociació cap a les estructures d'estat.

conclusió

si podem convèncer als polítics, als d'aquí i als d'allà, que sóm una clara majoria a favor de la independència aleshores ens podem garantir una bona transició, pautada i pacífica, cap a la independència.

dimecres, de novembre 21, 2012

stardate: la sort




no es podia preveure de cap manera perquè:

m'hi vaig apuntar a l'últim moment  (ell devia ser dels primers de fer-ho)

vaig arribar a migdia (ell devia arribar d'hora)

em van fer anar a aparcar cotxes (a ell el van posar a organizar la barra)

res no feia pensar que ens trobaríem

però ....

vam acabar aviat la feina

em van sugerir ajudar a la barra

els tiradors no funcionaven

molta gent tenia set

més tard vaig abocar sense voler un got de cervesa d'un company, i vaig tornar a la barra a buscar-ne un altre

moltes casualitats van ser les que ens van fer trobar i retrobar. encara que jo no diria que van ser casualitats, va ser una gran sort.

dilluns, de novembre 19, 2012

stardate: la vaga



alguns van fer vaga

alguns van organitzar piquets

alguns van manifestar-se

...

alguns no van fer vaga per por de perdre la feina

alguns no van obrir els negocis per por

alguns van arribar tard a la feina

alguns treballaven amb les persianes baixades

(altres aprofitaven que les persianes estaven baixades ... )

juntament amb el dret a fer vaga hauria d'existir el dret a no fer vaga, però sembla que aquest últim dret encara no està reconegut.

dissabte, de novembre 17, 2012

stardate: el deute i la memòria



la memòria que alguns no fan servir i per això no recorden la part del deute de la generalitat originat per cada un dels governs passats.



si tinguessin memòria segons qui no diria segons quines coses.
les retallades hi han de ser gràcies al vertiginós augment del deute. les retallades tenen una causa. sobretot, els que la van contraure, haurien de recordar-ho i els hauria de fer vergonya pensar en el que han fet, en les conseqüències del que han fet, i en les mentides que ara fan servir per treure's la culpa de sobre.