stardate: un regal inexplicat

només havia comprat peix i unes tomaques. la caixera comença a passar per la màquina els paquets. es gira va cap a una caixa d’ampolles de vi, n’agafa una i la posa amb les meves coses. em sorprenc però no dic res perquè ella  segueix passant per la màquina un paquet de fregalls. llavors li dic que allò no és meu, que és del següent client. ella em demana disculpes i l’esborra. li dic que el vi tampoc és meu. i ella em diu que sí, que el vi me’l regala ella. no ho entenc. no sé perquè me’l regala. però no li pregunto res. ella tampoc m’ofereix voluntàriament cap explicació. no en deu tenir ganes. i a mi ja m’està bé el regal i no necessito cap explicació.

stardate: reciclant records

una de les primeres feines que em vaig proposar aquest estiu va ser fer neteja dels armaris. vaig decidir que ja era hora de llençar tot allò que tinc des de temps immemorials i fer lloc per coses noves. dit i fet, m’hi vaig posar. com ja em temia hi havia algunes coses fàcils de llençar i d’altres que més difícil de decidir desprendre-se’n. vaig optar per fer dues piles. una amb allò que anava directament a la deixalleria i l’altra amb aquelles peces que em feien venir nostàlgia. això va fer que la primera feina resultés més senzilla i ràpida.

la segona feina que em vaig proposar va ser decidir que feia de la pila de roba de la nostàlgia. com ho podia fer per mantenir unes peces que feia mil anys que tenia i que no em posava sense que fessin nosa? al començament me la mirava esperant que em vinguéssin idees. i les idees van anar venint.

el vestit que m’havia comprat pel bateig de la primera neboda:

i el forro del mateix vestit:

aquella camisa que m’agradava tant:

el vestit d’una nit inoblidable:

la samarreta que no hagués volgut llençar mai:

de moment només m’han sortit coixineres però ja tinc noves idees per altres coses.