stardate: 2.tbfc

ha costat temps i converses, propostes de llocs i de dates, canvis i recanvis de tot, però al final s'ha aconseguit concretar i decidir. ara ja està. la 2.tbfc està convocada pel primer cap de setmana de juny. i torna a ser a berlin. amb visita opcional a dresden. el líder no podia ser altre que el ferran de sempre. ell ja ho te tot organitzat i detallat al seu blog. només cal que qui vulgui s'hi apunti, es compri el bitllet i reservi l'hotel. la resta anirà sortint. i l'èxit, jo crec que arribats a aquest punt, podem dir que ja està assegurat.

tot i que no m'ho puc acabar d'imaginar. perquè encara que hi haurà gent que ja vaig conèixer en la 1.tbfc n'hi haurà de nous. encara que recordi perfectament com va ser aquella 1.tbfc aquesta serà diferent per força. però tindrà tantes coses semblants amb la primera que ha de tornar a ser màgica per força.

detalls:

sortim el divendres 1 de juny a les 10.35 del matí amb easyjet de barcelona, i arribem a berlín a les 13.20 (35,99 euros)

tornem el diumenge 3 de juny a les 5.00 i arribem a barcelona a les 19.35. (47,99 euros) qui vulgui pot allargar un dia pel mateix preu.

podeu comprar els bitllets aquí.

ens quedarem al motel one berlin-hauptbahnhof (69 euros la nit). si voleu compartir habitació surt més barat. podeu fer la reserva aquí o aquí berlin-hauptbahnhof@motel-one.com

si necessiteu ajuda només cal que ho digueu.

stardate: dos regals

inesperats, deliciosos, buscats, desitjats, fan que estigui contenta, em fan tornar a somniar, em fan venir un somriure als llavis cada vegada que hi penso, d'aquells que pots portar sempre allà on vagis, dels que fan que valgui la pena viure, ...

han fet que gaudís d'unes molt bones festes!

stardate: memòries de nadal

aquest nadal em fa pensar en

tu i els moments que hem passat junts

tu i el temps que fa que no ens veiem

tu, que feia un any que no ens dèiem res

vosaltres i els dies que vam ser tan propers

vosaltres, amb qui cada cop que ens veiem és una alegria

tu, amb qui m'agradaria tenir una millor relació

vosaltres, que sempre em sorpreneu quan us feu sentir tan properes

vosaltres a qui voldria malcriar però no us deixeu

tu, que sempre ets en el meu pensament

tu, a qui veuré aviat després de molt temps, i ja en tinc ganes!

tu i la teva felicitació que segurament no contestaré

tu, que em fas sentir que junts estem molt bé

vosaltres que sempre em convenceu de que sou amics

vosaltres que un dia vau deixar de voler que ens trobéssim

vosaltres amb qui celebro el nadal abans d'hora

tu, a qui permeto qualsevol cosa sense queixar-me, intentant consolar el teu dolor

vosaltres, que virtualment us feu propers

vosaltres, que ja no hi sereu més

...

stardate: dilemes

la convivència no sempre és fàcil. sovint hi ha malentesos. s'han de compartir els diferents caràcters, opinions, mals humors. també permet compartir bons rollos, alegries, celebracions. deu ser per això que a vegades m'agrada molt i altres vegades em surten unes ganes intenses de fer-me anacoreta.

últimament m'he estat plantejant si invertir en socializar o abandonar totalment la lluita de la socialització en dos (o potser tres) àmbits diferents. hi he pensat. m'ha fet patir l'haver de prendre una decisió. i he decidit deixar-ho per després de vacances i fer-ho amb calma.

les ganes de solitud em porten cap a un altre dilema. mar o muntanya. m'agradaria poder triar entre

per quan em decideixi definitivament per la vida d'ermitana. aquesta decisió també la deixo per després de vacances.

stardate: la llengua, un problema ètic

després de tota la ràbia que m'han fet sentir les reaccions a l'últim apunt me n'adono de què tot plegat ha valgut la pena.

per una banda, els primers comentaris van ser els que em van fer sentir ràbia. perquè em van fer conscient de la contradicció en la que visc.

recordo que sovint m'he queixat de la tria que han fet alguns amics de restaurants on no parlen en català, o on no tenen la carta en català, o on no tenen vins del país. i també recordo un vespre que buscant un restaurant per sopar ens vam asseure i aixecar de cinc restaurants diferents fins que no en vam trobar un que satisfés totes les condicions: que parlessin en català, que la carta fos en català, que tinguessin vins del país. vam acabar rient-nos de nosaltres mateixes. perquè des d'algun punt segur que semblava ridícul que després de demanar taula i de veure la carta ens aixequéssim una vegada i una altra.

però en el fons tot plegat fa pena. lo normal seria que no ho haguéssim de fer. però no estem en un país normal. i massa sovint ens trobem en aquestes situacions. i al final te'n canses. i cedeixes. però això també et fa sentir malament.

tampoc penso que estem en un país on hi ha una colla de gent llunàtica que es queixa repetidament per coses irrellevants. no. gràcies al comentari del lluís en l'apunt anterior m'he adonat de que no és una qüestió lingüística. és un problema ètic. és un problema de respecte. si m'instal·lo a viure en un país i ho faig amb respecte (tal com hauria de ser segons qualsevol còdic ètic) no ho puc fer com un conqueridor. m'he d'adaptar als costums i usos del país. això és una implicació directa del sentiment de respecte pels altres.

per això ara entenc l'angoixa que em fan sentir aquestes situacions. perquè són faltes de respecte grans, evidents. i passen tan sovint que al final ens confonem i les assumim com a situacions normals. però de normal no en tenen res. són faltes greus. i sí, és normal que ens ofenguin.

stardate: amb caràcter

un restaurant estrany.

és francès. es diu au port de la lune. a prop de la boqueria. el menjar és boníssim.


P.S.: tant els rètols, com els cambrers, com la carta són en castellà. això fa ràbia. però crec que val la pena intentar explicar als cambrers i propietaris com poden millorar la imatge de l'establiment. el lloc i el menjar que fan serien fantàstics si fossin en català!

sense (més) paraules

stardate: globalització

el famós 'perdoneu, però algú ho havia de dir' també existeix fora de polònia. no sé si és copiat del d'aquí o el van copiar d'allí. però al facebook hi ha un album titulat 'it needed to be said' que inclou coses com aquestes.

stardate: copes

quan als restaurants hi ha copes de diferents mides, la saviesa popular diu que les petites són pel vi i les grans per l'aigua. però sovint això només funciona si demanes el vi de la casa. quan demanes un altre vi (més car) t'el posen en unes copes grandioses.

com que la raó d'això no l'he entés mai, jo sempre faig servir la copa més gran pel vi i la més petita per l'aigua. d'aquesta manera evito contradicions i bec més vi!

stardate: més clar no pot ser

el conseller ho ha explicat molt clarament. aquí i aquí.

ens roben. molt i descaradament. no es pot dir de cap altra manera. li ha quedat ja clar a tothom? 

stardate: indispensables

1. des de bon començament vas anar decidint fer-te indispensable. et vas anar carregant de responsabilitats. es podien repartir entre més però tu les assumies totes. encara que altra gent s'oferís a compartir, no les volies compartir. sovint eren feines dures, esgotadores, que consumien molt temps. però tu les volies totes i no deixaves que ningú t'ajudés.

això va fer que la gent et considerés una de les persones més compromeses amb l'objectiu comú. però un bon dia vas decidir abandonar-l'ho. del tot. això no estava previst. ningú s'ho esperava. si no era el teu compromís el que et feia voler ser indispensable, què era?

2. et vas convertir en portaveu seu. i això et va fer tornar indispensable. van deixar de pensar i van deixar de decidir. tot això ja estava delegat en tu. ara tu eres qui pensava per tots i qui decidia per tots. allò que tu pensaves ho posaves en boca de tots. i ells et preguntàven a tu què havien de pensar.

sents el pes de la teva responsabilitat de dia i de nit. no els vols fallar. has de ser al peu del canó passi el que passi, perquè sense tu no són res. fas el que faci falta per ser-hi, costi el que costi. però,  i si un dia no pots ser-hi? com s'ho faran?

indispensable?   no, gràcies!

stardate: cafè exòtic

cafè americà fet amb una màquina japonesa a barcelona

primer fan bollir l'aigua de baix cap a dalt, on hi ha el cafè. després el cafè ja fet tornar a baixar ... barreja de continents!

stardate: la descoberta de la desconeguda

treballa a casa. fa poc a montat una startup amb un altre soci. és una empresa que cerca la roba més adient per a cada tipus de persona. els clients els envien les seves característiques responent a una llista de preguntes. i elles els envien una llista de roba que se suposa que és la més adient pels seus gustos, tipus i manera de ser. també ofereixen preus i llocs on la poden trobar i la possibilitat de comprar-la allí mateix.

abans havia treballat per grans empreses. havia guanyat molts diners treballant moltes hores. però un dia va canviar la seva filosofia de vida. ara tota la feina que fa és online. per aquesta raó ella pot viure on vulgui i sempre treballar des de casa, amb un horari totalment flexible. de cara a un futur no gaire llunyà té previst vendre l'empresa i deixar de treballar del tot. això és el que es fa normalment amb aquests tipus d'empreses: es té una idea novedosa, s'engega un negoci, i quan el negoci ja rutlla es ven ... per molts diners.

ve de san francisco. està avorrida de viure allí. busca un lloc nou per viure. que sigui més emocionant. abans havia viscut al japó, al brasil, al canadà, a xicago, ... li havien recomanat barcelona. com que no hi havia estat mai va decidir venir-hi a passar un parell de setmanes per investigar la ciutat. abans de venir va demanar als seus amics i coneguts referències de la ciutat. durant les dues setmanes que va passar aquí va anar veient a gent a la que coneixia directament o només de referència. i jo sóc d'aquestes últimes.

ens vam trobar un dels últims dies que estava per aquí. vam estar passejant per la ciutat. vam comprar uns cafès 'to go' i unes pastes i ens les vam anar a menjar al fosar de les moreres. em va fer preguntes sobre la ciutat i les rodalies. jo crec que va marxar contenta. va dir que s'ho pensaria molt abans d'anar a visitar sidney, que era una altra de les ciutats que li havien recomanat.

ara som amigues al facebook.