dimarts, de juny 29, 2021

stardate: els objectius de les dones




ursula k. le guin
el nom del món és bosc



No hi ha res que m'agradi més de tots els escrits de Freud que l'asserció que l'obra de l'artista està motivada pel desig "d'assolir l'honor, el poder, la riquesa, la fama, i l'amor de les dones."

...

Hi ha hagut artistes que hi ha estat d'acord; Ernest Hemingway, per exemple; com a mínim, va dir que escrivia per diners, i com que era un artista honorat, poderós, ric, famós i estimar per les dones, devia saber de què parlava.

...

Riches I hold in esteem,
And love I laugh to scorn,
And lust of fame was but a dream
That vanished with the morn.

And if I pray, the only prayer
That moves my lips for me
Is, 'Leave the heart that now I bear,
And give me liberty!'
....
Les riqueses tinc en poca estima,
I de l'amor amb menyspreu me'n ric,
I el desig de fama va ser la fantasia
que amb l'albada va morir.

I l'única pregària, si prego,
que aconsegueixo pronunciar
És "Deixa el cor que ara poseeixo,
I dona'm a canvi la llibertat!"


Emily Brontë

dimecres, de juny 23, 2021

stardate: encara ploro

moltes vegades, quan escolto les notícies, quan miro el 324, encara ploro. 



recordo que a l'estiu del 2017 era normal. estava pendent de les notícies perquè m'interessava molt la política catalana (ara no recordo si aleshores ja li dèiem procés) però llavors ho feia d'una manera normal.

durant les vacances no calia estar tant pendent de les notícies, perquè a l'agost no havia de passar res. jo m'havia reservat la sèrie downton abbey per veure-la durant les vacances. m'hi vaig posar i em vaig quedar totalment enganxada. no feia res més que posar-me un episodi rera l'altre. m'encanta endinsar-me del tot en la vida dels protagonistes de les sèries. i m'encanta riure i plorar amb ells. i això és el que vaig fer aquell estiu ... fins que vaig arribar al final de l'últim episodi. va passar exactament el dia 17 d'agost a les 17.10 de la tarda. en aquell moment vaig fer un sospir, vaig agafar aire i vaig decidir tornar a la vida real.

en un primer intent de posar-me al dia vaig obrir al mòbil la pàgina del diari ara i aleshores em vaig adonar del que estava passant: l'atemptat de les rambles en directe.

aquell dia vaig deixar de mirar sèries i em vaig connectar directament al 324. després dels atemptats van venir els fets del setembre, els de l'octubre, la repressió, les eleccions, ... des d'aleshores que mirant el 324 visc emocions semblants a les que abans vivia mirant sèries: em sento part molt propera de la vida dels protagonistes, poques vegades m'han fet riure i moltes m'han fet plorar. he plorat de tristesa, de ràbia, d'emoció, ...

avui tinc un nus a la gola. l'emoció provocada pels esdeveniments que s'esperen és molt forta. i quan posi les notícies tornaré a plorar.





dimarts, de juny 01, 2021

stardate: dones i promoció laboral

GLASS CEILING

women in academic economics in the us: 28.8% of phd graduates and 13.9% of full professors (CSWEP 2017)

supply side: less likely to apply for promotions

gender differences on psychological attributes (Akerlof and Kranton 2000, Bertrand 2011)

1) preference for competitive environments (NIederle and Vesterlund 2007, Buster et al. 2014)

2) bargaining abilities in the labor market (Babcock and Laschever 2003, Blackaby et al. 2005)

3) children and family tradeoffs (Fernández et al. 2004, Goldin 2006, Bertrand 2013, Bertrand et al. 2015)

demand side: less likely to be selected

gender-based discrimination (Goldin and Rouse 2000)

multiple equilibria:

women are paid less if expected to devote time to home production.

then: women exert less effort, obtain lower pay, devote more time to home work, thus fulfill the expectations.

ECB policy supporting diversity 2010, including explicit gender targets has implied (Hospido, Laeven and Lamo 2020):

1) wage gap emerge within a few years of hiring, and grows steadily with tenure.

2) women are less likely to be promoted prior to the change in policy, and the promotion gap disappears after it.

3) women are less likely to apply for promotion before the change. application gap is larger for women that compete within a stronger peer group (Niederle and Vesterlund 2007)

4) application gap remains after policy change.

5) following promotion women perform better in terms of salary progression




women are less likely to receive outside offers (Bosquet et al. 2019)

career progression is faster for women with female bosses (Kunze and Miller 2017)

conditional on publication in a top academic journal, women have higher citations (Card et al. 2020)



dissabte, d’abril 17, 2021

stardate: dones i treball



WAGE GAP

Women in the EU are less present in the labour market than men. The gender employment gap stood at 11.7% in 2019, with 67.3 % of women across the EU being employed compared to 79% of men (EU27 data).

The gender pay gap in the EU stands at 14.1% and has only changed minimally over the last decade. It means that women earn 14.1% on average less per hour than men. It has only changed minimally over the last decade

Women in the EU even earned 36.7% less than men overall in 2018. One of the reasons is the fact that on average women spend fewer hours in paid work than men: Whereas only 8% of men in the EU in 2019 worked in part-time, almost a third of women across the EU (30.7 %) did so.


differences in abilities and preferences over jobs (Polacheck 1081, Azmat and Ferrer 2017)
discrimination (Goldin and Rouse 2000)
women are more risk averse and less competitive (Gneezy et al. 2003, Niederle and Vesterlund 2007, Buse et al. 2014)
men are moreover-confident (Barber and Odean 2001, Bordalo et al. 2019)
both men and women rate male applicants higher for jobs that require math skills (Moss-Racusin et al. 2012)
legislation that increases pay transparency reduces gender pay gap (Bennedsen at al. 2019)
women are more severely punished for financial misconduct (Egan et al. 2019)
female executives are more likely to exit following industry-wide contractions (Landsman 2018)
career-family balance produce job interruptions and reduce earning growth (Lazear and Rosen 1990, Goldin 2014, bertrand et al. 2010, Kunze 2020, Bertrand 2013)
educational differences are not an issue (Goldin et al. 2006)
women take longer in obtaining promotions (Ginther and Hayes 1999, Ginther and Kahn 2004)







dijous, d’abril 15, 2021

stardate: dones i violència. agressions

according to UN Women data

more than one in three women worldwide report having experienced physical or sexual violence in their lifetime, most frequently by an intimate partner — and this is likely a low estimate.

1 in 2 women killed worldwide were killed by their partners or family in 2017; while only 1 out of 20 men were killed under similar circumstances.
Only 52% of women married or in a union freely make their own decisions about sexual relations, contraceptive use and health care.

71% of all human trafficking victims worldwide are women and girls, and 3 out of 4 of these women and girls are sexually exploited.




dimarts, d’abril 13, 2021

stardate: dones i violència. presons

les diferències entre dones i homes es poden deure a raons biològiques, socials, educacionals, ... aproximadament es poden explicar així: un 33% pel naixement, un 33% per l'aprenentatge i un 33% per les decisions preses. 

aquestes diferències es tradueixen en diferències de comportament, de motivacions, de valors, ... sobre això se'n pot discutir molt, suposo per la manca d'estudis que ordenin i analitzin les evidències.

però hi ha una data que sembla indiscutible: la proporció de dones a les presons és de mitja (als països de la unió europea, i és bastant semblant en general) del voltant del 5%.

els crims més comuns pels que es condemna a les dones inclouen la prostitució, el consum de drogues i el frau. res a veure amb crims violents.







diumenge, d’abril 11, 2021

stardate: dones i cites

 

Riana Duncan
women are under-represented as a result of discrimination rather than ability.


simone de beauvoir: The second sex
The point is not for women simply to take power out of men's hands, since that wouldn't change anything about the world. It's a question precisely of destroying that notion of power.

angela davis
no estic acceptant les coses que no puc canviar, estic canviant les coses que no puc acceptar.

Feminism is the radical notion that women are people.

emily dickinson
we ignore our own stature until we stand up.

emily dickinson: We never know how high we are (1176)

We never know how high we are
Till we are called to rise;
And then, if we are true to plan,
Our statures touch the skies—
The Heroism we recite
Would be a daily thing,
Did not ourselves the Cubits warp
For fear to be a King—


lourdes beneria
jo veig tres línies. Primer, promocionar sectors que puguin afavorir el treball de les dones i tenir clar quines indústries posen la vida al centre, a les quals s’ha de donar suport, i quines no. Segon, empènyer l’estat a protegir cada vegada més les tasques de cura. Per exemple, a Espanya no hi ha prou guarderies, és el país de la Unió Europea que en té menys. I, tercer, ajudar i repartir el treball en l’esfera reproductiva.

marylin monroe
women who seek to be equal with men, lack ambition.


dita molt comuna
que la meva mare o la meva avia ho pugui entendre

d.h. lawrence, Lady Chatterley’s lover
She was too feminine to be quite smart.

mary beard: Women and power
A woman speaking in public was, in most circumstances, by definition not a woman.

It is still the case that when listeners hear a female voice, they do not hear a voice that connotes authority.

How can we make ourselves more aware about the processes and prejudices that make us not listen to her.

... if women are not perceived to be fully within the structures of power, surely it is power that we need to redefine rather than women.

... the presence of large numbers of women in parliament means that parliament is where power is not. (Saudi Arabian National Council)

What I have in mind is the ability to be effective, to make a difference in the world, and the right to be taken seriously, together as much as individually.


virginia woolf: The death of the moth and other essays
Professions for women
Even when the path is nominally open—when there is nothing to prevent a woman from being a doctor, a lawyer, a civil servant— there are many phantoms and obstacles, as I believe, looming in her way. To discuss and define them is I think of great value and importance; for thus only can the labour be shared, the difficulties be solved. But besides this, it is necessary also to discuss the ends and the aims for which we are fighting, for which we are doing battle with these formidable obstacles. Those aims cannot be taken for granted; they must be perpetually questioned and examined. The whole position, as I see it—here in this hall surrounded by women practising for the first time in history I know not how many different professions—is one of extraordinary interest and importance. You have won rooms of your own in the house hitherto exclusively owned by men. You are able, though not without great labour and effort, to pay the rent. You are earning your five hundred pounds a year. But this freedom is only a beginning—the room is your own, but it is still bare. It has to be furnished; it has to be decorated; it has to be shared. How are you going to furnish it, how are you going to decorate it? With whom are you going to share it, and upon what terms? These, I think are questions of the utmost importance and interest. For the first time in history you are able to ask them; for the first time you are able to decide for yourselves what the answers should be.

najat el hachmi: sempre han parlat de nosaltres
... la dita de Rosa Luxemburg quan diu que qui no es mou no nota les cadenes.

l'islam no es bo per a les dones perquè l¡islam, com qualsevol altra religió monoteista, ha estat inventat, difós i imposat pels homes i pel sistema que en perpetua el poder, l'artista anteriorment conegut com a patriarcat.


carme karr
no som, com alguns creuen, per ser feministes, enemigues de l'home...
però som enemigues de les injustícies de certes lleis, fetes pels homes.


divendres, d’abril 09, 2021

stardate: les sufragistes

 en 1 minut, per jordi creus (sàpiens)


1. La lluita pels drets

Amb el nom sufragistes coneixem les dones que, a partir de les darreres dècades del segle XIX, van lluitar per aconseguir els drets que els pertocaven, com el de poder votar en unes eleccions. El moviment es va iniciar als Estats Units i a la Gran Bretanya i la seva principal icona va ser Emmeline Pankhurst.


2. Una dona avançada

Tot i estar casada i tenir cinc fills va organitzar vagues de fam i va encapçalar manifestacions i actes de protesta, cosa que li va comportar ser detinguda diverses vegades. Amb ella el moviment sufragista i la lluita pel vot femení van aconseguir força popularitat. L'any 1928, la Gran bretanya va permetre votar totes les dones majors de 21 anys. Pankhurst havia mort feia poques setmanes.


3. Els estats pioners

Abans, però, el 1902, Austràlia va ser el primer estat que va permetre no només el vot femení sinó també que les dones poguessin optar a càrrecs públics. A partir d'aquí Finlàndia, la Unió Soviètica i Suècia. A Espanya no es va aconseguir fins al 1931 i a França fins al 1946. Les dones de la democràcia Suïssa no van poder votar fins al ...1971!




dimarts, de març 09, 2021

stardate: la mort i la covid-19

més referències:




Covid-19 data
Tracking covid-19 excess deaths across countries
The Economist
march 9, 2021


el nombre de morts causats per la pandemia pot arribar a ser molt més gran del que els governs publiquen cada dia. les raons son diverses: s'han deixat de comptar els que no s'havien fet el test de covid previament, i la magnitut d'aquests depen del nombre de tests que es facin, s'han produir errors i retards en la comunicació de les dades, s'han produit morts indirectes ja que la covid ha dificultat l'acces als hospitals, ...

una manera de veure l'abast real dels efectes de la covid es computant l'excés de morts: comparant el nombre de morts en una certa regió en un cert periode, amb els nombres corresponents a la base històrica de la mateixa regió en el mateix periode.




si comparem aquests nombres amb els que cada país reporta com a morts a conseqüència de la covid veiem com aquests últims es queden curts




de fet, els efectes de la covid són molt pitjors dels de qualsevol epidemia recent de grip a europa. i encara que la majoria de les víctimes de la covid són majors de 65 anys, durant l'abril del 2020 les morts de la població europera entre 45 i 65 anys va ser un 40% major de la normal.




finalment comparem l'evolució setmanal de l'excés de morts (línia vermella) amb els morts oficials deguts a la covid segons els governs (àrea rosa)


dilluns, de febrer 01, 2021

stardate: on són els moderats?

La política catalana presenta uns trets distintius que fan que no es pugui analitzar amb les eines amb les quals habitualment s'estudia la competència electoral en la majoria de països.

Normalment es pot suposar que els partits polítics competeixen en una dimensió, comunament anomenada l'eix dreta-esquerra. En aquesta dimensió es pot representar les preferències tant de partits com de votants, i així, tant uns com altres, es classifiquen segons la idoneïtat que assignen a les polítiques econòmiques i socials, que alhora es corresponen amb la magnitud desitjada de la intervenció del govern. Les polítiques que els partits proposen, i que porten a terme quan són al govern, ens permeten posicionar-los en aquesta dimensió, i la distribució de vots que s'obté en les conteses electorals ens permet posicionar les preferències de la societat sobre les diferents polítiques. Amb aquesta única dimensió es pot analitzar la competència electoral de la majoria de països. 

Tanmateix, amb aquesta simplificació a Catalunya es perdria l'essència de la competència electoral, ja que hi ha una altra dimensió que aquí sempre ha estat molt rellevant, i que sobretot recentment ha esdevingut la més important, tant per partits com per votants: l'eix nacional. Aquesta dimensió classifica les preferències sobre la distribució del poder de decisió entre el govern espanyol i el govern de la Generalitat, des dels defensors de les tesis més unionistes fins als que proposen les tesis més independentistes, passant pels que prefereixen diferents nivells d'autonomisme.

Aquesta dimensió addicional que representa les preferències de la societat sobre els nivells de descentralització del poder de decisió dels diferents nivells de govern ha estat rellevant a Catalunya durant tot el període democràtic, i ha esdevingut la dimensió vertebradora del debat polític català durant la última dècada. La coexistència de dues dimensions en el debat polític representa una anomalia que es pot interpretar com que el sistema polític català està en evolució, que hi ha unes qüestions polítiques no resoltes que van més enllà de la gestió dels bens públics.  

Alguns exemples on la descentralització del poder representa una segona dimensió en el debat polític són el País Basc, Bèlgica, Escòcia a la Gran Bretanya, Quebec al Canadà, Còrsega a França, i la mateixa Unió Europea a nivell supraestatal. Altres exemples on la política es desenvolupa en dues dimensions sobre un període llarg de temps per raons diferents a la descentralització són: Israel, on la segona dimensió és determinada pels posicionaments sobre la religió, i Xipre, on la tensió és provocada per la divisió política de l'illa en dos estats diferents.

Durant els darrers anys hem observat que l'eix nacional ha anat guanyant importància fins ocupar bàsicament tot l'àmbit del debat polític, i alhora la majoria dels partits catalans han adoptat posicions extremes respecte a aquesta dimensió: alguns partits han adoptat posicions molt unionistes, i d'altres han adoptat posicions molt independentistes. Han estat molt pocs els partits que han fet propostes moderades (federalistes, autonomistes, reformistes), i aquests no han tingut gaire èxit en les conteses electorals més recents. Per la banda del centre dreta UDC el 2015 i Units per Avançar el 2017 no van obtenir cap escó, i per la banda de l'esquerra En Comú Podem no ha aconseguit ampliar la seva representació durant aquest període. Tenint en compte que en les darreres conteses electorals la participació ha estat excepcionalment alta, aquestes observacions ens fan pensar que respecte a l'eix nacional, la distribució de preferències de la societat catalana està molt polaritzada: els votants tenien l'opció de votar per partits que proposaven posicions moderades i tanmateix majoritàriament van decidir no fer-ho.






Aquesta observació suposa un altre tret diferencial de la política catalana respecte a la majoria de països, ja que normalment s'observa que les preferències de la societat respecte a l'eix que predomina en el debat polític són unimodals, és a dir, el pes dels moderats és molt més gran que el pes que representen els votants que defensen posicions més extremes. Òbviament els esdeveniments recents i persistents que han tingut lloc a Catalunya es poden considerar susceptibles de provocar anomalies a nivell polític. Per això, es pot pensar que una possible causa de la polarització que la societat catalana exhibeix en l'eix nacional és la reacció a la repressió que l'estat ha perpetrat sobre un gran nombre de persones i institucions catalanes, i que ha estat fonamentada en raons polítiques estretament relacionades amb l'eix nacional.

La distribució polaritzada de les preferències dels votants catalans sobre l'eix nacional representa una paradoxa pels analistes polítics, i fa pensar que possiblement és el reflex d'una situació especial i que previsiblement no es pot mantenir en el temps. Seria d'esperar que alguns partits oportunistes amb propostes moderades atractives entressin en la competència electoral aprofitant el buit que han deixat els partits existents, i aconseguissin convèncer a un gran nombre de votants de la comoditat que representen les posicions moderades.

El fet que encara no hagin aparegut partits que hagin pogut treure beneficis electorals de la falta de competència pels vots dels moderats és una altra anomalia de l'arena política catalana. Per una banda, això pot ser degut a què els pocs partits que ho han intentat no eren prou atractius des del punt de vista dels votants moderats, o bé es possible que no hi hagi gaires votants moderats: la societat en aquesta dimensió està totalment polaritzada. 

Actualment, a les portes d'unes noves eleccions han aparegut alguns partits nous que s'autodefineixen liberals i catalanistes i tenen l'objectiu d'atraure els votants moderats de centre-dreta: Lliures, la Lliga Democràtica i el Partit Nacionalista de Catalunya. Aquests nous partits hauran de competir pels vots dels moderats de centre-dreta amb els partits moderats de centre-dreta ja existents: PDeCAT i Units per Avançar. 

Amb aquest nou gran ventall d'oferta electoral moderada, el resultat de les properes eleccions serà molt aclaridor respecte a la polarització de les preferències sobre l'eix nacional. Si els moderats hi són, tindran una gran oferta de partits que s'estén amb escreix per tota la dimensió dreta-esquerra, i per tant apareixeran amb contundència en les proporcions de vots que rebin aquests partits, encara que degut a l'elevat nombre de partits que competeixen pel mateix espai electoral la seva representació final pot veure's compromesa. Si els moderats no hi són, tots els partits que competeixen en aquest espai patiran un gran fracàs. 

L'èxit electoral dels partits moderats significaria un retorn a la normalitat del debat polític català. En canvi, el seu fracàs es podria interpretar com una senyal de que a Catalunya encara hi ha alguna cosa que no acaba d'anar bé. Possiblement, els efectes persistents de la repressió.