kika's log: de gener 2016

dimecres, de gener 27, 2016

stardate: emocions incontrolades

no sé quant temps fa que en una entrevista amb la terribas el junqueras es va emocionar. el video de l'entrevista va córrer, i molta gent es va fer un tip de riure i de criticar: com pot ser que un polític, que se sap personatge públic, i pretén ser president del país, no es pot controlar les emocions? això només pot voler dir que el tio no serveix. és una senyal que no s'ha vist mai en personatges públics.

a mi em va semblar una bonica anècdota. el junqueras estava parlant de com difícil es feia el camí cap a la independència i quantes ganes tenia d'arribar-hi. ho vaig trobar molt entranyable. ho vaig interpretar com una senyal d'humanitat i de prendre's en serio la seva feina. i em va molestar molt haver de sentir-ne les crítiques.

en els últims dies he vist plorar (i molt!) al pablo iglesias en una manifestació: en primera fila, aguantant la pancarta, amb llàgrimes als ulls i sanglotant. i també he vist al gerard piqué plorant mentre comentava l'obtenció del premi al millor jugador: no podia ni parlar perquè no parava de sanglotar de l'emoció.

no he sentit cap crítica en directe. però estic segura que les crítiques al poc control de les emocions d'aquests personatges públics no m'haurien afectat com ho van fer les que vaig sentir del junqueras. tampoc les trobo a faltar.

dimarts, de gener 19, 2016

stardate: llibres a mitges

en tinc un quants que per diferents raons no aconsegueixen la meva atenció:

em va agradar una mica però aviat em va avorrir... abans d'arribar al final.

des del començament no vaig entendre res. hi vaig insistir. però no hi ha hagut manera.

al començament em va encantar. el vaig trobar fresc i divertit. però al cap d'una mica (no gaire) em vaig adonar que no venia res de nou. que tot era molt repetitiu. fins i tot allò que feia gràcia es va tornar monòton.

n'havia sentit tants elogis que tot i que d'entrada no li veia el què vaig insistir. vaig continuar fins a la meitat, sense veure cao on volia anar, i sense trobar-li cap interés especial.

divendres, de gener 15, 2016

stardate: el pp hauria de voler ser indepe

amb els resultats de les últimes eleccions a les mans, el pp hauria de veure clarament que si deixa que catalunya es constitueixi com un estat independent, a ell li anirien molt millor els resultats electorals a espanya. és fàcil de veure ja que el pp a catalunya treu uns resultats molt tristos comparat amb els resultats que té a la resta de l’estat i també comparat amb els resultats que els altres partits treuen a Catalunya. per això si comparem els resultats que ha tret en aquestes eleccions amb els resultats que hauria tret si catalunya fos independent, és a dir si els vots dels catalans no existissin obtenim:

	%vot	vot	escons	%vot cat	votcat	vot-cat	%vot-cat
pp	28,72	7215752	123	11,12	417286	6798466	31,50
psoe	22,01	5530779	90	15,70	589021	4941758	22,9
p	20,66	5189463	69	24,74	927940	4261523	19,75
c	13,93	3500541	40	13,05	489503	3011038	13,95
erc	2,39	599289	9	15,98
dil	2,25	565501	8	15,08
pnv	1,20	301585	6
iu	3,67	923133	2
buildu	0,87	218467	2
cc	0,33	81750	1
Total	73,20	25350447	350	70,98	3774327	21576120

aquests números demostren que el pp és l’únic partit que obtindria un percentatge de vots major: pujaria quasi bé tres punts. tots els altres partits rellevants en l’escenari polític espanyol veuen com els seus percentatges es reduirien. això vol dir que en termes relatius, l’avantatge que obtindria el pp sobre els seus adversaris encara seria major. i com que el repartiment dels escons es basa en les diferències relatives de vots entre els diferents partits, el pp clarament sortiria beneficiat de la independència de catalunya ja que la seva hegemonia es veuria reforçada.

també s'observa que podem baixaria quasi bé un punt i el psoe pujaria quasi bé un punt.

en aquests moments, aquestes diferencies poden arribar a ser significatives quan es traslladen al repartiment d'escons.

dimecres, de gener 13, 2016

stardate: la nevada del cucut

quan un llibre m’agrada tant que no el puc deixar, per tal de continuar llegint sense quedar-me encarcarada vaig canviant de posicions. del sofà a la cadira, de la cadira al sofà, asseguda de costat, amb els peus a dalt, amb el peus a baix. aquest llibre el vaig acabar llegint dreta i passejant amunt i avall. és una delícia.

dilluns, de gener 11, 2016

stardate: l'acord i les seves conseqüències

jo he estat optimista contra tot pronòstic fins divendres. divendres al vespre em vaig deixar guanyar per les expectatives de derrota. per això l'últim apunt ja es referia a les properes eleccions.

ara mateix estic molt contenta d'haver-me equivocat. de totes maneres tinc alguns dubtes sobre com ha anat tot:

el mas ha decidit que feia un pas al costat.
el mas ha decidit qui serà el proper president.
el mas ha decidit...

segons l'artur mas ell ho ha decidit tot. aleshores, no hi havia a junts pel sí ningú més que pogués decidir res? això és el que sembla.

per tant, recuperant la reflexió de l'últim apunt, el mèrit del que ha fet erc fins ara ha estat més gran del que em pensava, i el que erc pot fer en el futur encara pot ser molt més gran.

una paradoxa: junts pel sí no ha celebrat l'acord, tot i que aquest acord és una gran victòria per junts pel sí. però cdc i erc el van celebrar per separat. ara bé, ha quedat clar que a dins de junts pel sí està tot molt lligat, per cdc i per mas.
i l'acord permet que junts pel sí continui tal qual, i per tant mas seguirà movent els fils.

per això m'aventuro a fer prediccions pel futur polític del nostre país fent servir una analogia amb la saga de star wars. com més hi penso més paral·lelismes veig entre les dues històries!

casting: