divendres, de novembre 29, 2019

stardate: teoria de la gravedad



Nadie nos advierte, pero el infierno vive en nosotros bajo la forma de la indeferencia.

"Toda la inmortalidad que puedes desear está presente / aquí y ahora," escribió el poeta chileno Gonzalo Millán ...


... y me pregunté con cuánta vida se pagan esos golpes que no dejan marca ni los huesos rotos. Cuánto habría que vivir -y cuánto coraje seria necesario- para entender que lo que más amamos, y lo que más nos ama, es, también, lo que mejor nos aniquila.


La única salida de emergencia es la que llevamos dentro.


dilluns, de novembre 11, 2019

stardate: la mort i la primavera



Es va acabar un altre estiu ...
amb aquesta mania d'anar tornant, la tardor era allí ...

dilluns, d’octubre 21, 2019

stardate: ser d'esquerres ...



...el dolor és el vehicle de la transformació més eficaç i descarnat que existeix. Sense dolor, per molt que se sàpiga, no es canvia.

La indignació, la desesperació i la ràbia (dolor) són catalitzadors de canvi.

L'aversió al risc i a allò desconegut és el combustible del conservadorisme que tan bé sap explotar la dreta.

La por al diferent, a allò desconegut serveix per enfrontar pobres contra pobres ...

Deia Vicent Andrés Estellés: "Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot."

stardate: sempre present


dimarts, d’octubre 01, 2019

stardate: l'esperit del temps



Mai no s'està prou alerta amb l'esperit del temps, mai no s'empra prou la raó en contra del dogmatisme ideològic, en contra de la imposició intel·lectual, vinga d'on vinga. L?esforç no és mai suficient si no mantenim els sentits i la ment crítica ben viva i alerta. Cal tenir les idees clares i alhora la humilitat de no voler-les imposar, cal accedir a la saviesa des de l'escepticisme i la modèstia, des de la prudència i el risc d'equivocar-se. Perquè hi ha en la nostra naturalesa biològica un tremp, un impuls innat que ens allunya de la raó dels nostres deures morals més elementals. Que ens acosta a la selva més pretèrita, al fanatisme tribal, a la violència desfermada del grup, a aquell passat de sang i terror del qual tots provenim.

dimarts, de setembre 17, 2019

stardate: sempre han parlat per nosaltres



Per això el moment en què ens vam fer plenament conscients de la nostra 'identitat' islàmica va ser el de reclamar els nostres drets com a dones, fent ben certa la dita de Rosa Luxemburg quan diu que qui no es mou no nota les cadenes.

... l'islam no és bo per a les dones perquè l'islam, com qualsevol altra religió monoteista, ha estat inventat, difós i imposat pels homes i pel sistema que en perpetua el poder, l'artista anteriorment conegut com a patriarcat.