divendres, de gener 27, 2023

stardate: vidas breves

 



Entonces no sabía que no era necesario casarse con todos los hombres de los que una se enamora.

Sentía una extraña libertad, y empezaba a ver que algunas de mis obligaciones eran imposiciones mías y que podía tomármelas menos en serio.

Me estaba haciendo mayor y evitaba lamentarme. Puede que evitara lamentar no haber sido querida.

Si era libre era porqué nadie me necesitaba, porqué algo había fallado.

Tenía un lado claramente masculino que se manifestaba en su negativa a albergar falsos miedos y esperanzas, en la imparcialidad con que evaluaba sus talentos y atributos, en su objetividad y su competencia profesional y en su egoísmo recalcitrante. Era una mezcla inestable de cálculo y estupidez. Yo, en comparación, me sentía idiota, torpe, vulnerable y ahora también moralmente cansada.

Entonces me sentía como una niña, perpleja, aunque ya no tenía edad para eso. Mi infantilismo, que persistía a pesar de las pruebas de envejecimiento de mi cuerpo, resultó ser mi enemigo hasta el final. Porqué había llegado el final de algo, y yo lo sabía. No más ilusión, no más expectativas, no más poder. Los viejos no tienen poder. Me vi reflejada en un escaparate cuando volvía despacio, más despacio que de costumbre, a Drayton Garden. Mi imagen me recordó a alguien a quien llevaba mucho tiempo sin ver. No me reconocí hasta que llegué a casa, cuando me estaba cepillando el pelo delante del espejo. Me parecía a mi madre.

De joven una todavía puede aspirar a lo sublime. La vejez sabe que ese es un bien desgarradoramente escaso y que probablemente siempre lo fue.

'El secreto de una buena vejez no es otra cosa que un pacto honrado con la soledad.'             Gabriel García Márquez





dilluns, de gener 23, 2023

stardate: memòria de noia

 



És la vergonya de l'orgull d'haver estat objecte de desig.

I què hi ha de la vergonya d'haver estat bojament enamorada d'un home, d'haver-lo esperat darrera la porta que ell no ha obert, d'haver estat tractada de 'guillada' i de 'puteta'? Me n'ha purificat El segon sexe o al contrari m'hi ha submergit encara més? Opto per la indecisió: haver rebut les claus per comprendre la vergonya no proporciona el poder d'esborrar-la.

És cert que he escollit això, però dir que realment ho he escollit és una altra cosa, ¿no et sembla que més aviat ens veiem arrossegats pels esdeveniments?

I, en definitiva, la demostració edificant que el que compta no és el que ens passa, sinó el que en fem.

No m'interessa la cultureta, només hi ha una cosa que compta per a mi, fixar la vida, el temps, comprendre i gaudir.

És l'absència de sentit del que vivim en el moment en que ho vivim el que multiplica les possibilitats d'escriptura.




divendres, de gener 13, 2023

stardate: simple passion




(Even now, rereading those first pages has the same distressing nature as seeing and touching the towelling bathrobe he used to slip on at my place, and take off just before he got dressed to leave. There is one difference, though: these pages will always mean something to me, to others too maybe, whereas the bathrobe - which matters only to me - will lose all significance one day and will be added to a bundle of rags. By writing this, I may also be wanting to save the bathrobe from oblivion.)

( ... Sometimes I wonder if the purpose of my writing is to find out whether other people have done or felt the same things or, if not, for them to consider experiencing such things as normal. ...)

*For want of a better solution, I have switched from the past to the present, although it is impossible to establish the demarcation line between the two tenses. I am incapable of describing the way in which my passion for A developed day by day. I can only freeze certain moments in time and single out isolated symptoms of a phenomenon whose chronology remains uncertain - as in the case of historical events.

To go on writing is also a means of delaying the trauma of giving this to others to read. I hadn't considered this eventuality while I still felt the need to write. But now that I have satisfied this need, I stare at the written pages with astonishment and something resembling shame, feelings I certainly never felt when I was living out my passion and writing about it.

The man who returned that evening wasn't the man I was carrying inside me throughout the year when he was here, and when I was writing about him. I shall never see that man again. Yet it is that surreal, almost non-existent last visit that gives my passion its true meaning, which is precisely to be meaningless, and to have been for two years the most violent and unaccountable reality ever.

When I was a child, luxury was fur coats, evening dresses and villas by the sea. Later on, I thought it meant leading the life of an intellectual. Now I feel that it is also being able to live out a passion for a man or a woman.

 

dimarts, de desembre 13, 2022

stardate: no me acuerdo de nada



Ahora sé que la verdad no existe. Que las declaraciones de la gente se tergiversan continuamente. Que los medios de comunicación son un hervidero de conspiraciones (y que, en cualquier caso, la ineptitud es una forma de conspiración). Que con cinismo y desapego emocional no se llega demasiado lejos.

Mucho tiempo antes de que mi madre muriera, quise que mi madre se muriera. Por fin se murió, y no pensé: ¿Por qué pensaba eso? ¿Qué me pasaba? ¿Qué clase de persona quiere que su madre se muera? No, no me pasó eso en absoluto. Mi madre se había convertido en una pesadilla total.

Es muy triste mirarse en el espejo del cuarto de baño por la noche y ver que llevas noventa minutos con restos de espinaca en los dientes. O de perejil, que es mucho más peligroso. Y ninguno de tus amigos te quiere lo bastante para decírtelo.
Esto duele mucho más si uno piensa lo fácil que es decirle a alguien que tiene espinaca en los dientes. Solo hay que decir: "Tienes espinaca en los dientes."

 

dilluns, d’agost 15, 2022

stardate: la veritat sobre la llum

 



No sé què m'ha fet venir al món, ni què és el món, ni què sóc jo; em trobo en una ignorància terrible de totes les coses; no sé què és el meu cos, els meus sentits, la meva ànima i aquesta part mateixa de mi que pensa el que dic, que reflexiona sobre tot i sobre ella mateixa, i es coneix a ella mateixa tan poc com la resta de coses. (Blaise Pascal)

Has vingut aquí per estar-t'hi una temporadeta. ... Agafa forces, que la pujada és costeruda.

La dona és l'únic mamífer, estimada Dyja, que no és fèrtil tota la vida.
Recordo una vegada que va comparar un part difícil amb una llarga tortura i va dir que moltes dones, si poguessin, hi posarien fi.
- En unes altres circumstàncies, una persona confessaria el que fos per lliurar-se d'aquests turments - va afegir.

Tard o d'hora arriba un punt que només queda una sola persona que es recordi d'algú. Potser només en recorda el nom. I al final no queda ningú que sàpiga que hem viscut.

Seguim el reglament: un infant que hagi nascut al cap de vint-i-dues setmanes d'embaràs i pesi un mínim de cinc-cents grams, si no mostra senyals de vida es registra com a nascut mort. En la resta de casos registra com a avortament.

Avui, als infants que neixen morts els posen nom, fins i tot als fetus.

No hi ha cap raó per mantenir tancats depredadors com les hienes en gàbies de reduïdes dimensions només perquè l'home pugui mirar-s'hi a si mateix com en un mirall.

I pensar que aquest home una vegda va ser un nadó tot nu! O bé: I pensar que aquesta dona una vegada va ser un infantó tot nu!

No vol agafar cap més avió. Diu que tota la humanitat respira el mateix aire.

La mort no és res.
No compta pas.
Tan sols he anat a l'habitació del costat.
No ha passat res.

L'home ve al món tot nu i busca un sentit a la seva existència.

Es diu que l'home no es recupera mai d'haver nascut, que venir al món és l'experiència més dura de la seva vida. I que el més difícil és acostumar-se a la llum.

Una cosa no mena necessàriament a una altra. El món està trencat en mil bocins i els humans només veiem fragments dels fragments.

... el centre del món és el lloc on ens trobem a cada moment.

Però pel que respecta als sentiments l'ésser humà està desemparat i només té un parrac per tapar-se. O menys i tot, està tan nu com quan neix. No entèn perquè se sent com se sent.

... les coses que no passen no són menys importants que les que passen.

- No fa gaire vaig buscar quantes dones moren de part cada dia al món.
- ¿Vols dir en total?
- Sí, en total.
Abaixa la mirada.
- Vuit-centes trenta dones al dia.
Aixeca la mirada i em mira.
- És com si cada dia s'estavellessin quatre avions de passatgers.
Torna a vacil·lar.
- Una cosa així sortiria a les notícies -conclou.

Algunes persones porten la llum amb elles, estimada Dyja. D'altres intenten arrossegar-te cap a la foscor en què viuen, sense ser necessàriament conscients que ho fan.

Tot apunta que l'home serà l'espècie animal de presència més fugaç a la Terra.

Tots els homes estan abonyegats per la vida.

Es pot tenir una opinió sobre qualsevol cosa i alhora la contrària.

Em demanes si avanço. La resposta és no. Si de cas, avui sé menys que ahir. Sé amb certesa que el sol surt i es pon, que l'home neix i mor, que res no és definitiu ni immutable i que els humans som uns exploradors en un món de llum canviant i en perpetu moviment.
Després escriu:
Ja és difícil d'entendre una altra persona. Però el que encara costa més d'entendre i de conèixer, el més estrany de totes les coses estranyes i el més desconegut de totes les coses desconegudes, som nosaltres mateixos.






divendres, de juliol 29, 2022

stsardate: the gift of silence

 



If the person in front of me is not an enemy but someone with a 'different system of thought' if the other person is not an adversary but someone with different values, there is nothing to fight and no one who stands to gain from my attacks. Another good opportunity for silence, perhaps....

"All of our problems stem from one single cause, out inability to remain at rest in a room. "   Blaise Pascal

In the world of horses, becoming the leader has nothing to do with showing your power, and is more a case of being at service of the group.

And how we acquire and develop unwavering concentration in any given situation? The secret appears to lie in forgetting ourselves.

"Of all those who have nothing to say, the most agreeable are those who do it in silence. " Nicolas de Chamfort

... people's image of the world changes according to their culture and above all their language.  (Edward T. Hall, The hidden dimension)

In Buddhism, this practice is known as 'Noble Silence.' It consists of keeping quiet and allowing words that arise to pass by, leaving them unspoken. Deciding, consciously and deliberately, not to talk. The benefits are numerous. And after a few hours, or a few days, the mind becomes calm.



dimecres, de juliol 27, 2022