stardate: llibres del confinament

stardate: azur peri god

... leer era su forma de conectar con el universo.

“Donde hay democracia, cuando un hombre se emborracha, grita: ¿Qué ha sido de mi amor? Donde no hay democracia, cuando un hombre se emborracha, grita: ¿Qué ha sido de mi amado país?

Ya ves el cóctel tan peligroso que componen la ignorancia y el poder.

Peri nunca había comprendido por qué las raíces estaban tan bien valoradas en comparación con las ramas o las hojas.

...dijo Russell: El grado de las propias emociones varía inversamente según el conocimiento que se tiene de lo hechos.

La certeza era a la curiosidad lo que el sol a las alas de Ícaro. Donde una brillaba con fuerza, la otra no podría sobrevivir. Con la certeza llegaba la arrogancia; con la arrogancia, la ceguera; con la ceguera, la oscuridad y con la oscuridad, más certeza. Lo llamaba “la tautología de las convicciones.”

Recuerde que atreverse a “conocerse a sí mismo” significa atreverse a “destruirse a sí mismo.”

-¿Qué es preferible? -le preguntó Darren, a su lado-. ¿Recordar u olvidar?

-Sin duda alguna, olvidar -respondió Peri sin titubear-. El pasado es una carga. ¿De qué sirve recordar cuando no está en nuestra mano cambiar nada?

... las tres pasiones de Bertrand Russell: el anhelo de amor, la búsqueda del conocimiento y una increíble piedad por el sufrimiento de la humanidad.

referències:

La lechuza ciega  Sadeq Hedayat

El amor de una mujer generosa Alice Munro

Dientes blancos Zadie Smith

Las horas Michael Cunningham

El dios de las pequeñas cosas Arundhati Roy

Sobre la historia natural de la destrucción W. G. Sebal

Tutunamayanlar Oguz Atay

Las ciudades invisibles Italo Calvino

Un artista del mundo flotante Kazuo Ishiguro

Libros prohibidos:

Alícia en el país de las maravillas

1984

Trampa 22

Un mundo feliz

El amante de lady Chatterley

Lolita

El almuerzo desnudo

Rebelión en la granja

stardate: trencar el silenci

... com deien les dones del 1931, “ara que es tracta d’estructurar un poble, que no sembli que només hi ha homes sobre la terra.”

Les dones que ens atrevim a estar en primera línia -a les institucions, a les entitats i organitzacions- seguim un mateix patró imposat socialment fins ara: hem de semblar més fortes, més valentes, més treballadores, més contundents, més tot que els homes. Així se’ns exigeix. Així se’ns jutja. Així se’ns valora. Almenys fins ara.

Els nostres cossos han estat eina de dominació, de control. Per això opinen sobre com vestim, quant pesem o si follem bé o malament. Creuen que tenen el dret i la superioritat moral de fer-ho.

La cosificació i la violència verbal en deixen algunes de banda, justament aquelles que han acceptat les regles del joc del poder, les fredes, calculadores i dominadores, les contundents, les mamporreres. La història n’és plena d’exemples, des de Margaret Tatcher, la Dama de Ferro, fins a Angela Merkel. També de més properes, com Soraya Sáenz de Santamaría o Maria Dolores de Cospedal.

Sí, també hi ha dones que s’adapten a les dinàmiques i les formes patriarcals del poder i adopten rols i actituds molt poc feministes. N’he trobat unes quantes aquests darrers temps. Amb elles es produeixx una instrumentalització del feminisme, sobretot quan els discursos teòrics no es corresponen a la pràctica diària.

Tanmateix, arribar al poder no és fàcil per a les dones. Moltes es frustren en el camí polític i abandonen. Tot està preparat socialment perquè sigui així. Ens van ensenyar a pensar que el problema érem nosaltres, que ens falta formació, experiència, legitimitat, idees i una bona oratòria. I temps, sobretot ens falta temps.

El desafiament que tenim com a dones és majúscul. Consisteix a identificar, desnaturalitzar i transformar aquests models històricament arrelats. Això va de despatriarcalitzar la política. En el fons i en la forma. No n’hi ha prou amb llistes cremallera; el canvi ha de ser molt més profund, tant pel que fa al discurs com pel que fa a la pràctica.

Les dones venim d’un silenci antic i molt llarg.

La transparència és l’aliada de les dones, i és que sovint la reparació després d’un assetjament, d’un abús, d’una agressió masclista, les dones la sentim com a personal i col·lectiva alhora, privada i pública.  Així, perquè hi hagi reparació, cal que tingui aquests dos vessants.

Et fabriques una cuirassa a mida, ho amagues tot en algun racó recòndit dins teu, oblides i creus fermament que no ha passat. I tires endavant. Però sí que va passar. I tot torna. I aleshores t’aclapara recurrentment una pregunta: què guanyem aparentant ser algú que no som?

stardate: startrek destiny

... we must respect the chain of command.

Are we prepared to sacrifice entire worlds because we’re not willing to risk our own safety for theirs? Shall we let simple arithmetic to dictate who should live and who should die?

Drawing on their experience and insight, he had come to think of command as a process of synthesis rather than one of genesis.

All the research opportunities in the galaxy don’t mean much  if we’re not here to enjoy them.

Time is the fire in which we burn.

“I think that we are echoes of greater consciousness,” he said. “Cells of awareness in a scheme we can’t understand. Al least, not yet.”

stardate: més ganxet del confinament

stardate: women and power

First, women are allowed to speak out as victims and as martyrs, usually to preface their own deaths.

Hortensia ...is acting explicitly as the spokesperson for the women in Rome (and for women only), after they have been subject to a special wealth tax to fund a dubious war effort.

A woman speaking in public was, in most circumstances, by definition not a woman.

It is still the case that when listeners hear a female voice, they do not hear a voice that connotes authority.

How can we make ourselves more aware about the processes and prejudices that make us not listen to her.

...women simply don’t recognize their own achievements

... my basic premise is that our mental, cultural template for a powerful person remains resolutely male.

The greek imagination more generally, has offered our imaginations a series of unforgettable women: Medea, Clytemnestra and Antigone among many others.

... they are portrayed as abusers rather than users of power.

One thing that many of these women share is a capacity to turn the symbols that usually disempower women to their own advantage. ...

I don’t think patience is the answer either, even though gradual change will almost certainly take place. ...

... if women are not perceived to be fully within the structures of power, surely it is power that we need to redefine rather than women.

... the presence of large numbers of women in parliament means that parliament is where power is not.   (Saudi Arabian National Council)

What I have in mind is the ability to be effective, to make a difference in the world, and the right to be taken seriously, together as much as individually.

stardate: ganxet del confinament