divendres, d’octubre 15, 2021

stardate: on ets, món bonic





Si l’acció política seriosa encara és possible, cosa que crec que ara mateix és un interrogant obert, potser no implicarà la gent com nosaltres. De fet, estic força convençuda que no ho farà. I, francament, si hem d’anar a morir pel bé de la humanitat, jo ho acceptaré com un xaiet, perquè no he fet res per merèixer aquesta vida i ni tan sols l’he gaudit.

Però tu no experimentes mai una mena de versió diluïda i personalitzada d’aquest sentiment, com si la teva pròpia vida, el teu propi món, de mica en mica però perceptiblement, s’hagués convertit en un lloc més lleig? O ni que sigui la sensació que, si abans solies estar en sintonia amb el discurs cultural, ara ja no ho estàs, i et sents lluny del món de les idees, alienada, sense una llar intel·lectual? Potser és una cosa del nostre moment històric concret, o potser senzillament té a veure amb el fet de fer-se gran i perdre la il·lusió, potser li passa a tothom.

Quan érem joves, crèiem que la nostra responsabilitat consistia a integrar el planeta i tot el que hi viu. Ara, en canvi, ens hem de conformar a intentar no defraudar les persones que estimem, a intentar no utilitzar més plàstic del compte, i, en el teu cas, a intentar escriure un llibre interessant cada tants anys.

Quan intento imaginar-me com podria ser una vida feliç, la imatge que em ve al cap no ha canviat gaire des que era petita: una casa amb flors i arbres al voltant, amb un riuet a la vora, i una habitació plena de llibres, i algú que m’estimi, res més.

Personalment, m’he d’implicar molt quan llegeixo, i per entendre el que llegeixo, i per retenir-ho tot el temps suficient per donar sentit al llibre a mesura que hi avanço. No ho percebo en cap sentit com una experiència passiva a través de la qual se’m transmet bellesa sense que ho participi en el procés; més aviat ho visc com un esforç actiu del qual l’experiència de la bellesa és el resultat construït.

No puc tenir la satisfacció de sentir que serveixo Déu fent el bé, però al mateix temps la idea de fer el mal em repel·leix. Encara més, considero que la meva pròpia obra no té cap valor moral ni polític, i tot i així és això el que faig amb la meva vida, l’únic que vull fer.
Quan era més jove, crec que el que volia era viatjar pel món, dur una vida glamurosa, ser aclamada per la meva feina, casar-me amb un gran intel·lectual, rebutjar tot el que m’havia donar la meva educació, escindir-me del món tancat i estret de mires. Ara estic molt avergonyida de tot això, però estava sola i era infeliç i no entenia que tots aquests sentiments eren ordinaris, que la meva soledat o la meva infelicitat no tenien res de particular. Potser si hagués entès això, com crec que ho entenc ara, ni que fos una mica, mai hauria escrit els meus llibres, mai m’hauria convertit en la persona que sóc.

dimarts, de setembre 21, 2021

stardate: xenogènesi







La majoria dels humans perden accés als records més antics a mesura que n'adquireixen de nous. Saben parlar, per exemple, però no recorden haver après a parlar. Conserven allò que els ha ensenyat l'experiència, normalment, però perden l'experiència en si.

¿Com podia acceptar els humans que , diferents com eren, no tan sols el rebutjaven a ell, sinó que li feien desitjar de ser prou fort per fer-los mal?

Fins i tot abans que arribéssim nosaltres, tenien bacteris que vivien als seus intestins i els protegien d'altres bacteris que els haurien fet mal o els haurien matat. No podrien existir sense relacions simbiòtiques amb altres criatures. Però aquestes relacions els espanten.




dimarts, de setembre 07, 2021

stardate: mr's spock little book of mindfulness









(Vulcans) ... they are protectors of diversity and truth.

"Curious how often you humans manage to obtain that which you do not want."

A Vulcan is far more concerned with being interested than interesting.

"Who is to define if it is a good or a bad thing?"

"I am an old man and have known many troubles, but most of them never happened."

"... What happened before no longer exists, what will happen next has not yet been written. We have only now."

"Past is dead, future is uncertain; present is all you have, so eat, drink and live merry."

In fact, Vulcans are mostly puzzled by insults. If they are true, then they are merely observations. If they are untrue, then they are pointless.

diumenge, de setembre 05, 2021

divendres, d’agost 27, 2021

dilluns, d’agost 23, 2021

stardate: res no s'oposa a la nit

 



El vi l'havia fet alegre, després esquerp, ara el vi el feia estúpid i l'adormia, amb gran alleujament per part de tothom.

La Lucile va morir tal com desitjava: viva.


dissabte, d’agost 21, 2021