dijous, de juliol 31, 2014

stardate: què fa l’alícia?



ja sabíem que la reunió no serviria per res. que no cambiara res del que ja sabíem. però ells van insistir en fer-la. i van aconseguir crear una gran expectativa.

tots els mitjans pendents dels seus moviments des de bon matí. quan es van trobar hi havia fredor, diuen. a les fotos no es notava gran cosa.

quan després de més de dues hores va acabar la reunió i van sortir, encara no van explicar res. van dir que havien quedat que el mas faria primer una roda de premsa a les 2.30 (l’hora del telediari) i que just després el rajoy emetria un comunicat.


i llavors, quan tot el pla informatiu estava previst i anunciat, abans que cap dels protagonistes hagués dit res, abans que el programa previst comencés, va l’alícia i fa una roda de premsa d’urgència explicant com havia anat la reunió. o sigui, sense dir res de nou. com sempre fa ella. però, vaja, què collons fa l'alícia?

dimarts, de juliol 29, 2014

stardate: tradicions?



diu que el pa amb tomaca és un esmorzar tradicional d’aquí des del segle xix. en canvi els ous amb bacó és un esmorzar tradicional des dels estats units des dels anys vint del segle vint.

la qüestió és: quin és l’origen d’aquestes tradicions?

es veu que el pa amb oli és una menja típicament mediterrània des dels temps de la grècia clàssica. la idea d’afegir-hi tomaca va sorgir cap al segle xix amb la intenció d’estovar el pa que s’havia endurit després de dies d’haver-lo cuit. i també anava bé per aprofitar les collites de tomaques, que eren molt abundants.

per altra banda, els orígens dels ous amb bacó són molt diferents. cap al 1920 un fabricant de bacó va contactar un conegut publicista de l’època per encomanar-li una feina: fer una campanya publicitària per tal de multiplicar les seves vendes de bacó. és a dir: li va demanar que trobés la manera de convèncer a la gent que havia de menjar més bacó. aleshores el publicista va demanar informes sobre el valor nutricional del bacó a 5.000 metges especialitzats en nutrició. d’aquests 5.000 metges, n’hi va haver 500 que van recomanar esmorzars contuntents amb bacó com a base d’una dieta saludable. el publicista va fer servir els consells d’aquests 500 metges i els va transmetre a la població amb una campanya publicitària protagonitzada per les estrelles de hollywood del moment. amb això n’hi va haver prou per convertir els ous amb bacó un esmorzar típic i tradicional.


per cert, actualment ja hi ha qui s’ha inventat una aplicació pel mòbil que t’ajuda a determinar si hi estàs massa enganxat i que et proposa una dieta que t’ajudi a desenganxar-te.




diumenge, de juliol 27, 2014

stardate: activitats d’estiu





cuinar amb música
la música del xavier solà en ruta


cosir escoltant videos interessants


llegir en silenci


...


i també vendre samarretes de la via catalana 2014.
n’hi ha de grogues i de vermelles.
tots n’hauríem de tenir una!



divendres, de juliol 25, 2014

stardate: la meva opinió sobre les balances fiscals



abans de posar-me a escriure, he llegit algunes opinions a la premsa i m'he quedat amb les del xavier sala-i-martín publicada a l'ara.


sobre tot quan diu:


Tercera. Un cop vist el que han fet De La Fuente i companyia, la pregunta a què responen els seus comptes és: “¿Si Catalunya fos independent, quants diners nets addicionals tindria la Generalitat un cop tingudes en compte totes les noves despeses que hauria de pagar i que fins ara feia el govern central?” Resposta: 8.455 milions d’euros. No està malament! És rellevant saber que en una Catalunya independent la Generalitat deixaria d’estar ofegada i deixaria de patir per pagar la sanitat i l’educació. Gràcies, exprofessor De La Fuente, per la informació.

Quarta. Com que sabem que De La Fuente i els seus ajudants han fet tot el possible per fer que aquesta dada del dèficit fos la més petita possible (ja va confessar Montoro que l’objectiu d’aquests comptes era polític: no donar munició al sobiranisme català!), sabem que el superàvit de la Generalitat independent segurament seria molt superior a aquests 8.455 milions.


i quan conclou:

Resumint: des del punt de vista fiscal i econòmic, Espanya continua sent un mal negoci per a Catalunya i aquesta realitat no canvia amb la publicació de la balança fiscal de Montoro i De La Fuente. L’única cosa que canvia amb aquesta publicació és que ara ja podem constatar la deshonestedat intel·lectual de qui fa mans i mànigues per amagar un dèficit descomunal.

em sembla que està molt clar.

per una banda, què volem saber? volem saber quin seria el pressupost d'una catalunya independent. i això ho podem estimar millor sense fer tots els tripijocs que fa l'àngel. per una banda, computant quina seria la recaptació d'impostos que faria la generalitat si pogués recaptar tots els impostos que es paguen a catalunya. per altra banda, tenint en compte totes les despeses que hauria d'assumir la generalitat. per fer aquests càlculs no té cap sentit deixar d'imputar els ingressos que arriben a l'administració des del turisme o des de les exportacions. i tampoc té cap sentit imputar les despeses dels museus de madrid a les comunitats autònomes.


doncs, per què es compliquen tant la vida? perquè pensen que així convenceran els catalans que la independència no és bona. però és que tampoc saben que les raons independentistes no depenen d'això.

aquests errors tan grans són deguts a la ignorància o a la mala llet? jo considero que l'àngel és un tio llest, i que en aquests temes sap molt bé el que fa. per tant descarto la ignorància.

doncs d'on pot venir tanta mala llet? fa temps que l'àngel treballa pel pp i per la faes. potser va començar a fer-ho per diners. però ja fa temps que tinc la impressió que s'ha deixat abduïr a canvi del cas que li fan 'els poderosos', i de la popularitat que li proporcionen. això ha estat molt important per ell i s'hi ha engrescat de manera desorbitada potser perquè no hi ha res més a la seva vida que l'engresqui gens.




dimecres, de juliol 23, 2014

stardate: halldor mar


halldor mar és un islandès afincat a  barcelona que ha fet una tria de cançons catalanes i les ha versionat i traduit a l'anglès.

m'encanta com sonen!



guillermina mota: remena, nena! - shake it, baby!



raimon: el vent - the wind



jaume sisa: aquesta nit podria sortir el sol - the sun could rise tonight



antoni mateu vera vives: la bella lola - beautiful lola

dilluns, de juliol 21, 2014

stardate: la paraula



la liz gilbert al llibre eat, pray, love, busca una paraula que la defineixi i la troba al final.

"attraversiamo" que vol dir 'creuem.' no em va motivar gaire la trobada. tant poc que ni la recordava. pero com que surt a la vikipedia, la reprodueixo sense cap reparo.


el martí zuviria a victus també busca una paraula que defineixi el sentit del que fa, el de la enginyeria. la recerca de la paraula va ser el que em va motivar la lectura, però la seva trobada va ser molt menys interessant del que esperava. em va interessar tant poc que tampoc la recordo. l'he buscat per la web, però no la trobo. totes les ressenyes s'abstenen de posar-la per por de fer un spoiler.


jo també he estat buscant-ne una i per ara he trobat que una paraula que em sembla que em defineix. o potser que voldria que em definís. el problema és que aquesta paraula que he trobat no existeix.


com es pot trobar una paraula que no existeix?


la paraula que he triat és la que defineix la qualitat d'efímer. és un concepte ben clar. però pel que es veu no hi ha cap paraula que sigui un substantiu per efímer.


llàstima. però me la quedo igualment.

dijous, de juliol 17, 2014

stardate: àrtemis, atena i hestia


jean shinoda bolen diu que les deesses que representen 
els arquetips de les dones són set.
jo em quedo amb tres.

àrtemis, atena i hestia, 
completes en elles mateixes, 
motivades per les seves pròpies prioritats, 
no necessiten res ni ningú més.


àrtemis 
(diana)
deessa de la natura salvatge i de la lluna
símbols: cérvol i os







immune a l'enamorament
integritat, autonomia, auto-confiança i esperit d'independència
qualitats idealitzades pel feminisme: realització i competència, 
independència dels homes i de les opinions masculines, 
protectora de les dones reforçada pel seu estat de soltera, 
centrada en els objectius triats, 
emocionalment distanciada, i despietada



atena 
(minerva)
deessa de la saviesa i de l'artesania
símbol: mussol i dues serps




viu de la seva ment: planificadora, executiva, estratega, pensament racional, 
defensa el domini de la voluntat i de l'intel·lecte 
habilitats on mans i ment han de treballar juntes
sense mare
la filla del pare: gravita al voltant d'homes poderosos, homes d'èxit. 
els homes són col·legues, mentors i amics, mes que amants
capaç d'intimidar als altres i de suprimir l'espontaneïtat  
i la creativitat dels que no són com ella



hestia 
(vesta)
deessa del foc de la llar
símbol: cercle i foc




la seva presencia crea una atmosfera de calor
persona tranquil·la, introvertida, i anònima
que valora la soledat, el silenci i el sentit de l'ordre
connecta amb el seu centre intern 
es concentra en la seva experiència subjectiva
el manteniment de la casa li serveix de meditació
no esta lligada a circumstàncies externes
desafeccionada de la gent




les altres són:

hera, l'esposa
demèter, la mare
persèfone, la filla
afrodita, l'amant

aquestes encara no me les he sapigut trobar.

referència:






dimarts, de juliol 15, 2014

stardate: kika, la bruixa

doncs sí. des de fa un parell de dies que tinc una sensació d'estar endevinant el futur, que cada vegada és més clara. encara que no descarto que tot això que diré ara sigui només una paranoia, em sembla que compartida molt generalment, sobre el que pot arribar a passar el 9n.

hi ha molta gent que tem que el govern espanyol no permetrà que es faci la consulta:

1) que enviaran guàrdies civils, i exèrcit per impedir que votem. això jo no ho crec.
2) que invalidaran la llei catalana de consultes enviant-la al tribunal constitucional. això ho crec possible però no gaire efectiu.
3) ahir uns tertulians (dels admirables, no dels altres) van suggerir la possibilitat  que el govern espanyol convoqui eleccions anticipades aquesta tardor amb l'objectiu d'evitar la consulta de manera legal, pacífica i no qüestionable

en qualsevol cas, si no es pot fer la consulta, ciu patirà molt. jo apostaria a què mota gent la farà culpable de que no es pugui fer la consulta. de fet, la meva avaluació personal serà que ciu ho ha fet molt malament, que ens ha estat enganyat durant dos anys, que durant aquest temps ha estat marejant la perdiu, i que ja és hora que la gent els castigui en massa.

en aquest cas, la predicció més general (feta per tothom menys per l'artur mas) és que hi hauran eleccions anticipades. si això és l'únic plan b que tenen previst aleshores, potser si que al rajoy li convindrà convocar eleccions anticipades. de fet, per ell és un bon moment ja que:
1) com més temps passi pitjor imatge tindrà (encara no hi ha cap raó per esperar que la crisi s'hagi acabat, de fet l'únic que es pot esperar és que es continuin destapant casos de corrupció: de malversament de fons i de males pràctiques comptables)
2) el psoe està fora de combat i hi estarà durant una temporada
3) aturar de manera democràtica el procés català

carambola! si no hi havien pensat, potser que s'ho pantegin ara.

però si ja hi havien pensat, potser el mas també n'està al tanto de tot això. de fet, si hi ha d'haver una reunió pública de mas i rajoy, aleshores això vol dir que ja ho tenen tot pactat i acordat. les reunions públiques només serveixen per fer anuncis. per tant, el mas i el rajoy ja tenen un acord tancat, que ha estat produït en reunions anteriors, secretes, i que ara faran públic. i això podria molt be ser, eleccions anticipades.

per això ciu ja fa dies que s'està preparant:

1)  fa uns parell de dies vaig sentir una notícia sobre unes ajudes que la generalitat tenia previst restaurar
aquest setembre, després d'haver estat objecte de retallades durant la crisi. això va ser el primer indici. com que les condicions de la crisi encara no han canviat, i el finançament de catalunya és el mateix, no hi ha cap raó que expliqui el perquè de començar a restaurar subsidis ara, a no ser que s'acostin eleccions.
2) l'oriol pujol plega del tot. amb això ciu es desfà d'un cas de corrupció i a més a més comença a restaurat el partit per dins.
3)els misteris de rull avui a rac1. si no diu res clar, és perquè tot està decidit però s'ha d'anar destapant a poc a poc.

 imagino els titulars dels diaris dels propers dies ...


divendres, de juliol 11, 2014

stardate: exercicis


auto-ficció

els primers dos anys i disset dies de la meva vida vaig ser molt estimada per molta gent.
durant els següents trenta set anys anys (més o menys) em viag sentir una persona oblidada per tothom i a l’hora jo també vaig oblidar a tothom.
mai no sabré per quina raó un dia vaig decidir canviar d’actitut i vaig deixar d’oblidar a algú a qui encara no havia conegut mai.
he seguit per un camí molt costerut durant un temps en el que he après a deixar d’oblidar i he començat a recordar, i potser a estimar.

...

semblaves molt jove, però ja havies estat molt valenta.

durant molt temps vas dir que t’hauria agradat quedar-te amb vint-i-un anys. ara entenc per què.

...

si és cert que els quaranta anys són la meitat de la vida, aleshores jo he passat quasi bé mitja vida sense una dent. i encara pitjor, he començat la segona part de la vida sense dues dents.
en aquell moment també van canviar més coses del meu cos. els canvis van ser progressius. els dits se’m van enxamplar i vaig haver de deixar de portar aquelles anelles que havien estat una rutina fixa durant tants anys. els pits vanc rèixer en totes les dimensions. vaig tardar bastant temps en endevinar una talla de sostenidors que fos adequada. jerseis, pantalons, faldilles, ... tot semblava que s’hagués encongit. aquell meu jo, el de la meitat de la vida, va ser qui va incitar els canvis, els volia. els jos que han vingut a continuació no han estat unànims. alguns agraeixen la nova situació, altres recorden amb nostàlgia aquell cos que va ser i ja no és.

...

dona de principis

sinceritat
encara que em faci mal
encara que et faci mal

tossuderia
quan l’objectiu és clar
res no m’atura

efectivitat
vull veure la diferència
l’emprempta dels meus actes

i deixar fer
casdacú el que vulgui

però per mi, només jo decideixo

dimecres, de juliol 09, 2014

stardate: una habitació pròpia



ara ja puc dir que he llegit un llibre de la virgina woolf. fins ara no ho havia aconseguit mai. de fet encara no puc dir que m’agradi. aquest cop l’he llegit perquè era una selecció del club de les altres que hem de discutir en la propera sessió.



és curtet. tot i així he estat temptada a deixar-lo a mitges en més d’una ocasió. no he entès el perquè de la major part de les coses que diu. tampoc en sé prou de literatura anglesa per seguir el fil. jo diria que pel meu gust s’enrolla massa.


el principal deber de un orador: ofreceros, tras una hora de disertación, una semilla de verdad en estado puro

la Universidad me pareció en efecto una reserva natural para la conservación de especies raras,

¿Sois conscientes de que las mujeres quizá seamos el animal más discutido del universo?

Las mujeres has servido durante siglos como espejos dotados del mágico y delicioso poder de reflejar la figura del hombre duplicando su tamaño natural.

El genio debe estar por encima del que digan los demás.

Lo que entendemos por integridad, en el caso del novelista, es la convicción de que nos ofrece la verdad. Nos hace sentir que nunca habríamos creído que eso pudiera ser cierto, que nunca hemos conocido a nadie que se comportara así. Pero consigue convercernos de que es verdad, de que ocurre.

los libros de las mujeres deberían ser más cortos, más concentrados que los de los hombres; deberían concebirse de tal forma que no requieran largas horas de trabajo continuado y sin interrupciones. Porque interrupciones siempre las habrá.

Un niño pobre en Inglaterra sigue teniendo en la actualidad las mismas esperanzas de alcanzar esa libertad intelectual de la que nace la gran literatura que tenía el hijo de un esclavo ateniense de emanciparse.
citant a Sir Arthur Quiller-Couch

en conclusió:

- denuncia que les dones han tingut històricament menys oportunitats que els homes.
- això explica les diferències entre les literatures dels dos sexes
- anima a les dones a aprofitar totes les oportunitats que se’ls han obert
- declara que només hi ha dues coses absolutament necessàries: 500 lliures a l'any i una habitació pròpia.




dilluns, de juliol 07, 2014

stardate: la casa del silenci




l’assaig:

la maria llença el violí
la teresa troba el violí
la maria troba el karl

el karl dirigeix la teresa i l’anna
el mark dirigeix l’anna i la teresa

la teresa ensenya a l’anna
el karl ensenya a la maria

el karl toca el violí
el mark toca el violoncel
el violoncel és el pare del violí
el karl és el pare del mark

l’anna no té ànima
la teresa té massa ànima
l’anna: coberta d’or i sense amor
la teresa: coberta d’amor i sense or


el concert

...





un llibre de blanca busquets sobre descobriments que causen canvis a les vides, que determinen les vides. unes vides que passen entre barcelona i berlín.




... jo no sabia si havia d’estimar-lo i enyorar-lo o si l’havia d’odiar pel que havia fet. Era una sensació d’incertesa, de no tenir clar res de res, de no saber on era la veritat i on la mentida.

... sempre fa por encarar-se al desconegut, encara que sigui sinònim de llibertat.

A dintre meu, hi havia una veu estripada, sorgida d’un forat sense fons, una veu que cridava, i jo què, i per què no em deies ni hola quan venies, i per què no em feies ni un sol petó, i per què no permeties que jo sabés qui era el meu pare. La veu continuava cridant, però només per dintre, jo no vaig dir res de tot això en veu alta. A canvi, sí que vaig dir el que sabia que li faria mal, i ho vaig fer amb una cullerada de pastís a la boca, i jo no sabia quin d’aquells homes era el meu pare, ves, de tu, ni me’n recordava.

Vaig mirar-me la meva ànima estesa allà, en la capa superior del medi líquid que aguantava amb tota la tranquil·litat els nenúfars. La vaig veure, la meva ànima, ila vaig anar veient cada dia, fins que va desaparèixer. Amb el sol, es devia evaporar. I jo vaig pensar que poser com l’aigua, cauria en forma de pluja en un altre riu o en un llac o al mar. D’ençà d’aleshores la busco de riu en riu, d’estany en estany o a la vora del mar, i quan m’hi acosto, em sembla que la sento com remuga i com es queixa. Però ella només es deixa sentir i no es deixa agafar.

... la música de veritat s’ha de buscar al fons de tot.

... a dintre de la música un es podia abstreure de tot el que passava a fora,

... les persones que volem abraçar, un dia o altre se’ns escapen,

... vostè hi ha de posar més dits i deixar l’ànima una mica de banda,

... veia l’estany d’aigües immòbils que retenia la meva ànima i la rentindria per sempre.

Tinc trossos d’ànima per tot arreu, és curiós com pot arribar a fraccionar-se una cosa tan intangible. Però no es deixen agafar, aquests trossos, ja ho intento, ja, però no hi ha manera. Tanmateix, no és pas culpa de l’aigua, això. És culpa de tots, de tots els que em van trencar l’ànima i la van tirar a l’estany del costat de casa i em van dir,au, maca, ara vés a buscar-la i, si s’ha trencat, recompon-la. No la vaig recompondre mai. Primer ho vaig intentar i després, quan ja no em feia mal, ho vaig deixar estar, si la meva ànima volia estar-se dividida en trossets, que s’hi estigués. La culpa no era meva, sinó de tots, de tots.


... potser és la que ha patit més de tots nosaltres, però estarà d’acord amb mi que es mereixia un bon cop per caure a terra i llavors aprendre a aixecar-se d’una altra manera.

tregui’s l’uniforme, si us plau.





dissabte, de juliol 05, 2014

stardate: homenatge


Expediente

La paciente dice haber nacido el 17 de septiembre de 1929.
El dato nos conduce a un período de la història de nuestro país
francamente malo, por no decir malísimo.
Ahora bien, si tomamos en consideración
aspectos tan importantes para la salud
como la formación del carácter
que a estas alturas ya nadie pone en duda
salvo algún que otro majadero
es decir si consideramos que en 1936 nuestra paciente
tenía ya la vetusta edad de siete años
pues habremos de deducir que
la enferma tuvo este hecho a su favor
para enfrentarse a los desdichados acontecimientos
que asolaron este trozo de tierra
que conocemos con el nombre de España.
Que en ningún momento ha sido ni una
ni grande ni mucho menos libre.

Dicho esto vamos a pasar a los datos y antecedentes personales.


versió lliure meva de Historia de una anatomía (2010) Francisca Aguirre

dijous, de juliol 03, 2014

stardate: dos còmics que no fan riure






s’han de llegir en l’ordre en què s’han escrit: 
primer fun home, després are you my mother? 
si no, no s’entenen bé.
són llargs, el segon més que el primer.
són durillos, el segon més que el primer.
no fan gens de gràcia. però m’han fet pensar molt.
després de la primera lectura vaig quedar tocada, confusa i trasbalsada.
les altres em van suggerir que hi insistís.
després de llegir-los dues vegades em sembla que vist cap on he de caminar.
tal com diu la prota a l’acabar: she has given me the way out.

no descarto que més endavant els repeteixi.



His sensibility, his empathy, his intense and differentiated emotional responsiveness, and his unusually powerful ‘antennae’ seem to predestine him as a child to be used –if not misused- by people with intense narcissistic needs.

The true self has been in ‘a state of noncommunication’ as Winnicott said, because it had to be protected. The patient never needs to hide anything else so thoroughly, so deeply, and for solong a time as he has hidden his true self.

The world may observe academic success of a high degree, and may find it hard to believe in the very real distress of the individual concerned, who feels ‘phoney’ the more he or she is successful.

The moment when a feeling enters the body is political.

I’m always trying to discern a pattern in the checkered history of my own liaisons. But the only constant I can find is that as soon as I’m sure the other person has cathected me, too, I want to flee.

For someone having this much sex, I felt curiously impotent. Like I wasn’t really there.

I know she gave me what she could.

I guess I felt like I’d failed her. She had so many demands on her... the one thing she needed from me was that I not need anything from her.

... I didn’t feel anger. I felt completely blank.

I tried to observe my feelings. But I could penetrate no further than a thick, calluslike layer of guilt.

Here’s the vital core of Winnicott’s theory: the subject must destroy the object. And the object must survive this destruction.
If the object doesn’t survive, it will remain internal, a projection of the subject’s self. If the object survives destruction, the subject can see it as separate.

I am alternately envious and contemptuous of people who finish their phone conversations with a rote ‘I love you.’



dimarts, de juliol 01, 2014

stardate: facebook manipula?


una notícia recent diu que facebook ha fet experiments amb els seus usuaris. amb això han demostrat que la gent que va ser més exposada a notícies negatives va escriure també notícies més negatives. no crec que n’hi hagi per tirar cohets. i no crec que els serveixi de gaire als de facebook aquest resultat. vaja, que no em puc imaginar què poden fer ara que no pogguessin fer abans.

de totes maneres, no descarto que amb experiments o sense, facebook ens hagi manipulat diverses vegades i continui fent-ho. de fet, la publicitat es basa sobretot en manipular les preferències de la gent. a facebook hi ha publicitat, i cada vegada n’hi ha més. ergo ...


de fet, cada vegada que un comerciant posa un preu a una mercaderia està fent un experiment. els clients veuran el preu i decidiran si la compren i quantes unitats en compren. el bon comerciant es fixarà en la reacció que han tingut els clients, i si en compren moltes unitats apujarà el preu; i si en compren poques unitats abaixarà el preu. de manera que si en compraven poques la propera vegada segurament en compraran més, i si en compraven moltes la propera vegada les pagaran més cares. en qualsevol cas el comerciant ho fa per guanyar més diners.  i això es considera una bona pràctica comercial, però de fet podríem dir que el comerciant està manipulant als clients, o no?