Jordi Cuixart
"Aquí crec que cal fer un matís: jo soc un pres polític, no soc un polític pres."
"Recriminar-me que vull fer un tsunami democràtic, doncs no sé on hi veu allò punible, o que jo hagi de dir que em retracti, perquè és al contrari. Sí, volem més democràcia, societats més obertes, més participatives, i és un dels objectius que hem de tenir com a societat."
"Ho vull deixar clar perquè, si no, hi ha equívocs: les meves declaracions davant del jutge instructor estaven vinculades a una voluntat de sortir de la presó al preu que fos. I aquesta ja no és la meva prioritat. Soc un pres polític."
"Després de 500 dies, la meva prioritat no és sortir de la presó. La meva prioritat és poder denunciar l'atac i la vulneració de drets i llibertats a Catalunya i a l'estat espanyol."
"Diu 'convocar'. Perdoni que el rectifiqui: la convocatòria es va generar de manera espontània. A primera hora del matí, un dels principals canals de difusió en aquest cas va ser el diari El Mundo, que envia una foto on es veu que entra la policia a la seu de la Vicepresidència i, de manera espontània, es comença a posar davant de la seu la gent que era al bar, el bar que va romandre obert durant tota la jornada del 20 de setembre."
"A veure, a veure, a veure, amb tot el respecte: crec que la pregunta és una falta de respecte cap a la meva persona. El que li dic és que quan, des del meu compte oficial, dic "tothom a Rambla Gran Via" i "aïllem qualsevol actitud, qualsevol acció violenta", és el que ens ha caracteritzat sempre com a entitats del sobiranisme i és l'actitud que sempre hem tingut de pacifisme."
"Si el que vostè em demana és que jo renunciï a exercir drets fonamentals, li dic que no renunciaré mai a exercir drets fonamentals. Parafrasejant un president del govern: "ni vull ni puc", i no renunciaré mai a exercir aquests drets fonamentals."
"En cap cas la desobediència civil va contra tot un ordenament jurídic: agafa o una decisió judicial o una part de la llei amb què no està d'acord i, sota un principi que és prioritari --perquè, si no, no és desobedient--, que és el principi de la no-violència, n'assumeix plenament les conseqüències. El principi que teoritza molt bé Hannah Arendt, i també Gandhi i Luther King són grans referents en aquest sentit."
"Del que hauríem d'estar orgullosos tots els ciutadans d'Espanya és que l'1 d'octubre és l'exercici més gran de desobediència civil a Europa històricament. No hi ha un exercici igual."
"Jordi Sànchez i jo érem dos perfectes desconeguts per a la societat espanyola. La societat catalana, el sector més sobiranista, sí que ens reconeix una autoritat moral, també relativa, que no som pas gurus! Però érem dos personatges més de dues entitats importants, però que formàvem part d'un ecosistema."
"Què ha passat? Quan ens han posat a la presó, nosaltres ens hem convertit en uns referents de la societat catalana, més enllà de l'independentisme, i contra la meva voluntat."
"Respon a un poema d'Apel·les Mestres, que era un poeta català que deia això "No passareu, i si passeu, quan tots haurem deixat de viure, sabreu, de sobres, a quin preu s'abat un poble digne i lliure, més, no serà, per més que feu no passareu"."
"Si el que vostè em demana és que jo renunciï a exercir drets fonamentals, li dic que no renunciaré mai a exercir drets fonamentals. Parafrasejant un president del govern: "ni vull ni puc", i no renunciaré mai a exercir aquests drets fonamentals."
"En cap cas la desobediència civil va contra tot un ordenament jurídic: agafa o una decisió judicial o una part de la llei amb què no està d'acord i, sota un principi que és prioritari --perquè, si no, no és desobedient--, que és el principi de la no-violència, n'assumeix plenament les conseqüències. El principi que teoritza molt bé Hannah Arendt, i també Gandhi i Luther King són grans referents en aquest sentit."
"Del que hauríem d'estar orgullosos tots els ciutadans d'Espanya és que l'1 d'octubre és l'exercici més gran de desobediència civil a Europa històricament. No hi ha un exercici igual."
"Jordi Sànchez i jo érem dos perfectes desconeguts per a la societat espanyola. La societat catalana, el sector més sobiranista, sí que ens reconeix una autoritat moral, també relativa, que no som pas gurus! Però érem dos personatges més de dues entitats importants, però que formàvem part d'un ecosistema."
"Què ha passat? Quan ens han posat a la presó, nosaltres ens hem convertit en uns referents de la societat catalana, més enllà de l'independentisme, i contra la meva voluntat."
"Respon a un poema d'Apel·les Mestres, que era un poeta català que deia això "No passareu, i si passeu, quan tots haurem deixat de viure, sabreu, de sobres, a quin preu s'abat un poble digne i lliure, més, no serà, per més que feu no passareu"."
link al video
Carme Forcadell
"Vaig complir amb el meu càrrec"
"Jo no vaig participar ni vaig dirigir cap estratègia. Em vaig limitar a complir amb el meu càrrec com a presidenta del Parlament. I, a més, crec que no cal ser jurista per ser presidenta del Parlament."
"L'essència de la democràcia és que la paraula al Parlament ha de ser lliure. Al Parlament s'ha de poder parlar absolutament de tot. Els grups que donen suport al govern, i els de l'oposició. El debat ha de ser lliure i una altra cosa són les conseqüències jurídiques del debat.
"La jurisprudència fins al moment era: no cal entrar en el fons. No cal valorar la constitucionalitat fins un cop no s'hagi acabat tota la tramitació parlamentària. És veritat que en un determinat moment, hi ha un canvi de jurisprudència. No sé si per raons polítiques, si és perquè hi ha hagut un canvi en els membres del Constitucional."
"Considero que en els últims anys hi ha hagut una politització del Tribunal Constitucional. I sobretot quan es jutja temes relacionats amb Catalunya, i temes territorials, considero que ha utilitzat criteris polítics, en lloc de criteris jurídics."
"El Tribunal Constitucional ens estava demanant una cosa que és impossible. Com pot convertir-se la mesa d'un Parlament en un òrgan censor? Que decideixi de què es pot parlar i de què no? La mesa d'un Parlament ha d'afavorir el debat. No es pot permetre que la censura entri al Parlament, perquè això minaria la base del sistema democràtic."
"Crec que vaig complir amb els deures del Constitucional, amb les observacions que he fet, tenint en compte que no era voluntat de la mesa ignorar el Constitucional, però tenim l'obligació de defensar la inviolabilitat parlamentària, la llibertat d'expressió, el dret d'iniciativa dels diputats i la sobirania del Parlament."
"Els lletrats sempre compleixen amb les seves funcions. A més, crec que ho fan amb un excés de zel i autoprotecció, i em sembla molt bé. Però ells es remeten a informes jurídics. Ells fan referències a informes jurídics, nosaltres hem de prendre decisions polítiques."
"Per això va durar tant el ple, per preservar els drets de tots els diputats, especialment els de l'oposició, perquè van demanar moltes reconsideracions i es van tramitar totes."
"Es van votar dues propostes de resolució: una de va rebutjar del 155 i l'altra que tornava a insistir a dir que es fes un procés constituent. El preàmbul no es va votar i, a més, el mateix secretari general va dir que els preàmbuls no es votaven ni es publicaven. I crec que un membre de la mesa va remarcar que eren resolucions polítiques sense conseqüències jurídiques."
"No entenc com a mi se'm jutja en aquest tribunal, quan entenc que els tràmits parlamentaris han estat exactament iguals, els que han fet els meus companys de mesa. Exactament. Hem fet el mateix, les mateixes admissions a tràmit i, en canvi, als meus companys els jutgen al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència. Bé, sí que ho entenc..."