dimecres, de febrer 27, 2019

stardate: causa especial 3 / 20907 / 2017


Jordi Cuixart 

"Aquí crec que cal fer un matís: jo soc un pres polític, no soc un polític pres."

"Recriminar-me que vull fer un tsunami democràtic, doncs no sé on hi veu allò punible, o que jo hagi de dir que em retracti, perquè és al contrari. Sí, volem més democràcia, societats més obertes, més participatives, i és un dels objectius que hem de tenir com a societat."

"Ho vull deixar clar perquè, si no, hi ha equívocs: les meves declaracions davant del jutge instructor estaven vinculades a una voluntat de sortir de la presó al preu que fos. I aquesta ja no és la meva prioritat. Soc un pres polític."

"Després de 500 dies, la meva prioritat no és sortir de la presó. La meva prioritat és poder denunciar l'atac i la vulneració de drets i llibertats a Catalunya i a l'estat espanyol."

"Diu 'convocar'. Perdoni que el rectifiqui: la convocatòria es va generar de manera espontània. A primera hora del matí, un dels principals canals de difusió en aquest cas va ser el diari El Mundo, que envia una foto on es veu que entra la policia a la seu de la Vicepresidència i, de manera espontània, es comença a posar davant de la seu la gent que era al bar, el bar que va romandre obert durant tota la jornada del 20 de setembre."


"A veure, a veure, a veure, amb tot el respecte: crec que la pregunta és una falta de respecte cap a la meva persona. El que li dic és que quan, des del meu compte oficial, dic "tothom a Rambla Gran Via" i "aïllem qualsevol actitud, qualsevol acció violenta", és el que ens ha caracteritzat sempre com a entitats del sobiranisme i és l'actitud que sempre hem tingut de pacifisme."

"Si el que vostè em demana és que jo renunciï a exercir drets fonamentals, li dic que no renunciaré mai a exercir drets fonamentals. Parafrasejant un president del govern: "ni vull ni puc", i no renunciaré mai a exercir aquests drets fonamentals."

"En cap cas la desobediència civil va contra tot un ordenament jurídic: agafa o una decisió judicial o una part de la llei amb què no està d'acord i, sota un principi que és prioritari --perquè, si no, no és desobedient--, que és el principi de la no-violència, n'assumeix plenament les conseqüències. El principi que teoritza molt bé Hannah Arendt, i també Gandhi i Luther King són grans referents en aquest sentit."

"Del que hauríem d'estar orgullosos tots els ciutadans d'Espanya és que l'1 d'octubre és l'exercici més gran de desobediència civil a Europa històricament. No hi ha un exercici igual."

"Jordi Sànchez i jo érem dos perfectes desconeguts per a la societat espanyola. La societat catalana, el sector més sobiranista, sí que ens reconeix una autoritat moral, també relativa, que no som pas gurus! Però érem dos personatges més de dues entitats importants, però que formàvem part d'un ecosistema."

"Què ha passat? Quan ens han posat a la presó, nosaltres ens hem convertit en uns referents de la societat catalana, més enllà de l'independentisme, i contra la meva voluntat."

"Respon a un poema d'Apel·les Mestres, que era un poeta català que deia això "No passareu, i si passeu, quan tots haurem deixat de viure, sabreu, de sobres, a quin preu s'abat un poble digne i lliure, més, no serà, per més que feu no passareu"."





link al video

Carme Forcadell


"Vaig complir amb el meu càrrec"

"Jo no vaig participar ni vaig dirigir cap estratègia. Em vaig limitar a complir amb el meu càrrec com a presidenta del Parlament. I, a més, crec que no cal ser jurista per ser presidenta del Parlament."

"L'essència de la democràcia és que la paraula al Parlament ha de ser lliure. Al Parlament s'ha de poder parlar absolutament de tot. Els grups que donen suport al govern, i els de l'oposició. El debat ha de ser lliure i una altra cosa són les conseqüències jurídiques del debat.

"La jurisprudència fins al moment era: no cal entrar en el fons. No cal valorar la constitucionalitat fins un cop no s'hagi acabat tota la tramitació parlamentària. És veritat que en un determinat moment, hi ha un canvi de jurisprudència. No sé si per raons polítiques, si és perquè hi ha hagut un canvi en els membres del Constitucional."

"Considero que en els últims anys hi ha hagut una politització del Tribunal Constitucional. I sobretot quan es jutja temes relacionats amb Catalunya, i temes territorials, considero que ha utilitzat criteris polítics, en lloc de criteris jurídics."

"El Tribunal Constitucional ens estava demanant una cosa que és impossible. Com pot convertir-se la mesa d'un Parlament en un òrgan censor? Que decideixi de què es pot parlar i de què no? La mesa d'un Parlament ha d'afavorir el debat. No es pot permetre que la censura entri al Parlament, perquè això minaria la base del sistema democràtic."

"Crec que vaig complir amb els deures del Constitucional, amb les observacions que he fet, tenint en compte que no era voluntat de la mesa ignorar el Constitucional, però tenim l'obligació de defensar la inviolabilitat parlamentària, la llibertat d'expressió, el dret d'iniciativa dels diputats i la sobirania del Parlament."

"Els lletrats sempre compleixen amb les seves funcions. A més, crec que ho fan amb un excés de zel i autoprotecció, i em sembla molt bé. Però ells es remeten a informes jurídics. Ells fan referències a informes jurídics, nosaltres hem de prendre decisions polítiques."


"Per això va durar tant el ple, per preservar els drets de tots els diputats, especialment els de l'oposició, perquè van demanar moltes reconsideracions i es van tramitar totes."

"Es van votar dues propostes de resolució: una de va rebutjar del 155 i l'altra que tornava a insistir a dir que es fes un procés constituent. El preàmbul no es va votar i, a més, el mateix secretari general va dir que els preàmbuls no es votaven ni es publicaven. I crec que un membre de la mesa va remarcar que eren resolucions polítiques sense conseqüències jurídiques."

"No entenc com a mi se'm jutja en aquest tribunal, quan entenc que els tràmits parlamentaris han estat exactament iguals, els que han fet els meus companys de mesa. Exactament. Hem fet el mateix, les mateixes admissions a tràmit i, en canvi, als meus companys els jutgen al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència. Bé, sí que ho entenc..."



dijous, de febrer 21, 2019

stardate: causa especial 3 / 20907 / 2017


Santi Vila


"El referèndum muta en mobilització política"

"A partir del moment que el TC suspèn, el govern pren les decisions que es corresponen amb aquesta suspensió, perquè fixin-se que a partir del moment en què el TC suspèn la llei de referèndum i els decrets, cau immediatament la Sindicatura Electoral, cauen, com han recordat en les seves declaracions meus antics companys de govern, totes les iniciatives que es poguessin haver pres, i el referèndum muta clarament de referèndum a una gran mobilització política, que va tenir un gran sentit, però que personalment mai més vaig reconèixer com a referèndum."

"Alguns reconeixen l'1 d'octubre com un referèndum, una mobilització que obliga i que els interpel·la. D'altres, però, estem convençuts que el que ha passat l'1 d'octubre és una mobilització molt important, de més de 2 milions de ciutadans a favor de la independència, però que també hi ha hagut més de 2 milions i mig de catalans, igualment catalans, que s'han quedat a casa i que han contemplat com es produïa una mobilització política en què ells no se sentien per res interpel·lats, al contrari. Alguns consideràvem que era obligació del govern ser el govern de tots."

"En aquestes circumstàncies, vam començar... seria excessiu dir una negociació, però crec ser molt precís si dic que es va iniciar una aproximació amb interlocutors polítics, amb interlocutors religiosos, amb interlocutors del món de l'empresa, amb interlocutors institucionals que, de bona fe, sense cap interès, volien evitar el despropòsit que això acabés malament."

"Jo vaig formar part d'això i vull dir amb orgull que crec que el dimecres 25 d'octubre ho havíem aconseguit. I ens en vam anar a dormir, i ho podrà acreditar molta gent durant la fase de testimonis."

"No em vull atorgar l'exclusivitat, mai sabré quins altres actors van participar en aquell moment en l'intent de conciliació, però jo vaig formar dels polítics que van parlar contínuament amb alts dirigents del PSOE i amb alts dirigents del PSC i amb altres alts dirigents, fins i tot amb responsables del govern d'Espanya, que, en contra del que de vegades es publica, també tenien un alt interès en la conciliació, a evitar el xoc institucional i a anar desescalant la tensió."

"Tots podríem haver estat més responsables. Estic d'acord, però el rellevant és que durant aquelles setmanes d'octubre molts ens vam comprometre per intentar evitar, en primer lloc, la suspensió de l'autogovern."

"Que ja era l'amenaça amb què inevitablement les Corts, des del Congrés i el Senat, també des del govern d'Espanya, se'ns advertia: 'No segueixin per aquí, perquè els suspendrem l'autogovern, i alguns prometien la independència i es quedaran sense autonomia.'"

"Vaig dimitir frustrat per haver intentat canalitzar aquest conflicte i haver fracassat i, a més, tenir la impressió que els que fallàvem érem nosaltres per no ser capaços d'asserenar l'ànim dels nostres entorns."



Jordi Sànchez

"Em considero un pres polític. Això és un judici polític i crec que la meva obligació com a ciutadà que té la voluntat de donar resposta a la veritat, i davant un tribunal que es presenta amb la voluntat de ser imparcial, vull donar aquesta oportunitat de demostrar-ho. I com que estic convençut que tots els fets que el ministeri fiscal manté contra la meva persona i també l'Advocacia de l'Estat són falsos, no tinc cap temor a poder respondre i poder oferir la veritat als meus conciutadans."

"És fals el relat que hi va haver un intent permanent d'assalt. Radicalment fals. No hi va haver, ho mantinc, cap risc per la integritat física de cap persona. I no hi va haver cap dany a l'edifici que permetés imaginar en algun moment de la jornada que s'estigués a punt de produir un assalt al Departament."

"Jo era responsable d'aquell passadís en la mesura que se'm va demanar aquesta col·laboració. L'obligació d'algú que convoca una manifestació i que és requerit per col·laborar per garantir el bon funcionament, amb criteri encertat o no, no ho sé, però la meva obligació era donar aquesta col·laboració als Mossos. I els Mossos m'ho demanen perquè ho va demanar la Guàrdia Civil: calia obrir un passadís."

"Jo no assumeixo la seguretat de res, jo faig unes tasques de serveis d'ordre. La seguretat és competència dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia Civil, amb la qual cosa, jo nego la major, no assumeixo res de res."

"La comitiva judicial estava desenvolupant amb absoluta normalitat la seva feina. No ho dic jo, ho diuen els tinents, els responsables d'aquella comitiva, davant la jutge Lamela."

"Puc ser independentista, però no idiota: els guàrdies civils no van danyar els vehicles, i per tant, demano que no se m'atribueixin afirmacions que jo no he fet."

"No poden justificar, per aquests danys, un relat com si fos un aixecament de 60.000 persones per danyar de manera violenta no només tres vehicles, sinó persones i immobles."

"Res feia imaginar que uns pocs poguessin fer danys als vehicles. Va passar, és lamentable i denunciable, sí, però per respecte a la majoria de ciutadans que van participar a la manifestació, no podem inferir que tingués com a voluntat causar danys a persones o béns."

"Seria rellevant saber quines mesures va prendre la Guàrdia Civil, perquè és sorprenent que uns vehicles no siguin dipositats en un pàrquing, no siguin protegits, es mantinguin amb armes i, finalment, quan hi ha un risc per a aquests vehicles, no hi hagi una protecció dels agents."

"No vull ser impertinent. Hi ha whatsapps que s'han enviat que han compromès la dignitat i el bon nom del president d'aquesta sala, i és evident que, pel que ell ha dit, no en sabia res. Amb la qual cosa, estem aquí. Insisteixo. Si el ministeri fiscal considera que aquest correu rellevant..."

"És cert, i jo ho comparteixo, que no hi ha democràcia sense llei, però el que no pot haver-hi és una llei que ofegui a la democràcia."



  


stardate: causa especial 3 / 20907 / 2017





Josep Rull 

"Amb massa freqüència, tinc la sensació que encara es veu la llengua catalana, per cert, no una llengua minoritària, la 10a més parlada de la Unió Europea, com una amenaça o com un problema."

"És la mobilització de la gent, la voluntat de la gent la que planteja a les organitzacions polítiques, a través dels seus programes electorals, de canalitzar aquests elements."

"Però les mobilitzacions són un element fonamental en qualsevol democràcia que es vegi a ella mateixa com una democràcia normal, sana, seriosa."

"El TC té un dèficit important d'autoritat moral"

"Crec que el TC espanyol, i és la meva opinió, té un dèficit important d'autoritat moral. Aquesta és la meva convicció, intensa. Si em permet, és una convicció, que la puc tenir jo, però és en determinats casos compartida per altres persones, i persones rellevants en el món jurídic, polític..., i que tenen una certa autoritat moral."

"Si el principi democràtic és ignorat, la legitimitat queda afectada"

"Legitimitat, imperi de la llei, principi democràtic. Si el principi democràtic és constantment i permanentment ignorat, des del meu punt de vista, aquesta legitimitat queda afectada."

"Mai hauria imaginat que, davant gent pacífica, davant gent jove, gent gran, avis, àvies, amb una dignitat extraordinària, defensant uns ideals pacíficament i cívicament, mai m'hauria pensat que s'hagués desplegat un nivell de violència com la que es va desplegar, davant, insisteixo, gent pacífica i democràtica."

"Sap què vaig veure? Vaig veure com el dia 20 de setembre la Policia Nacional va intentar fer un registre sense ordre judicial a la seu de la CUP. I vaig veure com els militants de la CUP i molts altres ciutadans van fer una resistència cívica, pacífica, democràtica, davant allò que era un abús de l'estat de dret."

"Ports de la Generalitat va rebutjar l'entrada d'aquell vaixell, com hauria rebutjat l'entrada de qualsevol altre vaixell en condicions similars. Aquell vaixell no va utilitzar els mecanismes establerts per sol·licitar l'amarratge en un port de la Generalitat ni en un port de l'Estat."

"Es va votar una proposta de resolució, recordi, que tenia una exposició de motius, que aquesta no es va votar, i una part resolutiva que sí, es va votar. És una proposta de resolució. És una declaració política, formal, solemne, però la força important que té és una declaració de voluntat política, en els termes en què el legislador va despenalitzar l'any 1995."
"M'està dient que la iniciativa parlamentària, el dret de legislar, queda limitat en aquests termes? Que un projecte de llei de pressupostos no pot plantejar l'increment o la desaparició de partides concretes de l'estructura orgànica del govern de Catalunya? M'està dient això? És inaudit, francament, i, per tant, la meva resposta és que és inaudit."

"Quan vaig veure aquell escrit, senyories, jo no ho trobava a l'entrevista. Es va retallar fent una manipulació del que vaig dir, amb la pretensió de donar a entendre uns determinats plantejaments amb relació a l'ús de la violència. Lamento moltíssim que això pugui passar."





Dolors Bassa


"El referèndum mai va ser concebut com un acte concloent per a la independència. Després del conflicte entre JxCat i la CUP, el consens que es va trobar va ser fer un referèndum com una forma de compromís institucional entre les institucions i la ciutadania. Per tant, va ser un acte més dins de la legislatura. Mai va ser un acte concloent, i menys per a la independència."

"Quan es va començar a parlar del referèndum es va plantejar com un acte per arribar al diàleg a la negociació i al pacte. Sí que teníem clar que si votava molta gent ens ajudava en la negociació, però no es pretenia arribar a la independència després del referèndum, sinó que es plantejava d'una manera pactada i acordada."

"Jo no pertanyia a cap partit polític, estava fent de secretària general en un sindicat. Quan començo és quan em presenten el programa electoral. Mai havia llegit el full de ruta."

"Entenia que estàvem davant un conflicte competencial jurídic, que seria transitori, igual que altres conflictes competencials al Tribunal Constitucional. No entenia que fos delicte, entenia que era un conflicte d'interessos. Igual que com el govern d'Espanya no havia tampoc complert algunes de les sentències."

"Era un control ferri, un control exigent, molt exigent, de manera que era el mateix govern de l'Estat qui pagava als creditors, i si sortia alguna cosa diferent dels creditors habituals, havíem de demanar permís i autorització."

"L'única variable imprevisible del dia 1-O és l'actuació totalment equívoca d'alguns membres dels cossos de policia i de la Guàrdia Civil. Se m'ocorren mil maneres d'impedir un referèndum sense atacar la gent. Mai vaig pensar que veuria el que vaig veure."

"El president Puigdemont parla de la possibilitat de convocar eleccions. Demana garanties que no s'aplicarà el 155 i aquestes garanties no arriben mai; a l'inrevés. Anem assabentant-nos que persones del PP amb càrrecs públics, diuen que passi el que passi, aplicaran el 155. I el president insta el Parlament a fer allò que li sembli més convenient. No força la declaració d'independència."

"Crec que complim les ordres que hi havia, policials i judicials. El que no puc fer és dir als funcionaris del departament que vagin centre cívic per centre cívic a veure si es compleixen o no."

"No es va gastar cap cèntim d'aquesta partida, perquè estava anul·lada. A partir de la suspensió de la llei, no es va realitzar ni va materialitzar cap nou acte."

"No responc a l'acusació popular per respecte a les dones d'Espanya."




Meritxell Borras

"El meu departament no va utilitzar ni un euro per al referèndum, i penso que tampoc ho va fer cap altre."

"No es va utilitzar diner públic per al referèndum, aquesta era una clara voluntat del govern."

"Hi havia el mandat democràtic del Parlament. D'altra banda, i no li vull treure valor al Tribunal Constitucional. No el menyspreo, ni molt menys, però també és veritat que era un TC que en els últims anys s'havia polititzat. I a mi em va semblar que havia de ser fidel al mandat del Parlament de Catalunya, que va sortir democràticament i que per aquesta majoria absoluta ens donava aquest mandat."

"Una firma que no li treuré valor, perquè ho vaig firmar, però les firmes necessàries per un decret són les del president i del conseller de la matèria."

"La meva firma no era necessària, però la firma de tots era un gest o un símbol, que respondríem a aquesta voluntat i al compromís que teníem com a govern davant el mandat del Parlament."

"Sabia també que el referèndum a Espanya no és cap delicte i, per tant, jo ho entenia en l'àmbit del conflicte polític i en la voluntat d'arribar a un acord amb el govern espanyol. Totes les accions del govern de Catalunya eren amb la voluntat de poder arribar a un acord amb el govern espanyol, tenint en compte que hi havia un mandat del Parlament fet per majoria absoluta. La voluntat del nostres actes era sempre solucionar una qüestió política a través del diàleg i la política."

"Es va llegir el que seria el preàmbul, que no obliga a res ni estableix res. Era una expressió política, que no tenia conseqüències jurídiques."



Carles Mundó

"Vostè m'assenyalaria incidents concrets però no me'ls pot plantejar perquè no hi van ser".
"Si la meva firma era irrellevant per convocar, també ho deuria ser per desconvocar"

"Es feia per emfatitzar el caràcter polític del moment. Que hi hagués les firmes de tots els consellers no afegia ni treia valor jurídic. L'única cosa rellevant era que estigués firmat pel president"

"Ho fèiem amb la certesa que la firma d'un decret de convocatòria d'un referèndum no només ens semblava que no fos delicte, és que n'estàvem convençuts. Tenir la certesa que no era delicte era un element rellevant".

"Quan el TC va suspendre la disposició addicional em consta que la intervenció general de la Generalitat va bloquejar la capacitat de maniobra de la partida pressupostària"

"No tinc coneixement de qui ha pagat les despeses que em planteja el que sí que sé és que no es va sufragar amb diner públic"

"Hi havia controls per part del Ministeri d'Hisenda. Era impossible fer contractacions pel referèndum". "No es va contractar ni es va intentar contractar i hagués estat absurd, perquè hagués arribat molt després de l'1-O"

"El referèndum no incompleix la llei perquè no hi ha fets imputables al Govern"



dimarts, de febrer 19, 2019

stardate: causa especial 3 / 20907 / 2017

Jordi Turull ha començat la seva intervenció en el judici del procés al Tribunal Suprem rebutjant la formulació de moltes de les preguntes del fiscal Jaime Moreno, i ha afegit que l'escrit d'acusació de la Fiscalia fa aparèixer el procés independentista de sobte:

"Aquest procés, en el seu escrit d'acusació, vostès el situen en el fet que un dia s'encén el llum i aterra i cau sobre taula un llibre blanc. Pam! Això no s'aguanta per enlloc."

"Els ciutadans de Catalunya no són ovelles, no són gent que està militaritzada i se'ls diu: 'Aquí, allà...' No, no és això. La gent a Catalunya, sigui independentista o no ho sigui, sigui d'extrema dreta o extrema esquerra, del centre, té criteri. Som al segle XXI. Ho dic perquè es parla de la gent en un sentit que suposa desconèixer absolutament Catalunya i el moviment independentista. El moviment independentista a Catalunya va de baix a dalt."


"Encara que s'intenti generar tensió i violència, qui ho intenti a Catalunya, ara, abans i després, és operació fracàs. La violència no va amb cap formació política a Catalunya. I ho dic perquè qualsevol partit polític, per noble que sigui la causa, només que insinuï que per aconseguir aquest objectiu es necessita una violència passiva petita, és operació fracàs. Som el país de Pau Casals, i per un relat que es vulgui introduir, ho sento, però s'entén que, per molt que es presenti la societat catalana com a violenta, aquest relat no té sentit i no s'aguanta per enlloc. És més, és delirant."

"Aquest document, al marge de disquisicions juridicoparlamentàries, és l'expressió d'una voluntat política que encaixa amb el sentit llibertari del poble, això és el que es va votar el 27 d'octubre. Era una declaració política. El Parlament fa política."

"Però segons l'argumentari de Fiscalia, això ha de servir per a tothom. Ho dic perquè en el mateix període del 2012 al 2017, el govern de l'Estat ha incomplert unes 25 sentències del TC (...) Com pot ser que aquells que ens denuncien davant del TC siguin els que estan cada dia incomplint les resolucions del TC i aquí no passa res?"

"La meva formació política té molta experiència en coses que sembla que no tenen marge en la Constitució i l'acaben tenint. Segurament molts joves no se'n recordaran ni del que és el servei militar obligatori. Ni se n'han de recordar, i la Constitució diu que hi haurà un servei militar obligatori. Ja no existeix."

"Sap què passa? Quan diem que la llei és igual per a tothom, això de posar-te el vestit de constitucionalista ha de ser una ganga, perquè et permet incomplir la Constitució quan et dona la gana. En canvi, si vas d'independentista, per una acta, una providència del TC, per una acta, no per una resolució fonamentada, no, per un acta, porto un any a la presó, per una interlocutòria."

"L'estratègia que es va seguir des del primer moment és: 'Seguem, parlem-ne'. Com deia Machado, abans de dialogar cal escoltar. No se'ns ha volgut ni escoltar, però nosaltres hi hem insistit, perquè a Catalunya la paraula 'resignació' no existeix en el diccionari polític. Anem insistint."

"No es va gastar ni un euro públic en el referèndum."

"Soc soci d'Òmnium Cultural, de l'ANC, de Càritas, de la Fundació Catalana de l'Esplai, d'Intermón Oxfam, del RACC. D'Òmnium soc soci des de fa més de 20 anys."





Raül Romeva

"No vaig marxar perquè el que hem fet és lícit, legítim i fins i tot legal."

"La Constitució espanyola en cap dels seus articles prohibeix explícitament exercir el dret a l'autodeterminació. És qüestió de voluntat política."

"En aquests moments sóc diputat al Parlament de Catalunya suspès de les seves funcions per aquest tribunal. I avui fa un any 365 dies que estic a la presó i, per tant, em considero un pres polític."

"Quan dic que sóc demòcrata, republicà i europeista, ho dic perquè poso de manifest uns valors per sobre d'una circumstància temporal. I si em permeten, una paradoxa: els qui defensem avui aquests valors tan importants ens trobem en el banc dels acusats i, en canvi, els que amenacen de forma ostensible aquests valors de l'Europa dels drets i llibertats, s'asseuen avui a l'estrada entre les acusacions."

"La sentència del Tribunal Constitucional va afectar en el més íntim de les emocions de molta gent. Si això no s'entén, és impossible comprendre per què avui hi ha 72 diputats i diputades al Parlament que defensen la independència, quan fa 5 o 10 o 15 anys eren només un grapat."

"Quan estem davant d'una situació de confrontació de legitimitats, el més sensat i democràtic és negociar. Però negociar en l'àmbit polític, no en una sala penal."

"Havien de fer política i no en van fer i van passar a vostès, els tribunals, la decisió de respondre a una qüestió que els pertoca a ells. No assumeixin aquesta responsabilitat, retornin la carpeta al lloc d'on mai hauria d'haver sortit: la política."

"Rotundament no. Mai, mai, hem fet cap incitació a la violència."

"Mai per mètodes violents i molt menys utilitzant armes. Ho dic perquè és la definició que s'utilitza per acusar-nos de rebel·lió i d'alçament. Però és que les úniques armes que hi ha hagut han estat les de la Guàrdia Civil. Cap altra. Per tant, crec que és absolutament perniciós pretendre que hi hagi un alçament quan els fets demostren exactament el contrari."

"Manifestar-no és alçar-se. De la mateixa manera que protestar no és un tumult. I que opinar no és un delicte, que jo sàpiga."




diumenge, de febrer 17, 2019

stardate: sonia moll





Un lloc

Jo abans tenia un lloc a dins de la família.
La llitera de dalt al dormitori del fons,
al costat del lavabo.
La cadira,
a taula,
davant de la del pare
per escoltar-li els versos i aprendre'ls de memòria
per si així se li feia més fàcil estimar-me.
El tamboret d'un piano de tecles marronoses
que mai no vaig aprendre de tocar,
i el llindar d'una cuina
des d'on mirava feinejar la mare
i li contava coses.
Jo abans tenia un lloc a dins de la família.
El capçal moribund d'aquell avi postís
que es va deixar un pulmó dins les calderes
d'un balener tronat
-quan era un cabro chico,
a Chiloé només hi havia papas
per menjar
i els germans se li morien
de dos en dos,
com els brots malalts de podridura.

Jo abans tenia un lloc a dins de la família.
Abans que la mare morís i ens oblidés el nom
abans que els germans marxessin
a construir cases pròpies
i tinguessin fills i filles que tindrien
un lloc dins la família
fins que els seus germans marxessin
a construir cases pròpies
i tinguessin fills i filles que tindrien
un lloc dins la família
fins que els seus germans marxessin
a construir
cases
pròpies
i es despengés un nom
de la branca i de l’arbre
que ja no tindria casa
ni tamboret ni llitera
ni llindar ni cadira
ni capçal
ni mare.


reconstruccions

I ara ve quan hauries de començar
a construir de nou la paret
el mur
la muralla la reixa
la carcassa l’armadura
la tercera pell d’espines.
Quan hauries de deixar de creure
en allò de les cases casa
la cuina el recer
la intempèrie lluny (rere els vidres)
Deixar de creure-hi
simplement
seguir passant la vida sense gaire cosa més
que l’únic estret tros de terra que et pertany.
I després un dia
tornar a fer l’amor sense ser-hi gaire
gaudir des de la superfície
i arribar a creure que la vida
te la pots omplir amb la feina
el cinema els vermuts el gimnàs
les sèries de Nètflix
alguna festa esporàdica amb alcohol i fum
quan la buidor sigui nàusea.
Però no comences. No saps per on. No trobes els maons
les eines els ferros el llautó les espines.
Ets encara un laberint d’estances buides
per on campen impunes els corrents d’aire.

divendres, de febrer 15, 2019

stardate: cites

"És molt més difícil descriure que opinar. 
Infinitament més. 
En vista de la qual cosa tothom opina."
Josep Pla


"No ets aquí només per passar-t'ho bé, 
sinó per canviar les coses. 
Hem de deixar el món millor 
de com l'hem trobat."
Isona Passola


stardate: causa especial 3 / 20907 / 2017






Oriol Junqueras
només ha respost el seu advocat, decisió que ha justificat amb l'argument que aquest és un judici polític.

"Entenc que estic en un judici polític i també que soc un representant electe i em dec als meus votants; no contestaré a les preguntes de les acusacions."

"Soc diputat i candidat a les eleccions europees, vaig ser alcalde de Sant Vicenç dels Horts, vicepresident del govern de la Generalitat, càrrec del qual vaig ser cessat pel 155, i en aquests moments em considero un pres polític."

"Ni tan sols el PP es va oposar a la comissió d'estudi del Parlament. I després va ser tombada pel TC, cosa que, des del meu punt de vista, torna a demostrar que estem davant d'una situació de persecució de les idees, perquè no s'anul·la una resolució, s'anul·la una comissió d'estudi."

"El document Enfocats em va semblar un document extravagant, apòcrif i, hi insisteixo, no conec a ningú que el conegués abans que fos incorporat a la causa."

"L'1-O als contribuents no els va costar absolutament res. No han hagut d'aportar res a la celebració del referèndum. Res de res."

"L'objectiu d'aquella violència era generar un ambient de crispació, al qual, afortunadament, i com sempre havia estat així, i ha continuat sent així, és evident que ningú va respondre amb aquella violència, ningú, en absolut."

"L'aplicació del principi democràtic, recollit en tractats internacionals, diu que quan hi ha una reivindicació ciutadana reiterada en el temps, pacífica i significativa en aquella comunitat, se li ha de donar sortida política. És el que nosaltres hem intentat, intentem i intentarem sempre. Sigui quin sigui el resultat d'aquest procés."

"Resulta d'una ironia gairebé cruel que aquells que es neguen a dialogar sistemàticament acusin aquells que volen dialogar de practicar la retòrica. I quina és la circumstància? Que nosaltres intentem seure en una taula de diàleg, i la cadira que hi ha al davant sempre està buida. Sempre està buida, sempre, i [l'altra part] trasllada la seva responsabilitat política als tribunals."

"La pregunta és: la cadira de Suècia davant les peticions de Noruega, va estar buida? No. I la cadira de Dinamarca davant les propostes d'Islàndia? No. I la del Regne Unit davant les preguntes d'Escòcia, estava buida? I la resposta torna a ser no."

"En moltes ocasions he dit que estimo Espanya, la gent d'Espanya i la seva cultura, perquè és veritat. Com és compatible això amb el fet que jo sigui un republicà català? Perquè estic convençut que la millor manera de garantir aquesta bona convivència és un reconeixement entre iguals fruit de la voluntat ciutadana."



Joaquim Forn 

"Mai han rebut una ordre política meva per fer el referèndum. No hi ha cap instrucció política per part del conseller d'Interior, ni del president de la Generalitat ni de cap membre del govern que demani a la gent que incompleixi les funcions de policia judicial que tenen encomanades per adherir-se a una decisió política que ha pres el govern amb el suport del Parlament."

"Estic d'acord a fomentar i impulsar aquest referèndum, però no utilitzo els mecanismes del Departament d'Interior."

"Com totes les actuacions, l'actuació dels Mossos va ser millorable, però es va fer l'actuació anunciada el dia 21 de setembre, que s'havia anunciat a la magistrada i només va rebre una crítica del coordinador Pérez de los Cobos, però que en cap moment va haver-hi una sol·licitud que es modifiqués."

"Prioritzar la seguretat dels efectius policials com a ciutadans sobre l'eficàcia i preservar la pacífica convivència. Aquesta és una ordre emesa per la Secretaria d'Estat després de saber-se la interlocutòria de la magistrada del TSJC.

"Per tant, si hi va haver una mala actuació, des del meu punt de vista, va ser per part de la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, que no anaven en la línia del que marcava la Secretaria d'Estat."

"Si vol deduir que hi va haver violència generalitzada, no hi estic d'acord. Hi va haver violència en alguns punts, i en la meva opinió, per actuacions errònies d'alguns cossos de seguretat."

"Vam tenir una discussió elevada de to [amb Enric Millo], en la qual jo li feia una demanda molt concreta, que era que es paressin aquest tipus d'actuacions perquè generaven un problema molt gran de violència."

"No es va publicar, ni al DOCG, ni tampoc al Butlletí del Parlament. (...) No hi va haver cap resolució ni cap acte administratiu en aquest sentit [d'avisar cancelleries o comunicar al govern d'Espanya la decisió]."

"Dir que la lletrada va sortir pel terrat és fer un relat de pel·lícula. Se li va buscar una alternativa segura."

"No teníem cap informació que es volia actuar en més de 19 o 20 punts, que es farien aquest tipus d'inspeccions sense que se'ns comuniqués. Perquè si som els responsables de l'ordre públic, hagués estat més fàcil tenir coneixement d'això, i ens haguéssim estalviat algun problema."

"Es va esgotar fins a l'últim moment la possibilitat de dialogar, de pactar, de buscar un consens i una sortida política a aquesta situació."



dimecres, de febrer 13, 2019

stardate: causa especial 3 / 20907 / 2017







Andreu Van den Eynde (advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva):

"S'han produït excepcions i de vegades aquestes excepcions han afectat el nucli dur de drets fonamentals."

"L'autodeterminació és sinònim de pau i no de guerra. Aquesta causa impedeix el desenvolupament d'aquesta ideologia."

"Per decència, l'acusació hauria d'esporgar la causa. No ens hi posin les cassolades. No ens hi posin el llançament d'avions de paper. Ni els càntics i les cançons populars. Això és un atemptat al dret a la protesta."


Jordi Pina (advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull):

"Quan un magistrat fa servir la primera persona del plural, és raonable que els acusats dubtin sobre la seva imparcialitat i objectivitat."

"Facin de jutges, no facin de salvadors de la pàtria, perquè d'això no va aquest procediment."

"Jo entenc la incomoditat que pot suposar per a aquest procediment que el senyor Puigdemont aparegui en pantalla des de Brussel·les per declarar."


Benet Salellas (advocat de Jordi Cuixart):

"Manifestacions massives de ciutadans, pacífiques, algunes amb desenes de milers de persones, són considerades delictives. Ens sembla incompatible amb un Estat que es proclama com a Estat social i democràtic i dret."

"Aquest procés penal s'oposa a l'essència pròpia de l'estat democràtic de dret. Aquest judici és una derrota col·lectiva de la societat espanyola."


Olga Arderiu (advocada de Carme Forcadell):"La mesa serà jutjada a Barcelona, i la presidenta de la mesa, al Suprem, havent fet exactament la mateixa actuació que la resta de la mesa."

Mariano Bergés (advocat de Dolors Bassa):"No és rebel·lió perseguir la secessió encara que fos per vies il·legals, com va quedar clar en el debat parlamentari que va aprovar el tipus de rebel·lió avui vigent."




que la prudència no ens faci traïdors
jordi carbonell


dilluns, de febrer 11, 2019

stardate: els desposseits



Mira't des d'una banda, el mur envoltava un camp erm de vint-i-quatre hectàrees que s'anomenava Port d'Anarres. [...] Mira't des de l'altra banda, el mur contenia Anarres: tot el planeta era dins seu, un camp de presoners enorme, isolat d'altres mons i homes, en quarentena.

Morir es perdre's a un mateix i reincorporar-se a la resta. Ell havia conservat el seu jo, i havia perdut la resta.

... havia tingut la impressió que no era ell qui feia totes aquestes coses, sinó que eren les coses les que el feien a ell.

Si un llibre estigués escrit de dalt a baix en números, seria cert. Seria concís. Res que es digués en paraules acabava sent prou exacte. Les paraules retorçaven i embrollaven les coses, en lloc de posar-hi ordre i encaixar-les com en un trencaclosques.

La nostra terra és la seva lluna; la nostra lluna és la seva terra.

No pots banyar-te dues vegades en el mateix riu, ni pots tornar mai a casa.

Pots tornar a casa, afirma la teoria temporal general, sempre que comprenguis que la llar és un lloc en el qual mai no has estat.

... vaig entendre que no es pot fer res per ningú. No ens podem salvar els uns als altres. Ni tampoc a nosaltres mateixos.

Estic intentant explicar el que crec que és realment la fraternitat. Comença... comença en el dolor compartit.

Ells hi estaven tots intensament interessats, excepte per l'Atro, que havia deixat enrere l'edat de la intensitat.

A A-Io hi ha total llibertat de premsa, cosa que vol dir que, com és lògic, hi ha molta porqueria.

Ser sencer és ser una part;
l'autèntic viatge és la tornada.

Però tan inevitablement com el futur es converteix en el passat, el passat es converteix en el futur.

Estimava en Shevek però no podia mostrar-li què és la llibertat, aquell reconeixement de la solitud de cada individu que per si mateix la transcendeix.

La intimitat, de fet, era quasi tan desitjable per a la física com per al sexe.

En Shevek tenia la impressió que el seu alliberament de l'obligació era directament proporcional a la seva manca de llibertat a l'hora de prendre la iniciativa.

En temps feudals l'aristocràcia havia enviat els seus fills a la universitat, cosa que conferia una superioritat a la institució. Avui era tot el contrari: la universitat conferia superioritat a l'home.

Poseu un altre pany a la porta i l'anomeneu democràcia.

Pensen que si la gent pot posseir prou coses, s'acontentarà a viure a la presó.

"Per fer un lladre, fes un propietari; per crear el crim, crea les lleis." L'organisme social.

L'odonià assumia la monogàmia com si es tractés d'una empresa compartida de producció, un ballet o una fàbrica de sabó. La unió era una federació voluntàriament constituïda, com qualsevol altra. Mentre funcionava bé, funcionava, i tan bon punt no ho feia, deixava d'existir. No era una institució, sinó una funció. No necessitava de cap sanció que no fos la de la consciència privada.

Odo havia escrit: "Un nen lliure de la culpa de la propietat i el pes de la competència econòmica creixerà amb la voluntat de fer allò que hi ha necessitat de fer i amb la capacitat de gaudir del que fa. És la feina inútil és la que enterboleix el cor.

No podeu prendre el que no heu donat, i us heu de donar a vosaltres mateixos. No podeu comprar la Revolució. No podeu fer la Revolució. Només podeu ser la Revolució. És en el vostre esperit o no és enlloc.

No és anar d'un lloc a l'altre el que et manté viu. És tenir el temps del teu costat. Treballar amb ell, no contra ell.

Els que aixequen murs són ells mateixos els presoners.

A l'individu se li pot exigir el sacrifici, però mai el compromís: perquè, malgrat que només la societat pot oferir seguretat i estabilitat, només l'individu, la persona, té el poder de l'elecció moral; el poder del canvi, la funció essencial de la vida.

... la revolució comença en la ment pensant.

El que té treballar amb el temps, i no en contra d'ell, va pensar, és que mai hi ha temps perdut. Fins i tot el dolor compta.

... qualsevol autoritat és tirania. El deure de l'individu és no acceptar cap autoritat, ser l'iniciador dels propis actes, ser responsable. Només així la societat viurà, i canviarà, i s'adaptarà, i sobreviurà. No som súbdits d'un estat fonamentat en la llei, sinó membres d'una societat fonamentada enla revolució. La revolució és la nostra obligació: la nostra esperança d'evolució. "La revolució és en l'esperit individual, o no és enlloc. És per a tot, o no és res. Si se li concep un fi, mai no començarà de veritat."





divendres, de febrer 01, 2019