moltes vegades, quan escolto les notícies, quan miro el 324, encara ploro.
durant les vacances no calia estar tant pendent de les notícies, perquè a l'agost no havia de passar res. jo m'havia reservat la sèrie downton abbey per veure-la durant les vacances. m'hi vaig posar i em vaig quedar totalment enganxada. no feia res més que posar-me un episodi rera l'altre. m'encanta endinsar-me del tot en la vida dels protagonistes de les sèries. i m'encanta riure i plorar amb ells. i això és el que vaig fer aquell estiu ... fins que vaig arribar al final de l'últim episodi. va passar exactament el dia 17 d'agost a les 17.10 de la tarda. en aquell moment vaig fer un sospir, vaig agafar aire i vaig decidir tornar a la vida real.
en un primer intent de posar-me al dia vaig obrir al mòbil la pàgina del diari ara i aleshores em vaig adonar del que estava passant: l'atemptat de les rambles en directe.
aquell dia vaig deixar de mirar sèries i em vaig connectar directament al 324. després dels atemptats van venir els fets del setembre, els de l'octubre, la repressió, les eleccions, ... des d'aleshores que mirant el 324 visc emocions semblants a les que abans vivia mirant sèries: em sento part molt propera de la vida dels protagonistes, poques vegades m'han fet riure i moltes m'han fet plorar. he plorat de tristesa, de ràbia, d'emoció, ...
avui tinc un nus a la gola. l'emoció provocada pels esdeveniments que s'esperen és molt forta. i quan posi les notícies tornaré a plorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada