divendres, de novembre 23, 2012

stardate: política ficció



amb majoria absoluta o sense

l'endemà de les eleccions l'artur mas anirà a madrid, però abans haurà de decidir si hi anirà a demanar permís per poder fer legalment un referèndum sobre la independència de catalunya o bé si hi anirà a negociar algunes estructures d'estat (de les que ell tant parla, que ningú sap ben bé què volen dir, i que poden acabar sent el traspàs d'alguna competència mal negociada, com sempre).

l'artur mas, com a president de catalunya, decidirà allò que més li convingui, tant si abans ha hagut de fer coalició per formar govern com si hi va engalanat amb una majoria absoluta. en qualsevol cas té dues opcions: 1) amb majoria absoluta o en coalició amb algun partit sobiranista, anirà a demanar permís per fer el referèndum; 2) amb majoria absoluta o en coalició amb el pp (aquesta possibilitat no hauria de sorprendre a ningú. ciu ho ha fet ja tantes vegades!), anirà a negociar alguna estructura d'estat.

allò que el farà decidir per una o altra alternativa serà les previsions que faci de les conseqüències de cada opció. és a dir, decidirà depenent de les possibles reaccions del rajoy en cada cas.

la jugada del rajoy

si el mas arriba a madrid, sol o del bracet amb l'alícia, amb la intenció de negociar alguna estructura d'estat amb el rajoy, obviant completament la qüestió independentista, es podria presentar davant el govern espanyol com el salvador d'espanya, oferint la sol·lució que evitaria el trencament de l'estat. de totes maneres, quan a madrid veiessin que les intencions independentistes del mas s'han fos (cosa que desitgen més que res en aquest món) s'adonarien de que ja no els cal fer cap cessió important per a catalunya. per tant, el resultat d'aquesta negociació seria molt favorable per madrid i desfavorable per catalunya. alehores el govern convèncer als catalans de que ha fet un gran pas endavant, i amb això podria arribar a sufocar el clam independentista. al final, res no hauria canviat.

si el mas arriba a madrid, sol o amb el suport d'altres forces independentistes, per demanar permís per poder fer un referèndum d'autodeterminació de manera legal i el rajoy decideix permetre el referèndum aleshores podrien començar a negociar com i quan s'hauria de fer, i haurien de decidit els compromisos que contrauen les dues parts per cada un dels resultats possibles. per altra banda, si el rajoy decideix no permetre fer el referèndum de manera legal, aleshores el mas haurà de decidir si deixar-ho córrer o fer-lo igualment fora de la legalitat espanyola.

si es preveu que en un referèndum guanyaria l'opció independentista, alehores el que li convé al rajoy és donar permís per fer-lo legalment i començar a negociar de seguida. ja que en aquest cas podrien decidir junts  com i quan s'hauria de fer, i també els compromisos que decideix contraure cada part en cada un dels resultats possibles. com més aviat s'hi possesin més fàcils serien les negociacions per totes dues parts. si rajoy no permetés fer el referèndum legalment, i el mas decideix fer-lo fora de la legalitat espanyola, el rajoy s'hauria d'enfrontar més endavant a unes negociacions molt més dures i difícils, i possiblement amb intervenció internacional. previsiblement el clam independentista no s'aturaria sinó que segurament creixeria. tot això faria que el poder de negociació del rajoy en aquest cas fos menor que abans. per tant, si es preveu la victòria de l'opció independentista al rajoy li convé donar suport al referèndum d'autodeterminació.

ara bé, si es preveu que en un referèndum no guanyaria l'opció indenpendentista, aleshores el rajoy no hi perdria gaire desentenent-se del mas, i podria inclús sortir-ne beneficiat. de fet, si el mas no preveu una majoria clara del sí per la independència, segurament no insistiria en fer un referèndum fora de la legalitat espanyola i intentaria reconduir la negociació cap a les estructures d'estat.

conclusió

si podem convèncer als polítics, als d'aquí i als d'allà, que sóm una clara majoria a favor de la independència aleshores ens podem garantir una bona transició, pautada i pacífica, cap a la independència.

3 comentaris:

Aris ha dit...

mira, això em recorda el referendum de l'OTAN...aqui passarà igual, desgraciadament...tan de bó tot fos fàcil...però jo sòc molt pesimista...

joan gasull ha dit...

si el mas s'enva a madrid del braç de la sra alicia, vol dir que ens han tornat a enganyar com a xinos.
hem de tenir en compte que el sr mas només li queden quatre anys de vida politica...si surt bé plega, si surt malament el foten fora. realment l'importa el resultat? o amb els quatre anys té prou per el qu enecessita.....qui lo sai

kika ha dit...

Aris, jo passo de l'optimisme al pessimisme molts cops cada dia. si el mas s'ho proposa ja ho tenim. si no s'ho proposa potser no ho tindrem mai.

joan, doncs sí, però ara per ara ell és la nostra oportunitat. si som molts que ho volem, encara no el votin tants com ell vodria, entre tots si cal el podem redreçar i portar pel bon camí. això és el que penso en moments d'optimisme.