divendres, de setembre 29, 2017

stardate: compte enrere

6 manifestacions consecutives demanant la independència: 2012 marxa cap a la independència, 2013 via catalana, 2014 la v, 2015 via lliure, 2016 a punt, 2017 diada del sí.

5 líders del psc des de la reforma de l'estatut: pasqual maragall, jose montilla, joaquim nadal, pere navarro, i miquel iceta. senyal de la inestabilitat en els grups que s'han oposat a les manifestacions ciutadanes.

4 analistes a la taula de tertúlia de la noche 24 horas, quan de fet amb un sòl ja en tindrien prou ja que entre ells mai discrepen, sobretot quan tracten del tema que ara ens ocupa a tots. un tema que finalment s'han adonat que ens afecta a tots.

3 vegades hauré participat en referèndums rebutjats pels governs espanyols i votant per la indepèndencia: a les consultes locals el 2009, al 9n el 2014, i a l'uo el 2017.

2 descripcions completament oposades de la història recent d'aquest país. parlen dels mateixos fets, i aconsegueixen interpretacions totalment ortogonals. fins i tot a vegades ho fan utilitzant les mateixes expressions.

1 d'octubre, amb l'esperança de que aquest cop serà el definitiu, i a la fi sortirem del pou on ens ha tingut tancats l'estat espanyol fins ara.




dimarts, de setembre 19, 2017

dimecres, de setembre 13, 2017

dilluns, de setembre 11, 2017

dissabte, de setembre 09, 2017

stardate: august







Recordant aquells temps, et veia davant meu i em veia a mi quan era jove. Et vaig prendre una part de la teva joventut i et vaig donar una part de la meva maduresa, …

Quant fa que vivim aquesta mentida romana? Des que tinc ús de raó, segur, i potser des de molt abans i tot. I d’on absorveix, aquesta mentida, l’energia necessària per crèixer fins a esdevenir més forta que la veritat? Hem assistit a assassinats, a robatoris i a pillatges en nom de la República, i ho considerem el preu inevitable que paguem per la llibertat. Ciceró detesta la depravada moral romana que venera la riquesa, però ell, que és multimilionari, viatja d’una vil·la a l’altra acompanyat de centenars d’esclaus. El cònsols parlen de pau i de tranquil·litat, però formen exèrcits que assassinaran qualsevol col·lega el poder del qual amenaci els seus interessos. El Senat parla de llibertat, però m’imposa poders que no vull i que em veig obligat a aceptar i a usar perquè Roma perduri. No hi ha cap solució a aquesta mentida?


… a mesura que s’acosta la fi de la meva vida a la terra, sembla que els dies avancin a una velocitat indecent, i només el passat és real i m’hi endinso com si hagués tornat a néixer, tal com afirma Pitàgores, en un altre temps i en un altre cos.

Sóc Júlia, filla de Gai Octavi Cèsar, l’August, i vaig néixer el tercer dia de setembre de l’any del consolat de Luci Marci i Gai Sabí, a la ciutat de Roma.

És una sort que durant els anys de joventut no siguem conscients de la nostra ignorancia, perquè, si ho fóssim, no trobaríem el coratge que ens permet adquirir el costum de la resistència.

En conjunt, la raça humana em sembla ordinària, ignorant i grollera, qualitats que s’amaguen tant sota la túnica aspra del pagès com sota la toga blanca i purpúria del senador. Tanmateix, fins i tot en el més feble dels homes he entrevist, en moments en què estaven sols i eren ells mateixos, venes de força com fils d’or en una roca que es desintegra, i en el més cruel dels homes, llampades de tendresa i de compassió, i en el més vanitós, espurnes de senzillesa i d’elegància.

L’home jove, com que encara no sap el futur que l’espera, veu la vida com una mena d’aventura èpica, una odisea a través de mars estranys i illes ignotes on ha de posar a prova i demostrar els seus poders, alhora que descobreix la pròpia immortalitat. L’home de mitjana edat que ha viscut el futur que va somniar veu la vida com una tragèdia, perquè ha après que la seva força, per gran que sigui, no prevladrà sobre l’atzar i la natura, als quals ell dóna noms de divinitats, i ha après que és mortal. Però l’home gran, si intepreta com cal el paper que li han assignat, només pot veure la vida com una comèdia; els seus triomfs i els seus fracassos es barregen, de manera que no n’hi ha cap que representi un motiu d’orgull o de vergonya superior a l’altre, i ell no és ni l’heroi que s’enfronta a aquestes forces ni el protagonista que és destruït per les forces en qüestió. Quan només queda una trista ombra de l’actor que va ser, s’adona que ha interpretat tants papers que ja no és ell.



dijous, de setembre 07, 2017

stardate: orlando




Mires per la finestra i veus les abelles entre les flors, el gos que badalla, el sol que es pon, i penses “quants de sols em queden encara per veure pondre’s,” etc. (el pensament és prou conegut per perdre temps escrivint-lo) …

… Orlando s’agradava de llocs solitaris, amb vistes espaioses, i sentir-se per sempre i per sempre més tot sol.

No hi ha res que talli tan arran la felicitat i la converteixi en ràbia com el sentiment que algú menysprea allò que valorem altament.

Hem de modelar les nostres paraules fins que siguin la túnica més fina dels nostres pensaments.

Si l’home i la dona portessin la mateixa roba, és posible que la seva mirada fos també la mateixa.

Sovint una hora de silenci resulta meravellosa: l’enginy més brillant pot ser indescriptiblement tediós.

“És igualment inútil que penseu que em podeu protegir, o que jo pensi que us puc adorar. La llum de la veritat ens il·lumina sense ombres i la llum de la veritat ens fa terriblement desagradosos a tots dos.”

… he cercat la felicitat al llarg de moltes èpoques i no l’he trobada; he cercat la fama i l’he perduda; he cercat l’amor i no l’he arribat a conèixer; he cercat la vida, i heus aquí que és millor la mort. He conegut molts homes i moltes dones –va continuar-, i no n’he entès ni els uns ni els altres.


(I d’aquí es dedueix que només els Mestres més profunds de l’estil poden dir la veritat, i que quan ens trobem amb un simple escriptor monosil·làbic podem creure, sens dubte, que el pobre menteix.)

dimarts, de setembre 05, 2017

stardate: el llibre

Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits 
i creu que l'acaricies
i que el batec del teu pols

vol dir que, llegint, l'estimes. 

Tot allò que te donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t'abrigarà contra el fred 
d'ignorància i de tristesa. 

Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser 
un estel que et fa de guia.

Joana Raspall