dimecres, de juny 29, 2011

stardate: pors polítiques



és clar que l’alternança política fa que després de les dretes vinguin les esquerres i després de les esquerres vinguin les dretes. i sembla que ara toca dretes a tot europa. no sé si per casualitat o degut a alguna regularitat. però és. dretes a tot arreu, i aquí també. a catalunya ja hi són a tots els nivells i a espanya estan a punt de completar-se.

no m’agrada gens. això d’entrada. però no comparteixo el discurs d’aquells que qualifiquen aquesta situació amb por. no m’agrada però no em fa por que guanyin les dretes. crec que l’alternança política és bona.  penso que seria un desastre si no n’hi hagués. i per això m’agradaria que tinguéssim un bon partit de dretes. no com el que tenim. de totes maneres, les dretes d’aquest país ja les hem viscut i sobreviscut. per això no em fa por que ara tornin.

tampoc comparteixo els discurs ni la por d’aquells que veient que les dretes guanyen pensen que les esquerres ja no tornaran mai més. el psc ha mort. ja no podrà ser mai més l’alternativa a ciu. erc està desapareixient. ja no tornarem a tenir partits d’esquerres. penso que mentre hi hagi gent d’esquerres hi hauran partits d’esquerres. no sé com s’ho faran però esti segura que tant els uns com els altres aviat tornaran a treure el cap.

i no m’agradria que m’acabessin convencent les pors que segons el carles boix hem de tenir dels indignats.

El moviment dels indignats és una gran mala notícia per a Catalunya. El nostre país es debat, no sé si amb gaires forces, entre formar part, amb els sectors econòmics brillants que encara li queden, de l'Europa carolíngia o ser una província d'Espanya. El discurs dels indignats amenaça d'empènyer-la cap a la segona i el seu moviment eternament cíclic entre l'especulació i el populisme. Tinguem-ho present a l'hora de prendre partit: la seva victòria convertiria una crisi conjuntural en una llarga decadència.

tot i que m’agraden els seus arguments a l’ara sobre la crisi i el futur.

dissabte, de juny 25, 2011

stardate: impensable



anant pel carrer perd la cartera amb diners, targetes de crèdit, documentació.

més tard l’aturen un parell de senyors i li pregunten com es diu. ell els respon. i llavors li ensenyen la cartera i li tornen.

aquest parell de senyors havien trobat la cartera per terra. havien vist que dins hi havia un carnet amb foto. havien estat pel carrer intentant trobar algú que s’hi assemblés. quan els sembla que l’han trobat ho comproven. i li tornen la cartera amb tota la documentació, les targetes, i els diners!

dijous, de juny 23, 2011

stardate: licorella




Dia vindrà que algú beurà a mans plenes



l'aigua de llum que brolli de les pedres








d'aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.


Solstici, Miquel Martí i Pol


(agraïments per la jèssica. sense ella no hauria estat capaç de posar la foto al post!)

dimarts, de juny 21, 2011

stardate: per un euro



mentre busco canvi per pagar el café m’adono que no tinc un euro i vint just pel diari. preparo una moneda de dos euros i una de vint cèntims i vaig al lloc on compro el diari sempre.

els amos són un senyor molt gran simpatiquíssim i una senyora molt gran antipatiquíssima. en un post de fa temps vaig parlar d’ells. a vegades hi ha l’un, a vegades l’altre. avui hi eren tots dos darrera el taulell, sense fer res. agafo el diari i deixo damunt el taulell les dues monedes.

llavors la senyora agafa les monedes, les desa al calaix i se’n va cap a la rebotiga. jo m’espero un moment i li pregunto al senyor si no tenen canvi. llavors ell la crida: vine que has d’acabar de despatxar aquesta senyora. i jo els dic que només em falta el canvi.

quin canvi?
el del diari. li he deixat una moneda de dos euros i una de vint cèntims.
i on són?
les ha desat al calaix però no m’ha tornat l’euro de canvi.
jo no he agafat res.

llavors el senyor, que tota l’estona havia estat allí davant, sense fer res més que mirar diu: jo no he vist res, però què li falta? un euro? tingui.

i me’l dóna. i jo ja no sé què dir. marxo i penso que potser no hi tornaré més a comprar el diari allí. m’he sentit massa incòmoda.

diumenge, de juny 19, 2011

stardate: revivint




després de viure uns dies molt intensos em quedo amb això

"Someone once told me that time was a predator that stalked us all our lives. But I rather believe that time is a companion who goes with us on the journey - reminds us to cherish every moment because they'll never come again. What we leave behind is not as important as how we've lived. After all, Number One, we're only mortal." –

Picard in Star Trek: Generations

i amb això


divendres, de juny 17, 2011

stardate: imatge de la crisi



és  de l’ara del dimarts 14 de juny.



va fer que me’l quedés mirant una estona i pensant: és que és ben bé això el que ens està passant, no?

dimecres, de juny 15, 2011

stardate: referèndums



a itàlia han tingut quatre referèndums en dos dies. en totes quatre qüestions ha perdut la posició del govern i s’ha imposat la de la gent.

precisament per això serveixen els referèndums: perquè la gent pugui dir el que pensa sobre els temes que troba que són importants i que pugui incidir en la politíca del país. encara que el govern no vulgui. i sobretot quan el govern no vol.

quan l’opinió pública majoritària i la del govern coincideixen, els referèndums són innecessaris. però altrament són una eina indispensable de la democràcia.

a itàlia per convocar un referendum cal que al menys cinc governs regionals ho demanin o al menys 500.000 persones signin una petició. hi ha un tribunal de cassació que comprova les dades. hi ha el tribunal constitucional que comprova el tema. llavors el president de la república tria la data de celebració. finalment el resultat només es considera vàlid si el 50 per cent més 1 del cens hi participa. però el més important: el resultat del referèndum és vinculant: el govern l’ha de portar a terme, tant si li agrada com si no.

és clar que en aquests casos la no participació compta com un vot en contra del que es demana en el referèndum. per això aquesta posició parteix amb un avantatge claríssim. però per altra banda, la participació donant suport a les demandes té un clar benefici: si s’aconsegueix prou participació s’aconsegueix canviar les decisions del govern.

els resultats dels referendums d’itàlia són:

94,75 % vots contra la llei que implicava la construcció de quatre centrals nuclears
95,15 % vots contra la llei d’immunitat
95,84 % vots contra la llei de privatització de l’aigua
96,31 % vots contra l’augment del preu de l’aigua

els que van anar a votar eren els que estàven en contra de les lleis proposades pel govern. els que estàven a favor es van poder quedar tranquil·lament a casa. l’important és que el 57 % del cens va anar a votar per dir que volien que les coses es fessin d’una altra manera. i ho van aconseguir.

ho trobo fantàstic. un gran exercici de democràcia. perquè als espanyols els costa tant d’entendre això?

dilluns, de juny 13, 2011

stardate: no em convenç



plens de tatuatges i de piercings aposten per l’agricultura ecològica i es queixen del dolents que són els transgènics.

dissabte, de juny 11, 2011

stardate: paraules



m’acabava d’adonar que tenia un problema. i m’estava fent patir molt. havia de fer alguna cosa de seguida. no tenia gaire temps per pensar. demà ja seria irrellevant el que fés. però estava massa nerviosa. massa preocupada. no podia decidir què fer.

llavors vaig pensar en ella. sempre disposada a ajudar. podia explicar-li el que em passa i preguntar-li què faria ella. segur que té una opinió decidida i argumentada. però no. jo no la volia molestar. no calia fer-li perdre el temps. no calia anar explicant els meus problemes a ningú. ja ho decidiria tota sola. ... al final, la vaig anar a buscar per demanar-li consell. però ja no hi era.

bé, doncs ho he de decidir tota sola. com ho faig?

l’altre dia per la ràdio vaig sentir una estratègia per a solucionar problemes: en comptes de concentrar-te en el tema que et preocupa i donar-li voltes, el que fas és: buscar una paraula a l’atzar, que no tingui res a veure amb el tema que et preocupa. a partir d’aquella paraula buscar solucions pel teu problema. la idea és que com que comences a pensar des de fora del problema és menys probable que acabis enganxada en un pensament circular. a ells a la ràdio els va funcionar. és clar que potser allí s’ho havien cuinat una mica.

a mi no. perquè d’entrada estava tant estressada que no podia trobar cap paraula que fos ‘independent’ del tema. i quan em semblava que en tenia una de seguida em semblava que no ho era.

total, que vaig acabar prenent la decisió sola. com sempre. no sé si va ser bona o dolenta. de moment sembla que mal no n’ha fet. i una mica de bé si: la tranquil·litat que queda quan ja saps que no cal que hi pensis més.

dijous, de juny 09, 2011

stardate: espelmes



un dia ho vaig provar per necessitat. no hi havia llum i vaig haver de fer servir espelmes al lavabo mentre em dutxava (no hi tenim llum natural, no). llavors em vaig adonar que és fantàstic. i ara ho faig cada dia: em dutxo només amb la llum de dues espelmes.

el moment de la dutxa és un dels primers i dels pocs moments del dia de tranquil·litat, i m’he adonat que amb la foscor de les espelmes és molt més relaxant que amb la llum de les bombetes, que per altra banda a mi m’agrada que sigui ben forta per poder veure-hi clar.

molt recomanable. però s’ha d’anar amb compte que amb tant relax no se’ns oblidi d’apagar les espelmes a l’acabar!

dimarts, de juny 07, 2011

stardate: divorcis



m’estaven explicant com és la casa que es volen comprar: on és, quant val, les reformes que hi faran, la hipoteca. estan molt il·lusionats amb la nova casa. i llavors a mi no se m’acud altra cosa que dir:

ja sé que això no és un comentari gaire encertat, però no hi puc fer més: després de les vostres experiències prèvies no us fa res tornar a engegar el negoci d’una hipoteca conjunta?

tothom ha estat d’acord amb mi que era un comentari no gaire encertat. i sembla ser que tothom ha estat d’acord en canviar la conversa cap a una altra banda.

estan molt enamorats. i potser per això no poden ni imaginar-se estar enfadats l’un amb l’altre. però els dos han estat casats abans. els dos han tingut hipoteques anteriors que en el moment del divorci han estat un gran problema.

fa uns anys, tots erem principiants en temes de divorcis. i alguns problemes ens podien agafar per sorpresa. però hauriem de fer servir l’experiència pròpia i la del voltant per protegir-nos.

si el casament és un contracte, fem-ho bé. fem un contracte quan estem de bones que ens serveixi per evitar problemes quan estem de males. a mi això em sembla lògic, obvi. i volia compartir-ho amb ells. de molt bon rollo perquè els considero molt amics meus. però no hi he estat a temps.


diumenge, de juny 05, 2011

stardate: receptes de campanya



a més de passar-m’ho molt bé i de fer molts descobriments sobre persones i maneres de funcionar de la nostra societat, mentre feia campanya electoral vaig aprendre una recepta per fer uns macarrons molt bons. i entre que la meva memòria no és exacta i que quan em poso a la cuina m’agrada improvisar he aconseguit que la recepta es multipliqués.

el que em van explicar és una salsa pels macarrons amb paté de foie i sobrassada. i jo n’he elaborat algunes varietats.


1) al sofregit de ceba i all, quan ja és a punt, s’hi afegeix paté de foie.

2) al sofregit de ceba i all, quan ja és a punt, s’hi afegeix sobrassada.

3) al sofregit de ceba i all, quan ja és a punt, s’hi afegeix pté de foie i sobrassada.

4) al sofregit de ceba, all i tomaca, quan ja és a punt, s’hi afegeix paté de foie.

5) al sofregit de ceba, all i tomaca, quan ja és a punt, s’hi afegeix sobrassada.

6) al sofregit de ceba, all i tomaca, quan ja és a punt, s’hi afegeix paté de foie i sobrassada.

de moment encara no les he provat totes, però tinc la impressió que totes deuen tenir el seu què.

per la resta, es bullen els macarrons, després s’hi afegeix la salsa, i si es vol es posa al forn a gratinar amb formatge ratllat pel damunt.

divendres, de juny 03, 2011

stardate: a contra---ritme



mentre busco una música que m’acompanyi i em guii, en les properes hores he de lidiar amb una sèrie d’esdeveniments que cronològicament van així:

cerimònia de promoció d’una amiga. merescuda de fa molt. i esperada per molts.

visita al tanatori. acompanyant una amiga que acaba de perdre el pare. massa aviat.

festa de celebració.

funeral.

no crec que aconsegueixi un ritme que m’acompanyi en tots aquests esdeveniments. però espero que després de tot això la bossa nova (o el que sigui) torni a fer els seus efectes.

dimecres, de juny 01, 2011

stardate: juny



de bon matí ja estava esperant que passés alguna cosa. al canviar de mes tenia l’esperança que tot canviaria. i m’he passat tot el dia esperant. i res. ha estat un dia molt semblant a ahir. massa semblant a ahir.

el mes ha canviat. però els dies es toquen. i avui està tocant amb ahir. les coses no canvien dràsticament només amb el pas del temps. o si? els canvis no es produeixen sols. s’han de dissenyar. s’han d’elaborar.

jo encara tinc un ritme massa semblant al del mes de maig. he de canviar de ritme. però encara no sé quin ritme triar.