dijous, de desembre 31, 2015

stardate: els valors i jo



1. la tercera peli de star wars (la venjança dels sith) em va agradar molt. molt més que les dues primeres. perquè aquí finalment explica els orígens  i les raons de ser de darth vader. i com que darh vader és molt molt dolent, fa coses molt dolentes. en concret mata a tots els nens que s’estaven preparant per ser jedis. així s’explica la maldat del darth vader. clarament si el darth vader només matés gent que li declara la gerra o gent que comet errors no seria tan dolent. les imatges de la matança dels nens no són esfereïdores. és clar que la idea que representen és molt dura, però les imatges en sí són netes de sang i d’horrors. hi ha gent que creu que aquesta peli no és apte per nens. que als nens no se’ls ha de deixar veure aquesta peli precisament perquè mostra aquesta matança. de fet hi ha qui creu que totes les altres pelis de star wars són adequades pels nens menys aquesta.

2. la sèrie de tv3 merlí em va agradar molt. recorda a la peli del club dels poetes morts, però és millor perquè representa situacions molt actuals. i demostra una manera per fer que la feina dels professors sigui profitosa pels alumnes. això és important perquè precisament això hauria de ser l’objectiu de l’ensenyament. hi ha qui creu que aquesta sèrie és masclista: hi apareixen més personatges de sexe masculí que femení, i els comportaments són de dominància masclista. hi ha qui pensa que és un error que la tele ensenyi als nois i noies d’avui aquestes històries.



3. jo penso que els valors morals i ètics els han d’ensenyar els pares. i els pares també s’han d’assegurar que els nens i nenes i nois i noies saben interpretar les experiències de la vida, que inclouen les pelis i les sèries que veuen. i també penso que és indispensable que entenguin què és el mal. per això els faria bé veure tota la saga sencera de star wars. també penso que han de saber què passa al món en el que viuen. un món que no és perfecte i tampoc és el que voldrien els seus pares per ells. i que veient merlí poden descobrir coses que passen al món, avaluar-les, i decidir si hi estan o no d’acord i perquè.

dimarts, de desembre 29, 2015

stardate: sessió triple

feia mooolt temps que no ho fo feia. no havia tingut l'oporuntitat, o potser no havia tingut prou temps o ganes de fer-ho. ahir vaig agafar al cartellera. ja tenia la llista de pelis que volia veure. només havia de mirar els cines on les les feien, els horaris, i completar un puzzle on hi capiguessin el màxim nombre de pelis en el mínim nombre d'hores. és clar que una bons estratègia comença per fixar-se en els cines que tenen moltes sales i fan moltes pelis. i així ahir em vaig dissenyar una sessió triple que em va encantar. 





diumenge, de desembre 27, 2015

stardate: un cop més


un cop més el joan dausa m'ha fet riure, m'ha fet plorar, m'ha fet emocionar! i aquest cop la veritat és que em feia molta falta 

dimarts, de desembre 15, 2015

stardate: el tallador de canyes




Quan era jove preferia la primavera, però sempre espero que arribi la tardor. A mesura que ens fem grans, aprenem a resignar-nos, a acceptar de bon grat el declivi que ens arriba seguint les lleis de la natura, i només aspirem a tenir una vida tranquil·la i equilibrada. Per això trobem més consol contemplant una escena melancòlica que no pas veient un paissatge esplendorós, i ens estimem més submergir-nos en els records dels plaers pretèrits que no pas lliurar-nos als plaers reals. Dit d'altra manera, per a una persona jove l'amor al passat és tan sols una fal·làcia que no té res a veure amb el present, però per als qui ja som grans és l'única manera de continuar vivint en el present.

dijous, de desembre 03, 2015

stardate: la llei del martell

la llei del martell diu que si tot el que tens és un martell, aleshores tots els problemes et semblaran claus.

es refereix a un concepte de abraham kaplan (1964):

"I call it the law of the instrument, and it may be formulated as follows: Give a small boy a hammer, and he will find that everything he encounters needs pounding."

i també de abraham maslow (1966):

"if all you have is a hammer, everything looks like a nail"


a mi se m'acud que al revés també funciona:

si el teu problema és haver de clavar un clau, tot el que trobes et sembla que podria ser un martell!

dimarts, de desembre 01, 2015

stardate: desencallant

el que molta gent voldria sentir:

CUP: no volem el mas de president. però el procès cap a la independència és el més important. i per això estem disposats a considerar la possibilitat de cedir en aquest punt. ara bé això no serà gratis, sinó que ha de ser a canvi de que junts pel sí garanteixi l'aprovació i execució d'algunes de les polítiques que portàvem al programa electoral i que són molt importants per a nosaltres. 

JUNTS PEL SÍ: volem que el mas sigui el president. però el procès cap a la independència és el més important. i per això estem disposats a considerar la possibilitat de cedir en aquest punt. ara bé això no serà gratis, sinó que ha de ser a canvi de que la CUP garanteixi l'aprovació i execució d'algunes de les polítiques que portàvem al programa electoral i que són molt importants per a nosaltres. 

el que alguns més savis diuen:

si els líders els partits polítics es veuen forçats a triar, preferiran cedir en alguns dels seus objectius polítics per tal d'entrar al govern o bé preferiran sacrificar la seva entrada al govern per tal de mantenir els seus objectius polítics?

després d'analitzar líders polítics de diversos països observen que en general els líders dels partits polítics més establerts són més pragmàtics (més disposats a renunciar a objectius polítics per tal de garantir l'entrada al govern) mentre que els líders dels partits polítics més marginals són més dogmàtics (menys disposats a renunciar a objectius polítics per tal de garantir l'entrada al govern)

Michael Laver and W. Ben Hunt (1992) Policy and Party Competition, Routhledge London


en aquest cas aquestes conclusions podrien interpretar-se com que Junts pel Sí estaria més disposat a renunciar a objectius polítics per tal de garantir la investidura del mas i en canvi la CUP estaria menys disposada a renunciar a objectius polítics per tal de garantir el veto del mas. per tant, hi ha moltes possibilitats d'acord.

el fet que aquestes conclusions coincideixin amb l'avanatage que la diferència de suport de les dues forces dona a Junts pel Sí, em fa pensar que hi haurà un acord abans d'esgotar el període de formació de govern.

diumenge, de novembre 29, 2015

dijous, de novembre 19, 2015

stardate: metamorfosis

hi ha tres morts. la primera és quan el cos deixa de funcionar. la segona és quan el cos és tanca a la tomba. la tercera és un moment, en el futur, quan el teu nom es pronunciat per última vegada.

i tu t'esperes en aquella estança fins a la tercera mort. hi ha unes taules llargues amb cafè, te i galetes; te'n pots servir. aquí hi ha gent de tot el món, i amb una mica d'esforç pots encetar algunes converses. has de saber que la teva conversa pot ser interrompuda en qualsevol moment pels  callers, que anuncien el nom del teu nou amic per indicar-li que ja no hi haurà mai més cap record seu en ningú de la Terra. el teu amic s'entristeix de cop, la seva cara empal·lideix, tot i que els callers li diuen amablement que ara anirà a un lloc millor. ningú sap on és aquest lloc millor, ni què ofereix, perquè ningú que hagi sortit per aquella porta mai ha tornat per poder-ho explicar. tràgicament, molta gent marxa just quan les seves persones estimades arriben, ja que eren aquestes les úniques que les recordaven. aquesta coincidència ens commou.


el lloc sembla com una àrea d'espera d'aeroport infinita. hi ha molta gent famosa dels llibres d'història. si t'avorreixes pots passejar en qualsevol direcció, hi ha molt corredors amb seients. després de molts dies de caminar comences a notar que la gent aquí sembla diferent, i t'adones dels diferents accents de llengües estrangeres. la gent es congrega al voltant dels seus semblants, i t'adones de l'emergència espontània de territoris que reprodueixen els patrons de la superfície del planeta: amb l'excepció dels oceans, es com si atravessessis un mapa de la Terra. aquí no hi ha zones horàries. ningú dorm, tot i que tothom desitjaria poder-ho fer. el lloc està tot il·luminat amb fluorescents.


no tothom està trist quan els callers entren a l'estança i criden els noms de la nova llista. al contrari, alguna gent ho demana, postrant-se als peus dels callers. aquests són normalment gent que ha estat aquí durant molt temps, massa temps, especialment gent que se la recorda per raons injustes. per exemple, aquell granger que va morir ofegat en un petit riu fa dos cents anys. ara la seva granja acull una petita escola, i els guies turístics cada setmana expliquen la seva història. per això ell no pot sortir d'aquí i se sent miserable. com més s'explica la seva història, més s'escampen els detalls. se sent alienat del seu nom; no s'hi sent identificat però en sent la seva opressió. aquella dona tan simpàtica de l'altra banda de l'estança es considerada una santa, encara que les seves experiències emocionals siguin molt complicades. l'home de cabell canós que hi ha a la vora de la màquina de les begudes va ser considerat un heroi de guerra, després maleït com a cap militar i finalment canonitzat com a protagonista entre dos moments històrics. espera amb el cor adolorit que  caiguin les seves estàtues. i això és la maledicció d'aquesta estança: com que vivim en els caps d'aquells que ens recorden, perdem control sobre les nostres vides i esdevenim allò que ells volen que siguem.


Sum, david eagleman
traducció lliure

dimarts, de novembre 17, 2015

stardate: les consideracions de mas-colell

mai hagués pensat que li arribaria a portar la contrària però avui ho faig. estic en desacord en quasi bé totes les consideracions que el conseller en funcions mas-collel fa en l'article que ha publicat a l'ara.


Per la raó que sigui, que segurament inclou la immaduresa parlamentària, la CUP pretén condicionar a fons el programa polític.

imagino que el conseller té encara present el concepte de valor de shapley, i amb això hauria de reconèixer el poder de negociació que té la cup en aquest cas.

ha aconseguit garantir-se mecanismes de control (la moció de confiança en deu mesos)

la cup pot assegurar-se una moció de censura en qualsevol moment. per això només que cal que una desena part del parlament la demani i una meitat la voti. només li caldria a la cup fer un gest de demanar-ho i segur que tindria molts parlamentaris que li donarien un suport i una majoria que la defensaria.


En primer lloc, la CUP vol accelerar un procés que no es pot dir que hagi anat lent.

aquest procés va comencçar fa anys amb una gran força popular, i cap polític ni d'aquí ni d'allà ha fet cap gest que es pugui considerar a l'alçada de la intensitat de la demanda.

Com a conclusió: de la CUP podem acceptar dos vots per a la investidura d’Artur Mas com a president, però no les seves condicions.

junts pel sí no ha de fer cap esforç per acceptar dos vots de la cup per la investidura de mas. de fet els necessita desesperadament.  i per això hauran d'acceptar els condicions de la cup si insisteixen en investir a mas. la frase tal com està escrita només crea confusió. potser és el que volia?

Si és així estic convençut que el president Mas sabrà explicar en la nova campanya electoral on som i per què hi som, i que els catalans sabran decidir, amb saviesa, quin lideratge volen per al procés.

si cdc no cedeix en res més serà clarament la culpable de la fi del procés. i a les properes eleccions es veurà clarament el càstig de l'electorat, no només sobre cdc, sinó també sobre erc i cup. serà un desastre pel país. i només cdc i cup en seran els responsables.



No asfixiem el procés


Voldria fer algunes consideracions sobre el debat d’investidura que va tenir lloc del 9 al 12 de novembre. Ho faig a títol personal, però des del punt de vista del centre catalanista, avui sobiranista, que és el dels governs dels darrers cinc anys presidits per Artur Mas.
El desenvolupament normal d’aquest debat hauria d’haver estat que, davant un gran objectiu compartit i la composició del Parlament, el president Mas hagués comptat des del primer dia amb els vots necessaris de la CUP, sense condicionants majors. Però no ha estat així. Per la raó que sigui, que segurament inclou la immaduresa parlamentària, la CUP pretén condicionar a fons el programa polític. Ha aconseguit del Parlament, gratis, una resolució de sobirania prèvia a la formació de govern, ha aconseguit determinar l’estructura del futur govern i, encara més important, ha aconseguit garantir-se mecanismes de control (la moció de confiança en deu mesos). Però, així i tot, ha respost “no” i “no” a la investidura. Ara parlen d’acords estables i, més enllà del que van introduir a l’annex de la resolució de sobirania, posen 53 condicions sobre la taula. Quin dubte pot haver-hi que la seva pretensió és liquidar el lideratge del president Mas i controlar externament el proper Govern?
El tipus de coresponsabilització a la qual la CUP sembla aspirar tindria efectes molt negatius sobre el procés polític català. El protagonisme de la CUP planteja com a mínim tres problemes.
En primer lloc, la CUP vol accelerar un procés que no es pot dir que hagi anat lent. La pressa a impulsar una resolució de sobirania amb un govern encara en funcions, i que s’imposa a un govern encara inexistent, n’és bona mostra (una conseqüència absurda ha estat convertir els membres del govern en funcions en involuntaris policies del Tribunal Constitucional). És evident que el recorregut que tenim al davant demana cautela i molta atenció al manteniment de grans majories alineades amb el procés. No és clar que això a la CUP li importi.
En segon lloc, no faig cap descobriment si dic que la CUP és un partit anticapitalista d’extrema esquerra. Això és perfectament respectable i, certament, formar majories parlamentàries obliga a ser flexible i a arribar a compromisos. Ara bé, és de sentit comú que, si la CUP insisteix a fer molt presents les seves inclinacions i prioritats en el programa del proper Govern, el suport al procés per part de sectors de les classes mitjanes es pot erosionar. Com a membre dels governs dels darrers cinc anys em permeto expressar la meva inquietud per demandes, recollides en les 54 condicions, que impliquen tirar enrere algunes de les bones polítiques i bones realitzacions d’aquests governs (per exemple, el decret de plantilles d’Ensenyament, o el VISC+ de Salut).
Finalment, tant o més seriós és que la CUP s’ha definit com a euroescèptica i antieuro. Associar-nos, encara que sigui indirectament, amb aquestes posicions ens fa mal en un front absolutament vital: el front europeu i internacional. El procés català ha gaudit de comprensió, fins i tot de simpatia, a la premsa i mitjans de comunicació internacionals. Però en aquests àmbits la percepció de dependència envers la CUP genera reaccions molt fredes, sinó gèlides. Ho hem vist fa pocs dies amb un editorial del Financial Times que només podem descriure com a molt negatiu cap a nosaltres i cap al moment que viu el procés.
Com a conclusió: de la CUP podem acceptar dos vots per a la investidura d’Artur Mas com a president, però no les seves condicions. Ja sé que aquest parer pot portar a noves eleccions al mes de març. Si és així estic convençut que el president Mas sabrà explicar en la nova campanya electoral on som i per què hi som, i que els catalans sabran decidir, amb saviesa, quin lideratge volen per al procés.

diumenge, de novembre 15, 2015

stardate: les grans virtuts

és el títol de l'últim relat que apareix al llibre del mateix títol i comença així:

Pel que fa a l'educació dels fills , crec que no se'ls han d'ensenyar les petites virtuts, sinó les grans. No els hem d'ensenyar l'estalvi, sinó la generositat i la indiferència cap als diners; no la prudència, sinó el coratge i el menyspreu del perill; no l'astúcia, sinó la franquesa i l'amor a la veritat; no la diplomàcia, sinó l'amor al proïsme i l'abnegació; no el desig de l'èxit, sinó el desig d'ésser i de saber.







brutal! tot allò que sempre havia volgut pensar, descobrir, plasmar, comunicar, ... i tan ben explicat i resumit. la resta del relat està ple d'exemples i detalls derivats d'aquest paràgraf. si no queda clar al començament, al final està claríssim!


però en el llibre de les petites virtuts hi ha moltes més coses interessants:

... sóc incapaç de corregir un text meu, excepte en el moment en què l'estic escrivint ...

... aquella va ser la millor època de la meva vida i només ara, que ja ha passat per sempre, només ara ho sé.

Ni tan sols sabem si són versos bonics, perquè formen part de nosaltres i reflecteixen la imatge de la nostra joventut, ...

... i jo no he sabut formar-me una cultura de res, ni tan sols de les coses que he estimat més en la meva vida.

No sabia veure quina diferència hi havia entre els meus i els poemes de debò, els publicats, els dels autèntics poetes. No entenia perquè, quan els ensenyava als meus germans, reien i deien que se'm donaria millor estudir grec.

... si parlava a taula sempre em deien que callés. Així em vaig acostumar a dir les coses ràpidament, precipitadament i amb el menor nombre possible de paraules, sempre amb la por que els altres comencessin a parlar entre ells i deixessin d'escoltar-me.

Quan som feliços, la nostra fantasia té més força; quan som infeliços, la nostra memòria actua amb més vivacitat.

Hi ha dues menes de silenci: el silenci amb un mateix i el silenci amb els altres.

I pensem que ens hem de passar la vida alliberant-nos de la timidesa, aprenent a moure'ns davant de la mirada dels altres amb la mateixa valentia i despreocupació que quan estem sols.

Ja no ens fa por la mort; mirem la mort cada hora, cada minut, recordant el seu gran silenci sobre el rostre més estimat.

Les relacions humanes s'han de redescobrir i reinventar cada dia. Hem de recordar que cada tipus de trobada amb el proïsme és una acció humana, i, per tant, que sempre serà mal o bé, veritat o mentida, caritat o pecat.








divendres, de novembre 13, 2015

stardate: paciència



el que ens pot arribar a passar si no hi ha investidura i acord de govern és tan greu que no puc pensar que sigui un escenari possible. però sobretot perquè seria extremadament greu pels partits independentistes. i com que l'acord està a les seves mans, ja s'espavilaran, pel seu propi bé, a garantir un acord.

de fet, les eleccions del 27s tenien la funció de posar tot el pes i la responsabilitat del procés cap a la independència en mans dels partits polítics. independentment del suport que poguessin tenir els partits independentistes.

si aquests tenien un suport majoritari, com va ser el cas, aleshores ells esdevenien responsables de portar-lo endavant. i si no haguessin tingut un suport majoritari, aleshores els indepes hauríem hagut de reconèixer que no hi havia res a fer en u futur pròxim, i deixar les ànsies d'independència per molt més endavant.

en qualsevol cas, el que quedava garantit amb la celebració de les eleccions és que els moviments organitzats de la societat que tant importants, rellevants i determinants, havien estat fins ara, deixarien de ser-ho.

de fet, jo sóc del parer que els moviments més recents de l'anc ja fan més nosa que servei. en concret ara mateix penso que s'ha de deixar que els polítics negociïn amb calma. necessiten solucionar un munt de problemes abans de poder arribar a un acord. i per això penso que les manifestacions organitzades per l'anc aquest diumenge per posar pressió si tenen algun efecte més aviat serà contraproduent.




dimecres, de novembre 11, 2015

stardate: avís per navegants

doncs això. en aquest apunt em proposo fer un avís o recomanació. i ho faig perquè a mi m'hauria anat molt bé que algú m'hagués avisat.

estic preparant un viatge i ho faig amb temps, com sempre. un cop he comprat el bitllet d'avió miro de fer el check-in online, perquè ... sí, perquè m'agrada tenir-ho tot a punt el més aviat possible. la pàgina web de la companyia aèria no m'ho permet i em diu que no serà possible aconseguir les targes d'embarcament online fins a 23 hores abans del vol. 

quan s'acostava el dia del vol, vaig decidir que ja m'esperaria a arribar a l'aeroport per treure les targes d'embarcament. perquè total, el vol era curt, viatjava sola, i m'era igual seure en un lloc o en un altre. millor dir, prefereia deixar de triar el lloc a haver de sortir de casa per imprimir la tarja... em va fer mandra, vaja.

el dia del viatge vaig arribar a l'aeroport molt aviat. això tampoc em suposa cap cost perquè ja m'agrada passejar per l'aeroport. vaig al taulell de l'aerolínia i somric quan m'adono que no hi ha gens de cua. el noi tot amable em dona una tarja d'embarcament i em diu que no tinc seient assignat perquè l'avió ja està ple, hi ha overbooking. que a l'hora d'embarcar vagi al taulell de la porta de sortida i allí em diran si hi puc pujar o no.

jo faig un intent d'indignar-me. llavors ell m'explica que recentment hi ha hagut un quants dies de vaga i que estic de sort que avui precisament no hi ha vaga. i m'avisa que si hagués fet el check-in online abans de venir, tindria seient assignat i no hauria tingut cap problema.

durant una estona jo no sabia que pensar. era veritat que per culpa de la mandritis que havia patit el dia anterior avui no podria agafar el vol?

vaig anar directament a la porta de sortida del vol, i allà ja hi havia una persona fent cua, tot i que faltava més d'una hora per la sortida del vol. quan va venir la persona encarregada del vol  li vaig donar la tarja amb l'standby, que no servia per res, i va dir que ja em cridaria.

comença l'embarcament normal del vol, i la gent entra. molta gent entra. sembla ser que tothom té seients assignats menys un grapat de penjats que ens tenen expectant, aparcats en un racó. la persona encarregada ens diu que el vol va ple, però que si algú no es presenta alguns hi podrem cabre, per ordre de prioritat. avisa a les dues primeres persones de la llista d'espera. jo sóc la segona.

una de les últimes persones a pujar és un noi que porta un cub de rubik a la mà i que va amb dues noies. les noies passen sense problema però quan passen la tarja del noi pel controlador, aquesta dóna error i el noi s'ha d'esperar que comprovin quin és el problema. finalment li diuen que no pot passar perquè també ell està a la llista d'espera. mentrestant ja ha entrat tothom i sentim com la persona responsable comunica que l'avió és ple i el vol complet. i en aquell moment el noi de cub de rubik els comunica que les dues noies que anaven amb ell no poden viatjar soles, i que si ell no pot pujar a l'avió elles no poden marxar. aleshores, fan baixar a les dues noies i assignen els seus dos seients a les dues primeres persones de la llista d'espera. comq ue sóc el segón nom de la llista, em toca l'últim seient assigant del vol!

és a dir, que després d'hores de gran incertesa sobre què passaria finalment pujo a l'avió i arribo puntual a la meva destinació.

conclusió: sempre que sigui possible feu el check-in online. no us faci mandra. perquè al final és cert que és millor no deixar per demà allò que puguis fer avui!


dilluns, de novembre 09, 2015

stardate: un nou nou nou ena

avui podríem estar celebrant l'aniversari d'aquell dia que va començar amb gran incerteses i va acabar amb una gran mobilització. perquè, malgrat tot, el recordem com una fita assolida.

però potser més val centrar-nos en les fites d'avui (al final hauré de reconèixer que el procés va més depressa del que a vegades em sembla!).  





del procés cap a la independència al procés constitutent:

d'entrada al matí el parlament votarà la proposta de ressolució presentada per junts pel sí i les cup que dóna el tret de sortida del procés de constitució d'un estat propi, i per tant dóna per acabat el procés popular cap a la independència (que jo ja vaig finiquitar el 26s). amb l'aprovació d'aquesta resolució el parlament farà seves les demandes que des de la societat civil venim fent durant anys amb nombroses demostracions de força. així doncs, ja no ens caldrà fer més manifestacions creatives durant les diades nacionals. això a més d'una gran alegria també representa un descans!

negociant sobre mas

i  a la tarda començarà un altre procés, el de investidura del nou president de la generalitat. així com sembla que no hi dubtes sobre el resultat del ple del matí, la investidura no està tan clara. 

fins ara ens han fet creure que les negociacions entre junts pel sí i la cup estant anat bé. i jo, fins ara, m'ho he cregut. perquè per diferents que siguin aquests partits, està clar que tenen un objectiu comú al qual tots dos assignen una gran prioritat. per això estan disposats a cedir en algunes intencions menys prioritàries per tal de consensuar el procés constituent. 

i si això ho han estat fet satisfactòriament amb un gran nombre de qüestions, perquè no ho haurien de fer amb la decisió sobre les persones que han d'encapçalar la gestió del procés? de fet, per arribar a bon port amb aquest tema només cal que facin servir la mateixa estratègia que han fet servir fins ara. l'estratègia que fins ara ha funcionat i ha fet avançar el procés: negociar.

negociar que vol dir, jo cedeixo una mica sobre una cosa que tu vols, i a canvi tu cedeixes una mica sobre una cosa que jo vull. i en el cas de la qüestió mas sí mas no, això vol dir que junts pel sí ha de decidir què voldria que la cup li concedís a canvi de triar un candidat diferent del mas. i per altra banda, la cup ha de decidir què voldria que junts pel sí acceptés a canvi d'acceptar al mas com a candidat. és a dir, cada una de les parts ha de posar un preu a l'opció mas. en l'acord final, la part que perdi en l'opció mas guanyarà el preu, en termes d'altres opcions polítiques que hagi demanar, i per tant en sortirà tan airosa com si la seva opció hagués guanyat.

com que hi ha moltes qüestions on els dos partits tenen punts de vista molt oposats, hi ha molt marge per portar a terme aquesta negociació. les línies vermelles dels dos partits s'han de relativitzar per tal que cada un d'ells pugui determinar quin és el preu al que estarien disposats a intercanviar l'opció mas. 

si tenim en compte que l'alternativa a l'acord comporta una situació horrorosa per totes dues parts, aleshores als dos partits no els que dam més remei que flexibilitzar aquestes línies vermelles tant com sigui possible per tal d'arribar a un acord. i potser no serà el nou nou nou ena, però aviat tindrem un president de la generalitat que porti endavant el procés constituent.


dissabte, de novembre 07, 2015

stardate: política ficció

1. desobediència
alguns l'anomenen pel seu nom, tal qual, i altres diuen que l'obediència al parlament pot portar en alguns casos a desobeïr algunes lleis espanyoles. tots coincideixen en que en algun moment del procés s'haurà de desobeïr alguna llei espanyola. això està clar, sinó no es pot anar enlloc. 

ara bé, qui ha de ser el primer en desobeïr? la resposta a aquesta pregunta és important perquè determina qui serà el primer que s'haurà d'enfrontar amb la justícia espanyola. potser alguns diràn que ha estat el mas i les dues conselleres a resultes dels fets el 9n. i em sembla que tothom està d'acord en què la propera serà la forcadell. i després? jo penso que hauràn de ser els diputats quan vagin aprovant les lleis de la ruptura. i serà més endavant, quan s'implementi la legislació nova del parlament, que haurem de desobeïr tots.

2. procés constituent
em refereixo al procés de constitució d'un estat nou. és un procés fundacional. durant aquest procés s'aniran decidint les bases de les noves regles de joc. això és el que pretenen fer els partits que ara mateix tenen una majoria al parlament. és una feina creativa i d'una gran trascendència. seria recomanable que tots els partits polítics hi juguessin un paper. perquè per determinar les bases del nou estat és desitjable que es tinguin en compte totes les preferències polítiques i sensibilitats del país. 

per fer-ho ben fet, penso que els partits independentistes haurien de convidar explícitament als partits unionistes representats al parlament a participar activament en el procés de construcció del estat propi. i jo recomanaria als partits unionistes que acceptessin la invitació i no es quedessin al marge, perquè això els desfavorirà. 

3. por als canvis
durant els proper divuit mesos s'hauran de canviar moltes coses. els canvis porten incertesa. la incertesa sovint fa por. però si hi pensem bé no n'hi ha per tant. si fem memòria i recordem alguns grans canvis que ja hem sobreviscut ens adonarem que sí, hi ha haver moments en que la incertesa del que havia de venir ens va fer sentir por. però ens adonarem que vistos des de la distància temporal que ens separa no va ser res greu. ho vam superar i ens va permetre avançar. 

recordem per exemple la introducció de l'euro. la idea de canviar tots els bitllets i monedes que corrien pel país per uns altres semblava un afer gegantí. i encara pitjor, la idea d'haver de parlar de diners en termes d'una moneda que valia 166,386 pessetes ens semblava complicadíssim. i en canvi, ens hi vam posar i ens alguns mesos estava fet. va ser el tema de conversa principal durant un temps, fins i tot ens feien tutories per la tele. ara ja ni ho recordem.

l'entrada a la unió europea també va provocar grans canvis. aquests potser es van anar produïnt més lentament, però van abarcar un bon grapat d'anys. i també ens hi hem anat adaptant sense gaires problemes. potser en aquest cas, l'esperança va fer esvaïr les pors ocasionades per les incerteses.

la transició sí que va ser un canvi gran i amb gran incidència. aquí sí que recordem la por explícitament, alguns més que altres. van caldre moltes negociacions, llargues i creatives. perquè de fet en aquells moments també s'estava creant un nou estat (més o menys). al final tot va anar bé (més o menys). ara, des de la distància dels anys ens podem adonar que un cop més aquella por era infundada.

dijous, de novembre 05, 2015

stardate: la in-consistència de la cup

hi ha molts cuperos i fans de cuperos que es fan un tip d'enorgullir-se de la seva consistència. 

últimament basen el seu argument en el fet que durant la campanya electoral van dir que no volíen el mas i ara continuen dient que no volen el mas.

abans, basaven el seu argument de consistència en el fet que no estàven disposats a cedir ni una mica en els punts dels seus programes electorals. la seva oferta política als ajuntaments era de tot o res. i que si no els acceptaven la totalitat del seu programa preferien romandre a l'oposició.

és fàcil de veure la inconsistència d'aquesta posició tan extrema: de què serveix fer i defensar un programa que saps que no podràs portar mai a la pràctica.

potser per això alguns membres de la cup han decidit negociar en alguns àmbits. així ho hem vist en alguns moments a nivell nacional, encara que això no ha arribat prou a nivell municipal.

de totes maneres, aquests intents de negociació no són prou generals i allà on es queden curts mostren la inconsistència de la cup.

1) tal com diu la cup el proces constituent és indispensable per catalunya, i per això estan diposats a donar-l'hi tot el seu suport, i per això diuen que no cal anar a les eleccions estatals, perquè tenint la independència tan a tocar ja no cal pensar en catalunya com una part d'espanya 

2) la cup també està convençuda de que ha de defensar unes línies vermelles. hi ha coses que no està disposada a cedir en la negociació sobre el procés. fins i tot punts que sap que els altres partits negociadors consideren indispensables (mas sí mas no)

jo entenc que la inconsistència està en posar obstacles a la independència al novembre i pretendre que al desembre catalunya ja estarà desconnectada i per això ja no cal presència política catalana a les corts espanyoles.

dimarts, de novembre 03, 2015

stardate: raons electoralistes

un cop més, torno a estar tipa de sentir tertúlies i de llegir articles sobre la situació política actual. 

per una banda vull estar al corrent de tot el que passa. perquè és un moment molt especial, important, transcendental. 

per altra banda tots aquests comentaris no m'aporten res de nou. són fantasies fruit del wishful thinking de cada autor.
i no n'he trobat cap que coincideixi amb el meu.

jo estic convençuda de que les negociacions van bé i acabaran millor. junts pel sí i cup coincideixen en les qüestions importants, i pel seu propi bé no deixaran que les raons secundaries els allunyin del seu objectiu.

perquè saben que les opcions alternatives a la independència són desastroses. no només per la societat catalana, que també, sinó en termes de rendes electorals pels partits que fins ara s'han mostrat obertament favorables a la independència.

les eleccions del 27s van derivar tota la responsabilitat de l'èxit del procés independentista cap als partits polítics. ja era hora! feia massa temps que aquesta responsabilitat la carregava exclusivament la societat civil. ara l'anc ja es pot relaxar. se li ha acabat la feina.

aquest és el meu wishful thinking. potser perquè ja estic cansada de grans manifestacions, o perquè fa massa temps que els governants només parlen i ja tinc ganes de veure que fan alguna cosa, i sobretot perquè estic impacient per veure el final del túnel.

diumenge, de novembre 01, 2015

stardate: el intenso calor de la luna





... youth is wasted on the young. Qué pena, piensa, que viva la juventud con esa indiferencia.

Emma imagina las fantasías eróticas que ella habría hilvanado a la edad de Elena ante la perspectiva de ir a la selva con dos Hombres, seguro jóvenes también. ¿No te emociona la idea?, le pregunta a la hija, y ésta la mira sin entender la pregunta. ¿Estás bien, mamá?

En la palabra AMOR, Fuentes habla de la calidad de la atención, la capacidad del amante de estar atento a las señales, a las palabras, al transcurrir de la vida del otro.

Recuerda la cita de Sócrates que leyó en inglés: “The unexamined life is not worth living,” que se podia entender como que una vida sin reflexión no merecía ser vívida.

Amos Oz escribió un libro: Contra el fanatismo. Lo saca de un estante de su habitación y lee.
Yo creo que si una persona está mirando una enorme calamidad, digamos que una conflagración, un incendio, siempre hay tres opciones principales.

1. Huir, tan lejos y tan rápido como sea posible.
2. Exigir que los responsables sean despedidos de sus cargos.
3. Agarrar un balde de agua y tirarlo al fuego y si no hay balde, buscar un vaso y si no hay vaso buscar una cuchara y si no una cucharita. Todo el mundo tiene cucharas o cucharitas. No importa que grande sea el fuego, hay millones de nosotros y cada uno de nosotros que tiene una cucharita puede usarla para apagar el fuego.