dilluns, de juliol 09, 2018

dijous, de juny 21, 2018

stardate: els escacs de puigdemont

REPÚBLICA CATALANA
11-10-2017

PUIGDEMONT VERSUS SPAIN
2-3-2018



dissabte, de juny 09, 2018

stardate: per combatre aquesta època





... les civilitzacions cauran, no perquè sigui inevitable, sinó perquè les elits que governen no tenen respostes adequades a les circumstàncies canviants, o perquè només estan centrades en els seus propis interessos.

La qüestió és que els éssers humans som tan irracionals com podem ser racionals, i el feixisme és el conreu polític dels nostres pitjors sentiments irracionals: ressentiment, odi, xenofòbia, desig de poder i por!

En la tradició judeocristiana la llibertat és la responsabilitat que cada ésser humà té per convertir-se en el que ha de ser: una persona justa. Per a Spinoza, la llibertat és la capacitat de preservar-se de la ignorància, la por, la luxúria,i de tenir la força d'utilitzar la intel·ligència i de viure en la veritat.

... amb el seu populisme eleven l'oportunisme polític a la categoria d'art.

La veritat científica és raó, és racional, però la raó, i vull que ho entenguin, no és capaç de calcular un valor, no sap de significats. La raó pot descriure, informar-nos sobre els fets, però no pot explicar-nos quin és el significat moral d'aquests fets, perquè no sap què és bo i què és dolent.

Ja que és impossible provar la qualitat de la vida en termes científics o econòmics, l'economia només reconeix la quantitat: tot es redueix a una xifra, per tant, l'economia sepre haurà de créixer, perquè una xifra més gran és millor que una xifra més petita, siguin quines siguin les conseqüències socials. L'únic que compta són els diners.

No es tracta del vell fantasma del comunisme o del feixisme, sinó d'un fantasma totalment desconegut fins ara: una societat completament mecanitzada, dedicada a la màxima producció i al màxim consum materials, i controlada per ordinadors (Erich Fromm, The revolution of hope, 1968)

(Thomas Mann) va definir la democràcia com "aquella forma de govern i societat que s'inspira, per sobre de qualsevol altra consideració, en el sentiment i la consciència de la dignitat de l'home."

(John Taylor) "Recorda que la democràcia mai no durarà gaire. De seguida es desgasta, s'esgota i es mata a sí mateixa. Mai no hi ha hagut una democràcia que no se suïcidés."

Quines són les elits dominants de la nostra democràcia? -vaig preguntar- . Són les elits financieres, polítiques, militars, mediàtiques i esportives.

... avui en dia les universitats, que tradicionalment s'haurien de dedicar a cultivar l'esperit europeu, ara, a causa de la seva obsessió per l'economia i la tecnologia, es dediquen sobretot a la destrucció de l'esperit europeu, i d'aquesta manera no fan altra cosa que  contribuir a la profunda crisi de civilització en què ens trobem.

"Ser europeu significa també lluitar, lluitar per una societat europea humanista en què no es doni prioritat a l'individu, sinó a la idea de l'ésser humà;

dijous, de juny 07, 2018

stardate: la tardor de la llibertat




Si no pots creure en les persones, el món és un infern!

El jutge marxa finalment sense emetre veredicte, perquè cada persona li ha donat una versió diferent de la realitat dels fets.
Per tant, la conclusió de la investigació és que la veritat no existeix.

dilluns, de maig 07, 2018

stardate: mary beard


estàs en una reunió, fas una aportació, hi ha un breu silenci i després d'uns quants segons incòmodes un home o altre reprèn el fil just allà on ho havia deixat: "El que deia és que...". És ben bé com si no haguessis obert la boca, i acabes culpant-te a tu mateixa i als homes a l'exclusiu club del quals sembla que pertany el debat.

... la meva premisa bàsica és que el nostre model mental i cultural d'una persona amb poder continua sent decididament masculí.

... em pregunto si, en alguns llocs, la presència d'un gran nombre de dones als parlaments nacionals pot voler dir que allà és on no hi ha el poder.

No és fàcil fer encaixar les dones en una estructura que ja està codificada com a masculina; s'ha de canviar l'estructura.

dissabte, de maig 05, 2018

stardate: de tot cor


Les persones viuen i l'única cosa que en recordem després de la seva mort, l'única cosa que compta, l'única cosa que queda és la seva bondat.

dimarts, d’abril 17, 2018

stardate: babilonia



Qui es pot sentir segur? Tot és incert. És la condició mateixa de l'existència. [...] Neoliberalisme i globalització, aquestes dues calamitats, impedien crear lligams.

La meva mare va morir fa deu dies. La veia molt poc, això no canvia gaire les coses en la meva vida, tret que en algun punt de la terra hi havia la meva mare.

La meva teoria -va dir la Ginette- és que li va caure damunt mentre s'ocupava dels regals. La fatiga de viure li va caure al damunt.

Va creure en la victòria secreta de l'amor, com tots els enamorats rebutjats que s'apassionen amb el més petit gest.

Tu també et fas gran igual que tots els que coneixes, i em vaig sentir com formant part de tota aquesta multitud que avança, donant-se les mans, fent-se gran cap a una cosa desconeguda.

La mort s'ho endú tot i està bé. Hem de fer lloc als nouvinguts.

Vaig pensar, i per què no apareix en la meva vida un paio tatuat amb un fuet?

El temps passat, per bé o per mal, és un feix de fulles mortes que caldria cremar.

Un cop acabada la conversa, penso, ets una persona molt atenta, et preocupes pels altres. Dos segons després, em dic, és miserable aquesta autosatisfacció per un gest tan elemental. I immediatament, està bé, vetlles per tu mateixa, perfecte.

Tots els grans esdeveniments alimenten el pensament i l'esperit, com el teatre.


dissabte, de març 03, 2018

dimarts, de gener 02, 2018

stardate: vivian gornick




selecciono cites només de la dona singular i la ciutat. deu ser per alguna cosa.

Hi ha dues classes d'amistats: aquelles en què les persones s'animen les unes a les altres i aquelles en què les persones han d'estar animades per estar juntes. A la primera, un acaba el que està fent per estar amb l'altre, a la segona, un busca un espai buit a l'agenda.

Quan l'experiència humana sobrepassa tota mesura i es té la sensació que s'acosta la fi de la civilització, només les veritats crues serveixen;

L'hàbit de la soledat pesisteix. En Leonard em diu que si no la converteixo en una soledat útil, seré com la meva mare per sempre més. Té raó, és clar. Ens sentim sols per l'absència de l'altre idealitzat, però en la soledat útil, jo sóc aquí amb mi, fent-me companyia imaginaria, insuflant vida en el silenci, omplint l'espai amb proves del meu propi jo sensitiu.

He fet realitat els meus conflictes, no pas les meves fantasies, i Nova York també. En això coincidim.

recomanció: the odd women de george gissing