dilluns, de novembre 05, 2018

stardate: beneïda sigui la serp





‘Sóc els camins que he escollit i no els que he descartat. Ser qui ets és el més revolucionri que hauràs aconseguit mai.’ De Un pensament de sal, un pessic de pebre, Montserrat Roig

O potser revisar les relacions de poder dins dels col·lectius amb quê ens idenfiquem ens porta inevitablement a preguntar-nos pel nostre rang, per la manera com ens situem i com situem els altres, i no sempre tenim ganes de saber què pot sorgir d’aquesta reflexió.

Potser, fins i tot, fa anys que es treballa el cos i la ment i l’ego i ha après a no demanar res, a acceptar el que hi ha, a responsabilitzar-se de les pròpies decisions...

... en el fons sap que el que no es diu no existeix, i que el temps i l’espai no dits (el temps i l’espai invissibles, a l’armari de l’armari de l’armari) simplement no existeixen. No són.

Potser al capdavall tenia raó qui va dir que deixarem abans de ser independentistes que feministes...

N’estiro el fil i es descabdella una embosta d’adjetius que farien naufragar el vaixell més atent i conscienciat: vella, lletja, grassa, asexxuada, neurastènica, hipersensible, sola, avorrida a casa, no desitjable, no estimable, no besable.

‘No li he demanat si vull la seva opinió sobre el meu cos. Desacostumi’s a fer això amb les dones.’

La llibertat sexual de les dones es coarta així, tan simplement i tan perversament: els carrers de nity no són teus, la possibilitat de dir no en qualsevol moment tampoc no és teva, tampoc no ho és, com en aquest cas, la possibilitat de dir que sí sense que els relats de terror sexual acabin fent-te dir que no.

... el problema no és la ràbia, sinó què decideixes fer amb la ràbia.

Només que cada dia tinc més clar que potser és cert que sempre escrivim perquè ens llegeixin. Que qui se’ns vulgui inventar, se’ns inventarà igualment. I que al capdavall també som allò que vam ser, en algun raconet del nostre ara, del nostre aquí.

Agar, ‘la que fuig.’ L’errant, la que no té casa, la que no té lloc si no és en el camí, en el desert, en la intempèrie. Agar que triomfa i fracassa gairbé instantàniament, que viu el conflicte, que demana ajuda només quan el seu fill està a punt de morir de set al desert, ...

Per què diem ‘cuida’t’ per acomiadar-nos d’algú, sense afegir-hi ‘i si necessites que et cuidi, truca’m’?

El cas és que avui les tietes solteres, lesbianes o no, tot i que no esn estem a la intempèrie literal (sempre uqe tinguem feina, gaudim d’autonomia econòmica, esclar), sí que vivim, de vegades, una intempèrie emocional independentment dels vincles afectius que siguem capaces de construir, consolidar i mantenir al llarg dels anys fora de la nostra família de sang.

‘No renunciaria a la llibertat. A la capacitat d’equivocar-me, que arribi al cel i em diguin: ‘Aixó ho has fet tu? Aquest desastre?’, ‘Sí, l’he fet jo i aquí te’l porto.’ De Teresa Forcades

I se m’acut que si fem lloc a la ràbia legítima, la que tanca la porta als nassos dels qui volen agredir-nos, podrem escollir també la temeritat de mostrar-nos, quan nosaltres vulguem, humanament vulnerables.

... l’experiència traumàtica és una pèrdua de connexió, una incapacitat de quedar-se en l’ara i l’aquí.

No negar res del que som, res del que ens ha fet, res del que pugui sorgir ara i aquí com a conseqüència del que hem viscut.

Evitar que algú altre decideixi per nosaltres quins són els límits del nostre llenguatge, quins són els límits del nostre món.

Que teníem al davant un desert implacable, i ens preguntàvem com arribaríem al mar des d’aquesta peixera de vidre que ens ofega.

Potser sabràs que necessites desobeïr quan et dictin els temps, les maneres i els codis de tot el que per a tu és important.

Beneïda sigui la serp que em va ensenyar la desobediència.


dissabte, de novembre 03, 2018

stardate: l'1o un any després






El primer d’octubre vam plorar de saber-nos tan ferms per defensar-nos de la por que fa viure en repressió.
Natza Farré

En cap país es pot viure pacíficament de manera indefinida, si no hi ha un acord pràcticament unànime sobre on resideix el poder.
...
Com es pot projectar el principi de legitimació democràtica pel constituent de manera que resulti acceptable de manera pràcticament unànime?
Javier Pérez Royo

Sempre recordarem l’1 d’octubre, perquè qui tasta la llibertat un sol dia l’enyora la resta de la seva vida.
Toni Soler


dimecres, d’octubre 31, 2018

stardate: martin luther king jr

i submit that an individual who breaks a law that conscience tells him is unjust, and who willingly accepts the penalty of imprisonment in order to arouse the conscience of the community over its injustice, is in reality expressing the highest respect for law"

divendres, d’octubre 19, 2018

dilluns, de juliol 09, 2018

dijous, de juny 21, 2018

stardate: els escacs de puigdemont

REPÚBLICA CATALANA
11-10-2017

PUIGDEMONT VERSUS SPAIN
2-3-2018



dissabte, de juny 09, 2018

stardate: per combatre aquesta època





... les civilitzacions cauran, no perquè sigui inevitable, sinó perquè les elits que governen no tenen respostes adequades a les circumstàncies canviants, o perquè només estan centrades en els seus propis interessos.

La qüestió és que els éssers humans som tan irracionals com podem ser racionals, i el feixisme és el conreu polític dels nostres pitjors sentiments irracionals: ressentiment, odi, xenofòbia, desig de poder i por!

En la tradició judeocristiana la llibertat és la responsabilitat que cada ésser humà té per convertir-se en el que ha de ser: una persona justa. Per a Spinoza, la llibertat és la capacitat de preservar-se de la ignorància, la por, la luxúria,i de tenir la força d'utilitzar la intel·ligència i de viure en la veritat.

... amb el seu populisme eleven l'oportunisme polític a la categoria d'art.

La veritat científica és raó, és racional, però la raó, i vull que ho entenguin, no és capaç de calcular un valor, no sap de significats. La raó pot descriure, informar-nos sobre els fets, però no pot explicar-nos quin és el significat moral d'aquests fets, perquè no sap què és bo i què és dolent.

Ja que és impossible provar la qualitat de la vida en termes científics o econòmics, l'economia només reconeix la quantitat: tot es redueix a una xifra, per tant, l'economia sepre haurà de créixer, perquè una xifra més gran és millor que una xifra més petita, siguin quines siguin les conseqüències socials. L'únic que compta són els diners.

No es tracta del vell fantasma del comunisme o del feixisme, sinó d'un fantasma totalment desconegut fins ara: una societat completament mecanitzada, dedicada a la màxima producció i al màxim consum materials, i controlada per ordinadors (Erich Fromm, The revolution of hope, 1968)

(Thomas Mann) va definir la democràcia com "aquella forma de govern i societat que s'inspira, per sobre de qualsevol altra consideració, en el sentiment i la consciència de la dignitat de l'home."

(John Taylor) "Recorda que la democràcia mai no durarà gaire. De seguida es desgasta, s'esgota i es mata a sí mateixa. Mai no hi ha hagut una democràcia que no se suïcidés."

Quines són les elits dominants de la nostra democràcia? -vaig preguntar- . Són les elits financieres, polítiques, militars, mediàtiques i esportives.

... avui en dia les universitats, que tradicionalment s'haurien de dedicar a cultivar l'esperit europeu, ara, a causa de la seva obsessió per l'economia i la tecnologia, es dediquen sobretot a la destrucció de l'esperit europeu, i d'aquesta manera no fan altra cosa que  contribuir a la profunda crisi de civilització en què ens trobem.

"Ser europeu significa també lluitar, lluitar per una societat europea humanista en què no es doni prioritat a l'individu, sinó a la idea de l'ésser humà;

dijous, de juny 07, 2018

stardate: la tardor de la llibertat




Si no pots creure en les persones, el món és un infern!

El jutge marxa finalment sense emetre veredicte, perquè cada persona li ha donat una versió diferent de la realitat dels fets.
Per tant, la conclusió de la investigació és que la veritat no existeix.

dilluns, de maig 07, 2018

stardate: mary beard


estàs en una reunió, fas una aportació, hi ha un breu silenci i després d'uns quants segons incòmodes un home o altre reprèn el fil just allà on ho havia deixat: "El que deia és que...". És ben bé com si no haguessis obert la boca, i acabes culpant-te a tu mateixa i als homes a l'exclusiu club del quals sembla que pertany el debat.

... la meva premisa bàsica és que el nostre model mental i cultural d'una persona amb poder continua sent decididament masculí.

... em pregunto si, en alguns llocs, la presència d'un gran nombre de dones als parlaments nacionals pot voler dir que allà és on no hi ha el poder.

No és fàcil fer encaixar les dones en una estructura que ja està codificada com a masculina; s'ha de canviar l'estructura.

dissabte, de maig 05, 2018

stardate: de tot cor


Les persones viuen i l'única cosa que en recordem després de la seva mort, l'única cosa que compta, l'única cosa que queda és la seva bondat.

dimarts, d’abril 17, 2018

stardate: babilonia



Qui es pot sentir segur? Tot és incert. És la condició mateixa de l'existència. [...] Neoliberalisme i globalització, aquestes dues calamitats, impedien crear lligams.

La meva mare va morir fa deu dies. La veia molt poc, això no canvia gaire les coses en la meva vida, tret que en algun punt de la terra hi havia la meva mare.

La meva teoria -va dir la Ginette- és que li va caure damunt mentre s'ocupava dels regals. La fatiga de viure li va caure al damunt.

Va creure en la victòria secreta de l'amor, com tots els enamorats rebutjats que s'apassionen amb el més petit gest.

Tu també et fas gran igual que tots els que coneixes, i em vaig sentir com formant part de tota aquesta multitud que avança, donant-se les mans, fent-se gran cap a una cosa desconeguda.

La mort s'ho endú tot i està bé. Hem de fer lloc als nouvinguts.

Vaig pensar, i per què no apareix en la meva vida un paio tatuat amb un fuet?

El temps passat, per bé o per mal, és un feix de fulles mortes que caldria cremar.

Un cop acabada la conversa, penso, ets una persona molt atenta, et preocupes pels altres. Dos segons després, em dic, és miserable aquesta autosatisfacció per un gest tan elemental. I immediatament, està bé, vetlles per tu mateixa, perfecte.

Tots els grans esdeveniments alimenten el pensament i l'esperit, com el teatre.