divendres, octubre 17, 2014

stardate: una solució a mig camí


la falta de voluntat política que fins ara criticàvem al govern espanyol ara la tenim a casa. als nostres partits els falta una mica de voluntat política.

demanar una llista única és demanar massa.

només caldria que els partits que volen la independència signessin un compromís de portar-la a terme si aconsegueixen una majoria en les eleccions.

amb això respondrien al clam de la societat. i amb això demostrarien la seva clara voluntat de servir al país.

a les eleccions cada partit hi aniria amb el seu programa, on el punt sobre la independència estaria clar pels que han signat l’acord.

després de les eleccions els partits haurien de fer com sempre: intentar formar les majories que els convenen, segons els seus programes. i si formen una majoria per la independència l’haurien de portar endavant.

diumenge, octubre 05, 2014

stardate: retorn a killybegs


la història d’un traidor. escrita amb l’objetiu de reconciliar-se amb un amic. escrita per ajudar l’autor a païr la seva pròpia història. basada en fets reals. una història que ajuda molt a entendre un tros de la nostra actualitat.



la seva lectura i la conversa amb les altres m’han fet arribar a la conclusió que el traïdors només poden existir en la mesura que els defineixen així els altres. ningú pot ser traïdor tot sol. tots prenem decisions. cada decisió està motivada per algún objectiu. per això totes les decisions tenen com a finalitat aconseguir algun objectiu.

poden estar equivocades, i en aquest cas pot ser que en allunyin de l’objectiu. en aquest cas l’equivocació ve de la manca d’informació disponible alhora de prendre la decisió.

poden estar motivades per objectius que només el propi autor sap. en aquest cas si les decisions preses són consistents amb els seus propis objectius, siguin aquests els que siguin, no hi ha cap raó per definir-ho com a traïció.

no és fins que terceres persones declaren les decisions inconsistents amb els objectius suposats que aparaeix la raó per la traïció.

Va dir que els estrangers eren ells. Els protestants, els unionistes, els descendents de colons, instal·lats a les nostres cases i a les nostres terres per l’espasa de Cromwell. Va dir que teníem dret als mateixos drets que ells i al mateix respecte. Va dir que era una qüestió de dignitat.

Llavors vaig renunciar a morir. I també a viure. Estaria en un altre lloc, entre el cel i la terra. Els donaria pel sac a tots! Als anglesos i a l’IRA! No paraven de donar ordres! No aguantava més la guerra, els herois, la meva comunitat asfixiant. Estava cansat. Cansat de combatre, de manifestar-me, cansat de la presó, cansat de la clandestinitat i del silenci, cansat de les pregàries repetides des de la infantesa, cansat de l’odi, la ràbia i la por, cansat de les nostres pells terroses, de les nostres sabates foradades, dels nostres impermeables molls a l’interior.

Déu ens ha fet catòlics, el fusell ens ha fet iguals.

Al vespre, volia l’alliberament. Al matí, encara em creia una mica el gran Tyrone Meehan.


les entrevistes a l’autor de tv3 i de vilaweb ajuden molt a entendre la història i el perquè del llibre.

dilluns, setembre 29, 2014

stardate: dalt del dragon khan


recordo que un cop vaig fixar-me en el temps que tardava el dragon khan per pujar fins dalt de tot i també el que tardava després per fer tot el tomb des de la primera baixada fins al final. la pujada no semblava que fos gaire llarga però anava molt a poc a poc i semblava eterna. la baixada en canvi semblava que no durava res: entre l’esglai de la primera baixada, que més aviat semblava una caiguda, la velocitat que agafava i tot els tombs que feia, a l’arribar tenia la sensació de que tot plegat havia durat super poc. en realitat em sembla recordar que les duracions de pujada i baixada eren molt similars. o sigui que les diferents sensacions de les durades eren una cosa relativament relativa.

hi he pensat perquè avui tinc la impressió de ser dalt de tot del draghon khan. venim d’una llarga pujada. de moment no passa res. estem a l’expectativa i en molt poques hores començarà un muntanya russa que durarà els prop de quaranta dies que falten fins al 9n.


mentrestant, des de dalt de tot del dragon khan, aprofito per assaborir un cop més uns regals molt especials. està clar que qui els ha trobat, em coneix molt bé i ha pensat en mi. què més es pot demanar?









dissabte, setembre 27, 2014

stardate: emocions multiplicades



estic d’acord en que estan passant coses molt emocionants.
les emocions se’m multipliquen perquè encara tinc al cap el moment en que vaig veure per primer cop el pastís de la uss entreprise ... 1714/2014 D.

fantàstica!





dijous, setembre 25, 2014

stardate: una idea

avui m'he convençut que si els dimecres de totes les setmanes fossin festa laboral, i amb totes les botigues i serveis oberts, la vida seria mooolt millor.

entre altres coses avui m'he permés fer un experiment, que m'ha quedat boníssim!


diumenge, setembre 21, 2014

stardate: regal diferit en el temps



he deixat uns llibres a la teva llibreria. em semblen bones propostes pel vostre club de lectura. són a la part de baix, damunt els llibres de l’star trek.




i jo ni me n’havia adonat!

divendres, setembre 19, 2014

stardate: tatxan tatxan

avui aprovaran la llei de consultes al parlament.i després? què passarà? hi ha tant interrogants... que no me n'he pogut estar de fer un apunt, encara que estigui només ple d'interrogants.

això fa que torni a ser emocionant seguir les notícies: per la ràdio des de bon matí, al diari durant el dia sempre que es pugui, pel facebook de tant en tant, al twitter no hi ha manera que m'hi acostumi.

en qualsevol cas, a les 4 hi ha una concentració al parlament, convocada per l'anc, imagino que per assistir a la votació de la llei sobre consultes.

just després començarà la muntanya russa:

l'artur mas haurà de decidir quan convoca la consulta. si de seguida que aproven la llei, per no donar temps al rajoy a denunciar la llei davant del tc, o s'espera a veure què passa.

el rajoy haurà de decidir si porta la llei al tc. bé, això és un dir, perquè sembla que decidit ja ho està. la qüestió ara és quan decideix portar-ho a terme. si de seguida després de que s'aprovi la llei per tal d'evitar que el mas convoqui la consulta, o s'espera a que la consulta estigui convocada i llavors posa la denuncia al tc.

de fet el que ha de decidir el rajoy és si la denuncia la fa només sobre la llei de consultes (dret a decidir), només sobre la convocatòria de la consulta (dret a l'autodeterminació) o sobre totes dues coses (el dret a decidir i el dret a l'autodeterminació).

la llàstima és que si decideix interposar un recurs contra la llei de consultes abans que l'artur mas hagi decidit convocar la del 9n ens quedarem sense l'evidència de que el rajoy està contra el dret a l'autodeterminació.

ooohhh!!!