dijous, de febrer 27, 2020

stardate: germanes de shakespeare 20 de XX



El nou món, dic, la nova normalitat: que la vida de les dones no ha de ser extraordinària, no ha de sobresortir de la norma. Que amb el talent n'han de tenir prou, exactament igual que els homes. I que hem descobert una paraula que ho pot fer tot més senzill: sororitat.
És ben cert, com assegura Mary Beard, que les dones ens hem vist abocades a especialitzar-nos en gènere. I per què? Precisament perquè ens mancava aquesta mirada, ...

...les dones sempre han comprat i llegit llibres escrits per homes, i que van adonar-se que aquelles històriesno parlaven d'elles. Que així i tot, van continuar fent-ho amb gran interés perquè era com llegir sobre un país estranger.

... el feminisme és que una dona diguila veritat sobre la seva vida.

El riure sardònic de l'amor adult, que diria Helene Valentí. La desesperació bàrbara de les dones lliures, que diria Doris Lessing.

L'ésser humà no és una espècie natural, sinó una espècie històrica; ara, la dona és la contrapartida d'aquesta especificació, la seva naturalesa és el resultat de la qualificació que en fa el mascle. (Maria Aurèlia Capmany sobre El Segon Sexe de Simone de Beauvoir)

La dona no neix, es crea.





diumenge, de febrer 23, 2020

stardate: modeling


Game-theoretic modeling starts with an idea related to some aspect of the interaction of decision-makers. We express this idea precisely in a model, incorporating features of the situation that appear to be relevant. This step is an art. We wish to put enough ingredients into the model to obatin not trivial insights, but not so many that we are led into irrelevant complications; we wish to lay bare the underlying structure of the situation as opposed to describing its very detail.

An introduction to Game Theory, Martin J. Osborne, 2002

divendres, de novembre 29, 2019

stardate: teoria de la gravedad



Nadie nos advierte, pero el infierno vive en nosotros bajo la forma de la indeferencia.

"Toda la inmortalidad que puedes desear está presente / aquí y ahora," escribió el poeta chileno Gonzalo Millán ...


... y me pregunté con cuánta vida se pagan esos golpes que no dejan marca ni los huesos rotos. Cuánto habría que vivir -y cuánto coraje seria necesario- para entender que lo que más amamos, y lo que más nos ama, es, también, lo que mejor nos aniquila.


La única salida de emergencia es la que llevamos dentro.