dilluns, novembre 17, 2014

stardate: un llarg hivern








de fet és un llibre molt curt. un parell de mitja-horetes. agradable de llegir perquè te la lletra grossa i les pàgines no estan gaire plenes. va fluint. sembla que no passi gaire cosa, però passen coses. sobre tot pel cap dels personatges. d'alguns sabem què pensen. d'altres no en sabem res. però ens ho imaginem. va de pensaments, de sensacions, de sentiments ocults, de les forces que els mantenen ocults i de les forces que els fan sortir.

tots els personatges son catalans. molt catalans. d'un poble del pirineu. molt de poble. l'estrany de tot plegat és que ho hagi escrit un autor irlandès. fascinant.

una molt bona recomanació!

dimecres, novembre 05, 2014

dilluns, novembre 03, 2014

stardate: barbablava





l’amelie nothomb ha estat una gran descoberta. de moment només he llegit aquest llibre, però en penso llegir molts més. la història és molt interessant des del començament. els diàlegs fan la lectura dinàmica. els personatges són espectaculars. la lectura és un fantàstic entreteniment. tot plegat és una gran troballa.

dissabte, novembre 01, 2014

stardate: punts de vista polítics


esta clar que les persones construim afinitats i confiança amb altres persones. però no ho fem de qualsevol manera. quan coneixem una persona ens fixem en algunes de les seves caraterístiques i segons com siguin aquestes decidim tenir-li més o menys confiança, i voler-la més o menys a prop.

les semblances en els orígens que tinguem amb algunes persones poden fer que sentim aquestes més properes. aquestes semblances poden ser geogràfiques, religioses, racials, professionals, ... en diferent moments de la història algunes característiques han tingut un paper més relevant que altres.

actualment als eeuu s’ha observat que la política és la característica que més fa servir la gent quan ha de posar confiança en algú. la gent sent molt més propera a les persones del seu mateix partit i molt distant a les persones que són del partit de la competència.

la relevància d’aquest fenòmen no és queda només en com es formen els cercles d’amics. sinó que aquest criteri també influeix les decision de a qui contractar, amb qui et vols casar, en qui confies, a qui vols discriminar, ...

aquesta valoració dels punts de vista polítics fa que considerem aquells que no els comparteixen com a mancats de la moralitat bàsica: com si no tinguessin prou compassió i no s’estimessin prou el país.

argumenten que això passa degut a la davallada del paper de la religió. ara ja no hi ha figures públiques (capellans) que discuteixin temes morals directament i la gent es fabrica les seves propies creences. per altra banda, hi ha hagut un augment considerable de les discussions polítiques i de les pretensions dels polítics d’abarcar amb el seu discurs tots els aspectes de la vida de la gent.

contra aquestes possibles amenaces, jo faré un esforç per incloure sempre algún unionista en els meus cercles socials.


divendres, octubre 31, 2014

stardate: honestetat intel·lectual



em critiquen, i si poguessin em condemnarien, per tenir a la meva pàgina web uns links a les pàgines de l’anc i de l’omnium. em recomanen que els tregui per tal de donar una imatge neutral a l’exterior. m’intenten convèncer que si no ho faig la meva feina no es pot considerar neutral. que no tindrà cap valor perquè serà sempre esbiaixada. tot això clarament ve de part d’una persona que té unes visions extremadament radicals sobre el procés.

no li he fet ni cas. els links de la meva pàgina web es mantenen. estic segura que no afecten gens la qualitat i la neutralitat de la feina que faig. crec en l’honestetat intelectual. i penso que aquesta passa per ensenyar totes les cartes. no s’hi val a amagar els desitjos i les preferències ideològiques per tal de semblar neutrals. ningú és neutral. per tant, qui s’ho auto-anomeni peca de mentider.



dijous, octubre 23, 2014

stardate: el full de ruta



els experts diuen que hauria de ser així:

1.    els partits han de determinar clarament i consensuar els punts que presentaran a les eleccions i que defensaran si guanyen.
2.    convocar eleccions (plebiscitàries)
3.    declaració solemne de la independència
4.    buscar suport internacional
5.    crear estructures d’estat propi
6.    quan tot estigui a punt, desenganxar el funcionament de l’estat espanyol i proclamació efectiva de la independència.

A mi tot això em sona molt familiar. De fet, ara fa dos anys ja vam començar un procés semblant:

1.    setembre 2012: els partits (ciu, erc, psc, icv, cup) signen un compromís de convocar una consulta
2.    novembre 2012: eleccions
3.    gener 2013: declaració solemne de sobirania
4.    fa mesos que estem buscant suport internacional
5.    fa mesos que diuen que estan creant estructures d’estat

però no ha passat res més. tot el que depen de la gent ha passat, però tot allò que depen del govern no s’ha donat. de fet, la declaració de sobirania no ha servit per res.

la consulta que van prometre es podia haver fet des de principis del 2013 ni ha passat ni passarà. primer van decidir data i pregunta sense explicar com farien servir els resultats. després han dit que els resultats no serviran per res.

les estructures d’estat ningú les ha vist per ara.

la raó per la que no s’avança és la falta de voluntat política del govern, i només del govern. perquè els altres partits, sobretot la cup, han demostrat deixar de banda diferències per donar costat a la causa de país.

el full de ruta que proposen ara és igual que l’anterior,i segueix depenent només de la voluntat política del govern.


si el procés se’n va en orris només serà culpa del govern, del nostre govern!

divendres, octubre 17, 2014

stardate: una solució a mig camí


la falta de voluntat política que fins ara criticàvem al govern espanyol ara la tenim a casa. als nostres partits els falta una mica de voluntat política.

demanar una llista única és demanar massa.

només caldria que els partits que volen la independència signessin un compromís de portar-la a terme si aconsegueixen una majoria en les eleccions.

amb això respondrien al clam de la societat. i amb això demostrarien la seva clara voluntat de servir al país.

a les eleccions cada partit hi aniria amb el seu programa, on el punt sobre la independència estaria clar pels que han signat l’acord.

després de les eleccions els partits haurien de fer com sempre: intentar formar les majories que els convenen, segons els seus programes. i si formen una majoria per la independència l’haurien de portar endavant.