diumenge, juliol 27, 2014

stardate: activitats d’estiu





cuinar amb música
la música del xavier solà en ruta


cosir escoltant videos interessants


llegir en silenci


...


i també vendre samarretes de la via catalana 2014.
n’hi ha de grogues i de vermelles.
tots n’hauríem de tenir una!



divendres, juliol 25, 2014

stardate: la meva opinió sobre les balances fiscals



abans de posar-me a escriure, he llegit algunes opinions a la premsa i m'he quedat amb les del xavier sala-i-martín publicada a l'ara.


sobre tot quan diu:


Tercera. Un cop vist el que han fet De La Fuente i companyia, la pregunta a què responen els seus comptes és: “¿Si Catalunya fos independent, quants diners nets addicionals tindria la Generalitat un cop tingudes en compte totes les noves despeses que hauria de pagar i que fins ara feia el govern central?” Resposta: 8.455 milions d’euros. No està malament! És rellevant saber que en una Catalunya independent la Generalitat deixaria d’estar ofegada i deixaria de patir per pagar la sanitat i l’educació. Gràcies, exprofessor De La Fuente, per la informació.

Quarta. Com que sabem que De La Fuente i els seus ajudants han fet tot el possible per fer que aquesta dada del dèficit fos la més petita possible (ja va confessar Montoro que l’objectiu d’aquests comptes era polític: no donar munició al sobiranisme català!), sabem que el superàvit de la Generalitat independent segurament seria molt superior a aquests 8.455 milions.


i quan conclou:

Resumint: des del punt de vista fiscal i econòmic, Espanya continua sent un mal negoci per a Catalunya i aquesta realitat no canvia amb la publicació de la balança fiscal de Montoro i De La Fuente. L’única cosa que canvia amb aquesta publicació és que ara ja podem constatar la deshonestedat intel·lectual de qui fa mans i mànigues per amagar un dèficit descomunal.

em sembla que està molt clar.

per una banda, què volem saber? volem saber quin seria el pressupost d'una catalunya independent. i això ho podem estimar millor sense fer tots els tripijocs que fa l'àngel. per una banda, computant quina seria la recaptació d'impostos que faria la generalitat si pogués recaptar tots els impostos que es paguen a catalunya. per altra banda, tenint en compte totes les despeses que hauria d'assumir la generalitat. per fer aquests càlculs no té cap sentit deixar d'imputar els ingressos que arriben a l'administració des del turisme o des de les exportacions. i tampoc té cap sentit imputar les despeses dels museus de madrid a les comunitats autònomes.


doncs, per què es compliquen tant la vida? perquè pensen que així convenceran els catalans que la independència no és bona. però és que tampoc saben que les raons independentistes no depenen d'això.

aquests errors tan grans són deguts a la ignorància o a la mala llet? jo considero que l'àngel és un tio llest, i que en aquests temes sap molt bé el que fa. per tant descarto la ignorància.

doncs d'on pot venir tanta mala llet? fa temps que l'àngel treballa pel pp i per la faes. potser va començar a fer-ho per diners. però ja fa temps que tinc la impressió que s'ha deixat abduïr a canvi del cas que li fan 'els poderosos', i de la popularitat que li proporcionen. això ha estat molt important per ell i s'hi ha engrescat de manera desorbitada potser perquè no hi ha res més a la seva vida que l'engresqui gens.




dimecres, juliol 23, 2014

stardate: halldor mar


halldor mar és un islandès afincat a  barcelona que ha fet una tria de cançons catalanes i les ha versionat i traduit a l'anglès.

m'encanta com sonen!



guillermina mota: remena, nena! - shake it, baby!



raimon: el vent - the wind



jaume sisa: aquesta nit podria sortir el sol - the sun could rise tonight



antoni mateu vera vives: la bella lola - beautiful lola

dilluns, juliol 21, 2014

stardate: la paraula



la liz gilbert al llibre eat, pray, love, busca una paraula que la defineixi i la troba al final.

"attraversiamo" que vol dir 'creuem.' no em va motivar gaire la trobada. tant poc que ni la recordava. pero com que surt a la vikipedia, la reprodueixo sense cap reparo.


el martí zuviria a victus també busca una paraula que defineixi el sentit del que fa, el de la enginyeria. la recerca de la paraula va ser el que em va motivar la lectura, però la seva trobada va ser molt menys interessant del que esperava. em va interessar tant poc que tampoc la recordo. l'he buscat per la web, però no la trobo. totes les ressenyes s'abstenen de posar-la per por de fer un spoiler.


jo també he estat buscant-ne una i per ara he trobat que una paraula que em sembla que em defineix. o potser que voldria que em definís. el problema és que aquesta paraula que he trobat no existeix.


com es pot trobar una paraula que no existeix?


la paraula que he triat és la que defineix la qualitat d'efímer. és un concepte ben clar. però pel que es veu no hi ha cap paraula que sigui un substantiu per efímer.


llàstima. però me la quedo igualment.

dijous, juliol 17, 2014

stardate: àrtemis, atena i hestia


jean shinoda bolen diu que les deesses que representen 
els arquetips de les dones són set.
jo em quedo amb tres.

àrtemis, atena i hestia, 
completes en elles mateixes, 
motivades per les seves pròpies prioritats, 
no necessiten res ni ningú més.


àrtemis 
(diana)
deessa de la natura salvatge i de la lluna
símbols: cérvol i os







immune a l'enamorament
integritat, autonomia, auto-confiança i esperit d'independència
qualitats idealitzades pel feminisme: realització i competència, 
independència dels homes i de les opinions masculines, 
protectora de les dones reforçada pel seu estat de soltera, 
centrada en els objectius triats, 
emocionalment distanciada, i despietada



atena 
(minerva)
deessa de la saviesa i de l'artesania
símbol: mussol i dues serps




viu de la seva ment: planificadora, executiva, estratega, pensament racional, 
defensa el domini de la voluntat i de l'intel·lecte 
habilitats on mans i ment han de treballar juntes
sense mare
la filla del pare: gravita al voltant d'homes poderosos, homes d'èxit. 
els homes són col·legues, mentors i amics, mes que amants
capaç d'intimidar als altres i de suprimir l'espontaneïtat  
i la creativitat dels que no són com ella



hestia 
(vesta)
deessa del foc de la llar
símbol: cercle i foc




la seva presencia crea una atmosfera de calor
persona tranquil·la, introvertida, i anònima
que valora la soledat, el silenci i el sentit de l'ordre
connecta amb el seu centre intern 
es concentra en la seva experiència subjectiva
el manteniment de la casa li serveix de meditació
no esta lligada a circumstàncies externes
desafeccionada de la gent




les altres són:

hera, l'esposa
demèter, la mare
persèfone, la filla
afrodita, l'amant

aquestes encara no me les he sapigut trobar.

referència:






dimarts, juliol 15, 2014

stardate: kika, la bruixa

doncs sí. des de fa un parell de dies que tinc una sensació d'estar endevinant el futur, que cada vegada és més clara. encara que no descarto que tot això que diré ara sigui només una paranoia, em sembla que compartida molt generalment, sobre el que pot arribar a passar el 9n.

hi ha molta gent que tem que el govern espanyol no permetrà que es faci la consulta:

1) que enviaran guàrdies civils, i exèrcit per impedir que votem. això jo no ho crec.
2) que invalidaran la llei catalana de consultes enviant-la al tribunal constitucional. això ho crec possible però no gaire efectiu.
3) ahir uns tertulians (dels admirables, no dels altres) van suggerir la possibilitat  que el govern espanyol convoqui eleccions anticipades aquesta tardor amb l'objectiu d'evitar la consulta de manera legal, pacífica i no qüestionable

en qualsevol cas, si no es pot fer la consulta, ciu patirà molt. jo apostaria a què mota gent la farà culpable de que no es pugui fer la consulta. de fet, la meva avaluació personal serà que ciu ho ha fet molt malament, que ens ha estat enganyat durant dos anys, que durant aquest temps ha estat marejant la perdiu, i que ja és hora que la gent els castigui en massa.

en aquest cas, la predicció més general (feta per tothom menys per l'artur mas) és que hi hauran eleccions anticipades. si això és l'únic plan b que tenen previst aleshores, potser si que al rajoy li convindrà convocar eleccions anticipades. de fet, per ell és un bon moment ja que:
1) com més temps passi pitjor imatge tindrà (encara no hi ha cap raó per esperar que la crisi s'hagi acabat, de fet l'únic que es pot esperar és que es continuin destapant casos de corrupció: de malversament de fons i de males pràctiques comptables)
2) el psoe està fora de combat i hi estarà durant una temporada
3) aturar de manera democràtica el procés català

carambola! si no hi havien pensat, potser que s'ho pantegin ara.

però si ja hi havien pensat, potser el mas també n'està al tanto de tot això. de fet, si hi ha d'haver una reunió pública de mas i rajoy, aleshores això vol dir que ja ho tenen tot pactat i acordat. les reunions públiques només serveixen per fer anuncis. per tant, el mas i el rajoy ja tenen un acord tancat, que ha estat produït en reunions anteriors, secretes, i que ara faran públic. i això podria molt be ser, eleccions anticipades.

per això ciu ja fa dies que s'està preparant:

1)  fa uns parell de dies vaig sentir una notícia sobre unes ajudes que la generalitat tenia previst restaurar
aquest setembre, després d'haver estat objecte de retallades durant la crisi. això va ser el primer indici. com que les condicions de la crisi encara no han canviat, i el finançament de catalunya és el mateix, no hi ha cap raó que expliqui el perquè de començar a restaurar subsidis ara, a no ser que s'acostin eleccions.
2) l'oriol pujol plega del tot. amb això ciu es desfà d'un cas de corrupció i a més a més comença a restaurat el partit per dins.
3)els misteris de rull avui a rac1. si no diu res clar, és perquè tot està decidit però s'ha d'anar destapant a poc a poc.

 imagino els titulars dels diaris dels propers dies ...


divendres, juliol 11, 2014

stardate: exercicis


auto-ficció

els primers dos anys i disset dies de la meva vida vaig ser molt estimada per molta gent.
durant els següents trenta set anys anys (més o menys) em viag sentir una persona oblidada per tothom i a l’hora jo també vaig oblidar a tothom.
mai no sabré per quina raó un dia vaig decidir canviar d’actitut i vaig deixar d’oblidar a algú a qui encara no havia conegut mai.
he seguit per un camí molt costerut durant un temps en el que he après a deixar d’oblidar i he començat a recordar, i potser a estimar.

...

semblaves molt jove, però ja havies estat molt valenta.

durant molt temps vas dir que t’hauria agradat quedar-te amb vint-i-un anys. ara entenc per què.

...

si és cert que els quaranta anys són la meitat de la vida, aleshores jo he passat quasi bé mitja vida sense una dent. i encara pitjor, he començat la segona part de la vida sense dues dents.
en aquell moment també van canviar més coses del meu cos. els canvis van ser progressius. els dits se’m van enxamplar i vaig haver de deixar de portar aquelles anelles que havien estat una rutina fixa durant tants anys. els pits vanc rèixer en totes les dimensions. vaig tardar bastant temps en endevinar una talla de sostenidors que fos adequada. jerseis, pantalons, faldilles, ... tot semblava que s’hagués encongit. aquell meu jo, el de la meitat de la vida, va ser qui va incitar els canvis, els volia. els jos que han vingut a continuació no han estat unànims. alguns agraeixen la nova situació, altres recorden amb nostàlgia aquell cos que va ser i ja no és.

...

dona de principis

sinceritat
encara que em faci mal
encara que et faci mal

tossuderia
quan l’objectiu és clar
res no m’atura

efectivitat
vull veure la diferència
l’emprempta dels meus actes

i deixar fer
casdacú el que vulgui

però per mi, només jo decideixo