divendres, desembre 05, 2014

stardate: ian mcewan





vaig veure'l en diferents ocasions en diferents llibreries. sempre m'atreia. l'agafava. llegia la solapa. m'encantava la història que hi trobava.

un científic que triomfa professionalment però té una desastrosa vida personal.

el volia comprar. però vaig estar-me'n durant un temps per raons diverses: no volia carregar pes, tenia masses llibres ja en espera, millor en anglès ( si el trobava en català), millor en català (si el trobava en anglès), potser no em convenceria, ... fins que un dia va caure. de moment a la pila de llibres per llegir aviat. i tot seguit el vaig començar.

la primera impressió ja va ser desconcertant. lletra molt petita. pàgines molt atapeides. frases indesxifrables. això no era el que jo esperava. llavors, se'm va encendre una llum. tot això ja m'havia passat abans. vaig tancar el llibre i em vaig concentrar en el nom de l'autor. sí que era familiar. i llavors el vaig relacionar amb un altre llibre que havia tingut a les mans recentment. efectivament: l'innocent era del mateix autor.




de totes maneres, vaig decidir continuar amb solar. fins al final. per descobrir que la història no tenia res a veure amb el que m'havia imaginat. no hi havia cap heroi científic. el prota era un pobre desgraciat en tots els sentits.

a més a més la traducció és terrible. imagino que no és fàcil ja que l'escrit original es complicat. però a la traducció catalana hi ha errors garrafals. molts.


aquest apunt l'escric per fer-me memòria a mi mateixa de que he d'evitar tornar a llegir aquest autor.

dimecres, desembre 03, 2014

stardate: eleccions necessàries



1. amb unes eleccions sabriem exactament quanta gent vol la independencia.
el tema de la campanya hauria de ser si o no a la indepencia. si hi ha una majoria pel si endavant. si no hi ha una majoria pel si ens haurem de quedar alla on som. en qualsevol cas, amb la convocatoria de les eleccions el dret a decidir es tornaria obsolet. i tota aquella gent i aquells partits que han fet servir el dret a decidir per no haver de decidir res mes (psc, icv, unio) finalment es veuran obligats a decidir o desapareixer. el tema de la campanya hauria de ser si o no a la independencia.

2. el resultat de les eleccions dependrà de les majories que es facin. la proposta del mas implica haver de negociar la majoria abans de les eleccions i la proposta del junqueras implica haver de negociar la majoria despres de les eleccions. el resultat de la negociacio depen del pes que te cada un dels participants. si es negocia despres de les eleccions el pes de cada partit dependra del resultats de les eleccions que es pot avaluar segons els vots o els escons obtinguts. si es negocia abans de les eleccions el pes de cada partit nomes el podem avaluar tenint en compte els resultats de les eleccions anteriors, els resultats de les enquestes, i l'avaluació de l'acció del govern.

si tenim en compte els grans canvis que s'han estat produint en les ultims anys, tant el resultat de les eleccions anteriors com els de les enquestes més recents no es poden considerar representatius del que avui pensa la societat catalana. es una societat canviant tal com es demostra amb la variabilitat de les enquestes i amb la intensitat dels moviments ciutadans. per això, sembla que la millor opcio es la de convocar primes les eleccions i despres, amb els nous resultats electorals negociar una majoria i amb aquest formar un govern que porti a terme la voluntat actual de la societat catalana.

3. l'objectiu de les dues propostes passa per arribar a un acord entre convergencia i erc. sense aquest acord sembla que no es podra fer res de res. ara be, que es el que proposa fer cada una de les opcions?

per una banda, mas proposa buscar primer un acord amb espanya i amb altres paisos i quan tingui aquests acords, alehores es declarara la independencia. i si no aconsegueix aquests acords, ens quedarem tal com estem. tenint en compte que tant espanya com qualsevol altra pais europeu estan interessats en mantenir les coses tal com estan, penso que per molt que mas tingui grans majories, quan vagi a demanar el reconeixement no li faran cap cas. tant espanya com els altres paisos saben que en aquest cas si ells no responen no passara res, i aixo es precisament el que volen.

per altra banda, junqueras proposa declarar la independencia i despres buscar un acord amb espanya i amb altres paisos. en aquest cas, si primer fem una declaracio d'independencia, tant espanya com els altres paisos s'hauran de mullar-se. hauran de decidir si reconeixen catalunya com un nou estat o l'ignoren com si no existis. pel seu propi interes, tan espanya com la resta de paisos hauran d'admetre l'existencia de catalunya i acceptar-la com un nou estat europeu.


per això la proposta del junqueras em sembla molt mes adequada, si el que volem es acabar tenint un estat propi.

dilluns, novembre 17, 2014

stardate: un llarg hivern








de fet és un llibre molt curt. un parell de mitja-horetes. agradable de llegir perquè te la lletra grossa i les pàgines no estan gaire plenes. va fluint. sembla que no passi gaire cosa, però passen coses. sobre tot pel cap dels personatges. d'alguns sabem què pensen. d'altres no en sabem res. però ens ho imaginem. va de pensaments, de sensacions, de sentiments ocults, de les forces que els mantenen ocults i de les forces que els fan sortir.

tots els personatges son catalans. molt catalans. d'un poble del pirineu. molt de poble. l'estrany de tot plegat és que ho hagi escrit un autor irlandès. fascinant.

una molt bona recomanació!

dimecres, novembre 05, 2014

dilluns, novembre 03, 2014

stardate: barbablava





l’amelie nothomb ha estat una gran descoberta. de moment només he llegit aquest llibre, però en penso llegir molts més. la història és molt interessant des del començament. els diàlegs fan la lectura dinàmica. els personatges són espectaculars. la lectura és un fantàstic entreteniment. tot plegat és una gran troballa.

dissabte, novembre 01, 2014

stardate: punts de vista polítics


esta clar que les persones construim afinitats i confiança amb altres persones. però no ho fem de qualsevol manera. quan coneixem una persona ens fixem en algunes de les seves caraterístiques i segons com siguin aquestes decidim tenir-li més o menys confiança, i voler-la més o menys a prop.

les semblances en els orígens que tinguem amb algunes persones poden fer que sentim aquestes més properes. aquestes semblances poden ser geogràfiques, religioses, racials, professionals, ... en diferent moments de la història algunes característiques han tingut un paper més relevant que altres.

actualment als eeuu s’ha observat que la política és la característica que més fa servir la gent quan ha de posar confiança en algú. la gent sent molt més propera a les persones del seu mateix partit i molt distant a les persones que són del partit de la competència.

la relevància d’aquest fenòmen no és queda només en com es formen els cercles d’amics. sinó que aquest criteri també influeix les decision de a qui contractar, amb qui et vols casar, en qui confies, a qui vols discriminar, ...

aquesta valoració dels punts de vista polítics fa que considerem aquells que no els comparteixen com a mancats de la moralitat bàsica: com si no tinguessin prou compassió i no s’estimessin prou el país.

argumenten que això passa degut a la davallada del paper de la religió. ara ja no hi ha figures públiques (capellans) que discuteixin temes morals directament i la gent es fabrica les seves propies creences. per altra banda, hi ha hagut un augment considerable de les discussions polítiques i de les pretensions dels polítics d’abarcar amb el seu discurs tots els aspectes de la vida de la gent.

contra aquestes possibles amenaces, jo faré un esforç per incloure sempre algún unionista en els meus cercles socials.


divendres, octubre 31, 2014

stardate: honestetat intel·lectual



em critiquen, i si poguessin em condemnarien, per tenir a la meva pàgina web uns links a les pàgines de l’anc i de l’omnium. em recomanen que els tregui per tal de donar una imatge neutral a l’exterior. m’intenten convèncer que si no ho faig la meva feina no es pot considerar neutral. que no tindrà cap valor perquè serà sempre esbiaixada. tot això clarament ve de part d’una persona que té unes visions extremadament radicals sobre el procés.

no li he fet ni cas. els links de la meva pàgina web es mantenen. estic segura que no afecten gens la qualitat i la neutralitat de la feina que faig. crec en l’honestetat intelectual. i penso que aquesta passa per ensenyar totes les cartes. no s’hi val a amagar els desitjos i les preferències ideològiques per tal de semblar neutrals. ningú és neutral. per tant, qui s’ho auto-anomeni peca de mentider.