dimarts, de febrer 09, 2016

stardate: vergonya!!!

per l'escola que té un pederasta denunciat i declarat entre el seu professorat i no diu res per por de perdre la clientela.


pels jutges que posen a la presó a uns titellaires per fer titelles


per adif que té uns instal·lacions descuidades i roinoses i en culpa als mossos


això són les notícies recents, que posen de manifest la pena que fa aquest país.

però també vergonya per l'amo dels cines que et ven (per tres euros) una targeta amb la qual després si vas al cine et fa un descompte. a veure: jo voldria pensar que al cine em fan pagar un preu just, que no intenten robar-me tal i com m'hi atanso. si el preu just és 4, feu-me pagar 4 i si és 6, feu-me pagar 6. i si em voleu fer un regal, jo l'acceptaré, és clar. però fer-me pagar tres euros per després fer-me pagar igualment el preu que els sembli ho trobo un atracament!


dimecres, de febrer 03, 2016

stardate: per un moment em va entendrir ...

però només va ser un moment.
va ser quan aquell periodista el va trucar i li va dir que era el puigdemont. i el pobre rajoi s'ho va creure.
no em va entendrir el fet que l'enredessin, no. em va entendrir el sentir al rajoi al natural, com a persona, i descobrir que no és ni un mal educat, ni un malalt del cap, ni res d'això. 
em va semblar un senyor entranyable. i se'm va fer estrany que també fos aquell que sempre diu que no.
tanmateix coincideixen.
i avui sento al senyor entranyable que molt entranyablement es queixa de que el psoe no és que no vulgui pactar sino és que no vol ni parlar amb el pp. OMG!!!
com pot ser una cosa així, senyor rajoi? no s'havia vist mai ... o sí? no era vosté que no volia acceptar cap proposta de catalunya? no era vostè que no volia ni parlar-ne?

mira, em recorda a la història d'un croissant de xocolata



dimecres, de gener 27, 2016

stardate: emocions incontrolades

no sé quant temps fa que en una entrevista amb la terribas el junqueras es va emocionar. el video de l'entrevista va córrer, i molta gent es va fer un tip de riure i de criticar: com pot ser que un polític, que se sap personatge públic, i pretén ser president del país, no es pot controlar les emocions? això només pot voler dir que el tio no serveix. és una senyal que no s'ha vist mai en personatges públics.

a mi em va semblar una bonica anècdota. el junqueras estava parlant de com difícil es feia el camí cap a la independència i quantes ganes tenia d'arribar-hi. ho vaig trobar molt entranyable. ho vaig interpretar com una senyal d'humanitat i de prendre's en serio la seva feina. i em va molestar molt haver de sentir-ne les crítiques.

en els últims dies he vist plorar (i molt!) al pablo iglesias en una manifestació: en primera fila, aguantant la pancarta, amb llàgrimes als ulls i sanglotant. i també he vist al gerard piqué plorant mentre comentava l'obtenció del premi al millor jugador: no podia ni parlar perquè no parava de sanglotar de l'emoció.

no he sentit cap crítica en directe. però estic segura que les crítiques al poc control de les emocions d'aquests personatges públics no m'haurien afectat com ho van fer les que vaig sentir del junqueras. tampoc les trobo a faltar.

dimarts, de gener 19, 2016

stardate: llibres a mitges

en tinc un quants que per diferents raons no aconsegueixen la meva atenció:




em va agradar una mica però aviat em va avorrir... abans d'arribar al final.


des del començament no vaig entendre res. hi vaig insistir. però no hi ha hagut manera.



al començament em va encantar. el vaig trobar fresc i divertit. però al cap d'una mica (no gaire) em vaig adonar que no venia res de nou. que tot era molt repetitiu. fins i tot allò que feia gràcia es va tornar monòton.



n'havia sentit tants elogis que tot i que d'entrada no li veia el què vaig insistir. vaig continuar fins a la meitat, sense veure cao on volia anar, i sense trobar-li cap interés especial.



divendres, de gener 15, 2016

stardate: el pp hauria de voler ser indepe



amb els resultats de les últimes eleccions  a les mans, el pp hauria de veure clarament que si deixa que catalunya es constitueixi com un estat independent, a ell li anirien molt millor els resultats electorals a espanya. és fàcil de veure ja que el pp a catalunya treu uns resultats molt tristos comparat amb els resultats que té a la resta de l’estat i també comparat amb els resultats que els altres partits treuen a Catalunya. per això si comparem els resultats que ha tret en aquestes eleccions amb els resultats que hauria tret si catalunya fos independent, és a dir si els vots dels catalans no existissin obtenim:



%vot
vot
escons
%vot cat
votcat
vot-cat
%vot-cat
pp
28,72
7215752
123
11,12
417286
6798466
31,50
psoe
22,01
5530779
90
15,70
589021
4941758
22,9
p
20,66
5189463
69
24,74
927940
4261523
19,75
c
13,93
3500541
40
13,05
489503
3011038
13,95
erc
2,39
599289
9
15,98



dil
2,25
565501
8
15,08



pnv
1,20
301585
6




iu
3,67
923133
2




buildu
0,87
218467
2




cc
0,33
81750
1




Total
73,20
25350447
350
70,98
3774327
21576120



aquests números demostren que el pp és l’únic partit que obtindria un percentatge de vots major: pujaria quasi bé tres punts. tots els altres partits rellevants en l’escenari polític espanyol veuen com els seus percentatges es reduirien. això vol dir que en termes relatius, l’avantatge que obtindria el pp sobre els seus adversaris encara seria major. i com que el repartiment dels escons es basa en les diferències relatives de vots entre els diferents partits, el pp clarament sortiria beneficiat de la independència de catalunya ja que la seva hegemonia es veuria reforçada.

també s'observa que podem baixaria quasi bé un punt i el psoe pujaria quasi bé un punt.

en aquests moments, aquestes diferencies poden arribar a ser significatives quan es traslladen al repartiment d'escons.

dimecres, de gener 13, 2016

stardate: la nevada del cucut






quan un llibre m’agrada tant que no el puc deixar, per tal de continuar llegint sense quedar-me encarcarada vaig canviant de posicions. del sofà a la cadira, de la cadira al sofà, asseguda de costat, amb els peus a dalt, amb el peus a baix. aquest llibre el vaig acabar llegint dreta i passejant amunt i avall. és una delícia.

dilluns, de gener 11, 2016

stardate: l'acord i les seves conseqüències

jo he estat optimista contra tot pronòstic fins divendres. divendres al vespre em vaig deixar guanyar per les expectatives de derrota. per això l'últim apunt ja es referia a les properes eleccions. 

ara mateix estic molt contenta d'haver-me equivocat. de totes maneres tinc alguns dubtes sobre com ha anat tot:

el mas ha decidit que feia un pas al costat.
el mas ha decidit qui serà el proper president.
el mas ha decidit...

segons l'artur mas ell ho ha decidit tot. aleshores, no hi havia a junts pel sí ningú més que pogués decidir res? això és el que sembla. 

per tant, recuperant la reflexió de l'últim apunt, el mèrit del que ha fet erc fins ara ha estat més gran del que em pensava, i el que erc pot fer en el futur encara pot ser molt més gran.

una paradoxa: junts pel sí no ha celebrat l'acord, tot i que aquest acord és una gran victòria per junts pel sí. però cdc i erc el van celebrar per separat. ara bé, ha quedat clar que a dins de junts pel sí està tot molt lligat, per cdc i per mas.

i l'acord permet que junts pel sí continui tal qual, i per tant mas seguirà movent els fils.

per això m'aventuro a fer prediccions pel futur polític del nostre país fent servir una analogia amb la saga de star wars. com més hi penso més paral·lelismes veig entre les dues històries!



casting:


the emperor: artur mas
darth vader: carles puigdemont




luke skywalker: oriol junqueras
princess leia: marta rovira




hans solo i chewbacca: la cup


el present




 el futur immediat



a no gaire lluny termini (espero)




 i qui deu ser el master yoda?