dimecres, de juliol 19, 2017

stardate: miralls creuats



"Sólo en el espejo de otra vida semejante a la mía adquiero certidumbre de mi realidad."
Islas, María Zambrano

"Si les dones no recuperem certes creadores oblidades i encara marginades, qui ho farà? No crec que ho facin els homes."
Maria Àngels Anglada, Entrevista d'Imma Merino, El Punt, 5/1/1992

Em refereixo a la lectora que, conscient o inconscientment, busca en les autores una complicitat que els autors no poden donar-li per molt que li parlin a cau d'orella; una complicitat 'femenina', si em permeteu.

Literatura al marge, passats els anys clau de la Transició, el que es veuria és allò que deia Josep Pla, que el món avança però no progressa. I, com sabem bé, encara n'estem pagant les conseqüències.

"Li passa a molta gent, feia la Natàlia, et creus protagonista d'una relació que, avui dia, és habitual. Senyora independent que estima un senyor que és casat. I prou. Però la Norma pensava en els deportats als camps nazis, en tots aquells que havien sobreviscut gràcies a haver-se emportat el seu temps d'amor com a record."
Natàlia Miralpeix a L'hora violeta

dimarts, de juliol 11, 2017

stardate: el cuento de la criada


Como nací en 1939 y mi conciencia se formó durante la Segunda Guerra Mundial, sabía que el orden establecido puede desvanecerse de la noche a la mañana. Los cambios pueden ser rápidos como el rayo. No se podía confiar en la frase: "Esto aquí no puede pasar." En determinadas circunstancias, puede pasar cualquier cosa en cualquier lugar.

Si quiere decir una novela en la que las mujeres son seres humanos -con toda la variedad de personalidades y comportamientos que eso implica- y además son interesantes e importantes y lo que les ocurre es crucial para el asunto, la estructura y la trama del libro... Entonces, sí. En este sentido, muchos libros son feministas.

Digamos que es una antipredicción: si este futuro se puede describir de manera detallada, tal vez no llegue a ocurrir. Pero tampoco podemos confiar demasiado en esta idea bien intencionada.

Esa clase de amor viene y se va, y después es difícil recordarlo, como el dolor. Un día mirabas a ese hombre y pensabas: Yo te amaba, y lo pensabas en tiempo pasado, y te sentías maravillada, por que era una tontería, algo sorprendente y precario; y también comprendías por qué en aquel momento tus amigos se habían mostrado evasivos.

Si no te gusta, cámbialo, nos decíamos mutuamente y a nosotras mismas. Y así, cambiábamos a ese hombre por otro. Estábamos seguras de que el cambio siempre se hacía para mejorar. Éramos revisionistas; nos revisábamos a nosotras mismas.

divendres, de juny 23, 2017

stardate: feliç revetlla




un dels primers discs de casa ...




Ja les podeu fer ben altes
les fogueres aquest any
cal que brillin lluny i es vegin
els focs d'aquest Sant Joan

Cal que es vegin de València,
de Ponent i de Llevant...
i en fareu també en la Serra
perquè els vegin més enllà. ..

i el crit d'una sola llengua
s'alci dels llocs més distants
omplint els aires encesos
d'un clamor de Llibertat!


Joan Maragall

dissabte, de juny 17, 2017

stardate: a virginia le gustaba vita




Porque estaba nerviosa, porque no sabía si quería llegar antes o no llegar nunca.


Esta mano alzada para detener a quien entra en su vida sin permiso, no es de Virgen, es de sabia que no quiere que invadan su espacio de intimidad.

A veces no terminamos de creernos que las luchas sirven para algo, pero sí sirven. La mayor victoria del enemigo es convencernos que luchar es inútil. Pero no lo es, claro que no lo es.


Irene Chikiar Bauer en la "Virginia Woolf: La vida por escrito" cita a Leah Leona sobre les traduccions de Borges:

En este libro [Una habitación propia], se ha destacado una "subversión del lenguaje feminista" por parte de Borges; por ejemplo, cada vez que aparece la palabra mind, si se refiere a una mujer, se traduce como espíritu, pero, si se refiere a un hombre, se traduce como inteligencia.



divendres, de juny 09, 2017

stardate: inconsistències

el psoe demana la dimisió del ministre d'hisenda. troba que se l'ha de castigar per haver fet una amnistia fiscal pels seus amiguets.

què passaria si li fessin cas? montoro cessaria i el pp posaria davant d'hisenda un altre del seus ...
no canviaria gaire cosa, no?

i això de qui es culpa? del psoe que dona support al govern de rajoy perquè governi!

així estem: posturejant sense parar i sense fer res més!

dissabte, de maig 27, 2017

stardate: dona al punt zero


després de llegir una entrevista la vaig buscar, sense gaire esforços, per l'internet i me la vaig apuntar a la meva llista de llibres futurs. la vaig trobar a la llibreria calders. crec que no hi havia estat mai abans i segur que hi tornaré. sembla un lloc on trobar tresors que costen de trobar arreu. hi vaig trobar aquest i penso que n'hi puc trobar molts més. és un dels llibres més impactants i més interessants que recordo haver llegit. brutal!

A mesura que la recerca avançava, cada cop tenia més clar que en la majoria de casos és el grau d'intel·ligència, ode major consciència, el causant de la neurosi.

"Sí, sóc una dona perillosa que han d'eliminar. Sé que els faig basarda perquè he posat en evidència la seva fal·làcia, per això m'han condemnat a mort, no pel fet d'haver matat.

La tractava amb educació, però amb una mena de gentilesa mancada del respecte sincer que els homes reserven a les dones.

La vida és una sero. Són totes iguals Firdaus. Si la serp veu que no ets serp, et mossega. I si la vida sap que no mossegues, et devora.

Els homes no saben veure el valor de les dones. Són elles les que determinen el seu valor. Com més alt posis el preu, més s'adonaran del que vals en realitat i estaran disposats a pagar tant com puguin.


M'havia adonat que la dona menys enganyada de totes era la prostituta.

Tot el que m'envoltava m'omplia de calma. La brisa suau que m'acaronava la cara, els carrers buits, les rengleres de finestres i portes tancades i la sensació de ser rebutjada per persones però alhora la de poder-les rebutjar, el distanciament amb tot, fins i tot amb la terra, el cel i els arbres.

Ella ja no espera ni desitja res. Ja no té por de res, perquè tot el que li podria fer mal ja ho ha patit.

No espero res,
no vull res, 
no temo res,
sóc lliure.

Els homes revolucionaris no són gaire diferents dels altres. Fan servir la seva intel·ligència i els seus principis per aconseguir el mateix que altres persones aconsegueixen amb diners, per exemple les putes.

Vaig entendre que odiaba els homes però que durant molts anys ho havia dut en secret, amb molt de compte. Els homes que odiava més eren els que m'intentaven donar consells, els que em deien que em volien salvar de la vida que duia. Els odiava més que als altres perquè es creien millors que jo i que em podien ajudar a canviar de vida. Adoptaven el paper de salvadors, un paper que no els havia sortit gens bé en altres circumstàncies. Es volien sentir nobles i importants i, en fer-ho, em recordaven que jo no era res.

El fet que jo rebutgés els seus intents nobles  de salvar-me, la meva insistència per seguir sent una prostituta, em demostraven que era el que jo triava i que tenia certa llibertat, com a mínim la llibertat de viure en una situació millor que la de moltes altres dones.

Sabia que els alts càrrecs polítics no saben acceptar la derrota davant de ningú, probablement perquè sempre arrosseguen una derrota interna.

... li vaig explicar que jo no sabia que era el patriotisme, que el meu país no només no m'havia donat res sinó que, a més, m'havia pres tot el que havia tingut, fins i tot l'honor i la dignitat.


Sabia que el meu ofici l'havien inventat els homes, que els homes eren els que controlaven els nostres dos móns, el de la terra i el del cel.

DEmà al matí ja no hi seré. Seré en un lloc que no coneix ningú. Aquest viatge a una destinació desconeguda, a un lloc que no coneix cap habitant d'aquesta terra, per molt rei o príncep o dirigent que sigui, m'omple d'orgull.

I quan s'arriba a la veritat, es deixa de tenir por de la mort. Perquè la mort i la veritat s'assemblen en el fet que per afrontar tant l'una com l'altra es necessita molta valentia. I la veritat i la mort s'assemblen perquè totes dues maten.