divendres, de gener 13, 2017

stardate: tots els noms del desig





he fet una excepció i estic a punt de fer-ne una altra.

la primera excepció és comprar un llibre d'una autora mediàtica. normalment ho evito. per què, malpensada com sóc, interpreto que el fet de que sigui més fàcil fer rendible per a una editoral un llibre d'un autor conegut resta expectatives de qualitat al llibre. és a dir, la qualitat que una editorial demana a una autora desconeguda segurament és major que la que fa a una autora mediàtica acceptable i publicable.

en aquest cas,  l'excepció s'explica per què de tants matins que hem compartit em sembla que la conec a l'autora, i em cau bé, i a més el títol del llibre és molt seductor.

la segona excepció és que decideixi parlar aquí d'un llibre d'una autora mediàtica, per què no m'agrada afegir el meu granet d'arena a les popularitats de masses. però en aquest cas no me'n puc estar per què el llibre m'ha agradat molt.

és d'aquell llibres que es llegeixen molt fàcilment, i molt ràpidament. està escrit de manera molt entendora i parla de coses molt quotidianes. per això és tan agraït de llegir. o potser no són coses tan quotidianes de la vida diaria, però són molt freqüents als meus pensaments. per això es sent tot tan proper. 

tanmateix no queda clar si la familiariat amb les històries es deriva de que ja les havia imaginades o de la descoberta del desig que tenia d'imaginar-les.



dimecres, de gener 11, 2017

stardate: simone de beauvoir i jean paul sartre

SIMONE DE BEAUVOIR




1. Si vius prou, veuràs que cada victòria es converteix en una derrota.

2. Encant és el que alguns tenen fins que s'ho comencen a creure.

3. Les persones felices no tenen història.

4. El problema de la dona sempre ha estat un problema d'homes.

5. Què és un adult? Un nen inflat per l'edat.

6. La veritat és una i l'error, múltiple.

7. La bellesa encara és més complicada d'explicar que la felicitat.

8. El més escandalós que té l'escàndol és que un s'hi acostuma.

9. Davant d'un obstacle impossible de superar, l'obstinació és estúpida.

10. No es neix dona, una arriba a ser-ho.

11. És lícit violar una cultura, però amb la condició de fer-li un fill.

12. És absolutament impossible encarar qualsevol problema humà amb una ment mancada de prejudicis.

13. Canvia la teva vida avui. No te la juguis en el futur, actua ara, sense retard.

14. Viure és la voluntat de viure.











JEAN PAUL SARTRE


1. «Avui en dia sabem com es fa tot, excepte viure.»

2. «L'home neix lliure, responsable i sense excuses.»


3. «La felicitat no és fer el que un vol, sinó voler el que un fa.»


4. «El compromís és un acte, no una paraula.»


5. «Si et sents sol quan estàs sol, estàs mal acompanyat.»


6. «Només depèn de tu donar sentit a la teva vida.»


7. «Com tots els somiadors, vaig confondre el desencant amb la veritat.»


8. «L'home no és res més que allò que fa de si mateix.»


9. «Com més buit està el rellotge de sorra de la nostra vida, amb més claredat hauríem de poder veure-hi a través d'ell.»


10. «En l'amor, un i un són un.»


11. «Quan els rics fan la guerra, són els pobres els qui moren.»


12. «Només cal que un home odiï un altre perquè l'odi vagi corrent fins arribar a la humanitat sencera.»


13. «Ningú ha de cometre la mateixa bestiesa dues vegades, l'elecció és prou àmplia.»


14. «Per saber quant val la nostra vida, no està malament arriscar-la de tant en tant.»




dilluns, de gener 09, 2017

stardate: priorat


el reportatge recent sobre els vins del priorat a sense ficció de tv3: Priorat - 03/01/2017



i un altre reportatge més antic a 30 minuts de tv3: la força del vi









dissabte, de gener 07, 2017

stardate: seguim amb simone de beauvoir

de moment la sort no m'acompanya. els dos llibres que ha triat no han  estat  l'alçada del primer, que em va agradar tant. de fet, tots dos em van fer perdre la paciència molt abans d'acostar-me la final.



- Bachelard escribió: "Los grandes sabios son útiles a la ciencia en la primera mitad de su vida, nocivos en la segunda.

...

No soy racista pero me importan un pito los árabes los judíos los negros exactamente como me importan un pito los chinos los rusos los yanquis los franchutes. Me importa un pito la humanidad qué es lo que ella ha hecho por mí me gustaría saberlo. Si son lo bastante estúpidos como para degollarse bombardearse tirarse napalm exterminarse no gastaré mis ojos llorando. Un millón de niños degollados ¿y qué? Los niños nunca son otra cosa que semilla de canallas y así se descongestiona un poco el planeta reconocen que está superpoblado ¿y entonces qué? Si yo fuera la tierra me daría asco toda esa gusanada en mi espalda me la sacudiría. Si todos revientan yo quiero reventar. Los niños que no son nada para mí no voy a enternecerme por ellos.

...

No soy una histérica no caigo en trance delante de columnas o de viejas barracas desvencijadas. La gente de los siglos pasados me importa un bledo están muertos es su única superioridad sobre los vivos pero en su época también ellos eran cargantes.

...

Todo el mundo se cree inteligente, hasta las personas que a mí me parecen estúpidas. Por eso una mujer siempre es más sensible a los cumplidos que se le hacen sobre su físico que a los que conciernen a su espíritu: en lo que hace al espíritu, tiene sus evidencias íntimas, que todo el mundo tiene y que en consecuencia no prueban nada. Para conocer los propios límites habría que poder superarlos: eso es saltar por encima de su propia sombra.



aquí he perdut la paciència molt al començament. és un llibre molt gruixut de pàgines molt fines. de totes maneres jo diría que una tercera part són reproduccions dels originals de les cartes amb una lletra tan horrorosa que és gairebé impossible entendre res. la resta són les transcripciones de les cartes. moltes d'aquestes són cartes breus amb continguts sobre tot logístics: on ens trobarem, quan ens trobarem, ...
de contingut n'he trobat molt poc, segurament per això he perdut la paciència. de fet és lògic: la simone només escribia al sartre quan no estaven junts (cap sorpresa: per què li hauria d'escriure quan estaven junts si podien parlar?). quan no estàven junts era perquè la simone se n'havia anat de viatge amb alguna amiga o amic (alguns s'aquests últims casos són una mica més interessants), per tant en els cartes explica el què fa durant el dia: detalls sobre les excursions, on dorm, què menja, ... buff!!! 

dijous, de desembre 29, 2016

stardate: les belles imatges




la meva primera aproximació a simone de beauvoir i m'he quedat bocabadada. és una novel·la interessantíssima. escrita en els anys seixanta encara és molt viva. en vull més!

Socialistes o capitalistes, a tots els països l'home es troba esclafat per la tècnica, alienat pel seu treball, encadenat, embrutit. Tot el mal ve d'haver multiplicat les seves necessitats en lloc de contenir-les com calia; en compte de perseguir una abundància que no existeix i que potser no existirà mai, hauria d'hagut d'acontentar-se ambbun mínim vital, com encara fan certes comunitats molt pobres -a Sardenya, s grècia, per exemple- on les tècniques no han penetrat i que el diner no ha corromput. Allí la gent coneix un benestar auster perquè certs valors han estat preservats, uns valors realment humans, de dignitat, de fraternitat, de generositat, que donen a la vida un gust únic. Mentre continuem creant noves necessitats, veurem multiplicades les frustracions. Quan començà la decadència? El dia que vam preferir la ciència a la saviesa, la utilitat a la bellesa. Amb el Renaixement, el racionalisme, el capitalisme, el cientificisme. Admetem-ho. Però ara que hem arribat on som, què farem? Provar de ressuscitar en nosaltres, entorn de l'home, la saviesa i el gust per la bellesa. Només una revolució moral, i no pas social ni política, ni tècnica, ens conduiria novament a la veritat perduda. Si més no cadascú pot operar pel seu compte aquesta conversió: aleshores un accedeix a la joia, a despit d'aquest món d'absurditat i de desordre que ens encercla.


- Voleu que us digui perquè tots aquests senyors tan ben educats es converteixen en bèsties quan porten el cotxe?
- Per què?
- Perquè són bèsties.

Veiem les Actualités, les fotos de Match, i les anem oblidant, les unes darrere les altres. Quan les tornem a veure totes plegades, restem una mica sorpresos. Cadàvers sagnants de blancs i de negres, autocars trabucats al fons d'un barranc, vint-i-cinc infants assassinats, d'altres destrossats, incendis, carcasses d'avions estavellats, cent deu passatgers morts d'un cop, ciclons, inundacions, països enters devastats, pobles en flames, motins racials, guerres locals, desfilades de refugiats espaordits. Era tan lúgubre, que al capdavall un tenia gairebé ganes de riure. Cal remarcar que assistim a totes aquestes catàstrofes confortablement instal·lats al nostre ambient familiar, i no és pas veritat que el món exterior hi faci intrusió: només percebem imatges netament reflectides a la petita pantalla i que no tenen llur pes de realitat.