dimarts, de setembre 27, 2016

stardate: olive kitteridge





Al parer de l'Olive, la vida depèn d'allò que ella anomena "sotragades" i "sotraguets." Les sotragades són coses com ara el matrimoni o els fills, coses molt íntimes que et mantenen a flor d'aigua, tot i que amaguen corrents invisibles i perillosos. I és aquí on entren en joc els sotraguets, que també són molt necessaris: un caixer simpàtic a can Bradlee, posem per cas, o la cambrera del Dunkin' Donuts que sap com t'agrada el cafè.

...

Li agradaria dir-li: Mira, doctora Sue, aquí dins, al fons de tot, hi duc una cosa que de vegades se m'infla com el cap d'un calamar i escup una negror que se m'escampa tota per dins. Jo no he triat ser com sóc, prou pena tinc, però dono fe que el meu fill me l'he estimat de debò.

...

De vegades, com en aquell moment, l'Olive s'adonava que totes les persones del món s'esforçaven desesperadament per aconseguir el que necessitaven. Per a la majoria, es tractava de trobar una sensació de seguretat enmig del mar de pors i temors en què s'anava convertint la vida. La gent es pensava que l'amor els garantiria aquesta sensació i potser era cert.


dimecres, de setembre 21, 2016

l'espectre de maria antonieta, manel




m'encanta!
la melodia fa un canvi de ritme que, cada vegada que el sento, em fa emocionar, i això és una cosa que em passa molt rarament.
la lletra la trobo fantàstica, i per variar li he trobat sentit, i a més és plena de frases immenses.


Clar que arriben dies on tothom li sembla imbècil i opta per callar.
Clar que si es concentra pot sentir perfums exòtics recorrent-li el braç.
Clar que es fa pesada amb els seus contes de carrosses que travessen prats.
No goseu jutjar-la des dels vostres cossos momentàniament tan vius i sans!

Que al tombant de vespre,
quan el sol se'n va,
Maria Antonieta
surt a investigar.
I travessa el trànsit
i es cola allà on vol
per fer por a nenes
i a homes sense son.
I amb altres espectres
es riu dels mortals
asseguda en punxes
de la catedral.

I sobrevolant París desert es diu:
«Maria, ets aquí, tan llesta com et penses i no veus com els records t'estan mentint,
t'estan mentint!».
I es diu:
«Maria, només tu saps com vas arribar a avorrir la vida a l'interior d'aquells jardins, d'aquells jardins!».

dilluns, de setembre 05, 2016

stardate: harper lee



una descoberta en dos temps:
primer veure la peli de la primera part, que entre el gregory peck i l'argument, t'abdueixen des de bon començament i no et deixen anar fins que s'acaba.
després continuar la història llegint la segona part. 
total: una gran experiència!

De vegades hem de matar una mica per poder viure, i quan no... quan les dones no ho fan, ploren a la nit fins que cauen adormides...

sempre és fàcil mirar enrere i veure què érem ahir, o fa deu anys. És difícil veure el que som ara. Si pots dominar aquest truc, te'n sortiràs.

El prejudici, que és una paraula lletja, i la fe, una de bonica, tenen un element en comú són dues coses que comencen allà on  acaba la raó.

...el moment en què els amics et necessiten és quan estan equivocats, Jean Louise. No et necessiten quan ho fan bé...



dimecres, de juny 01, 2016

diumenge, de maig 29, 2016

stardate: gilead





després de llegir lila, de la mateixa autora, em van venir moltes ganes de llegir-lo.
lila em va agradar molt, tot i que ara me n'adono que no en vaig escriure cap apunt. és la història d'una nena-noia-dona que en un moment es troba un pastor (capellà) d'un poble d'iowa, s'hi casa i te un fill.
lila és el tercer llibre d'una trilogia d'aquesta autora sobre històries del mig oest americà.
gilead és el primer llibre d'aquesta trilogia. és una carta que el marit de la lila escriu pel seu fill. li explica la seva vida per carta, perquè la llegeixi quan el nen sigui gran, ja que el pastor és bastant vell quan el nen neix. o sigui que en un sentit és la mateixa història explica des d'un altre punt de vista. no és ben bé així, però una mica sí.
encara que gilead va guanyar el premi pulitzer i lila em sembla que no, jo em quedo amb lila. i encara que gilead va ser escrit abans, jo llegiria lila abans, perquè així la història de gilead es fa molt més interessant.


I realize there is nothing more astonishing that a human face. [...] But this is truest of the face of an infant. I consider that to be one kind of vision, as mystical as any.

I know you will be and I hope you are an excellent man, and I will love you absolutely if you are not.

That is how life goes --- we send out children into the wilderness. Some of them on the day the are born, it seems, for all the help we can give them. Some of them seem to be a kind of wilderness unto themselves.

the worst eventualities, can have great value as experience. An often enough, when we think we are protecting ourselves, we are struggling against our rescuer.

It is worth living long enough to outlast whatever sense of grievance you may acquire. Another reason why you must be careful of your health.

There are two occasions when the sacred beauty of Creation becomes dazzling apparent, and they occur together. One is when we feel our mortal insufficiency to the world, and the other is when we feel the world's mortal insufficiency to us.

... that precious things have been put into our hands and to do nothing to honor them is to do great harm. And therefore, this courage allows us, as the old men said, to make ourselves useful. It allows us to be generous, which is another way of saying exactly the same thing.