divendres, de novembre 03, 2017

stardate: you're my only hope!

l'estratègia del president puigdemont i els consellers que són a brussel·les...

quan el vaig veure a la festa major de girona, vaig pensar: que bé que sigui tan a prop de la frontera!

quan el vaig veure a brussel·les, vaig pensar: quina gran idea!

quan vaig veure als altres consellers a la presó, vaig pensar: sort que n'hi ha que encara són a brussel·les. són l'esperança que ens queda!

i em ve al cap: obi wan kenobi, you're my only hope



divendres, d’octubre 27, 2017

dimarts, d’octubre 17, 2017

stardate: no ha passat res ... encara


vaig ser a l'arc de triomf, i la primera reacció va ser: no ha passat el que esperàvem. però a ningú quedava clar què havia passat exactament.

vaig llegir el discurs unes quantes vegades. i no veia cap declaració per enlloc. sí que hi veia una suspensió. no podia creure que puigdemont, després d'haver-s'ho pensat tant hagués fet un error lògic garrafal.

ara ho veig clar. en un moment del discurs va dir que segons la llei del referèndum el parlament havia de declarar la indepèndencia:

Com és sabut, la llei del referèndum estableix que, dos dies després de la proclamació oficial dels resultats, i en cas que el nombre de vots del sí hagi estat superior al nombre de vots del no, el parlament (i cito textualment de la llei) ‘celebrarà una sessió ordinària per a efectuar una declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes i acordar l’inici del procés constituent’.

això està claríssim que no va passar. tot seguit va dir que ell i el govern assumien els resultats del referèndum i es comprometien a posar-los en pràctica:

Hi ha un abans i un després del 1 d’octubre, i hem aconseguit el que ens vam comprometre a fer a l’inici de la legislatura.
Arribats en aquest moment històric, i com a president de la Generalitat, assumeixo –en presentar-los els resultats del referèndum davant del parlament i dels nostres conciutadans– el mandat que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república.
Això és el que avui pertoca fer. Per responsabilitat i per respecte.


això és un anunci que el govern fa al parlament però no es croncreta en res... de moment. després d'uns segons va dir que demanava al parlament que suspengués els efectes del referèndum:

I amb la mateixa solemnitat, el govern i jo mateix proposem que el parlament suspengui els efectes de la declaració d’independència per tal que en les properes setmanes emprenguem un diàleg sense el qual no és possible arribar a una solució acordada. 

amb això demana al parlament que no faci allò que està previst a la llei del referèndum, i que ell mateix havia enunciat abans. que no declari la independència, encara. i això és el que el parlament ha fet fins ara: res, esperar.

o sigui que tot el que tenim és un compromís d'independència del pdecat, és a dir, res!

m'esborro del club de fans del puigdemont.



dimecres, d’octubre 11, 2017

stardate: declarar i suspendre


fa poc he descobert una pàgina web on s'expliquen maneres d'explorar com les dones poden gaudir més del sexe.

omgyes 

és una pàgina de pagament si vols tota la informació, pero hi ha una demo de franc. en aquesta demo expliquen que una manera d'augmentar la intensitat del plaer de l'orgasme és: quan estàs a punt d'arribar-hi aturar l'estimulació, i aleshores recomençar de nou, i quan tornes a ser quasi a punt, ho tornes a aturar, i tornes a recomençar, i a la tercera ja arribes fins al final. segons els testimonis amb això garanteixes un orgasme inoblidable. 

molt interessant. ho provaré.

podria ser que la proposta de puigdemont es basi en les mateixes premises: una declaració i quan estàvem a punt de celebrar-ho la suspèn. i quan la recuperem ... potser serà massa!!!

dilluns, d’octubre 09, 2017

stardate: vicent andrés estellés



perquè hi ha un dia que no podrem més 
i llavors ho podrem tot


Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924-València 1993)

Vicent Andrés Estellés a lletrA 
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/vicent-andres-estelles

divendres, de setembre 29, 2017

stardate: compte enrere

6 manifestacions consecutives demanant la independència: 2012 marxa cap a la independència, 2013 via catalana, 2014 la v, 2015 via lliure, 2016 a punt, 2017 diada del sí.

5 líders del psc des de la reforma de l'estatut: pasqual maragall, jose montilla, joaquim nadal, pere navarro, i miquel iceta. senyal de la inestabilitat en els grups que s'han oposat a les manifestacions ciutadanes.

4 analistes a la taula de tertúlia de la noche 24 horas, quan de fet amb un sòl ja en tindrien prou ja que entre ells mai discrepen, sobretot quan tracten del tema que ara ens ocupa a tots. un tema que finalment s'han adonat que ens afecta a tots.

3 vegades hauré participat en referèndums rebutjats pels governs espanyols i votant per la indepèndencia: a les consultes locals el 2009, al 9n el 2014, i a l'uo el 2017.

2 descripcions completament oposades de la història recent d'aquest país. parlen dels mateixos fets, i aconsegueixen interpretacions totalment ortogonals. fins i tot a vegades ho fan utilitzant les mateixes expressions.

1 d'octubre, amb l'esperança de que aquest cop serà el definitiu, i a la fi sortirem del pou on ens ha tingut tancats l'estat espanyol fins ara.




dimecres, de setembre 13, 2017

dilluns, de setembre 11, 2017

dissabte, de setembre 09, 2017

stardate: august







Recordant aquells temps, et veia davant meu i em veia a mi quan era jove. Et vaig prendre una part de la teva joventut i et vaig donar una part de la meva maduresa, …

Quant fa que vivim aquesta mentida romana? Des que tinc ús de raó, segur, i potser des de molt abans i tot. I d’on absorveix, aquesta mentida, l’energia necessària per crèixer fins a esdevenir més forta que la veritat? Hem assistit a assassinats, a robatoris i a pillatges en nom de la República, i ho considerem el preu inevitable que paguem per la llibertat. Ciceró detesta la depravada moral romana que venera la riquesa, però ell, que és multimilionari, viatja d’una vil·la a l’altra acompanyat de centenars d’esclaus. El cònsols parlen de pau i de tranquil·litat, però formen exèrcits que assassinaran qualsevol col·lega el poder del qual amenaci els seus interessos. El Senat parla de llibertat, però m’imposa poders que no vull i que em veig obligat a aceptar i a usar perquè Roma perduri. No hi ha cap solució a aquesta mentida?


… a mesura que s’acosta la fi de la meva vida a la terra, sembla que els dies avancin a una velocitat indecent, i només el passat és real i m’hi endinso com si hagués tornat a néixer, tal com afirma Pitàgores, en un altre temps i en un altre cos.

Sóc Júlia, filla de Gai Octavi Cèsar, l’August, i vaig néixer el tercer dia de setembre de l’any del consolat de Luci Marci i Gai Sabí, a la ciutat de Roma.

És una sort que durant els anys de joventut no siguem conscients de la nostra ignorancia, perquè, si ho fóssim, no trobaríem el coratge que ens permet adquirir el costum de la resistència.

En conjunt, la raça humana em sembla ordinària, ignorant i grollera, qualitats que s’amaguen tant sota la túnica aspra del pagès com sota la toga blanca i purpúria del senador. Tanmateix, fins i tot en el més feble dels homes he entrevist, en moments en què estaven sols i eren ells mateixos, venes de força com fils d’or en una roca que es desintegra, i en el més cruel dels homes, llampades de tendresa i de compassió, i en el més vanitós, espurnes de senzillesa i d’elegància.

L’home jove, com que encara no sap el futur que l’espera, veu la vida com una mena d’aventura èpica, una odisea a través de mars estranys i illes ignotes on ha de posar a prova i demostrar els seus poders, alhora que descobreix la pròpia immortalitat. L’home de mitjana edat que ha viscut el futur que va somniar veu la vida com una tragèdia, perquè ha après que la seva força, per gran que sigui, no prevladrà sobre l’atzar i la natura, als quals ell dóna noms de divinitats, i ha après que és mortal. Però l’home gran, si intepreta com cal el paper que li han assignat, només pot veure la vida com una comèdia; els seus triomfs i els seus fracassos es barregen, de manera que no n’hi ha cap que representi un motiu d’orgull o de vergonya superior a l’altre, i ell no és ni l’heroi que s’enfronta a aquestes forces ni el protagonista que és destruït per les forces en qüestió. Quan només queda una trista ombra de l’actor que va ser, s’adona que ha interpretat tants papers que ja no és ell.



dijous, de setembre 07, 2017

stardate: orlando




Mires per la finestra i veus les abelles entre les flors, el gos que badalla, el sol que es pon, i penses “quants de sols em queden encara per veure pondre’s,” etc. (el pensament és prou conegut per perdre temps escrivint-lo) …

… Orlando s’agradava de llocs solitaris, amb vistes espaioses, i sentir-se per sempre i per sempre més tot sol.

No hi ha res que talli tan arran la felicitat i la converteixi en ràbia com el sentiment que algú menysprea allò que valorem altament.

Hem de modelar les nostres paraules fins que siguin la túnica més fina dels nostres pensaments.

Si l’home i la dona portessin la mateixa roba, és posible que la seva mirada fos també la mateixa.

Sovint una hora de silenci resulta meravellosa: l’enginy més brillant pot ser indescriptiblement tediós.

“És igualment inútil que penseu que em podeu protegir, o que jo pensi que us puc adorar. La llum de la veritat ens il·lumina sense ombres i la llum de la veritat ens fa terriblement desagradosos a tots dos.”

… he cercat la felicitat al llarg de moltes èpoques i no l’he trobada; he cercat la fama i l’he perduda; he cercat l’amor i no l’he arribat a conèixer; he cercat la vida, i heus aquí que és millor la mort. He conegut molts homes i moltes dones –va continuar-, i no n’he entès ni els uns ni els altres.


(I d’aquí es dedueix que només els Mestres més profunds de l’estil poden dir la veritat, i que quan ens trobem amb un simple escriptor monosil·làbic podem creure, sens dubte, que el pobre menteix.)