dijous, de setembre 29, 2016

stardate: mansplaining



Seguro que te ha pasado. Estás hablando en un grupo, eres tú la experta en un tema, pero un condescendiente varón te lo explica a ti. Te quedas callada, por no resultar maleducada y piensas… ¿Por qué me habla como si fuera tonta? Esos hombres que necesitan explicarles las cosas a las mujeres, corregirlas porque sobre “eso” ellas no saben demasiado… ya tienen su libro. Se llama “Los hombres me explican cosas“, y lo publica la mujer que ha generalizado precisamente el término que define esto: “mansplaining”.

http://tribunafeminista.org/2016/09/los-hombres-que-necesitan-explicarles-las-cosas-a-las-mujeres/


n'he trobat tants d'aquests homes que no em ve gens de gust llegir aquest llibre, em posaria de mal humor.
però m'ha agradat molt llegir la ressenya i saber que existeix.

dimarts, de setembre 27, 2016

stardate: olive kitteridge





Al parer de l'Olive, la vida depèn d'allò que ella anomena "sotragades" i "sotraguets." Les sotragades són coses com ara el matrimoni o els fills, coses molt íntimes que et mantenen a flor d'aigua, tot i que amaguen corrents invisibles i perillosos. I és aquí on entren en joc els sotraguets, que també són molt necessaris: un caixer simpàtic a can Bradlee, posem per cas, o la cambrera del Dunkin' Donuts que sap com t'agrada el cafè.

...

Li agradaria dir-li: Mira, doctora Sue, aquí dins, al fons de tot, hi duc una cosa que de vegades se m'infla com el cap d'un calamar i escup una negror que se m'escampa tota per dins. Jo no he triat ser com sóc, prou pena tinc, però dono fe que el meu fill me l'he estimat de debò.

...

De vegades, com en aquell moment, l'Olive s'adonava que totes les persones del món s'esforçaven desesperadament per aconseguir el que necessitaven. Per a la majoria, es tractava de trobar una sensació de seguretat enmig del mar de pors i temors en què s'anava convertint la vida. La gent es pensava que l'amor els garantiria aquesta sensació i potser era cert.


dimecres, de setembre 21, 2016

l'espectre de maria antonieta, manel




m'encanta!
la melodia fa un canvi de ritme que, cada vegada que el sento, em fa emocionar, i això és una cosa que em passa molt rarament.
la lletra la trobo fantàstica, i per variar li he trobat sentit, i a més és plena de frases immenses.


Clar que arriben dies on tothom li sembla imbècil i opta per callar.
Clar que si es concentra pot sentir perfums exòtics recorrent-li el braç.
Clar que es fa pesada amb els seus contes de carrosses que travessen prats.
No goseu jutjar-la des dels vostres cossos momentàniament tan vius i sans!

Que al tombant de vespre,
quan el sol se'n va,
Maria Antonieta
surt a investigar.
I travessa el trànsit
i es cola allà on vol
per fer por a nenes
i a homes sense son.
I amb altres espectres
es riu dels mortals
asseguda en punxes
de la catedral.

I sobrevolant París desert es diu:
«Maria, ets aquí, tan llesta com et penses i no veus com els records t'estan mentint,
t'estan mentint!».
I es diu:
«Maria, només tu saps com vas arribar a avorrir la vida a l'interior d'aquells jardins, d'aquells jardins!».

dijous, de setembre 15, 2016

dimecres, de setembre 07, 2016

dilluns, de setembre 05, 2016

stardate: harper lee



una descoberta en dos temps:
primer veure la peli de la primera part, que entre el gregory peck i l'argument, t'abdueixen des de bon començament i no et deixen anar fins que s'acaba.
després continuar la història llegint la segona part. 
total: una gran experiència!

De vegades hem de matar una mica per poder viure, i quan no... quan les dones no ho fan, ploren a la nit fins que cauen adormides...

sempre és fàcil mirar enrere i veure què érem ahir, o fa deu anys. És difícil veure el que som ara. Si pots dominar aquest truc, te'n sortiràs.

El prejudici, que és una paraula lletja, i la fe, una de bonica, tenen un element en comú són dues coses que comencen allà on  acaba la raó.

...el moment en què els amics et necessiten és quan estan equivocats, Jean Louise. No et necessiten quan ho fan bé...