dimarts, de novembre 17, 2015

stardate: les consideracions de mas-colell

mai hagués pensat que li arribaria a portar la contrària però avui ho faig. estic en desacord en quasi bé totes les consideracions que el conseller en funcions mas-collel fa en l'article que ha publicat a l'ara.


Per la raó que sigui, que segurament inclou la immaduresa parlamentària, la CUP pretén condicionar a fons el programa polític.

imagino que el conseller té encara present el concepte de valor de shapley, i amb això hauria de reconèixer el poder de negociació que té la cup en aquest cas.

ha aconseguit garantir-se mecanismes de control (la moció de confiança en deu mesos)

la cup pot assegurar-se una moció de censura en qualsevol moment. per això només que cal que una desena part del parlament la demani i una meitat la voti. només li caldria a la cup fer un gest de demanar-ho i segur que tindria molts parlamentaris que li donarien un suport i una majoria que la defensaria.


En primer lloc, la CUP vol accelerar un procés que no es pot dir que hagi anat lent.

aquest procés va comencçar fa anys amb una gran força popular, i cap polític ni d'aquí ni d'allà ha fet cap gest que es pugui considerar a l'alçada de la intensitat de la demanda.

Com a conclusió: de la CUP podem acceptar dos vots per a la investidura d’Artur Mas com a president, però no les seves condicions.

junts pel sí no ha de fer cap esforç per acceptar dos vots de la cup per la investidura de mas. de fet els necessita desesperadament.  i per això hauran d'acceptar els condicions de la cup si insisteixen en investir a mas. la frase tal com està escrita només crea confusió. potser és el que volia?

Si és així estic convençut que el president Mas sabrà explicar en la nova campanya electoral on som i per què hi som, i que els catalans sabran decidir, amb saviesa, quin lideratge volen per al procés.

si cdc no cedeix en res més serà clarament la culpable de la fi del procés. i a les properes eleccions es veurà clarament el càstig de l'electorat, no només sobre cdc, sinó també sobre erc i cup. serà un desastre pel país. i només cdc i cup en seran els responsables.



No asfixiem el procés


Voldria fer algunes consideracions sobre el debat d’investidura que va tenir lloc del 9 al 12 de novembre. Ho faig a títol personal, però des del punt de vista del centre catalanista, avui sobiranista, que és el dels governs dels darrers cinc anys presidits per Artur Mas.
El desenvolupament normal d’aquest debat hauria d’haver estat que, davant un gran objectiu compartit i la composició del Parlament, el president Mas hagués comptat des del primer dia amb els vots necessaris de la CUP, sense condicionants majors. Però no ha estat així. Per la raó que sigui, que segurament inclou la immaduresa parlamentària, la CUP pretén condicionar a fons el programa polític. Ha aconseguit del Parlament, gratis, una resolució de sobirania prèvia a la formació de govern, ha aconseguit determinar l’estructura del futur govern i, encara més important, ha aconseguit garantir-se mecanismes de control (la moció de confiança en deu mesos). Però, així i tot, ha respost “no” i “no” a la investidura. Ara parlen d’acords estables i, més enllà del que van introduir a l’annex de la resolució de sobirania, posen 53 condicions sobre la taula. Quin dubte pot haver-hi que la seva pretensió és liquidar el lideratge del president Mas i controlar externament el proper Govern?
El tipus de coresponsabilització a la qual la CUP sembla aspirar tindria efectes molt negatius sobre el procés polític català. El protagonisme de la CUP planteja com a mínim tres problemes.
En primer lloc, la CUP vol accelerar un procés que no es pot dir que hagi anat lent. La pressa a impulsar una resolució de sobirania amb un govern encara en funcions, i que s’imposa a un govern encara inexistent, n’és bona mostra (una conseqüència absurda ha estat convertir els membres del govern en funcions en involuntaris policies del Tribunal Constitucional). És evident que el recorregut que tenim al davant demana cautela i molta atenció al manteniment de grans majories alineades amb el procés. No és clar que això a la CUP li importi.
En segon lloc, no faig cap descobriment si dic que la CUP és un partit anticapitalista d’extrema esquerra. Això és perfectament respectable i, certament, formar majories parlamentàries obliga a ser flexible i a arribar a compromisos. Ara bé, és de sentit comú que, si la CUP insisteix a fer molt presents les seves inclinacions i prioritats en el programa del proper Govern, el suport al procés per part de sectors de les classes mitjanes es pot erosionar. Com a membre dels governs dels darrers cinc anys em permeto expressar la meva inquietud per demandes, recollides en les 54 condicions, que impliquen tirar enrere algunes de les bones polítiques i bones realitzacions d’aquests governs (per exemple, el decret de plantilles d’Ensenyament, o el VISC+ de Salut).
Finalment, tant o més seriós és que la CUP s’ha definit com a euroescèptica i antieuro. Associar-nos, encara que sigui indirectament, amb aquestes posicions ens fa mal en un front absolutament vital: el front europeu i internacional. El procés català ha gaudit de comprensió, fins i tot de simpatia, a la premsa i mitjans de comunicació internacionals. Però en aquests àmbits la percepció de dependència envers la CUP genera reaccions molt fredes, sinó gèlides. Ho hem vist fa pocs dies amb un editorial del Financial Times que només podem descriure com a molt negatiu cap a nosaltres i cap al moment que viu el procés.
Com a conclusió: de la CUP podem acceptar dos vots per a la investidura d’Artur Mas com a president, però no les seves condicions. Ja sé que aquest parer pot portar a noves eleccions al mes de març. Si és així estic convençut que el president Mas sabrà explicar en la nova campanya electoral on som i per què hi som, i que els catalans sabran decidir, amb saviesa, quin lideratge volen per al procés.

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Mira, avui t'haig de donar la raó a tu i no a Mas-Colell, ja veig a venir que serà un dia estrany.

kika ha dit...

finalmeeeent!!! ha ha ha em sembla que és la primera vegada que em dones la raó. estic emocionada!!! :-)