dimecres, de juny 15, 2011

stardate: referèndums



a itàlia han tingut quatre referèndums en dos dies. en totes quatre qüestions ha perdut la posició del govern i s’ha imposat la de la gent.

precisament per això serveixen els referèndums: perquè la gent pugui dir el que pensa sobre els temes que troba que són importants i que pugui incidir en la politíca del país. encara que el govern no vulgui. i sobretot quan el govern no vol.

quan l’opinió pública majoritària i la del govern coincideixen, els referèndums són innecessaris. però altrament són una eina indispensable de la democràcia.

a itàlia per convocar un referendum cal que al menys cinc governs regionals ho demanin o al menys 500.000 persones signin una petició. hi ha un tribunal de cassació que comprova les dades. hi ha el tribunal constitucional que comprova el tema. llavors el president de la república tria la data de celebració. finalment el resultat només es considera vàlid si el 50 per cent més 1 del cens hi participa. però el més important: el resultat del referèndum és vinculant: el govern l’ha de portar a terme, tant si li agrada com si no.

és clar que en aquests casos la no participació compta com un vot en contra del que es demana en el referèndum. per això aquesta posició parteix amb un avantatge claríssim. però per altra banda, la participació donant suport a les demandes té un clar benefici: si s’aconsegueix prou participació s’aconsegueix canviar les decisions del govern.

els resultats dels referendums d’itàlia són:

94,75 % vots contra la llei que implicava la construcció de quatre centrals nuclears
95,15 % vots contra la llei d’immunitat
95,84 % vots contra la llei de privatització de l’aigua
96,31 % vots contra l’augment del preu de l’aigua

els que van anar a votar eren els que estàven en contra de les lleis proposades pel govern. els que estàven a favor es van poder quedar tranquil·lament a casa. l’important és que el 57 % del cens va anar a votar per dir que volien que les coses es fessin d’una altra manera. i ho van aconseguir.

ho trobo fantàstic. un gran exercici de democràcia. perquè als espanyols els costa tant d’entendre això?

10 comentaris:

Dan ha dit...

Jo diria que ho entenen perfectament. Simplement no els interessa. No?

Carquinyol ha dit...

oh... no creguis, els espanyols ho saben d'allò més bé, per això els tenen tan controlats i així només els convoquen quan saben que guanyen de carrer (OTAN, Constitució Europea, Estatutet...)

Tot i que a la fauna que tenim per la nostra societat (almenys la que m'envolta a mi) la pots manipular ben fàcilment per a que votin el que vulguis...

Joana ha dit...

Home, si no són vinculants cap problema i si ho han de ser, ja cal que tots hi vagin!

Clidice ha dit...

Estic amb en Dan ho saben de sobres.

kika ha dit...

Dan, segurament, però no sé si es pitjor fer-se els rucs o ser-ho!

Carquinyol, però no poden manipular a tothom, no? no em deprimeixis :-(

Joana, encara que no siguin vinculants, sí que podrien representar un problema, pero això ni així els volen!

Clidice, doncs això... igual de malament!

Joan ha dit...

Són rucs, però no prou com per no fer-se el ruc quan els interessa. Ja t'ho diu en Dan. Massa "perfectament" que ho saben.

Plotí ha dit...

Estic d'acord amb l'opinió majoritària: són rucs del carall, però no tant com l'impresentable del Berlusconi, caricatura d'ell mateix.

Ferran ha dit...

T'agraeixo les dades: sabia que Berlusconi havia topat amb els refrendats, però no ens coneixia els percentatges.

El model suís de preguntar al poble, o el que han viscut els italians fa quatre dies, són el camí a seguir, sense dubte. Preguntar al poble, preguntar al poble i preguntar al poble. Esclar que no els agrada: el poble els pararia els peus la majoria de les vegades, perque els calers són seus!

Aris ha dit...

està molt bé, però els italians no han fet mai un referendum per l'independència d'una de les seves regions, per exemple la del Nord, que ho demanava...

kika ha dit...

Joan, ai, ai, així en què quedem? :-)

Plotí, el berlusconi ruc?

Ferran, ja em pensvaq ue tu ho veuries aixo, però encara no som prous!m :-)

Aris, bé, la democràcia italiana és millorable, però de moment molt millor que l'espanyola.