anant pel carrer perd la cartera amb diners, targetes de crèdit, documentació.
més tard l’aturen un parell de senyors i li pregunten com es diu. ell els respon. i llavors li ensenyen la cartera i li tornen.
aquest parell de senyors havien trobat la cartera per terra. havien vist que dins hi havia un carnet amb foto. havien estat pel carrer intentant trobar algú que s’hi assemblés. quan els sembla que l’han trobat ho comproven. i li tornen la cartera amb tota la documentació, les targetes, i els diners!
10 comentaris:
Encara queda bona gent, qui ho havia de dir!
Menys impensable del que podria semblar. Hi ha més gent normal de la que tendim a creure.
Va tenir sort que li van trobar aquests senyors... però si que és impensable. Una llàstima que sigui així.
Hi ha moltes petites històries com aquesta, que mai no les explica ningú i sembla que no exixteixin però hi són, només cal mirar una mica més al nostre voltant.
Afortunat!
Encara queden persones com cal!
Però és una història basada en fets reals? És que em costa de creure...
XeXu, doncs sí! :-)
Ferran, tu perquè ets optimista de mena :-)
À, jo també ho penso així. ara que aquest tipus de gent es pot trobar en segons quins llocs, però no a tot arreu!
Lluïsa, segons a on siguis :-)
Joana, molt! :-)
Elfreelang, algunes es veu que sí! :-)
porquet, real del tot! amb noms cognoms i data! ja t'ho pots creure! :-)
Sí, aquestes coses passen i crec que no són tan rares. Com que els mitjans només ens diuen que som dolents, ens acabem creient que vivim en un món de llops, però les històries de solidaritat, col·laboració i ajuda existeixen.
No tot està perdut, per sort.
Bon estiu Kika!
Publica un comentari a l'entrada