divendres, de juny 03, 2011

stardate: a contra---ritme



mentre busco una música que m’acompanyi i em guii, en les properes hores he de lidiar amb una sèrie d’esdeveniments que cronològicament van així:

cerimònia de promoció d’una amiga. merescuda de fa molt. i esperada per molts.

visita al tanatori. acompanyant una amiga que acaba de perdre el pare. massa aviat.

festa de celebració.

funeral.

no crec que aconsegueixi un ritme que m’acompanyi en tots aquests esdeveniments. però espero que després de tot això la bossa nova (o el que sigui) torni a fer els seus efectes.

10 comentaris:

fanal blau ha dit...

els ritmes i les arritmies vitals tenen aquestes paradoxes...
prova de trobar la música que t'acompanyi.
una abraçadeta, kika!

Pilar ha dit...

Les grans creacions musicals tenen un ritme semblant...al de la vida.

À ha dit...

No n'hi ha alguna que diu...

"..De-màààà serà un altreee diiiiiii-a! lalala, laaalalaalala!,
lala...

Saps? jo també l'aniré cantant... :-)

Joana ha dit...

Si, una mica complicat poder armonitzar aquests dos esdeveniments. Però segur que ho trobes

Clidice ha dit...

Ja és mala sort no poder fer una transició en un dia com a mínim. No se m'acut cap música, a no ser alguna de clàssica que t'ajudi a asserenar l'esperit.

Joan ha dit...

Em sembla que el que et cal és una mica d'oli al canvi. I apa, a convertir-se en un tot terreny, canviant de marxa a cada passa, com una ona sinusoïdal.

Elfreelang ha dit...

Passem del vals al rèquiem la vida ja té això i a voltes ens agafa compassades i altres no...

Ferran ha dit...

Coi noia... en fi, qüestió de celebrar les coses bones, mentre puguem. Una abraçada.

kika ha dit...

fanal, la seguiré buscant! :-)

Pilar, doncs potser hauré de començar per aquí.

À, ha, ha, no la conec, però sona molt bé! :-)

Joana, senzillament han passat.

Clidice, per sobreviure això al final he optat pel silenci.

Joan, ehem... i com ho faig per posar-hi l'oli ? :-)

Elfreelang, si, i jo mirava de tapar-me les orelles, perquè les sentia totes dues a a l'hora!

Ferran, i tant, no deixem de celebrar si tenim excuses :-)

El porquet ha dit...

Uns contrastos ben forts i força (massa) durs.

Refugia't en la música si ho necessites, és un bon recer.