dimecres, de novembre 21, 2012

stardate: la sort




no es podia preveure de cap manera perquè:

m'hi vaig apuntar a l'últim moment  (ell devia ser dels primers de fer-ho)

vaig arribar a migdia (ell devia arribar d'hora)

em van fer anar a aparcar cotxes (a ell el van posar a organizar la barra)

res no feia pensar que ens trobaríem

però ....

vam acabar aviat la feina

em van sugerir ajudar a la barra

els tiradors no funcionaven

molta gent tenia set

més tard vaig abocar sense voler un got de cervesa d'un company, i vaig tornar a la barra a buscar-ne un altre

moltes casualitats van ser les que ens van fer trobar i retrobar. encara que jo no diria que van ser casualitats, va ser una gran sort.

4 comentaris:

mar ha dit...

Hi ha coses que passen perquè han de passar i no són casualitats...
I quina sort que sigui així!
;-)

Garbí24 ha dit...

mai sabem on hi haurà el nostre gran moment...Però sens dubte el més gran és trobar-lo

Anònim ha dit...

i un cop trobats què??!!

kika ha dit...

mar, si no són casualitats què són? encara que tot i sent casualitats també poden ser alhora cops de sort!

joan, una amiga meva està segura de que el nostre més gran moment encara ha d'arribar, i a mi també m'agrada pensar així.

pons007, uff! un cop trobats va ser com pujar al dragon khan, i es mereix uns quants apunts més! :-)