dilluns, de novembre 19, 2012

stardate: la vaga



alguns van fer vaga

alguns van organitzar piquets

alguns van manifestar-se

...

alguns no van fer vaga per por de perdre la feina

alguns no van obrir els negocis per por

alguns van arribar tard a la feina

alguns treballaven amb les persianes baixades

(altres aprofitaven que les persianes estaven baixades ... )

juntament amb el dret a fer vaga hauria d'existir el dret a no fer vaga, però sembla que aquest últim dret encara no està reconegut.

6 comentaris:

XeXu ha dit...

Aquest dret jo el reclamo sempre. Aconseguir el dret a fer vaga va ser tota una fita. Ara són els vaguistes els que ens han d'impedir treballar si és el nostre desig?

joan gasull ha dit...

potser els mes contents, els que aprofitàven les persianes baixades

kika ha dit...

XeXu, exactament.

joan, ja et dic jo que sí! :-)

Miquel Saumell ha dit...

Reconegut sí que ho està, i tant que ho està! El problema és que aquest dret, el de treballar en dia de vaga, no és respectat pels que, amb la mateixa legitimitat, opten per no treballar. La vaga és un dret però sempre hi ha qui ho confon amb un deure.
Conclusió: sindicats subvencionats i dels altres, piquets "informatius" i coactius sense dissimular i assimilats demostren ser poc o gens partidaris de la llibertat.

rits ha dit...

És clar que hi ha el dret a no fer vaga. El que passa que pica una mica, és com fer una cosa mal feta.

En el que si penso que no està bé és destroçar mobiliari, botigues.... xò els piquets que connec quan van anar a alguna botiga a demanar que no s'obrís i el botiguer deia que no es podia permétre no obrir, el deixaven tranquil.

kika ha dit...

Miquel, doncs això és el que deia...

rits, jo no crec qeu no fer vaga sigui cap cosa mal feta. s'ha d'avaluar els efectes de cada acció. i els efectes de qualsevol vaga normalment són molt petits, massa perquè valgui la pena fer-la. jo vaig veure molts botiguers disposats a obrir i atemorits quan veien acostar-se els piquets. qui sap perquè?