alguns van fer
vaga
alguns van organitzar
piquets
alguns van manifestar-se
...
alguns no
van fer vaga per por de perdre la feina
alguns no
van obrir els negocis per por
alguns van
arribar tard a la feina
alguns
treballaven amb les persianes baixades
(altres
aprofitaven que les persianes estaven baixades ... )
juntament
amb el dret a fer vaga hauria d'existir el dret a no fer vaga, però sembla que aquest
últim dret encara no està reconegut.
6 comentaris:
Aquest dret jo el reclamo sempre. Aconseguir el dret a fer vaga va ser tota una fita. Ara són els vaguistes els que ens han d'impedir treballar si és el nostre desig?
potser els mes contents, els que aprofitàven les persianes baixades
XeXu, exactament.
joan, ja et dic jo que sí! :-)
Reconegut sí que ho està, i tant que ho està! El problema és que aquest dret, el de treballar en dia de vaga, no és respectat pels que, amb la mateixa legitimitat, opten per no treballar. La vaga és un dret però sempre hi ha qui ho confon amb un deure.
Conclusió: sindicats subvencionats i dels altres, piquets "informatius" i coactius sense dissimular i assimilats demostren ser poc o gens partidaris de la llibertat.
És clar que hi ha el dret a no fer vaga. El que passa que pica una mica, és com fer una cosa mal feta.
En el que si penso que no està bé és destroçar mobiliari, botigues.... xò els piquets que connec quan van anar a alguna botiga a demanar que no s'obrís i el botiguer deia que no es podia permétre no obrir, el deixaven tranquil.
Miquel, doncs això és el que deia...
rits, jo no crec qeu no fer vaga sigui cap cosa mal feta. s'ha d'avaluar els efectes de cada acció. i els efectes de qualsevol vaga normalment són molt petits, massa perquè valgui la pena fer-la. jo vaig veure molts botiguers disposats a obrir i atemorits quan veien acostar-se els piquets. qui sap perquè?
Publica un comentari a l'entrada