he agafat aquella copa que no faig servir quasi mai. només en tinc una.
només la faig servir en ocasions especials. hi he posat aquell vi que em vas
regalar. i amb això t'he fet un petit homenatge que no veurà ningú.
em sentia en deute amb tu. per la teva amabilitat, per la teva
disponibilitat, per la teva història. i sobretot, per la teva cara riallera. el
somriure que mai s'apaga. ni tan sols després d'un llarg i dur dia de feina.
potser perquè tots són així. segurament perquè n'hi han hagut de molt pitjors. i
el teu cos petit els ha sobreviscut tots. amb força i amb alegria. una alegria
que encara et dura i que comparteixes amb tothom.
jo volia mostrar-te el meu agraïment. però no en vaig sortir. vas
aconseguir que marxés sentint-me encara mén endeutada amb tu. i ja no se m'acud
res més que no sigui dedicar-te un brindis amb la copa de les ocasions
especials. amb el teu vi. per tu.
5 comentaris:
Bonic homenatge. Gaudeix de la copa i d'aquesta magnífica companyia que tens.
txin-txin!
Segur que el sentiment és mutu. Ho intueixo.
petit-gran homenatge!
segur que li acabarà arribant...
;)
Apa doncs, bon homenatge secret!
Publica un comentari a l'entrada