havia decidit arreglar el jardí. feia massa temps que sembla una selva.
el vaig netejar i vaig anar a comprar plantes noves. em van acompanyar els meus
nens. a l'entrar al garden van desaparèixer. primer van anar a uns tobogans, i
deprés van anar a mirar plantes pel seu compte. jo vaig anar omplint el carret
de plantes baratetes. total, pel que em duren vives les plantes!
al cap d'una estona em van venir a trobar. volien que comprés una
espècie de ceba d'on en teoria sortiria una flor. de miracles jo no n'he vist
mai al meu jardí, més aviat al revés: moltes plantes se'm moren abans de
florir. per això d'entrada no em va semblar una bona idea. però ells van
insistir. al final, per no haver de sentir-los més, vaig comprar la ceba.
després d'uns dies, puc constatar que algunes de les plantes que jo vaig
triar ja s'han mort del tot. algunes fins i tot han desaparegut. no sé com s'ho
fan!
però la ceba no. no només és viva, sinó que ha crescut i ha florit i és
de color rosa!
7 comentaris:
Dona de poca fe!
Quin goig de flor!
Però fa plorar els ulls?
quin Jacint més mono. aquest mati he comprat bulbs de tu liles i narcisos. el procediment és el mateix que has seguit amb la teva "ceba" i sobreviuen bé. A mi tambré se'm moren molt
pere, doncs es veu que sí! de molt poca :-)
Elfreelang, i encara dura i dura :-)
porquet, gens!!! és una altra de les coses bones que té! :-)
Mireia, és un jacint? gràcies! no sabia com es deia.
He rigut molt amb la ceba...al principi he pensat que era un amarilis, però potser sí és un jacint crescudet. Els meus fan la flor més petita i tota disposada en forma de pinya.
potser és una espècie nova....;-)
Pais secret, ho hauré d'investigar quan torni a la botiga :-)
Publica un comentari a l'entrada