ja fa dies que de manera pública i privada, de pensament i de paraula, en els blogs i en els emails els berlinesos estan celebrant l'aniversari de la 1tbfc. i jo de
moment ho he fet d'omissió. fins ara!
no vol dir que no hi hagi pensat. hi he pensat molt. però aquests dies
no he tingut l'oportunitat de fer-ho saber de cap manera. ara sí.
he repassat els blogs del ferran, de la lluïsa, del doommaster, de la mar,
que ja han fet apunts nous dels records de fa un any. he llegit tots els mails
que s'han anat produint durant els últims dies amb records de detalls, de
sensacions, de nostàlgies d'aquella experiència.
avui hi ha molt més que allò. aquell cap de setmana d'expectació, de
fred, de rialles, de sorpreses, de coneixences de llocs nous, de gent nova.
durant tot l'any hi hem anat afegint més experiències, més coneixences. hem aprofitat
el que vam descobrir a berlín. hem aprofundit en la vida de cada una d'aquelles
persones que un dia, a l'aeroport, ens vam descobrir físicament.
i tenim plans de futur. una 2tbfc que arribarà quan estigui a punt. i
moltes més trobades sense nom, de moment a catalunya, amb l'objectiu de fer coses junts, o només amb l'objectiu
de trobar-nos. perquè ens anyorem.
felicitats a tots i a totes en l'aniversari. i moltes gràcies a tots i a
totes per fer tot això possible.
6 comentaris:
Aquell cap de setmana de fa un any va ser màgic i ens agrada parlar-ne, i compartir-ho amb els que no hi van ser. El què ens va passar és difícil de fer entendre.
Passi el què passi en el futur, l'experiència viscuda, la complicitat compartida, el saber ser un grup unit malgrat les diferències, no ens ho pot prendre ningú.
Petonets!!!
Cert, el que diu la Lluïsa.
El que va passar és nostre i sempre ho serà i el millor de tot, que només va ser el començament, perquè durant aquest any hem seguit fent coses junts.
Aisss l'esperit berlinès!!!!
Petons!
Serà que avui estic tontet, que coi, al somriure enorme mentre et llegia he percebut un cert humiteig a la part inferior del meu parell de globus oculars :-))
Som l'hòstia, reines. Visca!
Tard o directament saltant-lo.
I què? L'esperit segueix intacte, i ve que tornarà a casa per nadal, oi?
Som uns cracks! Som els millors! :-)
berlinesos!!! aix!!! que guai tot plegat!!!
petons i fins aviat!!!
ja en tinc moltes ganes... sigui on sigui... pero un macdonalds no, plis! :-)
Publica un comentari a l'entrada