dilluns, d’octubre 31, 2011

stardate: estranyament commovedor


així és com el qualifica un dels crítics. i a mi també m'ho sembla. molt tendre i enigmàtic fins que al final m'ha fet esclatar en plors.

el cel és blau, la terra blanca. una història d'amor. el va escriure l'any 2000 la hiromi kawakami en japonès, i no va ser traduit al català fins l'any 2009. n'he subratllat alguns trossets:
"Cada olleta té la seva tapadoreta," diuen. És evident que jo no era la parella adequada per ella.
...
Antigament, els caps dels poblats de l'altiplà siberià menjaven reig bord abans d'anar a la guerra. És un bolet que conté subtàncies al·lucinògenes. Provoca una gran excitació i augmenta l'agressivitat. Si te'l menges, també t'atorga una força descomunal i duradora que, en condicions normals, ningú no podria mantenir més de pocs segons. Per començar, el cap del poblat es menjava un reig bord. Tot seguit, l'home que ocupava el rang immediatament inferior es bevia l'orina del cap. El següent feia el mateix amb l'orina del seu superior, i així successivament, per ordre jeràrquic, fins que tots havien ingerit les propietats del bolet. Després d'aquest ritual, l'exèrcit ja estava a punt per combatre--va explicar el mestre.
...
Era perquè en aquella casa hi havia alguna cosa a què no m'acabava d'adaptar. Era com si hagués encarregat unes quantes peces de roba fetes a mida i, quan me les emprovava, m'adonava que n'hi havia de massa curtes i d'altres que eren tan llargues, que  n'arrossegava les vores per terra quan caminava. Llavors em treia la roba, bocabadada, comprobava les mides una altra vegada i veia que eren exactes. La meva família em desconcertava d'una manera semblant.
...
Quan em vaig emancipar vaig anar a viure a una altra ciutat, però més endavant vaig acabar tornant al lloc on havia nascut i crescut, de la mateixa manera que els salmons sempre pugen riu amunt per arribar al lloc on van néixer.
...
Menjàvem una cosa semblant a una fondue de pop. Tallàvem el pop a rodanxes molt primes, el submergíem en una cassoleta plena d'aigua bullent i quan emergia a la superfície, el pescàvem d'una revolada amb els bastonets. Abans de menjar-nos les rodanxes els sucàvem en una salsa de taronges amargants. Un cop dins la boca, el gust tirant a dolç del pop es barrejava amb la taronja i deixava un regust molt especial.
però el que m'he repassat més vegades és aquest:
Per cert, Tsukiko, hi ha una refrany que diu que "fins i tot la trobada més casual és karma"
...
el karma és un concepte budista. És l'energia que conservem de les nostres vides anteriors i que condiciona les nostres vides futures.
...
Vosté i jo ja estàvem units en les nostres vides anteriors?
...
Suposo que tothom ho està d'alguna manera
...
Vaig intentar recordar en quin moment el mestre i jo ens havíem fet amics. Al principi només era un conegut, un vell que havia estat professor meu a l'institut. A part de les poque paraules que intercanviàvem, gairebé no m'hi fixava. Era una presència vaga i silenciosa que bevia al meu costat. L'únic que em va cridar l'atenció des del primer moment va ser la seva veu. No era gaire greu, però tenia un timbre profund i vibrant. Aquella veu em va despertar la curiositat per l'home de qui procedia.
Més endavant, quan m'asseia al seu costat, vaig començar a notar la calidesa que desprenia. La seva presència dolça i afectuosa es filtrava a través de la seva camisa emmidonada. Era galant i tendre alhora. No he estat mai capaç de descriure amb paraules la presència que irradiava el mestre. Tan bon punt intentava capturar-la, s'evaporava i no tornava a aparèixer fins a un altre moment.

dissabte, d’octubre 29, 2011

stardate: links


amb el pas del temps em trobo amb links que hauria pogut fer servir en algun apunt ja escrit. si l'apunt ja està publicat de temps, en principi la trobada arriba massa tard. però com que als blogs es pot fer de tot el que es vulgui, m'he decidit fer un apunt en plan pedaç o afegitó a alguns apunts anteriors.
per exemple, a l'apunt que vaig publicar no fa gaire sobre començaments i finals hi hauria pogut afegir aquesta música.
bookends de simon and garfunkel. trobo que hi va de primera!
i per un apunt de fa més dies, el del vi t41, he trobat un link que ho explica tot. aquest. és en català i en anglès. suposo que la rita estarà encantada :-)

dijous, d’octubre 27, 2011

stardate: la casa que vull


estaria bé viure en un lloc amb aquesta vista

encara que només fos de tant en tant.
és com si fos ...

dimarts, d’octubre 25, 2011

stardate: smilla


trobar-me una novel·la que parla tant de matemàtiques, com la de l'apunt anterior, m'ha fet pensar en una altra que vaig llegir fa molt temps que deia:

Do you know what the foundation of mathematics is? ... The foundation of mathematics is numbers. If anyone asked me what makes me truly happy, I would say: numbers. Snow and ice and numbers. And do you know why?
Because the number system is like human life. First you have the natural numbers. The ones that are whole and positive. The numbers of a small child. But human consciousness expands. The child discovers a sense of longing, and do you know what the mathematical expression is for longing?

The negative numbers. The formalization of the feeling that you are missing something. And human consciousness expands and grows even more, and the child discovers the in-between spaces. Between stones, between pieces of moss on the stones, between people. And between numbers. And do you know what that leads to? It leads to fractions. Whole numbers plus fractions produce rational numbers. And human consciousness doesn't stop there. It wants to go beyond reason. It adds an operation as absurd as the extraction of roots. And produces irrational numbers.

It's a form of madness. Because the irrational numbers are infinite. They can't be written down. They force human consciousness out beyond the limits. And by adding irrational numbers to rational numbers, you get real numbers.

Because now, on the spot, we expand the real numbers with imaginary square roots of negative numbers. These are the numbers we can't picture, numbers that normal human consciousness cannot comprehend. And when we add the imaginary numbers to the real numbers, we have the complex number system. The first number system in which it's possible to explain satisfactorily the crystal formation of ice. It's like a vast, open landscape. The horizons. You head towards them and they keep receding. 

d'aquesta cita ja en vaig fer un apunt fa temps, i allí fins i tot la vaig mig traduir.
el llibre és de peter hoeg (1997). en català no l'he vist però en castellà sí.

del llibre en van fer una peli amb el meu adorat gabriel byrne



diumenge, d’octubre 23, 2011

stardate: la identitat d'euler


la web va plena de ressenyes i de comentaris. originalment és en japonès. jo el vaig trobar en anglès així

en català no l'he vist mai, i en castellà és així

és molt original i molt bonica. ha tingut un gran èxit. una novel·la molt matemàtica. en comptes d'explicar res només diré que el punt central de la novel·la és la identitat d'euler


és el resultat més famós i més enigmàtic.

divendres, d’octubre 21, 2011

stardate: presa de pèl


compro tres llibres. no són ni de tapa dura ni són gaire grossos. i quan vaig a pagar m'adono que aquelles tres cosetes costen cinquanta euros. com pot ser? cinquanta euros! o sigui vuit mil peles? tres llibres de no res! ho trobo caríssim!
(em fa pensar en aquells llibres que quan era jove comprava per sant jordi. aquells llibres blancs del cangur d'edicions 62. segons la meva memòria crec que valien entre cent i dues centes pessetes cada un. o sigui que en termes mitjos valien un euro dels d'ara. és clar que ja fa trenta anys d'allò. però vol dir que en trenta anys el preu d'un llibre s'ha multiplicat per quinze o vint vegades.)
i per més inri la senyoreta de la caixa em dóna una targeta i em diu que la desi i que si compro llibre més ja l'hauré completada, i en la compra següent em faran un descompte del cinc per cent. o sigui que per tenir un descompte d'un euro m'hauria de gastar més de vuitanta euros. i per tenir un descompte de dos euros me n'hauria de gastar més de cent. és una presa de pèl o què?

dimecres, d’octubre 19, 2011

stardate: anosognosia


a vegades la cago i me n'adono tota sola. em sap greu. i m'ho faig durar.
a vegades la cago, no me n'adono, i m'ho fan veure els altres. això encara em sap més greu. m'avergonyeix i encara em dura més.
a vegades la cago, no me n'adono, i ningú no m'ho fa veure o bé ningú em convenç de que l'hagi cagat. aleshores em quedo tan tranquil·la.
no vol dir que ningú no se n'hagi adonat. però a mi no m'afecta perquè la meva inconsciencia em protegeix.
això ja s'ho havia inventat algú: anosognosia.
està molt extesa!
(rita: t'estic veient com rius! :-)