stardate: coses de blogs d’(aquest) estiu

1. rebo un email que diu:

“Des de l’editorial Comanegra volem donar-te les gràcies per la ressenya que vas fer al bloc http://kikaslog.blogspot.com a partir del llibre La llei del mirall. Com a mostra d’agraïment, ens agradaría enviar-te el proper títol de l’editorial, Els cirerers al desembre, una nova història basada en la filosofía oriental.”

sí, fa un temps vaig fer un post sobre aquest llibre. però jo mai hauria dit que era una ressenya. i això no m’ho esperava. com que aquell llibre me’l va deixar la mar del blog bocins de lluna, ara li deixaré jo aquest, a veure si ella s’anima i el proper llibre el regalen a ella.

2. com tants altres, al voler entrar al tauler del blogger, m’he trobat amb un error anomenat bX-lk6kyq que impossibilita entrar-hi. per sort la major part del blog pot funcionar sense el tauler però fa ràbia. alesmores vaig posar l’error al google i vaig trobar algunes propostes de solució. la primera no em va funcionar. la segona diu: ves a http://draft.blogger.com/ i canvia l’idioma del blog. la questió és que funciona. posant el blog en anglès tot va bé. si el torno a posar en català no hi ha manera. són sempre els mateixos els que ens fan la punyeta amb el català o van variant?

3. vaig anar a la manifestació de l’onze de setembre amb el ferran (el llegendari). de sobte ell diu espereu un moment. s’acosta a un noi i comencen a parlar i a gesticular. com que la cosa durava ens hi acostem i era ni més ni menys que el jordi del blog he omplert la banyera d’aigua freda. s’acabava de produir una desvirtualització espontània i independentista!

tot això no poden ser casualitats, no? el món dels blogs és molt profund i té molts misteris!

stardate: viatges d’(aquest) estiu

d’entrada no estava planejat però al final ha sortit així

est:

senyoretes angleses banyant-se a la mar amb arracades i collarets.

sentir parlar alemany massa estona fa venir un mal de cap important.

oest:

el sol va passant pel davant i pel darrera dels núvols. ara et deixa un ruixadet ara t’aixuga. no hi ha postes de sol.

nord:

és ben bé allà on la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç.

sud:

molta calor i molta feina. com a casa.

stardate: una trobada més de la 1tbfc

algunes vegades havíem parlat de retrobar-nos. algunes vegades havíem fet intents de propostes però no ho aconseguíem. és difícil combinar les agendes de tanta gent, de gent tant diversa, de tants llocs diferents. fins que finalment un ho va aconseguir. sempre és el mateix. això no té gaire misteri. i ens vam retrobar.

primer tímidament. és que si no tenim un teclat al davant no sabem socialitzar, deia una. poc a poc es va anar trencant el gel i escalfant l’ambient. tot alhora. tot depressa. ajudats pels records de les experiències compartides. anant i venint d’un tema a un altre. del passat al futur. d’una persona a una altre. de les històries dels blogs a les de la vida real. (no són les mateixes? sí, és clar. vaja, sovint sí que ho són. però no sempre, no?) desvetllant misteris. aclarint temes. començant-ne de nous. tancant-ne de vells. i de sobte ja tornàvem a ser en familia. com si sempre ho haguéssim estat.

és molt estrany tot això. però molt real. suposo que si algú m’ho volgués explicar no ho podria entendre. potser és perquè ningú no ho entén que ens emociona tant.

stardate: cites d’(aquest) estiu

mister spock a star trek: the motion picture

it knows only that it needs, commander. but, like so many of us... it does not know what

professor albus dumbledore a harry potter i el presoner d’azcaban

la felicitat es troba en els moments foscos. només cal recordar-se d’encendre la llum

una vídua quan li donen el condol per la mort del marit:

almenys ara sabré on és!

virgili

numero deus impare gaudet

(a deu li agraden els números senars)

el consol d’anna gavalda

no s’ha de de creure en la voluntat de la gent generosa. en realitat, són els més egoistes...

manhattan de woody allen

a friend: who do you think you are, god?

woddy allen: i’ve got to model myself on someone

pais secret al blog de saragatona

llegir poesia nodreix i no engreixa. bon profit.

jean-luc picard

you can commit no mistake and still lose. that is not a weakness. that is life

i amb una mica d’imaginació fins i tot sembla una senyera.

feliç diada!

stardate: regal virtual

stardate: l’actualitat tal qual

després de sentir i llegir tantes rucades sobre el tema, en trobo un que posa les coses al seu lloc: el vicent partal a l’editorial de vilaweb d’ahir

El tribunal Suprem espanyol ha engegat una gran operació contra la immersió en català, en resposta a la demanda de tres famílies del Principat, que volen que els seu fills siguen escolaritzats en espanyol. Contràriament, aquest curs 125.953 alumnes valencians han vist denegada la seua demanda de ser educats en català. La diferència fa mal i ensenya ben clarament on és el problema. 

Les dades són d'Escola Valenciana: Informe de Matriculació, sobre el curs que ara comença. El document diu exactament que el 61,2% de les famílies valencianes demanen que els fills siguen escolaritzats en la nostra llengua i, en canvi, la Generalitat solament ofereix places al 33%. I cada any n'ofereix menys. 

Parlem de la mateixa llengua. De les mateixes llengües, per a ser exactes. Si l'alt tribunal tingués voluntat de defensar els drets dels pares i la igualtat de les llengües, 125.953 alumnes haurien de pesar clarament molt més que no tres, quatre o cinc. Però no és el cas. Escandalosament no és el cas. 

I no és el cas perquè, al tribunal, no li importa ni la igualtat de les llengües ni els drets dels pares. Al tribunal, únicament li importa de remarcar i blindar la supremacia de l'idioma espanyol per damunt del català i de fer recular dècades de normalització en favor de la imposició de la llengua castellana. Aplicar, en definitiva, allò que es desprèn de tota l'arquitectura legal de l'estat, començant pel nefast article tres de la constitució. Que aquest és el problema de debò: la constitució. 

stardate: fading

durant setmanes i mesos l’he tingut present. molt. hi he pensat molt i em costava molt creure’m que ja no hi seria més. no podia ser. sempre hi havia sigut. però ara sembla que l’absència es va fent real. ja no hi és. ni hi tornarà a ser.