stardate: la llei del mirall

la llei del mirall

una regla màgica que resol qualsevol problema a la vida

de yoshinori noguchi

un llibre que m'ha colpit i molt. quina passada!

“ ...

- els esdeveniments que es donen en la realitat són el ‘resultat.’ tot ‘resultat’ té sempre una causa. aquesta causa es troba dins seu. és a dir, sàpiga que la realitat de la seva vida és el mirall que reflecteix el seu interior. per exemple, quan es mira al mirall i s’adona que ‘ah! m’he despentinat’ o ‘avui faig mala cara.’ veritat que sense mirall no pot veure’s un mateix? pensi que la vida és com un mirall. gràcies al mirall que és la vida, podem adonar-nos de la pròpia persona, i això ens dóna l’oportunitat de canviar. la vida està feta per permetre’ns créixer fins allà on sigui.

- què és el que reflecteix la meva preocupació?

- el resultat d’allò que li passa a vostè és: ‘el meu fill estimat té problemes per culpa de quelcom.’ una possible causa és que vostè està culpant a algú a qui hauria d’estimar."

bé, aquí al final fa una espècies de pirueta amb la lògica que encara no he entès. però la base de la filosofia del llibre, al menys tal com jo l'entenc, és que de tot allò que passa al voltant nostre en podem treure un profit. en concret, tot allò del nostre voltant que ens preocupa ho fa per una raó. i la raó no és a fora sinó dins nostre. i hem d'aprofitar l'ocasió (de la preocupació) per aclarir que és el que no ens funciona per dins.

perquè, i això ja és collita pròpia, al final les coses passen, canvien, sense que nosaltres hi puguem fer gaire bé res. per això les preocupacions per tot allò que no va tal com nosaltres voldríem estan sempre fora de lloc. no tenen raó lògica de ser. però existeixen. a vegades diem que les emocions o els nervis ens poden, i no ho podem aturar. doncs bé, si hi són és per alguna raó. i això és el que explica aquest senyor japonès: tenim aquestes sensacions o emocions negatives perquè alguna cosa en el nostre interior no rutlla. aprofitem la senyal per posar-hi remei.

a més de fer-me pensar i molt, el llibre explica una història superemocionant. m'ha fet plorar i tot. i l'he repassada mentalment moltes vegades per a poder seguir sentint l'emoció. una molt bona recomanació: gràcies, mar!