stardate: un nou nou nou ena

avui podríem estar celebrant l'aniversari d'aquell dia que va començar amb gran incerteses i va acabar amb una gran mobilització. perquè, malgrat tot, el recordem com una fita assolida.

però potser més val centrar-nos en les fites d'avui (al final hauré de reconèixer que el procés va més depressa del que a vegades em sembla!).  

del procés cap a la independència al procés constitutent:

d'entrada al matí el parlament votarà la proposta de ressolució presentada per junts pel sí i les cup que dóna el tret de sortida del procés de constitució d'un estat propi, i per tant dóna per acabat el procés popular cap a la independència (que jo ja vaig finiquitar el 26s). amb l'aprovació d'aquesta resolució el parlament farà seves les demandes que des de la societat civil venim fent durant anys amb nombroses demostracions de força. així doncs, ja no ens caldrà fer més manifestacions creatives durant les diades nacionals. això a més d'una gran alegria també representa un descans!

negociant sobre mas

i  a la tarda començarà un altre procés, el de investidura del nou president de la generalitat. així com sembla que no hi dubtes sobre el resultat del ple del matí, la investidura no està tan clara. 

fins ara ens han fet creure que les negociacions entre junts pel sí i la cup estant anat bé. i jo, fins ara, m'ho he cregut. perquè per diferents que siguin aquests partits, està clar que tenen un objectiu comú al qual tots dos assignen una gran prioritat. per això estan disposats a cedir en algunes intencions menys prioritàries per tal de consensuar el procés constituent. 

i si això ho han estat fet satisfactòriament amb un gran nombre de qüestions, perquè no ho haurien de fer amb la decisió sobre les persones que han d'encapçalar la gestió del procés? de fet, per arribar a bon port amb aquest tema només cal que facin servir la mateixa estratègia que han fet servir fins ara. l'estratègia que fins ara ha funcionat i ha fet avançar el procés: negociar.

negociar que vol dir, jo cedeixo una mica sobre una cosa que tu vols, i a canvi tu cedeixes una mica sobre una cosa que jo vull. i en el cas de la qüestió mas sí mas no, això vol dir que junts pel sí ha de decidir què voldria que la cup li concedís a canvi de triar un candidat diferent del mas. i per altra banda, la cup ha de decidir què voldria que junts pel sí acceptés a canvi d'acceptar al mas com a candidat. és a dir, cada una de les parts ha de posar un preu a l'opció mas. en l'acord final, la part que perdi en l'opció mas guanyarà el preu, en termes d'altres opcions polítiques que hagi demanar, i per tant en sortirà tan airosa com si la seva opció hagués guanyat.

com que hi ha moltes qüestions on els dos partits tenen punts de vista molt oposats, hi ha molt marge per portar a terme aquesta negociació. les línies vermelles dels dos partits s'han de relativitzar per tal que cada un d'ells pugui determinar quin és el preu al que estarien disposats a intercanviar l'opció mas. 

si tenim en compte que l'alternativa a l'acord comporta una situació horrorosa per totes dues parts, aleshores als dos partits no els que dam més remei que flexibilitzar aquestes línies vermelles tant com sigui possible per tal d'arribar a un acord. i potser no serà el nou nou nou ena, però aviat tindrem un president de la generalitat que porti endavant el procés constituent.