stardate: política ficció

1. desobediència
alguns l'anomenen pel seu nom, tal qual, i altres diuen que l'obediència al parlament pot portar en alguns casos a desobeïr algunes lleis espanyoles. tots coincideixen en que en algun moment del procés s'haurà de desobeïr alguna llei espanyola. això està clar, sinó no es pot anar enlloc. 

ara bé, qui ha de ser el primer en desobeïr? la resposta a aquesta pregunta és important perquè determina qui serà el primer que s'haurà d'enfrontar amb la justícia espanyola. potser alguns diràn que ha estat el mas i les dues conselleres a resultes dels fets el 9n. i em sembla que tothom està d'acord en què la propera serà la forcadell. i després? jo penso que hauràn de ser els diputats quan vagin aprovant les lleis de la ruptura. i serà més endavant, quan s'implementi la legislació nova del parlament, que haurem de desobeïr tots.

2. procés constituent
em refereixo al procés de constitució d'un estat nou. és un procés fundacional. durant aquest procés s'aniran decidint les bases de les noves regles de joc. això és el que pretenen fer els partits que ara mateix tenen una majoria al parlament. és una feina creativa i d'una gran trascendència. seria recomanable que tots els partits polítics hi juguessin un paper. perquè per determinar les bases del nou estat és desitjable que es tinguin en compte totes les preferències polítiques i sensibilitats del país. 

per fer-ho ben fet, penso que els partits independentistes haurien de convidar explícitament als partits unionistes representats al parlament a participar activament en el procés de construcció del estat propi. i jo recomanaria als partits unionistes que acceptessin la invitació i no es quedessin al marge, perquè això els desfavorirà. 

3. por als canvis
durant els proper divuit mesos s'hauran de canviar moltes coses. els canvis porten incertesa. la incertesa sovint fa por. però si hi pensem bé no n'hi ha per tant. si fem memòria i recordem alguns grans canvis que ja hem sobreviscut ens adonarem que sí, hi ha haver moments en que la incertesa del que havia de venir ens va fer sentir por. però ens adonarem que vistos des de la distància temporal que ens separa no va ser res greu. ho vam superar i ens va permetre avançar. 

recordem per exemple la introducció de l'euro. la idea de canviar tots els bitllets i monedes que corrien pel país per uns altres semblava un afer gegantí. i encara pitjor, la idea d'haver de parlar de diners en termes d'una moneda que valia 166,386 pessetes ens semblava complicadíssim. i en canvi, ens hi vam posar i ens alguns mesos estava fet. va ser el tema de conversa principal durant un temps, fins i tot ens feien tutories per la tele. ara ja ni ho recordem.

l'entrada a la unió europea també va provocar grans canvis. aquests potser es van anar produïnt més lentament, però van abarcar un bon grapat d'anys. i també ens hi hem anat adaptant sense gaires problemes. potser en aquest cas, l'esperança va fer esvaïr les pors ocasionades per les incerteses.

la transició sí que va ser un canvi gran i amb gran incidència. aquí sí que recordem la por explícitament, alguns més que altres. van caldre moltes negociacions, llargues i creatives. perquè de fet en aquells moments també s'estava creant un nou estat (més o menys). al final tot va anar bé (més o menys). ara, des de la distància dels anys ens podem adonar que un cop més aquella por era infundada.