stardate: pasqual maragall

com que sóc de mena esquerpa, i exigent, i crítica, i ... em costa molt oferir elogis per algú.
potser de més jove no em costava tant, perquè m'era fàcil trobar gent que m'emocionés. i les emocions em duraven un temps, gràcies a la meva joventut, és a dir, falta d'experiència.
ara, com més va més em costa trobar algú a qui admirar, i quan el trobo ja sé que l'admiració no em durarà gaire. que aviat li trobaré defectes i pegues.

però he de confessar que últimament m'he adonat que no em costa gens admirar la persona del pasqual maragall. per les coses que ha fet i per les coses que fa. per la seva integritat com a polític i com a persona.

1) per haver impulsat l'estatut del 2005.
estic convençuda de que sense aquell intent fallit avui no seríem on som. el procés cap a la independència no hagués tingut mai lloc. però tampoc la societat catalana hagués viscut cap evolució. si ell no hagués decidit impulsar en primer lloc el primer tripartit, segurament avui seguiríem vivint de les polítiques continuistes de convergència.

2) per la seva declaració de l'alzheimer.
no només amb la fundació que porta el seu nom, sinó sobretot amb les seves declaracions públiques ha desemmascarat un tema. ha fet que es comencés a parlar de manera normal d'aquesta malaltia. i això ha ajudat i ajudarà a molta gent.

3) per donar suport al seu germà.
la seva aparició pública, sense fer-ne cap escarafall, com una persona més, a l'acte central de la campanya d'esquerra ho considero un senyal de persona íntegra. d'algú que sap el que vol i que no l'atura res. que deixa de banda les formalitats quan aquestes es contradiuen amb la seva voluntat i les seves intencions.