estem
salvats!
ha vingut a
barcelona un professor americà que és la eminència mundial en temes de
secessió. ha fet una conferència a la universitat de barcelona on ens ha
explicat la seva recepta per la secessió.
la seva
tesi principal consta d’una sèrie de condicions que justifiquen la secessió, en
paraules seves: condicions que fan que una secessió sigui justa. i l’eminència
en qüestió diu que si aconseguim demostrar que en cumplim algunes, aleshores la
secessió de catalunya serà considerada justa ... per ell.
les
condicions que ell apunta són:
una annexió
territorial injustificada
repetides
violacions dels drets humans
fallida de
l’estat
discriminació
redistributiva seriosa i persistent
violació
dels acords autonòmics per part de l’estat
negativa de
l’estat a negociar demandes vàlides d’autonomia
segons el
professor buchanan, hauríem d’intentar demostrar empíricament que les tres
últimes condicions les cumplim. i si fos el cas, aleshores podriem declarar, segons ell, que la demanda de
secessió és justa.
això està
xupat! de fet, penso que les complim totes les condicions, excepte potser la
fallida de l’estat, però això és només qüestió de temps.
i llavors,
què? ja està? doncs no. el que no ha dit, però segurament deu ser necessari, és
que hem de ser capaços de convèncer al món de que complim aquestes condicions. això
tampoc és gaire dificíl, ja que fins i tot els
extremenyos se n’estan adonant.
bé, doncs
ja tenim el món convençut de que la nostra demanda de secessió és justa, i
aleshores?
el discurs
del professor continua dient que davant d’una demanda de secessió justa l’estat
no té cap dret a impedir-la, ni resistint-s’hi ni intervenint-hi militarment. de
fet, com que està clar que els catalans estem compromesos amb un procés
pacífic, això obliga moralment a l’estat a negociar de bona fe per una solució
pacífica.
molt bé.
tot sembla estar a favor nostre. però qui coi hi ha al món que pugui garantir
l’aplicació d’aquest dret moral reconegut mundialment? com es pot portar a
terme tot això? com es pot convèncer l’estat de tota aquesta teoria?
la recepta del
professor finalitza dient que la negociació pacífica recomanada hauria de ser a
tres bandes, de manera que inclogui un moderador independent (no
independentista, he he). i que no es pot pensar que aquest sigui la unió
europea, ja que no està clar que a aquesta li convingui veure’s involucrada en
afers que són estrictament interns d’un dels membres.
finalment,
recomana que abans de portar a terme la secessió s’intenti negociar de bona fe
un nou acord d’autonomia que sigui moderat per una comissió externa.
conclusió:
totes les seves receptes es basen en la confiança entre les parts. i avui aquí
tot això no serveix per res!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada