dijous, de maig 15, 2014

stardate: allen buchanan



estem salvats!
ha vingut a barcelona un professor americà que és la eminència mundial en temes de secessió. ha fet una conferència a la universitat de barcelona on ens ha explicat la seva recepta per la secessió.

la seva tesi principal consta d’una sèrie de condicions que justifiquen la secessió, en paraules seves: condicions que fan que una secessió sigui justa. i l’eminència en qüestió diu que si aconseguim demostrar que en cumplim algunes, aleshores la secessió de catalunya serà considerada justa ... per ell.

les condicions que ell apunta són:

una annexió territorial injustificada
repetides violacions dels drets humans
fallida de l’estat
discriminació redistributiva seriosa i persistent
violació dels acords autonòmics per part de l’estat
negativa de l’estat a negociar demandes vàlides d’autonomia

segons el professor buchanan, hauríem d’intentar demostrar empíricament que les tres últimes condicions les cumplim. i si fos el cas,  aleshores podriem declarar, segons ell, que la demanda de secessió és justa.

això està xupat! de fet, penso que les complim totes les condicions, excepte potser la fallida de l’estat, però això és només qüestió de temps.

i llavors, què? ja està? doncs no. el que no ha dit, però segurament deu ser necessari, és que hem de ser capaços de convèncer al món de que complim aquestes condicions. això tampoc és gaire dificíl, ja que fins i tot els extremenyos se n’estan adonant.

bé, doncs ja tenim el món convençut de que la nostra demanda de secessió és justa, i aleshores?

el discurs del professor continua dient que davant d’una demanda de secessió justa l’estat no té cap dret a impedir-la, ni resistint-s’hi ni intervenint-hi militarment. de fet, com que està clar que els catalans estem compromesos amb un procés pacífic, això obliga moralment a l’estat a negociar de bona fe per una solució pacífica.

molt bé. tot sembla estar a favor nostre. però qui coi hi ha al món que pugui garantir l’aplicació d’aquest dret moral reconegut mundialment? com es pot portar a terme tot això? com es pot convèncer l’estat de tota aquesta teoria?

la recepta del professor finalitza dient que la negociació pacífica recomanada hauria de ser a tres bandes, de manera que inclogui un moderador independent (no independentista, he he). i que no es pot pensar que aquest sigui la unió europea, ja que no està clar que a aquesta li convingui veure’s involucrada en afers que són estrictament interns d’un dels membres.

finalment, recomana que abans de portar a terme la secessió s’intenti negociar de bona fe un nou acord d’autonomia que sigui moderat per una comissió externa.


conclusió: totes les seves receptes es basen en la confiança entre les parts. i avui aquí tot això no serveix per res!