stardate: preparada pel 2014

doncs això. espero que sigui un any de grans canvis... de deixar enrera noses velles i acollir les novetats que vagin arribant. i també de provocar novetats, que no s’hi val a esperar que ens ho donin tot fet.

de moment he pres una gran decisió. gran només perquè m’ha costat molt temps de prendre. ara ja està fet i no es pot tornar enrera. he comprat una tele nova. i això ha implicat deixar enrera el vell video vhs i concentrar-me només en dvds i pelis online.

ara tinc un munt de cintes vhs de pelis que em sap greu llençar. per això les ofereixo per qui les vulgui. hi ha pelis clàssiques, de ciència ficció i de canalla. algunes en català o castellà i altres en anglès. algunes són americanes (es necessita un video multisystem per poder veure-les). si sabeu d’algú que hi pugui estar interessat poseu-lo en contacte amb mi. preferiria que algú se les quedés abans que llençar-les.

i amb això els millors desitjos per l’any nou per tothom!

stardate: sí sí sí

per si un cas amb dos no n’hi hagués prou. els que facin falta. i amb accent perquè són d’afirmació. no fos cas que es confonguessin amb els condicionals.

felices festes i els millos desitjos !!!

stardate: regal de nadal de la globalització

s'acosten les vacances. però són aquelles ... ja tinc ganes de plegar de treballar. però alhora em fa mandra haver de començar a pensar en els rituals que toquen aquestes festes.

una de les coses que em costa més d'entendre és perquè la gent fa tants esforços per preparar unes bones festes amb molta gent per cada una de les festes, i després es passa l'estona enganxada al mòbil enviant missatgets. és una de les conseqüències de la tecnologia que no m'agrada gens.

però aquest any les noves tecnologies han servit per fer-me un gran regal. gràcies al google una amiga de la que feia més de quinze anys que no en sabia res m'ha trobat, i m'ha enviat una missatge que te tots els punts per ser el millor regal de nadal durant molt temps:

It has been a VERY long time my friend!  I don’t know if you remember me from your days at Northwestern or not but…I just wanted to say hello and tell you that I really miss our lunches together.  As well as wanting to wish you a wonderful Christmas! It seems we all reminisce about old and ‘warm’ friendships around this time of year and, of course, thoughts of you were brought to mind.  I am a better person for having known you as well as being able to call you my friend. I wish you the best life has to offer this holiday season as well as every day of the year!

Take care  : )

stardate: un berenar a ginebra

en comptes d’estar pendent de l’entrevista, ahir vaig anar al cine. era un invitació a una preestrena. era gratis, sí. i vaig pensar que d’entre les altres possibilitats que tenia per ahir al vespre era el millor que podia fer.

la vida de la mercè rodoreda explicada per ella mateixa.

era una dona molt intensa. en moltes dimensions. suposo que per això la peli també és molt intensa. a vegades massa. però imagino que havia de ser així.

era una dona que va prendre grans decisions. amb grans conseqüències. en aquest berenar sembla que li van sortint totes, pels ulls, per les rialles, per les expressions, pels gestos, ... encara que no les acabi d’explicar.

l’estrena és demà dimecres a tv3 a les 22.30

stardate: les respostes

 

les dues preguntes han donat molt de sí. m’ha alegrat veure que una cosa que en principi ens hagués pogut fer sentir vergonya de lo ridícul que era, al final ens ha inspirat un munt d’acudits i ens ha fet riure de manera solidària. això deu ser bo.

les diferents combinacions de respostes i sobretot l’anàlisi del resultat final també han donat molt de sí. s’han fet grans explicacions, segurament necessàries, i s’han fet grans especulacions, de necessitat molt més discutible.

jo només voldria posar un exemple. si la gent votes més o menys com en les eleccions anteriors podem suposar que tota la gent de ciu, erc i cup votaria ‘sísí’, la d’ic i psc votaria meitat ‘sísí’ i meitat ‘síno’, i la del pp i c votaria ‘no’. aleshores podem fer un experiment introduint els vots dels corresponents parlamentaris a la fòrmula de la consulta. això ens dirà el resultat de la consulta si només es fes al parlament, però com que el parlament és una representació de la voluntat popular, aquest resultat el podem interpretar com una estimació del vot real.

no és una interpretació exacta perquè la representació no es ben bé proporcional als vots. de fet el sistema d’assignació d’escons a partits dóna avantatge als partits més grans (ciu), per altra si tenim en compte les últimes enquestes aquest estaria minvant. de totes maneres el vot clarament independentista estaria entre ciu i erc i a la suma total penso que no hi faria tanta diferència.

nombre actual de parlamentaris de

ciu 50

erc 21

psc 20

pp 19

ic 13

c 9

cup 3

vots:

‘sísí’ (50+21+10+6+3) 90 (0,66%)

‘síno’ (7+10) 17 (0,14%)

‘no’ (19+9) 28 (0,20%)

jo estic tranquil·la!

stardate: regals de nadal

aquest any m'ho han posat fàcil. tinc dos amics que acaben de publicar uns llibres interessantíssims. i què millor que aquests llibres per regalar ja sigui pel tió o pel reis!
són llibres ideals per a totes les edats. es poden regalar a les tietes i als avis, als adolescents, a les mares i pares de família, als joves i no tant joves. són una gran solució pel trencaclosques que sovint ens trobem de cara quan s'acosta nadal. ja sigui per la família, amistats properes o per aquells compromisos inevitables. només s'ha de tenir en compte alguna possible alèrgia al segón llibre entre aquells grups de gent amb aversió extrema al procés d'independència.

tots dos son baratets, i a més com que tots dos acaben de sortir, és fàcil trobar-los a les llibreries, o per internet, és clar!

"Epidèmies d'origen desconegut, antimatèria per mirar l'interior del cos, sang de color verd, malalties virtuals, un gen que ens fa estúpids, els remeis que feien servir els neandertals o els problemes de la medicina a l'espai, el trasplantament més fastigós imaginable, sagnies medievals i teràpies gèniques. La medicina és m olt més que la lluita contra el càncer i l'alzheimer. Des de la més remota antiguitat els humans hem lluitat contra les malalties en una història plena d'anècdotes que van des del més absurda fins a la més brillant."

"Ara mateix Catalunya és un país poc competitiu, molt endeutat i amb un excessiu nombre d?aturats. La independència no resoldria tots aquests problemes de manera automàtica, però permetria disposar dels recursos i els instruments de política econòmica necessaris per a l?objectiu al qual ha d?aspirar el país: una societat cohesionada i pròspera. Per arribar-hi, el model espanyol no és la via i, per als autors, la referència lògica que cal mirar ve del nord. Vuit països europeus de dimensions comparables a Catalunya ?Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, els Països Baixos, Suècia i Suïssa?, són dels més avançats del món socialment i econòmicament. De tots ells, el nostre país en pot extreure lliçons útils per sortir de la difícil situació en què ens trobem. Com Àustria o Dinamarca no preveu que el camí per acostar-se a aquells models sigui fàcil, perquè parteix d?una anàlisi realista dels problemes més rellevants que el país afronta, des de les pensions a l?energia, la seguretat, la salut, la tecnologia... Per a cadascun d?ells s?identifiquen els principals reptes i oportunitats de la Catalunya independent. Com Àustria o Dinamarca és un llibre que no pot deixar indiferent cap persona interessada en el futur de la nostra societat, sigui o no sigui favorable a la independència. El seu plantejament inclou propostes concretes sobre les quals tots els dirigents i tots els ciutadans de Catalunya s?hauran de pronunciar."

stardate: el ccn a molins de rei

aquest vespre l'albert pont, actual president del cercle català de negocis (ccn), presentarà el seu nou llibre addendum a la federació obrera de molins de rei. l'acte organitzat per l'anc de molins de rei començarà a les 8 del vespre.

aquest llibre parteix del supòsit que la secessió de catalunya (el trencament amb espanya) ja ha succeït i ofereix receptes que poden ser útils per la transició cap a la independència i pel disseny de les noves estructures d'estat.

abans l'albert pont havia escrit un altre llibre sobre les raons i els orígens del procés d'independència català actual: delenda est hispania. 

l'objectiu de tots dos llibres, com el de totes les conferències ofertes pel ccn, és el de desacomplexar el sobiranisme català, d'obrir les mentalitats i canviar les actituts.


"Perquè el procés continua inexorablement. La decisió ja està presa. No hi ha marxa enrere. No tornarem a l'estat anterior. La construcció de les estructures d'Estat no té aturador: hisenda pròpia, diplomàcia, banc central... Cal començar a dissenyar les estratègies per superar els riscos del procés, sent conscients que, mentrestant, l'Estat espanyol actuarà per ofegar, centralitzar i generar una involució en tots els àmbits que estiguin sota el seu control. La bona notícia és que cada vegada seran menys. I que nosaltres ja estem treballant en un escenari que ells ni tan sols han previst."

stardate: la fi d’un miratge

el primer cop que ho vaig veure em va impactar. eren uns dissenys molt bonics. línies rectes. colors molt vius. vaig pensar que eren dissenys nòrdics perquè em va recordar com van vestides les hostesses dels vols escandinaus. o potser només és així en la meva imaginació.

sempre m’ha agradat la combinació de colors atrevida que sovint fa la gent dels països freds i foscos quan es vesteix. sostinc la teoria que això ho fan amb l’objectiu de desafiar la foscor i el fred. la manca de sol fa que decideixin adornar les cases amb coses de colors vius i també que es posin roba de colors vius. o potser això també és una impressió només meva.

fins i tot el nom em va semblar nòrdic. ho vaig buscar per internet, i efectivament, la pàgina web em va sortir en anglès. de fet, no em vaig fixar que en un raconet de la pàgina també s’oferien les versions espanyola i basca. per això vaig continuar convençuda de que eren productes nòrdics.

engrescada amb la idea, vaig buscar una botiga i vaig anar a la descoberta de la línia de vestir que a partir de llavors faria meva. al veure-ho d’aprop ja no em va semblar tan ideal. a més no era gens econòmic. i també em va costar molt trobar la talla adequada. finalment vaig anar a mirar aquella etiqueta que està sempre amagada en una costura del costat esquerra de la peça (i que si no la talles a temps fa molta nosa) i allí vaig descobrir que els dissenys estaven fets al país basc i que tot estava fabricat a la xina.

llavors els meus ànims van desaparèixer del tot. fins que d’un racó de la consciència va sortir aquella veueta que sovint m’ajuda a recuperar l’optimisme i em va dir: és igual, pensa que ara costa trobar coses fetes a casa, però aviat serà impossible. més val que t’hi vagis acostumant.

em vaig comprar un jersei i una faldilla i vaig tornar relativament contenta cap a casa. el jersei es va estripar el primer dia que me’l vaig posar i la faldilla es va descolorir amb la primera rentada. no recomano gens la marca skunkfunk.

stardate: un altre lliurament

un cop més l’editorial comanegra em fa arribar un llibre acabat de sortir.

tot va començar aquí. la mar em va deixar un llibre: la llei del mirall. el vaig llegir, em va agradar, ho vaig escriure en un apunt, i llavors ... sorpresa: rebo un mail de l’editorial agraïnt-me la ressenya i oferint-me un altre llibre seu: els cireres al desembre. Vaig pensar que era un aconteixement tan especial que també va ser part d’un apunt.

tot això passava al 2011, i ara de sobte, rebo un altre mail de la mateixa editorial oferint-me un altre llibre: la felicidad de los dias tristes de jorge bucay.

aquest cop ja no és una sorpresa com la primera vegada, però em sorprèn igualment perquè no m’ho esperava després de tant temps. a més és en castellà, en comptes de català ... és diferent. i a més del jorge bucay, de qui ja havia llegit alguns llibres. confesso que els primers que vaig llegir em van interessar, i després els vaig començar a trobar lents, repetitius, una mica massa ensucrats. total, que d’entrada aquest llibre em feia una mica de mandra. però quan m’hi he posat me l’he llegit en un tres i no res. de fet és només un conte. però igual que la majoria de llibres d’aquesta col·lecció és molt interessat. és un conte que serveix de paràbola: t’hi sents fàcilment reflectit i et fa pensar sobre perquè fas el que fas i perquè l’altra gent fa el que fa.

stardate: sabatilles o mitjons

m'encanten.
fetes a mà a turquia.
regalades.
ben ajustades als peus.
calentetes.

stardate: notícies d'avui

1. l'atur.

L'atur registrat puja a Catalunya en 4.512 persones al novembre, fins als 638.344 desocupats
A l'Estat baixa per primer cop en 17 anys en un mes de novembre (-2.475), i ara hi ha 4.808.908 persones a l'atur
ARA, 3-12-2013

al novembre l'atur puja a catalunya i baixa a la resta de l'estat. 
això és la notícia. la veritat és que totes dues quantitats són molt petites. tant petites que no es poden considerar significatives, ni la catalana, i encara menys l'espanyola.
a més a més, donat que l'atur es comptabilitza amb els registres de l'inem, la taxa d'atur només reflecteix la proporció de la població activa que està cobrant el subsidi d'atur. perquè els aturats que ja no el poden cobrar no tenen cap necessitat d'estar registrats a l'inem, per tant no compten com aturats.
per tant, quan la taxa d'atur baixa només ens permet saber que hi ha menys gent registrada a l'inem. i això pot ser o bé perquè gent que estava cobrant de l'atur ha trobat feina o bé perquè gent que estava cobrant de l'atur ha acabat el subsidi.
per això, una explicació consistent amb aquestes dades és la següent: a catalunya encara hi ha gent que perd la feina i comença a cobrar de l'atur, mentre que a la resta de l'estat, els aturats fa tant temps que ho estan que ja van perdent la possibilitat de rebre subsidis.
la baixada de l'atur serà una bona notícia només si va acompanyada d'una pujada de l'ocupació. és a dir, només si alhora hi ha evidència de que s'han creat nous llocs de treball. mentre les notícies només parlin de empreses que tanquen o que redueixen personal, els números de l'atur són irrellevants.
però de totes maneres n'han volgut fer notícia



2. la corrupció.

Espanya, el segon país després de Síria on més augmenta la percepció de corrupció
A nivell europeu, se situa a la meitat inferior del rànquing de l'Índex de Percepció de la Corrupció de la ONG Transparència Internacional, per sota de Xipre i Portugal i per damunt de Lituània i Eslovènia
ARA 3-12-2013

espanya baixa deu llocs en el ranking de transparència durant l'últim any.
s'han publicat uns índex de corrupció que situen a espanya just per sota de brunei i polònia i just al davant de cap verd. i a nivell europeu per sota de xipre i portugal i per sobre de lituània i eslovènia.
com pot ser que mentre per la resta de països l'índex de corrupció és manté estable en el temps, a espanya faci aquest salt tan gran en només un any?
la corrupció no és pot medir directament ja que d'entrada no és observable. de fet només a vegades és observable.
els índexs de corrupció es construeixen a partir d'enquestes que es fan a empresaris i polítics involucrats en afers internacionals. és a partir de les impressions d'empresaris estrangers que negocien amb empreses o administracions espanyoles que es calcula l'índex de corrupció d'aquí. per tant, el canvi dràstic de l'índex de corrupció espanyol durant l'últim any només es deu al canvi d'opinió d'una gran part dels experts enquestats.
ara sabem del cas bárcenas, però fa molts anys que era el bárcenas era actiu i la gent no en sabíem res. aleshores espanya ja era un país molt corrupte, en part gràcies al bárcenas,  però com que ningú ho sabia els índexs de corrupció no ho reflectien. ara també sabem que a espanya, per molt corrupte que se't declari la justícia és molt lleu. per tant tothom sap que la corrupció surt molt barata i això només pot ser un indicador de que l'iceberg que no es veu deu ser mooolt gran.
clarament mai podrem saber del cert quanta corrupció hi ha en un país. l´únic que podem saber és que segur que n'hi ha més de la que s'ha descobert. de fet jo diria que la corrupció és com un iceberg del que només en veiem la punta. de totes maneres, el que sens dubte representa l'índex de corrupció és una mesura de la confiança de la resta del món en una administració. i per això amb aquest indicador ja n'hi ha prou per destrossar les esperances d'un país.

3. tertulians

molt sovint trobo les tertúlies dels matins a les ràdios avorrides. sempre tenen la mateixa estructura. tres o quatre persones amb diferents opinions. i cada una repeteix el seu sermó. mai ningú arriba a convèncer ningú altre. com si fos un guió de teatre. ho fan com a lloros. a vegades amb més gràcia altres vegades de manera més sosa. ho fan així que per això cobren. cada un deu cobrar per dir allò que ha pactat que diria. i ja està. és com una partida de parxís. als tertulians de seguida se'ls veu el color que fan servir, i el faran servir durant tota la partida. mai canviaran de color.
jo penso que ni la vida ni la política són com partides de parxís. que la comunicació entre la gent serveix per aprendre. i quan aprenem evolucionem, i això en pots portar a canviar d'idea. perquè clarament no podem assumir que hem nascut amb tot après!
però les tertúlies no són comunicació, són només comèdia: una representació teatral dels diferents punts de vista. serveixen per oferir a l'audiència tots els punts de vista possibles.
a una de les tertúlies d'avui hi faltava una persona: la posició unionista-pepera. per això ha estat més avorrida del compte.
de fet, com que cada vegada hi ha menys unionistes segurament cada vegada aquests tertulians són més escassos. i això potser far que cada vegada cobrin més!!!

stardate: no te’n pots fiar de ningú

fa uns anys vaig anar de visita a siria. em va agradar tant que al cap d’uns anys hi vaig tornar. damasc, alep, hamas, ... però sobretot palmira i el desert.

amb el guia de la primera visita hi vaig tenir algunes converses. de fet el vaig interrogar una mica sobre el país. tenia pinta de bona persona i semblava un noi raonable. no feia massa que tenien a baixar al-àssad com a cap de l’estat i n’estaven contents.

abans hi havia hagut el seu pare, que es veu que era molt pitjor. feia de dictador i havia preparat el seu fill gran, un amb pinta de ser un militar intransigent, per ser l’hereu. per ‘sort’ el germà gran va morir en un accident abans de que l’haguessin de patir.

aleshores el pare va replanificar l’herència i va anar a buscar al seu fill petit, el baixar. fins aleshores, aquest havia estat deslliurat de responsabilitats polítiques i mai havia volgut implicar-s’hi. de fet va estudiar medicina, va anar a l’estranger a especialitzar-se. es va casar i feia d’oftalmòleg. tot això ho va deixar per anar a subsituir al seu pare com a president de siria.

llavors encara la gent estava contenta amb el canvi. tenien esperances que amb el baixar les coses canviessin. i ja veus:

L'ONU implica Al-Assad en crims de guerra a Síria

Té proves que els càrrecs més alts del règim, inclòs el president, van autoritzar "crims de guerra i crims contra la humanitat"

ARA 2-12-2013

stardate: 4 portes

és una casualitat que en tots els llibres de la kate morton hi hagi una porta a la portada? 

me n'he llegit dos i potser m'hauré de llegir els altres dos per poder saber la resposta.

encara que a les versions catalanes (i castellanes) això no passa!

 

stardate: l'atenció

"la meditació [serveix] per a tenir una ment sana"

"una petita migidada reinicia el cervell"


"el teu enfocament determina la teva realitat ... això deia Yoda a La Guerra de les Galàxies i qualsevol científic cognitiu estaria d'acord amb ell"

"l'atenció és com un múscul mental que s'enforteix a mesura que s'exercita"

"en comptes de pensar que el seu cap és un idiota pensarà: vaja, ja torno a estar enfadada. i la diferència és gran
...
permet tenir major llibertat interior, et pots recuperar molt més ràpidament d'aquest enuig"

stardate: avui ...

100 CURIOSITATS DE LA MEDICINA

De la farmaciola dels neandertals a la teràpia gènica

Daniel Closa i Autet

Epidèmies d’origen desconegut, antimatèria per mirar l’interior del cos, sang de color verd, malalties virtuals, un gen que ens fa estúpids, els remeis que feien servir els neandertals, els problemes de la medicina a l’espai, el trasplantament més fastigós imaginable, sagnies medievals i teràpies gèniques. La medicina és molt més que la lluita contra el càncer i l’alzheimer. Des de la més remota antiguitat els humans hem lluitat contra les malalties, en una història plena d’anècdotes que van des del més absurda fins a les més brillants.


Daniel Closa i Autet (Barcelona, 1961) és doctor en Biologia i investigador del CSIC. Actualment dirigeix un grup de recerca a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. El 1994 va guanyar el Premi de Novel·la Científica amb la novel·la Tots som parents. També és autor d’obres de ficció, com Setembre de passió i El secret de l’almogàver, i de divulgació científica, com Blocs de ciència, 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt, 100 mites de la ciència i 100 invents que han canviat el món. És col·laborador de diferents programes de ràdio i televisió i autor del blog Centpeus de divulgació científica.

AVUI A LES 8 DEL VESPRE

PRESENTACIÓ A CÀRREC DEL SEU AUTOR A 

L'ATENEU MULEI  DE MOLINS DE REI

CARRER PONENT 15,

COM ARRIBAR-HI

stardate: avui ... pessimisme

tinc dies de clar optimisme. quan sembla que les coses avancen pel bon camí. que els esforços van donant el seu fruit. que està clar el que la gent vol. que els polítics no tenen més remei que portar a terme les demandes de la gent. que de fet ja ho estan fent. que si van a poc a poc es perquè ho estan fent bé. no és fàcil però ens en sortirem.

però avui no. avui és un dia d'aquells de clar pessimisme.

stardate: i ara què?

diuen que si el rajoy no ens deixa fer la consulta, aleshores la faran amb la llei de consultes catalana. i si els de madrit tampoc ho permeten aleshores faran unes eleccions plebiscitàries.

no pot ser que aquest sigui el pla, perquè:

a) ja sabem que el rajoy no ens deixa fer la consulta (quantes vegades mes ho ha de dir perquè ens quedi clar?)

b) la llei de consultes catalana fa temps que està a punt (si més no, ho hauria d’estar amb el temps que fa que la remenan), i ja es podria fer servir.

c) les eleccions plebiscitàries ja les vam fer l’any passat (eren unes eleccions basades en el dret a decidir, tenint en compte un acord que ¾ parts del parlament va signar al setembre del 2012).

sembla ser que segons ells podríem estar tota la vida donant voltes al que diuen de madrit, i al que contesten de la gene, i torna a començar. i d’aquesta manera esperar que s’acabi la legislatura i en comenci una altra.

no es pot córrer, diuen, perquè les coses s’han de fer ben fetes. estem fent estudis. estem fent passos. estem parlant en secret. si a madrit no ens dónen suport necessitem anar a buscar-lo a l’estranger. hem de fer que el món sàpiga el que ens passa. que s’adonin de lo guais que som nosaltres i de lo dolents que són ells, i així ens donaran suport.

i ens ho vam creure i, com que dura, encara ens ho creiem. i després de la mani fem campanyes d’informació perquè tothom estigui molt ben informat de cara a poder decidir bé quan arribi la consulta. i fem cadenes humanes que baten tots els rècords amb moltes fotos perquè el món ens vegi i al·lucini. i com que encara dura i durarà, ja em fa por quina una se n’empescaran pels propers mesos.

alguns també diuen que si fem una consulta que segons madrit sigui il·legal ens portaran els tancs als col·legis electorals per evitar que puguem votar i potser intentaran tancar algun governant a la presó.

doncs vale! que ho intentin! aleshores si que tindrem tota l’atenció internacional que ens interessa: aleshores si que haurem demostrat al món qui són els guais (que demanen pacíficament poder anar a votar) i qui són els dolents (que envien els exèrcits a prohibir una consulta popular)

jo dubto molt que res d’això passés. els de madrit se’n guardarien prou de fer res d’això pel seu propi interés. però de fet, si passés seria la millor manera d’aplanar el camí cap a una declaració unilateral d’independència exitosa.

per tant, hem tirar endavant amb el procés. hem de fer el passos que creiem necessaris independentment del que diguin des de madrit. no hem de tenir por. enlloc està escrita la millor manera d’aconseguir la independència. ens l’hem d’inventar nosaltres. per això fem el que fem no ens podem equivocar.

hi ha moltes incerteses que no hem de permetre que ens aturin: les hem d’encarar i les hem de resoldre. i al final podrem explicar al món com es pot fer un procés de secessió civilitzat i pacífic. i la història podrà explicar que al segle xxi ja no calien guerres ni conflictes per crear països nous.

stardate: els nostres demòcrates

és cert que en un estat de dret les lleis hi són perquè es compleixin.

però un estat de dret no és necessàriament bo. només ho és si les lleis són justes.

un estat de dret pot ser una dictadura on les lleis no tenen perquè ser justes, perquè són decidides per uns pocs que potser no tenen en compte el que vol la gent.

en un estat de dret que sigui una democràcia és més probable que les lleis siguin justes, però no està del tot garantit. ja que si es dóna el cas que el govern es forma amb una majoria absoluta, aleshores les lleis són decidides per uns pocs. els resultats poden acabar sent molt semblants als de una dictadura.

o potser que sense majoria absoluta es formi una coalició de govern que no pugui portar a terme la voluntat d’una majoria de la població, perquè aquesta majoria està sobretot representada en l’oposició i només alguns dels membres de govern la comparteixen. en aquest cas, tampoc està garantit que totes les lleis siguin justes.

en democràcia la gent tria representants perquè vetllin pels seus interessos. en una democràcia de qualitat, els representants s’interessen per saber el que vol la gent per poder actuar en conseqüència.

però quan hi ha immensos clams populars que es manifesten repetidament, i els representants ni s’immuten. o pitjor, els nostres democràtes surten al carrer a demanar que es prohibeixi fer una consulta. quina garantia ens ofereix l’estat de dret?

el que cal perquè un estat de dret funcioni és la voluntat dels polítics d’escoltar a la gent i de procurar fer tot el que estigui a les seves mans per garantir el benestar de la gent. només si els polítics volen les lleis seran justes. tot és qüestió de voluntat política.

stardate: no cal parlar-ne

ens vam retrobar. ara ja ens coneixem bastant, però no del tot. amb prou confiança per fer preguntes i amb prou ignorància per fer-ne moltes.

va començar com un interrogatori personal sorgit de la curiositat produida per algunes pistes que havíem anat compartint en el temps que feia que ens anàvem trobant. ella es va deixar interrogar i va suggerir que continuéssim la roda. totes hi vam estar d’acord. i els interrogatoris, d’una en una, es van anar succeint.

comencem des del 1978. va ser el punt d’inici de totes. no sé perquè. potser perquè les històries aleshores començaven a ser interessants. d’entrada ens vam centrar en experiències vitals relacionades amb la feina. amb això ja vam passar una llarga estona molt interessant. però es veu que ni ens va cansar ni ens va avorrir, perquè tot seguit vam decidir recomençar una roda nova. aquest cop el tema eren experiències vitals relacionades amb l’amor. o era el sexe? i d’una en una vam anar fent repasos individuals. vam començar al 1978 tambe? tampoc ho recordo. el que si recordo és que aquesta segona roda tampoc ens va costar ni ens va cansar. també va ser molt interessant i ens ho vam passar molt bé.

ara bé, després, quan ho recordo, em ve molt mal rollo. i es que al cap d’avall, dels homes millor no parlar-ne.

stardate: diguem-ho pel seu nom

mai no hi ha hagut cap transició democràtica a espanya. l’únic que es va portar a terme va ser la restauració borbónica. ens van enganyar bé, i ens han tingut enganyats durant temps. però finalment l’encanteri s’ha desfet i som molts els que ens hem desenganyat.

per si encara queda algú que no ho ho ha vist clar proposo una demostració lògica:

si després de la mort del dictador hi hagués hagut la transició democràtica que ens van dir, aleshores avui tindriem un estat democràtic.

si avui tinguéssim un estat democràtic, aleshores els referèndum no només estarien permesos sinó que es farien servir normalment.

(recordem que els referèndums són l’instrument principal de les democràcies per fer arribar al governants les voluntats dels governats.)

com que avui els governants prohibeixen referèndums explícitament demanats per la població, aleshores això que tenim no es pot anomenar democràcia.

per tant, el procés polític des de la mort del dictador no va ser cap transició democràtica, sino que no va ser res més que la restauració borbónica.

dissabte passat vam tenir-ne una clara il·lustració a la plaça catalunya: hi havia una manifestació dels que s’anomenen democràtes demanant que es prohibeixi el referèndum.

paradoxes del país que ens ha tocat!

stardate: els incentius de les universitats

molt interessant, sobretot el que diu a la segona meitat de l’article del present i futur de la universitat.

La comprensió lectora i les PAU
ALBERT PLA NUALART


ARA opinió| Actualitzada el 14/10/2013 00:00


Fa tres anys un article meu, No som gaire res , va tenir l'honor -ho dic sense cap ironia- de ser un dels dos textos que servien per avaluar la comprensió lectora en una de les proves de selectivitat, les famoses PAU. Un dia m'ho va dir algú i de tant en tant m'ho comenta el fill d'algun amic a qui ensinistren per a la selectivitat amb exàmens antics.


Aquests dies, per curiositat, m'he mirat la prova (és a internet) i m'ha deixat amb un neguit que il·lustra oportunament les dades de l'OCDE sobre el nostre patètic nivell de comprensió lectora. El meu text comença així: "Deia Josep Pla que el llenguado s'estava extingint i que, per dissimular-ho, als restaurants planxaven els peixos. En català també hi ha paraules que gairebé s'han extingit però que continuen apareixent als mitjans, als llibres i als films doblats, perquè uns professionals de la llengua planxen els textos".


La primera descoberta inquietant és que el meu "per dissimular-ho" s'ha convertit en "per a dissimular-ho". Inquietant perquè la correcciófa incorrecte el que era correcte i palesa com és d'absurd, havent-hi mancances tan greus com hi ha, mantenir la inútil i inextricable distinció per / per a davant l'infinitiu en lloc de seguir la funcional proposta Coromines-Solà. Per sort, una mena de justícia poètica fa caure el corrector en el seu propi parany, ja que afegeix la a just on l'actual ortodòxia no l'admet: quan l'infinitiu depèn d'una acció voluntària ( planxar els peixos ) i, per tant, en lloc de per podríem diramb la intenció de .


Però inquieta força més l'inici de la primera pregunta que es fa a l'estudiant per avaluar si ha entès el text. Diu: "La sentència de Josep Pla que encapçala aquest article fa ús de la ironia. L'autor de l'article ens dóna a entendre que Pla, en realitat, es referia a la llengua catalana quan parlava del «llenguado» que «s'estava extingint»".


N'hi ha prou amb aquest parell de frases per evidenciar que qui ha redactat la prova, i els que després l'han corregit, i els professors que n'han fet ús i hi continuen recorrent sense canviar-hi res, tenen un seriós dèficit de comprensió lectora. L'autor, que resulta que sóc jo, no dóna a entendre en cap moment que Pla es referís al català quan parlava del llenguado. Pla no es referia al català. El text no ho diu i els múltiples responsables de l'examen han llegit el que no deia. I és molt desmoralitzant que ja en la primera pregunta delatin que són uns lectors poc competents.


Tot plegat és, si voleu, només una anècdota, però els que ens hem passat uns anys en la docència universitària corregint exàmens en facultats on la nota de tall era molt alta, sabem quina és la realitat que hi ha al darrere. Avui més d'un 70% d'alumnes arriben a la universitat sense dominar una eina tan imprescindible per accedir al coneixement com entendre el sentit de textos una mica complexos. I val més que no parlem de la seva capacitat de construir-los amb la pròpia prosa.


En els docents el nivell puja, però molt menys del que n'hauríem d'esperar. I un dèficit tan greu en una competència tan bàsica fa tristament cert el que concloïa l'OCDE: que el nivell cultural dels japonesos que estudien FP supera el de moltes facultats d'aquí.



Durant massa anys hem fet de la universitat una guarderia d'adolescents desorientats. Això a alguns polítics els ha permès vantar-se d'un altíssim percentatge de titulats superiors. Però quan algú es pren la molèstia de treure el cap per la finestra i veure quin bo hi fa, descobreix que ens estàvem fent trampes al solitari.


Les PAU han arrossegat al mínim comú denominador una universitat on els contractats fan anys de cua per ser titulars i el millor per escurçar-la és atreure molts clients. És per això que el professor exigent rep una pressió ambiental que li ve a dir: "Home, no suspenguis tant!"


Si ara la Lomce fa encara més gran aquest calaix de sastre , si les revàlides acaben sent, com ens temem, exàmens més tancats i incapaços d'avaluar la creativitat -en espanyol, esclar-, fins on baixarà el llistó?


Potser ha arribat l'hora que les universitats que de debò vulguin competir globalment fitxin els alumnes com ho fan les millors del món: fent proves i entrevistes específiques. Necessitem universitats que rivalitzin en prestigi, de manera que el talent hi sigui sempre benvingut al marge de la capacitat econòmica.


Aquest país no anirà pel bon camí fins que treure les seves universitats de tercera regional li preocupi una mica més que fer el Barça campió del món.

stardate: erc hauria d'aprofitar l’oportunitat

sento un comentari: “ara que erc està pujant tant en les enquestes, s’està començant a preocupar. perquè si arriba a guanyar les eleccions no té prou partit per poder gestionar el govern. per això més val que s’entengui bé amb ciu, ja que ells sí que tenen un bon equip per governar i quan arribi el moment ho hauran de fer junts.”

en primer lloc em sembla horrorós començar a veure problemes i febleses quan el que toca és celebrar la possibilitat de l’èxit tan esperat i buscat. aquesta actitut no és bona ni ajuda a fer res de bó.

per altra banda, és cert que les característiques de ciu i les d’erc, com a partits, no tenen gaire en comú: ni en el nombre de militants i simpatitzants, ni en la preparació i experiència dels membres del partit en portar a terme les feines de govern.

però en comptes de mirar cap al veí i comparar per només acabar destacant-ne les mancances pròpies, penso que sempre (i segurament ara més que mai) és un bon moment per mirar endavant i encarar els reptes amb valentia.

de fet, el que erc té al davant és la possibilitat (perquè mai hi ha res segur fins que no passa) d’un gran resultat electoral i l’oportunitat històrica de construir o inagurar (jo sempre tan optimista) un país nou. és obvi que per fer tot això li farà falta molta gent i molt ben preparada. Per això penso que el que ha de fer erc és una cosa tan fàcil com sortir al carrer i anar a buscar aquesta gent.

això no vol dir haver de sortir al carrer a fer la feina, molt dura, de convèncer a qui sigui perquè es faci militant, pagui quotes, i faci feina gratis pel partit. res d’això. ara es tracta d’anar a buscar gent per oferir possibilitats de fer grans coses pel país. es tracta de trobar gent instruida amb idees de futur i capacitat per portar-les a terme, amb experiència de gestió de l’administració o empresarial, gent preparada amb idees innovadores, ... i tota aquesta gent, això sí, ha de compartir els valors d’erc.

ara mateix això és una tasca relativament fàcil. per una banda, els resultats de les enquestes garanteixen que hi ha molta gent que comparteix els valors d’erc. per altra banda, la crisi, que encara dura i durarà, fa que les oportunitats professionals per a molta gent no siguin tan bones com eren temps enrera.

per tant, tot el que erc ha de fer és una crida demanant gent amb aquest perfil i oferint la possibilitat de començar primer assessorant al partit i tot seguit continuar portant a terme tasques de govern. aleshores, estudiar i avaluar els currículums i les propostes dels candidats que es presentin i triar els que millor s’ajustin a les feines previstes. de la mateixa manera que ho faria qualsevol empresa que necessita personal. la meva predicció és que, donades les condicions polítiques i econòmiques que estem vivim tots plegats,  si erc s’hi posés ara mateix seria tot un èxit.

finalment, podem comparar els beneficis de portar a terme aquesta estratègia amb els de constituir un govern que depengui de la gestió de ciu. en aquest últim cas, el nom del partit del govern hauria canviat però la resta seguiria igual: les dretes de sempre gestionant i escombrant cap a casa com han fet sempre. en canvi si erc construeix un equip de govern nou de trinca, amb gent professional, però no viciada (encara) de la política, aleshores sí que el que tots haurem aconseguit és un gran pas endavant.