stardate: memòria d'uns ulls pintats

tinc son i el cap espès. ahir vaig anar a dormir molt tard. i alguns excessos es paguen molt cars a la meva edat. la raó va ser que em vaig quedar totalment enganxada de la novel·la del lluís llach i no vaig poder posar-me a dormir fins que no la vaig haver acabat.

em va agradar des del començament. la trobava enginyosa, curiosa, i molt agradable de llegir. potser en part es devia a que sabia que l'havia escrit ell. potser perquè des del començament sobrepassava les meves expectatives. a l'anar avançant en la lectura la cosa va anar millorant i molt. de manera espectacular.

els temes que s'hi barregen no sorprenen. i això no ho critico, al revés. trobo que és molt millor escriure sobre coses que siguin familiars i que es coneixin bé que no pas sobre allò del que no se'n té experiència.

la manera d'explicar les coses sovint fa pensar en les lletres de les seves cançons. com no podia ser d'una altra manera. tot surt del mateix lloc. vaig tenir aquesta sensació moltes vegades mentres llegia. però em quedo amb dues frases:

"nosaltres érem només la pols que algun erudit haurà d'espolsar bufant damunt del paper per poder llegir més clarament el que hi ha escrit."

"ella apagà l'espelma i jo vaig encendre un món de records ..."

encara que jo no sigui cap experta, no estic gens d'acord en cap de les crítiques que li va fer el pere antoni pons a l'ara.

ara bé, el que més m'ha impressionat és que no hi ha manera d'endevinar que passarà. d'entrada el que queda clar des del començament és que el protagonista no morirà, ja que és ell qui amb més de vuitanta anys narra tota la història. però això és igual. perquè a la novel·la hi passen un munt de coses impredictibles. que espanten, sorprenen, emocionen, ... i quan et sembla que el més fort ja ha passat, i tot s'hagi calmat, arriba una situació encara més intensa, i quan ja sembla que la cosa s'acaba i ara sí que li costarà trobar un final, la història continua i molt naturalment troba un final, com si no pugués passar cap altra cosa.

i això ho trobo molt important. perquè n'estic tipa de llegir novel·les i veure pel·lícules pensant: ja es veu com s'acabarà però va, fes un esforç i continua, per si un cas.