stardate: estresss

la previsió era d'una setmana intensa. amb moltes coses per fer. moltes reunions, classes, ... moltes activitats regulars de feina i de no feina. moltes activitats extraordinàries. entre elles una sessió de massatge que feia molt temps que m'havia reservat.

entre una cosa i l'altra he hagut de córrer per arribar a temps al massatge. mentre ho feia pensava que la idea és completament contradictòria. el massatge hauria de servir per relaxar-me i no per estressar-me. i de moment no estava funcionant tal com es preveia.

la situació m'ha recordat la meva última època de classes de ioga. ho vaig deixar quan em vaig adonar que les complicacions que tenia per poder arribar-hi a temps m'estressaven. que la vida seria més fàcil i relaxant si m'oblidava d'aquella activitat que tenia com a única finalitat la relaxació.

total, que arribo corrent però arribo a temps a la sessió de massatge. i el lloc està tancat. m'espero. ara a més de l'estrés d'haver hagut de córrer i deixar coses a mitges em cabreja la idea de que al retard que ja estem acumulant, quan obrin no hi haurà res a punt. el retard serà encara més gran. acabaré molt més tard del previst. i les activitats que tenia programades per després s'endarrerirant. hauré de tornar a córrer. faré tard ... el massatge m'està creant més problemes que solucions per ara. i l'hauré de pagar!

quan fa un quart que m'espero i no passa res decideixo que ja n'hi ha prou. marxo. com quan en un classe el profe no arriba en els primers quinze minuts la classe es dóna per cancel·lada. truco per queixar-me. em diuen que hi ha hagut un error i que no tenien registrada la reserva.

i llavors què? em cabrejo encara més? o penso que millor així perquè he guanyat temps per continuar la meva cursa setmanal?

stardate: ja faig tard

ja fa dies que de manera pública i privada, de pensament i de paraula,  en els blogs i en els emails els berlinesos estan celebrant l'aniversari de la 1tbfc. i jo de moment ho he fet d'omissió. fins ara!

no vol dir que no hi hagi pensat. hi he pensat molt. però aquests dies no he tingut l'oportunitat de fer-ho saber de cap manera. ara sí.

he repassat els blogs del ferran, de la lluïsa, del doommaster, de la mar, que ja han fet apunts nous dels records de fa un any. he llegit tots els mails que s'han anat produint durant els últims dies amb records de detalls, de sensacions, de nostàlgies d'aquella experiència.

avui hi ha molt més que allò. aquell cap de setmana d'expectació, de fred, de rialles, de sorpreses, de coneixences de llocs nous, de gent nova. durant tot l'any hi hem anat afegint més experiències, més coneixences. hem aprofitat el que vam descobrir a berlín. hem aprofundit en la vida de cada una d'aquelles persones que un dia, a l'aeroport, ens vam descobrir físicament.

i tenim plans de futur. una 2tbfc que arribarà quan estigui a punt. i moltes més trobades sense nom, de moment a catalunya, amb l'objectiu de fer coses junts, o només amb l'objectiu de trobar-nos. perquè ens anyorem.

felicitats a tots i a totes en l'aniversari. i moltes gràcies a tots i a totes per fer tot això possible.

stardate: no sóc sola

no sé quants apunts he escrit sobre el tema. no sé quantes vegades m'he repetit. perquè sé que encara no he estat capaç de convèncer a gaire gent. perquè estic molt segura de què el que dic és cert. i em trobo això, de casualtat, fet per algú que diu exactament el que jo crec.

n'hi deu haver d'altres que també s'ho creuen que l'important és voler. si es vol es pot.

stardate: live long and prosper

ja ha fet tres anys que tímidament vaig construir el blog i vaig escriure el primer apunt. sense saber gaire què estava fent i sense tenir ni idea de les conseqüències que tindria vaig començar dient:

aquest és un blog sense 'b' 
un log com els del capità de l'enterprise 
per recollir tot el que pugui dels viatges 
que espero que em segueixin portant 
a explorar mons nous i estranys 
a cercar noves vides i noves civilitzacions 
a atrevir-me a anar allà on no ha anat ningú

encara m'agrada com sona, per més innocent que sembli.

la vida devia continuar tranquil·lament ja que després d'un any d'aquest primer apunt vaig tenir present la celebració de l'aniversari. l'apunt del primer aniversari és una reflexió amb molt més coneixement dels efectes del blog. de fet rellegint-la m'adono de que diu tot el que podria tornar a dir avui. és a dir, per una banda estic totalment d'acord amb allò que vaig escriure fa dos anys (ja fa dos anys!). i per altra banda si avui volgués fer un apunt sobre el que vol dir per mi el blog crec que no hi afegiria res de nou.

l'any passat, per aquestes èpoques estàvem últimant el viatge a berlín, i entre una cosa i l'altra s'em va passar de llarg la data de l'aniversari del blog. de fet no me'n vaig adonar fins bastants dies després de tornar de berlín. fins que vaig haver escrit l'últim apunt sobre aquell esdeveniment increïble. no va ser fins el 13 de desembre que hi vaig caure! i llavors, per compençar una mica el meu oblit vaig decidir renovar la imatge del blog. i m'agrada molt com ha quedat. l'apunt del segon aniversari va ser més aviat un apunt d'estrena i també de berlín, és clar.

aquest matí m'he despertat contenta pensant que avui era el tercer aniversari del blog. em venia de gust fer un apunt commemoratiu. i quan miro l'arxiu, perquè no em fio completament de la meva memòria, veig que un cop més se m'ha passat. l'aniversari va ser el dia 21. i aquest any no tinc excusa. no hi ha berlín ni altres distraccións. però potser m'hauria agradat més que fos el dia 23, perquè és primer... deu haver estat el subconscient!

doncs res, que el blog ja ha fet tres anys, i revisant el blogger em diu que aquest és l'apunt 503. aquests números m'agraden perquè són primers i perquè demostren que ja s'està complint allò que deia el senyor spock: live long and prosper!

stardate: ratoviolí

busco alegria en les petites coses, perquè les grans van totes malament. i encara aniran pitjor!

stardate: decisió final

tot i que el seu eslògan de campanya no el trobo gens atractiu. tot i que el pòster que ara s'han enginyat no m'agrada gens. tot i que només diuen que els altres ho fan malament però no diuen res del que ells farien si haguessin de decidir. tot i que han intentat canviar i han canviat ... encara no m'han acabat de convèncer.

tot i que ja havia decidit que no votaria. perquè no hi havia ningú que em fes el pes. a més amb les previsions de futur que tenim tant se val el que passi en aquestes eleccions.

al final no només els votaré sinó que els faré d'apoderada.

i mira que em venia de gust la idea de passar un diumenge de tranquil·litat i de no fer res.

i és que si ells no ho fan, qui pot fer res? tots els altres, per una raó o una altra són encara pitjors.

stardate: apunt dedicat ...

a aquella blocaire que li agrada fer servir les coses pel que no són

no m'ho he inventat jo, eh?

no recordo on ho vaig veure però vaig pensar que seria útil.

i així és!