stardate: a virginia le gustaba vita

Porque estaba nerviosa, porque no sabía si quería llegar antes o no llegar nunca.

Esta mano alzada para detener a quien entra en su vida sin permiso, no es de Virgen, es de sabia que no quiere que invadan su espacio de intimidad.

A veces no terminamos de creernos que las luchas sirven para algo, pero sí sirven. La mayor victoria del enemigo es convencernos que luchar es inútil. Pero no lo es, claro que no lo es.

Irene Chikiar Bauer en la "Virginia Woolf: La vida por escrito" cita a Leah Leona sobre les traduccions de Borges:

En este libro [Una habitación propia], se ha destacado una "subversión del lenguaje feminista" por parte de Borges; por ejemplo, cada vez que aparece la palabra mind, si se refiere a una mujer, se traduce como espíritu, pero, si se refiere a un hombre, se traduce como inteligencia.

stardate: inconsistències

el psoe demana la dimisió del ministre d'hisenda. troba que se l'ha de castigar per haver fet una amnistia fiscal pels seus amiguets.

què passaria si li fessin cas? montoro cessaria i el pp posaria davant d'hisenda un altre del seus ...
no canviaria gaire cosa, no?

i això de qui es culpa? del psoe que dona support al govern de rajoy perquè governi!

així estem: posturejant sense parar i sense fer res més!

stardate: dona iii, miró

stardate: dona al punt zero

després de llegir una entrevista la vaig buscar, sense gaire esforços, per l'internet i me la vaig apuntar a la meva llista de llibres futurs. la vaig trobar a la llibreria calders. crec que no hi havia estat mai abans i segur que hi tornaré. sembla un lloc on trobar tresors que costen de trobar arreu. hi vaig trobar aquest i penso que n'hi puc trobar molts més. és un dels llibres més impactants i més interessants que recordo haver llegit. brutal!

A mesura que la recerca avançava, cada cop tenia més clar que en la majoria de casos és el grau d'intel·ligència, ode major consciència, el causant de la neurosi.

"Sí, sóc una dona perillosa que han d'eliminar. Sé que els faig basarda perquè he posat en evidència la seva fal·làcia, per això m'han condemnat a mort, no pel fet d'haver matat.

La tractava amb educació, però amb una mena de gentilesa mancada del respecte sincer que els homes reserven a les dones.

La vida és una sero. Són totes iguals Firdaus. Si la serp veu que no ets serp, et mossega. I si la vida sap que no mossegues, et devora.

Els homes no saben veure el valor de les dones. Són elles les que determinen el seu valor. Com més alt posis el preu, més s'adonaran del que vals en realitat i estaran disposats a pagar tant com puguin.


M'havia adonat que la dona menys enganyada de totes era la prostituta.

Tot el que m'envoltava m'omplia de calma. La brisa suau que m'acaronava la cara, els carrers buits, les rengleres de finestres i portes tancades i la sensació de ser rebutjada per persones però alhora la de poder-les rebutjar, el distanciament amb tot, fins i tot amb la terra, el cel i els arbres.

Ella ja no espera ni desitja res. Ja no té por de res, perquè tot el que li podria fer mal ja ho ha patit.

No espero res,
no vull res, 
no temo res,
sóc lliure.

Els homes revolucionaris no són gaire diferents dels altres. Fan servir la seva intel·ligència i els seus principis per aconseguir el mateix que altres persones aconsegueixen amb diners, per exemple les putes.

Vaig entendre que odiaba els homes però que durant molts anys ho havia dut en secret, amb molt de compte. Els homes que odiava més eren els que m'intentaven donar consells, els que em deien que em volien salvar de la vida que duia. Els odiava més que als altres perquè es creien millors que jo i que em podien ajudar a canviar de vida. Adoptaven el paper de salvadors, un paper que no els havia sortit gens bé en altres circumstàncies. Es volien sentir nobles i importants i, en fer-ho, em recordaven que jo no era res.

El fet que jo rebutgés els seus intents nobles  de salvar-me, la meva insistència per seguir sent una prostituta, em demostraven que era el que jo triava i que tenia certa llibertat, com a mínim la llibertat de viure en una situació millor que la de moltes altres dones.

Sabia que els alts càrrecs polítics no saben acceptar la derrota davant de ningú, probablement perquè sempre arrosseguen una derrota interna.

... li vaig explicar que jo no sabia que era el patriotisme, que el meu país no només no m'havia donat res sinó que, a més, m'havia pres tot el que havia tingut, fins i tot l'honor i la dignitat.


Sabia que el meu ofici l'havien inventat els homes, que els homes eren els que controlaven els nostres dos móns, el de la terra i el del cel.

DEmà al matí ja no hi seré. Seré en un lloc que no coneix ningú. Aquest viatge a una destinació desconeguda, a un lloc que no coneix cap habitant d'aquesta terra, per molt rei o príncep o dirigent que sigui, m'omple d'orgull.

I quan s'arriba a la veritat, es deixa de tenir por de la mort. Perquè la mort i la veritat s'assemblen en el fet que per afrontar tant l'una com l'altra es necessita molta valentia. I la veritat i la mort s'assemblen perquè totes dues maten.

stardate: estima't una mica més

Soledad Voulgaris

stardate: la infanticida

com que és any del víctor català en vaig sentir parlar als mitjans i em va cridar l'atenció. el vaig posar a la llista de llibres per cercar. em vaig adonar de que no es podai trobar normalment a les lleixes de les llibreries: es veu que no era ni prou clàssic ni prou recent. tampoc el vaig trobar a les lleixes de la meva biblioteca (local). 

però hi havia un ocellet que va sentir el meu clam per la infanticida i el va buscar i trobar pel seu compte. així és com van arribar a les meves mans aquestes lectures estranyes: inesperadament, per sorpresa.

i mai no li ho podré agraïr prou perquè són boniques, tendres i molt agradables de llegir. alhora són terribles. mostren a dones valentes, decidides, heroïnes, i terriblement maltractades per la vida. són feministes.

stardate: feminisme de butxaca

Quan denunciem el masclisme no estem atacant cap home en concret, ni tan sols els homes en general. Entenem que no reproduïm actituds masclistes perquè siguem males persones, sinó perquè les trobem normals.Hem naturalitzat les desigualtats i costa molt fugir-ne. Però si ha de canviar alguna cosa, les dones hem de deixar de  tenir por d'assenyalar les desigualtats i els homes han de deixar de defensar-se com si es tractés d'una ofensa personal.

...

Quan ofereixes una tassa de te, l'altra persona pot acceptar-la o rebutjar-la. Si la rebutja, no cal que l'hi facis, ja que t'ha dit que no la volia. So l'accepta i us la preneu plegats, fantàstic. Si l'accepta però quan li portes ja no li ve de gust, pot ser que sigui frustrant, però no està bé tirar-l'hi per sobre. Si comença a prendre-se-la però no se la vol acabar, no se l´hi ha d'obligar. Si a mig prendre-se-la s'adorm o queda inconscient, no l'hi farem prendre amb un embut. Que un dia hagi volgut fer un te amb tu no vol dir que n'hagi de tenir ganes sempre o que et puguis presentar a casa seva amb el termo sota el braç. I així, anar fent.