Quan denunciem el masclisme no estem atacant cap home en concret, ni tan sols els homes en general. Entenem que no reproduïm actituds masclistes perquè siguem males persones, sinó perquè les trobem normals.Hem naturalitzat les desigualtats i costa molt fugir-ne. Però si ha de canviar alguna cosa, les dones hem de deixar de tenir por d'assenyalar les desigualtats i els homes han de deixar de defensar-se com si es tractés d'una ofensa personal.
...
Quan ofereixes una tassa de te, l'altra persona pot acceptar-la o rebutjar-la. Si la rebutja, no cal que l'hi facis, ja que t'ha dit que no la volia. So l'accepta i us la preneu plegats, fantàstic. Si l'accepta però quan li portes ja no li ve de gust, pot ser que sigui frustrant, però no està bé tirar-l'hi per sobre. Si comença a prendre-se-la però no se la vol acabar, no se l´hi ha d'obligar. Si a mig prendre-se-la s'adorm o queda inconscient, no l'hi farem prendre amb un embut. Que un dia hagi volgut fer un te amb tu no vol dir que n'hagi de tenir ganes sempre o que et puguis presentar a casa seva amb el termo sota el braç. I així, anar fent.
2 comentaris:
Assenyalar les desigualtats si; que els homes deixin de defensar-se com si fos una ofensa personal, també. I deixar d'atacar, també. Hi ha dones plenes de ressentiment que confonen feminisme amb una altra cosa que no sé com nombrar però que transmet un odi cap a tot el masculí.
Res que no sigui de sentit comú.
Publica un comentari a l'entrada