stardate: regals de nadal

aquest any m'ho han posat fàcil. tinc dos amics que acaben de publicar uns llibres interessantíssims. i què millor que aquests llibres per regalar ja sigui pel tió o pel reis!
són llibres ideals per a totes les edats. es poden regalar a les tietes i als avis, als adolescents, a les mares i pares de família, als joves i no tant joves. són una gran solució pel trencaclosques que sovint ens trobem de cara quan s'acosta nadal. ja sigui per la família, amistats properes o per aquells compromisos inevitables. només s'ha de tenir en compte alguna possible alèrgia al segón llibre entre aquells grups de gent amb aversió extrema al procés d'independència.

tots dos son baratets, i a més com que tots dos acaben de sortir, és fàcil trobar-los a les llibreries, o per internet, és clar!

"Epidèmies d'origen desconegut, antimatèria per mirar l'interior del cos, sang de color verd, malalties virtuals, un gen que ens fa estúpids, els remeis que feien servir els neandertals o els problemes de la medicina a l'espai, el trasplantament més fastigós imaginable, sagnies medievals i teràpies gèniques. La medicina és m olt més que la lluita contra el càncer i l'alzheimer. Des de la més remota antiguitat els humans hem lluitat contra les malalties en una història plena d'anècdotes que van des del més absurda fins a la més brillant."

"Ara mateix Catalunya és un país poc competitiu, molt endeutat i amb un excessiu nombre d?aturats. La independència no resoldria tots aquests problemes de manera automàtica, però permetria disposar dels recursos i els instruments de política econòmica necessaris per a l?objectiu al qual ha d?aspirar el país: una societat cohesionada i pròspera. Per arribar-hi, el model espanyol no és la via i, per als autors, la referència lògica que cal mirar ve del nord. Vuit països europeus de dimensions comparables a Catalunya ?Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, els Països Baixos, Suècia i Suïssa?, són dels més avançats del món socialment i econòmicament. De tots ells, el nostre país en pot extreure lliçons útils per sortir de la difícil situació en què ens trobem. Com Àustria o Dinamarca no preveu que el camí per acostar-se a aquells models sigui fàcil, perquè parteix d?una anàlisi realista dels problemes més rellevants que el país afronta, des de les pensions a l?energia, la seguretat, la salut, la tecnologia... Per a cadascun d?ells s?identifiquen els principals reptes i oportunitats de la Catalunya independent. Com Àustria o Dinamarca és un llibre que no pot deixar indiferent cap persona interessada en el futur de la nostra societat, sigui o no sigui favorable a la independència. El seu plantejament inclou propostes concretes sobre les quals tots els dirigents i tots els ciutadans de Catalunya s?hauran de pronunciar."

stardate: el ccn a molins de rei

aquest vespre l'albert pont, actual president del cercle català de negocis (ccn), presentarà el seu nou llibre addendum a la federació obrera de molins de rei. l'acte organitzat per l'anc de molins de rei començarà a les 8 del vespre.

aquest llibre parteix del supòsit que la secessió de catalunya (el trencament amb espanya) ja ha succeït i ofereix receptes que poden ser útils per la transició cap a la independència i pel disseny de les noves estructures d'estat.

abans l'albert pont havia escrit un altre llibre sobre les raons i els orígens del procés d'independència català actual: delenda est hispania. 

l'objectiu de tots dos llibres, com el de totes les conferències ofertes pel ccn, és el de desacomplexar el sobiranisme català, d'obrir les mentalitats i canviar les actituts.


"Perquè el procés continua inexorablement. La decisió ja està presa. No hi ha marxa enrere. No tornarem a l'estat anterior. La construcció de les estructures d'Estat no té aturador: hisenda pròpia, diplomàcia, banc central... Cal començar a dissenyar les estratègies per superar els riscos del procés, sent conscients que, mentrestant, l'Estat espanyol actuarà per ofegar, centralitzar i generar una involució en tots els àmbits que estiguin sota el seu control. La bona notícia és que cada vegada seran menys. I que nosaltres ja estem treballant en un escenari que ells ni tan sols han previst."

stardate: la fi d’un miratge

el primer cop que ho vaig veure em va impactar. eren uns dissenys molt bonics. línies rectes. colors molt vius. vaig pensar que eren dissenys nòrdics perquè em va recordar com van vestides les hostesses dels vols escandinaus. o potser només és així en la meva imaginació.

sempre m’ha agradat la combinació de colors atrevida que sovint fa la gent dels països freds i foscos quan es vesteix. sostinc la teoria que això ho fan amb l’objectiu de desafiar la foscor i el fred. la manca de sol fa que decideixin adornar les cases amb coses de colors vius i també que es posin roba de colors vius. o potser això també és una impressió només meva.

fins i tot el nom em va semblar nòrdic. ho vaig buscar per internet, i efectivament, la pàgina web em va sortir en anglès. de fet, no em vaig fixar que en un raconet de la pàgina també s’oferien les versions espanyola i basca. per això vaig continuar convençuda de que eren productes nòrdics.

engrescada amb la idea, vaig buscar una botiga i vaig anar a la descoberta de la línia de vestir que a partir de llavors faria meva. al veure-ho d’aprop ja no em va semblar tan ideal. a més no era gens econòmic. i també em va costar molt trobar la talla adequada. finalment vaig anar a mirar aquella etiqueta que està sempre amagada en una costura del costat esquerra de la peça (i que si no la talles a temps fa molta nosa) i allí vaig descobrir que els dissenys estaven fets al país basc i que tot estava fabricat a la xina.

llavors els meus ànims van desaparèixer del tot. fins que d’un racó de la consciència va sortir aquella veueta que sovint m’ajuda a recuperar l’optimisme i em va dir: és igual, pensa que ara costa trobar coses fetes a casa, però aviat serà impossible. més val que t’hi vagis acostumant.

em vaig comprar un jersei i una faldilla i vaig tornar relativament contenta cap a casa. el jersei es va estripar el primer dia que me’l vaig posar i la faldilla es va descolorir amb la primera rentada. no recomano gens la marca skunkfunk.

stardate: un altre lliurament

un cop més l’editorial comanegra em fa arribar un llibre acabat de sortir.

tot va començar aquí. la mar em va deixar un llibre: la llei del mirall. el vaig llegir, em va agradar, ho vaig escriure en un apunt, i llavors ... sorpresa: rebo un mail de l’editorial agraïnt-me la ressenya i oferint-me un altre llibre seu: els cireres al desembre. Vaig pensar que era un aconteixement tan especial que també va ser part d’un apunt.

tot això passava al 2011, i ara de sobte, rebo un altre mail de la mateixa editorial oferint-me un altre llibre: la felicidad de los dias tristes de jorge bucay.

aquest cop ja no és una sorpresa com la primera vegada, però em sorprèn igualment perquè no m’ho esperava després de tant temps. a més és en castellà, en comptes de català ... és diferent. i a més del jorge bucay, de qui ja havia llegit alguns llibres. confesso que els primers que vaig llegir em van interessar, i després els vaig començar a trobar lents, repetitius, una mica massa ensucrats. total, que d’entrada aquest llibre em feia una mica de mandra. però quan m’hi he posat me l’he llegit en un tres i no res. de fet és només un conte. però igual que la majoria de llibres d’aquesta col·lecció és molt interessat. és un conte que serveix de paràbola: t’hi sents fàcilment reflectit i et fa pensar sobre perquè fas el que fas i perquè l’altra gent fa el que fa.

stardate: sabatilles o mitjons

m'encanten.
fetes a mà a turquia.
regalades.
ben ajustades als peus.
calentetes.

stardate: notícies d'avui

1. l'atur.

L'atur registrat puja a Catalunya en 4.512 persones al novembre, fins als 638.344 desocupats
A l'Estat baixa per primer cop en 17 anys en un mes de novembre (-2.475), i ara hi ha 4.808.908 persones a l'atur
ARA, 3-12-2013

al novembre l'atur puja a catalunya i baixa a la resta de l'estat. 
això és la notícia. la veritat és que totes dues quantitats són molt petites. tant petites que no es poden considerar significatives, ni la catalana, i encara menys l'espanyola.
a més a més, donat que l'atur es comptabilitza amb els registres de l'inem, la taxa d'atur només reflecteix la proporció de la població activa que està cobrant el subsidi d'atur. perquè els aturats que ja no el poden cobrar no tenen cap necessitat d'estar registrats a l'inem, per tant no compten com aturats.
per tant, quan la taxa d'atur baixa només ens permet saber que hi ha menys gent registrada a l'inem. i això pot ser o bé perquè gent que estava cobrant de l'atur ha trobat feina o bé perquè gent que estava cobrant de l'atur ha acabat el subsidi.
per això, una explicació consistent amb aquestes dades és la següent: a catalunya encara hi ha gent que perd la feina i comença a cobrar de l'atur, mentre que a la resta de l'estat, els aturats fa tant temps que ho estan que ja van perdent la possibilitat de rebre subsidis.
la baixada de l'atur serà una bona notícia només si va acompanyada d'una pujada de l'ocupació. és a dir, només si alhora hi ha evidència de que s'han creat nous llocs de treball. mentre les notícies només parlin de empreses que tanquen o que redueixen personal, els números de l'atur són irrellevants.
però de totes maneres n'han volgut fer notícia



2. la corrupció.

Espanya, el segon país després de Síria on més augmenta la percepció de corrupció
A nivell europeu, se situa a la meitat inferior del rànquing de l'Índex de Percepció de la Corrupció de la ONG Transparència Internacional, per sota de Xipre i Portugal i per damunt de Lituània i Eslovènia
ARA 3-12-2013

espanya baixa deu llocs en el ranking de transparència durant l'últim any.
s'han publicat uns índex de corrupció que situen a espanya just per sota de brunei i polònia i just al davant de cap verd. i a nivell europeu per sota de xipre i portugal i per sobre de lituània i eslovènia.
com pot ser que mentre per la resta de països l'índex de corrupció és manté estable en el temps, a espanya faci aquest salt tan gran en només un any?
la corrupció no és pot medir directament ja que d'entrada no és observable. de fet només a vegades és observable.
els índexs de corrupció es construeixen a partir d'enquestes que es fan a empresaris i polítics involucrats en afers internacionals. és a partir de les impressions d'empresaris estrangers que negocien amb empreses o administracions espanyoles que es calcula l'índex de corrupció d'aquí. per tant, el canvi dràstic de l'índex de corrupció espanyol durant l'últim any només es deu al canvi d'opinió d'una gran part dels experts enquestats.
ara sabem del cas bárcenas, però fa molts anys que era el bárcenas era actiu i la gent no en sabíem res. aleshores espanya ja era un país molt corrupte, en part gràcies al bárcenas,  però com que ningú ho sabia els índexs de corrupció no ho reflectien. ara també sabem que a espanya, per molt corrupte que se't declari la justícia és molt lleu. per tant tothom sap que la corrupció surt molt barata i això només pot ser un indicador de que l'iceberg que no es veu deu ser mooolt gran.
clarament mai podrem saber del cert quanta corrupció hi ha en un país. l´únic que podem saber és que segur que n'hi ha més de la que s'ha descobert. de fet jo diria que la corrupció és com un iceberg del que només en veiem la punta. de totes maneres, el que sens dubte representa l'índex de corrupció és una mesura de la confiança de la resta del món en una administració. i per això amb aquest indicador ja n'hi ha prou per destrossar les esperances d'un país.

3. tertulians

molt sovint trobo les tertúlies dels matins a les ràdios avorrides. sempre tenen la mateixa estructura. tres o quatre persones amb diferents opinions. i cada una repeteix el seu sermó. mai ningú arriba a convèncer ningú altre. com si fos un guió de teatre. ho fan com a lloros. a vegades amb més gràcia altres vegades de manera més sosa. ho fan així que per això cobren. cada un deu cobrar per dir allò que ha pactat que diria. i ja està. és com una partida de parxís. als tertulians de seguida se'ls veu el color que fan servir, i el faran servir durant tota la partida. mai canviaran de color.
jo penso que ni la vida ni la política són com partides de parxís. que la comunicació entre la gent serveix per aprendre. i quan aprenem evolucionem, i això en pots portar a canviar d'idea. perquè clarament no podem assumir que hem nascut amb tot après!
però les tertúlies no són comunicació, són només comèdia: una representació teatral dels diferents punts de vista. serveixen per oferir a l'audiència tots els punts de vista possibles.
a una de les tertúlies d'avui hi faltava una persona: la posició unionista-pepera. per això ha estat més avorrida del compte.
de fet, com que cada vegada hi ha menys unionistes segurament cada vegada aquests tertulians són més escassos. i això potser far que cada vegada cobrin més!!!

stardate: no te’n pots fiar de ningú

fa uns anys vaig anar de visita a siria. em va agradar tant que al cap d’uns anys hi vaig tornar. damasc, alep, hamas, ... però sobretot palmira i el desert.

amb el guia de la primera visita hi vaig tenir algunes converses. de fet el vaig interrogar una mica sobre el país. tenia pinta de bona persona i semblava un noi raonable. no feia massa que tenien a baixar al-àssad com a cap de l’estat i n’estaven contents.

abans hi havia hagut el seu pare, que es veu que era molt pitjor. feia de dictador i havia preparat el seu fill gran, un amb pinta de ser un militar intransigent, per ser l’hereu. per ‘sort’ el germà gran va morir en un accident abans de que l’haguessin de patir.

aleshores el pare va replanificar l’herència i va anar a buscar al seu fill petit, el baixar. fins aleshores, aquest havia estat deslliurat de responsabilitats polítiques i mai havia volgut implicar-s’hi. de fet va estudiar medicina, va anar a l’estranger a especialitzar-se. es va casar i feia d’oftalmòleg. tot això ho va deixar per anar a subsituir al seu pare com a president de siria.

llavors encara la gent estava contenta amb el canvi. tenien esperances que amb el baixar les coses canviessin. i ja veus:

L'ONU implica Al-Assad en crims de guerra a Síria

Té proves que els càrrecs més alts del règim, inclòs el president, van autoritzar "crims de guerra i crims contra la humanitat"

ARA 2-12-2013