estàs en una reunió, fas una aportació, hi ha un breu silenci i després d'uns quants segons incòmodes un home o altre reprèn el fil just allà on ho havia deixat: "El que deia és que...". És ben bé com si no haguessis obert la boca, i acabes culpant-te a tu mateixa i als homes a l'exclusiu club del quals sembla que pertany el debat.
... la meva premisa bàsica és que el nostre model mental i cultural d'una persona amb poder continua sent decididament masculí.
... em pregunto si, en alguns llocs, la presència d'un gran nombre de dones als parlaments nacionals pot voler dir que allà és on no hi ha el poder.
No és fàcil fer encaixar les dones en una estructura que ja està codificada com a masculina; s'ha de canviar l'estructura.
1 comentari:
La màxima final és una realitat que visc dia a dia.
Publica un comentari a l'entrada