És curiós que a Frederic, en els moments àlgids de la seva aventura amb Rosa Trènor, se li esborrava la figura de la serva ex-amant i es veia més a la vora del cor l'entrevista amb el pare i el compromís amb la lletra de canvi; i ara que l'entrevista era imminent, que només l'en separaven cinquanta-set graons de marbre, no podia arrencar-se de la imaginació la cuina de Rosa Trènor, la gata espectral i la banyera amb tres dits d'aigua bruta.
...
... els perills de debò són gairebé sempre els que ataquen la salut física o la salut econòmica de les persones, perquè davant d'això la salut sentimental passa molt a segon terme
...
De vegades el tuf prové de les ànimes de les senyores del principal, que són completament mortes, i fan aquesta sentida d'ànima morta, amb la qual ni els corbs en volen saber res.
...
Pilar de Romaní i Miralles era la filla menuda dels Comtes de Sallent; va rebutjar una boda madrilenya que li proposava la família amb un nebot dels Medinaceli, perquè el nuvi, a més d'ésser castellà, era ensopit i tenia les dents verdes.
...
En canvi, aquella persona que si som de mena ganduls ens aguanta totes les caneries de la nostra manera d'ésser peculiar, que ens acompanya a passeig si en tenim ganes o a seure si no volem caminar, que té la suficient manca d'iniciativa per a anar al teatre que volem nosaltres, o per deixar-hi d'anar després d'haver-s'ho proposat, si nosaltres, en lloc del teatre, preferim les quaranta hores; la persona que posseeix el mèrit d'escoltar-nos i saber-nos escoltar, que ens contradiu quan volem o desitgem que ens contradigui i calla quan nosaltres ambicionem el silenci, la persona que mai no té un no, però usa la gràcia de fer veure que el té moltes vegades; la persona amb la qual hem conviscut anys i anys i ens es tan útil com unes sabates velles que descansen els peus després d'una gran caminada; aquesta mena de persona, si l'hem tinguda per amic, sense adonar-nos del seu valor -perquè l'hem considerada natural, com una dentadura sana o uns ulls ben desentelats-, el dia que per un atzar qualsevol ens trobem que desapareix del nostre camí normal i gris, aleshores ens passa que les estones se'ns fan interminables, que el nostre passeig, el nostre club, les nostres confidències, el nostre aperitiu, el nostre no fer res, i fins el nostre ensopiment, no són els d'abans; els manca aquella cosa que els falcava. La nostra vida és com aquelles taules de cafè que ballen, que són incòmodes, i no hi ha manera de prendre-hi res al damunt. Per substituir l'amic, que ho era des de la nostra adolescència, no tothom és bo; les dificultats són d'una classe més dura que quan es tracta de substituir una amant per una altra. L'hora de l'amor, la vida sentimental, sempre són fàcils de resoldre; en canvi, l'hora descolorida, la vida sense compensacions, la digestió lenta dels minuts despullats de pena i de glòria, o vestits amb les ombres de la tristesa de l'engrescament, són les que no es resolen així com així, i les que agraeixen més -perquè són les que més la necessiten- una col·laboració desinteressada.
...
Pat no sabia que la característica essencial d'una persona no es troba mai en la seva posició dintre la vida ni el concepte que les altres persones puguin tenir d'ella, sinó en la característica essencial que està en el fons secret de la persona, independent dels temps i de l'espai, de la mora i dels prejudicis.
...
La pràctica de l'amor, encara que els literats diguin el que vulguin, és monòtona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada