stardate: llàstima de cas palau i llàstima de dilema del presoner

llàstima que aquest any no faci cap curs de teoria de jocs perquè seria fantàstic poder il·lustrar el dilema del presoner amb les declaracions que estem sentit en el judici del cas palau.

tant millet com montull tenen dues possibles estratègies: explicar-ho tot o callar. si cap dels dos diu res tots dos se'n podrien sortir bastant fàcilment. si només un explica els detalls de les seves operacions corruptes, aleshores pot demanar que com a col·laborador amb la justícia li rebaixin la pena, i en aquest cas al que ha decidit callar li pot caure doble pena: per corrupte i per mentir. si tots dos declaren, es condemnen mútuament sense poder negociar cap rebaixa.

això últim és el que sembla que ha acabat passant, i això és exactament el que prediu l'equilibri de Nash. encara que durant mesos tots dos tenien l'oportunitat de pensar bé en quina seria la millor estratègia. encara que durant aquests mesos podien parlar i negociar entre ells i intentar posar-se d'acord. encara que potser ho van fer i fins i tot van adonar-se de que si tots dos callaven en podrien sortir més ben parats. tanmateix, tots dos han decidit confessar. i això Nash ho explica bé: si l'altre decideix callar, i jo confesso hi surto guanyant molt; si l'altre decideix confessar a mi també em convé confessar.

per això, llàstima que ara no estigui fent cap curs de teoria de jocs, i llàstima també perquè tal com va la justícia en aquest país potser tampoc els passarà gran cosa a la fi.