l'espectre de maria antonieta, manel

m'encanta!
la melodia fa un canvi de ritme que, cada vegada que el sento, em fa emocionar, i això és una cosa que em passa molt rarament.
la lletra la trobo fantàstica, i per variar li he trobat sentit, i a més és plena de frases immenses.


Clar que arriben dies on tothom li sembla imbècil i opta per callar.
Clar que si es concentra pot sentir perfums exòtics recorrent-li el braç.
Clar que es fa pesada amb els seus contes de carrosses que travessen prats.
No goseu jutjar-la des dels vostres cossos momentàniament tan vius i sans!

Que al tombant de vespre,
quan el sol se'n va,
Maria Antonieta
surt a investigar.
I travessa el trànsit
i es cola allà on vol
per fer por a nenes
i a homes sense son.
I amb altres espectres
es riu dels mortals
asseguda en punxes
de la catedral.

I sobrevolant París desert es diu:
«Maria, ets aquí, tan llesta com et penses i no veus com els records t'estan mentint,
t'estan mentint!».
I es diu:
«Maria, només tu saps com vas arribar a avorrir la vida a l'interior d'aquells jardins, d'aquells jardins!».