Al parer de l'Olive, la vida depèn d'allò que ella anomena "sotragades" i "sotraguets." Les sotragades són coses com ara el matrimoni o els fills, coses molt íntimes que et mantenen a flor d'aigua, tot i que amaguen corrents invisibles i perillosos. I és aquí on entren en joc els sotraguets, que també són molt necessaris: un caixer simpàtic a can Bradlee, posem per cas, o la cambrera del Dunkin' Donuts que sap com t'agrada el cafè.
...
Li agradaria dir-li: Mira, doctora Sue, aquí dins, al fons de tot, hi duc una cosa que de vegades se m'infla com el cap d'un calamar i escup una negror que se m'escampa tota per dins. Jo no he triat ser com sóc, prou pena tinc, però dono fe que el meu fill me l'he estimat de debò.
...
De vegades, com en aquell moment, l'Olive s'adonava que totes les persones del món s'esforçaven desesperadament per aconseguir el que necessitaven. Per a la majoria, es tractava de trobar una sensació de seguretat enmig del mar de pors i temors en què s'anava convertint la vida. La gent es pensava que l'amor els garantiria aquesta sensació i potser era cert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada