stardate: classificacions

podríem pensar que durant els mesos que va durar la negociació entre partits polítics per la formació del govern tothom patia. alguns patien per por de que no es formés un govern independentista i altres patien per por de que es formés un govern independentista.

un cop es va formar el govern, jo diria que podem pensar en una nova classificació. ara per una banda hi ha aquells que es van alegrar molt de que s'aconseguís formar govern, i els agrada el nou govern perquè veuen que és la garantia de que el procés va endavant.

per altra banda hi ha aquells a qui el nou govern no convenç, no els agrada. d'aquests n'hi ha alguns que no volen la independència i per això no els agrada. són els unionistes de sempre. n'hi ha d'altres que volen la independència i no es creuen que aquest govern ens la pugui proporcionar. en aquest grup hi podem trobar aquells que encara esperen que sigui l'anc qui resolgui el tema, els eternament utòpics. i també hi trobem aquells que creuen que això ja no té solució, els hiper-pessimistes.

finalment, com deia algú, la gent la podem classificar en tres tipus: els que saben comptar i els que no en saben.

stardate: més electoralisme

durant la campanya del 20d un col·lega em deia que segons ell, tots els indepes haurien de votar podem, o en comú podem, perquè era l’únic partit que demanava explícitament un referèndum.

em va semblar una opinió super-naif. de fet, podem segueix tenint un punt que fins ara ha estat inamovible en les seves negociacions sobre un possible referèndum. però en cap moment han aclarit com seria aquest referèndum, què preguntaria, qui votaria, si seria o no vinculant, ... tot continua molt confús.

imagino que poc es podia pensar podem que aquesta història del referèndum li vindria tan bé.  segons la meva opinió el millor dels possibles escenaris per podem en aquestes negociacions és aquell en el que podem apareix com fent tot el que pot per formar govern, però les  forces establertes no volen formar govern amb el suport de podem. i així tant si s’han de repetir les eleccions com si es forma un govern clàssic, en les properes contestes electorals podem pujarà més del que mai s’hauria imaginat. precisament la seva proposta ambigua de referèndum, que no convenç a ningú, ara li està proporcionant la possibilitat de que aquest escenari favorable acabi sent el real.

stardate: muriel

em va fer classes a primer de carrera, la introducció a l'economia. després de gran vaig coincidir amb ella breument en el departament, en el gimnàs, i en alguns actes d'òmnium. però la part que em va impactar més van ser les seves intervencions com a promotora del procès. i ara, cada cop que veig, sento o llegeixo respostes al seu llegat m'emociono. gràcies per tot, muriel.

stardate: vergonya!!!

per l'escola que té un pederasta denunciat i declarat entre el seu professorat i no diu res per por de perdre la clientela.


pels jutges que posen a la presó a uns titellaires per fer titelles


per adif que té uns instal·lacions descuidades i roinoses i en culpa als mossos


això són les notícies recents, que posen de manifest la pena que fa aquest país.

però també vergonya per l'amo dels cines que et ven (per tres euros) una targeta amb la qual després si vas al cine et fa un descompte. a veure: jo voldria pensar que al cine em fan pagar un preu just, que no intenten robar-me tal i com m'hi atanso. si el preu just és 4, feu-me pagar 4 i si és 6, feu-me pagar 6. i si em voleu fer un regal, jo l'acceptaré, és clar. però fer-me pagar tres euros per després fer-me pagar igualment el preu que els sembli ho trobo un atracament!

stardate: per un moment em va entendrir ...

però només va ser un moment.
va ser quan aquell periodista el va trucar i li va dir que era el puigdemont. i el pobre rajoi s'ho va creure.
no em va entendrir el fet que l'enredessin, no. em va entendrir el sentir al rajoi al natural, com a persona, i descobrir que no és ni un mal educat, ni un malalt del cap, ni res d'això. 
em va semblar un senyor entranyable. i se'm va fer estrany que també fos aquell que sempre diu que no.
tanmateix coincideixen.
i avui sento al senyor entranyable que molt entranyablement es queixa de que el psoe no és que no vulgui pactar sino és que no vol ni parlar amb el pp. OMG!!!
com pot ser una cosa així, senyor rajoi? no s'havia vist mai ... o sí? no era vosté que no volia acceptar cap proposta de catalunya? no era vostè que no volia ni parlar-ne?

mira, em recorda a la història d'un croissant de xocolata