stardate: les belles imatges

la meva primera aproximació a simone de beauvoir i m'he quedat bocabadada. és una novel·la interessantíssima. escrita en els anys seixanta encara és molt viva. en vull més!

Socialistes o capitalistes, a tots els països l'home es troba esclafat per la tècnica, alienat pel seu treball, encadenat, embrutit. Tot el mal ve d'haver multiplicat les seves necessitats en lloc de contenir-les com calia; en compte de perseguir una abundància que no existeix i que potser no existirà mai, hauria d'hagut d'acontentar-se ambbun mínim vital, com encara fan certes comunitats molt pobres -a Sardenya, s grècia, per exemple- on les tècniques no han penetrat i que el diner no ha corromput. Allí la gent coneix un benestar auster perquè certs valors han estat preservats, uns valors realment humans, de dignitat, de fraternitat, de generositat, que donen a la vida un gust únic. Mentre continuem creant noves necessitats, veurem multiplicades les frustracions. Quan començà la decadència? El dia que vam preferir la ciència a la saviesa, la utilitat a la bellesa. Amb el Renaixement, el racionalisme, el capitalisme, el cientificisme. Admetem-ho. Però ara que hem arribat on som, què farem? Provar de ressuscitar en nosaltres, entorn de l'home, la saviesa i el gust per la bellesa. Només una revolució moral, i no pas social ni política, ni tècnica, ens conduiria novament a la veritat perduda. Si més no cadascú pot operar pel seu compte aquesta conversió: aleshores un accedeix a la joia, a despit d'aquest món d'absurditat i de desordre que ens encercla.


- Voleu que us digui perquè tots aquests senyors tan ben educats es converteixen en bèsties quan porten el cotxe?
- Per què?
- Perquè són bèsties.

Veiem les Actualités, les fotos de Match, i les anem oblidant, les unes darrere les altres. Quan les tornem a veure totes plegades, restem una mica sorpresos. Cadàvers sagnants de blancs i de negres, autocars trabucats al fons d'un barranc, vint-i-cinc infants assassinats, d'altres destrossats, incendis, carcasses d'avions estavellats, cent deu passatgers morts d'un cop, ciclons, inundacions, països enters devastats, pobles en flames, motins racials, guerres locals, desfilades de refugiats espaordits. Era tan lúgubre, que al capdavall un tenia gairebé ganes de riure. Cal remarcar que assistim a totes aquestes catàstrofes confortablement instal·lats al nostre ambient familiar, i no és pas veritat que el món exterior hi faci intrusió: només percebem imatges netament reflectides a la petita pantalla i que no tenen llur pes de realitat.

stardate: felices festes!

stardate: per fer memòria

stardate: una lectora nada común

el títol m'havia cridat l'atenció i quan el vaig veure a la biblioteca me'l vaig fer meu. és un encant de llibre, molt curtet, interessant i divertit. no es pot demanar res més.

La reina no tardó en llegar a la conclusión de que probablemente lo mejor era conocer a los escritores en las páginas de sus novelas, y más bien, como productos de la imaginación del lector, al igual que los personajes de sus libros.No parecían agradecer que alguien hubiera tenido la gentileza de leer sus escritos. Al contrario, parecían haber tenido la amabilidad de escribirlos.

...

Además los libros, como sin duda sabe, no suelen inducir a la acción. Los libros, por lo general, sólo nos confirman lo que, quizá involuntariamente, ya hemos decidido hacer. Leemos un libro para que nos confirme nuestras convicciones. Un libro, por así decirlo, cierra el libro.

stardate: una relacion pornografica

una gran peli




res de pornografia, real com la vida mateixa!

stardate: elif shafak

l'he descobert avui en unes declaracions que han reproduït al programa de la terribas i que podeu trobar en aquest enllaç (aqui a partir del minut 24).

és una escriptora turca que pel que sembla diu les coses tal com les veu i les veu molt clarament. 

m'ha interessat de seguida i ja he començat a buscar llibres seus i informacions diverses. 

en seguirem parlant ...

stardate: regal de nadal

un llibre sempre és un bon regal, i aquesta any ja el tinc:

molt interessant, i entretingut com una bona novel·la.
escrit pel popular autor del blog centpeus

stardate: bufanda estrelles

stardate: leonard cohen

stardate: montserrat roig

avui fa 25 anys de la seva mort. i sí, la seva obra segueix molt vigent. potser 25 anys, encara que semblin molts anys, no són tants com per que el món canvii. per això les seves reflexions i opinions encara són molt actuals. potser era molt avançada en el seu temps. segurament avui seria considerada més acceptable i menys trencadora del que va ser.

ahir vaig assistir a la presentació d'un llibre sobre la seva vida i obra. com és habitual en aquests casos tothom que va tenir la paraula la va elogiar, però de seguida van aflorar els egos de tots els presents i van aconseguir deslluir i molt l'acte. 

el que no em va convèncer va ser:
- que el seu fill tingués un paper destacat per elogiar la seva mare. quina validesa pot tenir l'opinió d'un fill, pel fet de ser fill i res més?
-que parents i amics critiquessin obertament i de mala manera algunes de les biografies publicades, i fins i tot posessin de relleu algunes mancances del mateix llibre que es presentava.
-que els comentadors parlessin més d'ells mateixos que de la protagonista

stardate: em dic lucy barton

“Sempre he estat a mercè de l’amabilitat dels desconeguts.” A molts de nosaltres ens ha salvat moltes vegades l’amabilitat dels desconeguts, però al cap d’un quant temsps la cosa sona suada, com un adhesiu d’aquells amb missatge que es posen al para-xocs del cotxe. I això és el que m’entristeix, que una frase tan bonica I tan certa es faci server tant i tan socint que acabi adquirint el so superficial d’un adhesiu que proclama maxims des del para-xocs del cotxe.

He après el següent: les persones es cansen. La ment o l’ànima o com sigui que anomenem aquella cosa de les persones que no és només el cos arriba un dia que es cansa, I això, he conclòs, és –sovint, gairebé sempre- la natura que ens està donant un cop de mà.

… m’interessen els mecanismes que trobem per sentir-nos superiors a una altra persona, a un alter grup de persones. Passa a tot arreu i a tota hora. En diguem com en diguem, jo crec que és la part més baixa de la nostra persona, aquesta necessitate que tenim de trobar algú que puguem menysprear.

Sóc conscient, però ara encara només a penes, d’haver fet el ridicule en certes occasions, i tot plegat es redueix sempre a la mateixa sensació de quan era petita: a la sensació que em faltava un munt de coneixements del món que no es poden acabar de suplir mai.

… ens va recorder que no sabíem mai, i que mai sabríem, el que era entendre del tot una altra persona.

“Només tindràs una història –va dir-. Reescriuràs aquesta única història de mil maneres diferents. Que la història no et sigui mai motiu de preocupació. Només en tens una.”

stardate: la bufanda!

doncs si, és una frikada, però m'encanta.

me la vaig imaginar, la vaig dissenyar, la vaig fer, i finalment, l'he estrenat!

stardate: jungho lee

aquesta és la meva selecció

i aqui n'hi ha moltes més


http://culturainquieta.com/es/arte/ilustracion/item/10885-las-delicadas-y-surrealistas-ilustraciones-de-jungho-lee.html

stardate: catalunya experience i la batalla de l'ebre

aquest episodi de catalunya experience m'ha semblat super emocionant!




Germans Green: En aquest capítol la Ivana Miño acompanya la Katie Green i al seu germà Barney per les Terres de l'Ebre. Un territori molt lligat a la seva història i a la de la seva família. L'avi va morir al front de l'Ebre.


http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/catalunya-experience/germans-green/video/5622805/

stardate: cristina de suècia

una gran història

a cronos (tv3) una reina lliure


Cristina de Suècia: Una reina lliure: Després de la mort del seu pare, Cristina es converteix en la reina de Suècia amb només sis anys. Educada severament per regnar com un home, quan arriba a l'edat adulta decideix trencar amb tot. Abdica del tron, abjura de la fe protestant i fuig a Roma a la recerca de la felicitat. En aquest docudrama revivim la història insòlita d'una dona que al segle XVII va decidir ser lliure.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/cronos/cristina-de-suecia-una-reina-lliure/video/5625647/

"vaig nèixer liure, vaig viure lliure i moriré lliure"

stardate: volar en globus

per volar el globus pel bages, l'anoia, els pirineus, l'empordà, el mont-sec, ... o fins i tot per casa vostra

globus kon tiki és una experiència molt recomanable!

http://www.globuskontiki.com/

stardate: mansplaining

Seguro que te ha pasado. Estás hablando en un grupo, eres tú la experta en un tema, pero un condescendiente varón te lo explica a ti. Te quedas callada, por no resultar maleducada y piensas… ¿Por qué me habla como si fuera tonta? Esos hombres que necesitan explicarles las cosas a las mujeres, corregirlas porque sobre “eso” ellas no saben demasiado… ya tienen su libro. Se llama “Los hombres me explican cosas“, y lo publica la mujer que ha generalizado precisamente el término que define esto: “mansplaining”.

http://tribunafeminista.org/2016/09/los-hombres-que-necesitan-explicarles-las-cosas-a-las-mujeres/


n'he trobat tants d'aquests homes que no em ve gens de gust llegir aquest llibre, em posaria de mal humor.
però m'ha agradat molt llegir la ressenya i saber que existeix.

stardate: olive kitteridge

Al parer de l'Olive, la vida depèn d'allò que ella anomena "sotragades" i "sotraguets." Les sotragades són coses com ara el matrimoni o els fills, coses molt íntimes que et mantenen a flor d'aigua, tot i que amaguen corrents invisibles i perillosos. I és aquí on entren en joc els sotraguets, que també són molt necessaris: un caixer simpàtic a can Bradlee, posem per cas, o la cambrera del Dunkin' Donuts que sap com t'agrada el cafè.

...

Li agradaria dir-li: Mira, doctora Sue, aquí dins, al fons de tot, hi duc una cosa que de vegades se m'infla com el cap d'un calamar i escup una negror que se m'escampa tota per dins. Jo no he triat ser com sóc, prou pena tinc, però dono fe que el meu fill me l'he estimat de debò.

...

De vegades, com en aquell moment, l'Olive s'adonava que totes les persones del món s'esforçaven desesperadament per aconseguir el que necessitaven. Per a la majoria, es tractava de trobar una sensació de seguretat enmig del mar de pors i temors en què s'anava convertint la vida. La gent es pensava que l'amor els garantiria aquesta sensació i potser era cert.

l'espectre de maria antonieta, manel

m'encanta!
la melodia fa un canvi de ritme que, cada vegada que el sento, em fa emocionar, i això és una cosa que em passa molt rarament.
la lletra la trobo fantàstica, i per variar li he trobat sentit, i a més és plena de frases immenses.


Clar que arriben dies on tothom li sembla imbècil i opta per callar.
Clar que si es concentra pot sentir perfums exòtics recorrent-li el braç.
Clar que es fa pesada amb els seus contes de carrosses que travessen prats.
No goseu jutjar-la des dels vostres cossos momentàniament tan vius i sans!

Que al tombant de vespre,
quan el sol se'n va,
Maria Antonieta
surt a investigar.
I travessa el trànsit
i es cola allà on vol
per fer por a nenes
i a homes sense son.
I amb altres espectres
es riu dels mortals
asseguda en punxes
de la catedral.

I sobrevolant París desert es diu:
«Maria, ets aquí, tan llesta com et penses i no veus com els records t'estan mentint,
t'estan mentint!».
I es diu:
«Maria, només tu saps com vas arribar a avorrir la vida a l'interior d'aquells jardins, d'aquells jardins!».

stardate: cançó del dubte, manel

stardate: llibres de l'estiu

stardate: harper lee

una descoberta en dos temps:

primer veure la peli de la primera part, que entre el gregory peck i l'argument, t'abdueixen des de bon començament i no et deixen anar fins que s'acaba.

després continuar la història llegint la segona part. 

total: una gran experiència!

De vegades hem de matar una mica per poder viure, i quan no... quan les dones no ho fan, ploren a la nit fins que cauen adormides...

sempre és fàcil mirar enrere i veure què érem ahir, o fa deu anys. És difícil veure el que som ara. Si pots dominar aquest truc, te'n sortiràs.

El prejudici, que és una paraula lletja, i la fe, una de bonica, tenen un element en comú són dues coses que comencen allà on  acaba la raó.

...el moment en què els amics et necessiten és quan estan equivocats, Jean Louise. No et necessiten quan ho fan bé...

stardate: sally nixon

la meva selecció:

més aquí i aquí.

stardate: gilead

després de llegir lila, de la mateixa autora, em van venir moltes ganes de llegir-lo.

lila em va agradar molt, tot i que ara me n'adono que no en vaig escriure cap apunt. és la història d'una nena-noia-dona que en un moment es troba un pastor (capellà) d'un poble d'iowa, s'hi casa i te un fill.

lila és el tercer llibre d'una trilogia d'aquesta autora sobre històries del mig oest americà.

gilead és el primer llibre d'aquesta trilogia. és una carta que el marit de la lila escriu pel seu fill. li explica la seva vida per carta, perquè la llegeixi quan el nen sigui gran, ja que el pastor és bastant vell quan el nen neix. o sigui que en un sentit és la mateixa història explica des d'un altre punt de vista. no és ben bé així, però una mica sí.

encara que gilead va guanyar el premi pulitzer i lila em sembla que no, jo em quedo amb lila. i encara que gilead va ser escrit abans, jo llegiria lila abans, perquè així la història de gilead es fa molt més interessant.

I realize there is nothing more astonishing that a human face. [...] But this is truest of the face of an infant. I consider that to be one kind of vision, as mystical as any.

I know you will be and I hope you are an excellent man, and I will love you absolutely if you are not.

That is how life goes --- we send out children into the wilderness. Some of them on the day the are born, it seems, for all the help we can give them. Some of them seem to be a kind of wilderness unto themselves.

the worst eventualities, can have great value as experience. An often enough, when we think we are protecting ourselves, we are struggling against our rescuer.

It is worth living long enough to outlast whatever sense of grievance you may acquire. Another reason why you must be careful of your health.

There are two occasions when the sacred beauty of Creation becomes dazzling apparent, and they occur together. One is when we feel our mortal insufficiency to the world, and the other is when we feel the world's mortal insufficiency to us.

... that precious things have been put into our hands and to do nothing to honor them is to do great harm. And therefore, this courage allows us, as the old men said, to make ourselves useful. It allows us to be generous, which is another way of saying exactly the same thing.

stardate: la llibreria ambulant

confesso que m'ha agafat en un dia que tenia molt temps per la lectura, però estic convençuda de que si hagués estat així també l'hauria llegit molt seguit. és molt mono. és com un conte que t'enamora.



el que la gent necessita són llibres bons, senzills, sincers, alguna cosa que els arribi al cor, que els faci riure i tremolar, i que els permeti deixar de pensar en la petitesa d'aquesta bola de blat de moro que va rodant per l'espai sense cap objectiu! I alguna cosa que els esperoni a mantenir la llar de foc ben escombrada, amb la llenya ben apilada, i els plats nets, eixugats i desats. La persona que aonsegueix que la gent del camp llegeixi alguna cosa que valgui la pena fa un veritable servei a la nació.

...

Per què el misteri transcendent de fer pa m'havia mantigut tant de temps cega als misteris del sol, el cel i el vent entre els arbres?

...

Quina mena d'absurdes víctimes de desitjos contraposats som els humans! Si un home s'instal·la en un lloc, anhela vagarejar; quan vagareja, anhela tenir una llar. I, tanmateix, el conformisme és bestial: totes les coses grans de la vida han estat fetes per persones que se sentien insatisfetes.

stardate: creixent

stardate: cites

en general m'agrada la sèrie. però hi ha un part d'aquest capítol que m'ha meravellat. la part del trio. i no pel trio. i tampoc perquè hi surti el julio manrique. sinó pel paper del guillermo (el tercer del trio) i per tot allò que li fa sentir a ella. enveja cotxina, sí.

stardate: l'integrista reticent

el vaig veure a la llibreria i em va cridar l'atenció. em van venir ganes de llegir-lo de seguida. em va enganxar des del començament. m'ha encantat!

Princeton em va fer la sensació que la meva vida era un pel·lícula en la qual jo era el protagonista i on tot era possible. "Tinc accés a aquest campus tan bonic," pensava, "a professors que són gegants en els seus camps i a companys d'estudis que són els futurs filòsofs reis."

Se'm van presentar un seguit de possibles alternatives: podia apartar els ulls de cop, i amb això demostraria no només que l'havia estat mirant sinó que a més a més m'incomodava la seva nuesa; podia, després d'una pausa breu, desviar la mirada com aquell qui res, com si veure-li els pits hagués sigut la cosa més natural del món; podia continuar mirant, comunicant d'aquesta manera la meva admiració pel que ella em mostrava; o podia, amb una referència literària oportuna, fer-li notar que hi havia un passatge al Palomar en què es descrivia perfectament quin era el meu dilema.

Perquè vaig créixer a l'altra banda. M'he passat mitja  vida fora la botiga de caramels i mirant cap a dins.

Però en aquell moment els meus pensaments no van ser per a les víctimes de l'atac --la mort a la televisió em commou més quan és ficció i passa a personatges amb qui he construït una relació al llarg d'uns quants episodis--, no, vaig quedar absort pel simbolisme de tot plegat, pel fet que algú hagués fet agenollar, de manera tan visible, els Estats Units.

"Les ruïnes proclamen que l'edifici era bell"

stardate: més ganxet