arribo més aviat del compte i vaig cap al bar
a fer un cop d’ull. encara no ha arribat ningú dels que espero però allà et
veig a tu.
envio un parell de watsaps i em dirigeixo cap
a la porta de sortida. i allà estàs tu, enfeinat amb el teu mòbil.
surto al carrer i de seguida m’adono que tu
surts darrera meu. continues enfeinat amb el mòbil. ara sembla que estàs
trucant a algú. o potser només ho fas veure.
mentre m’espero que arribin et vaig seguint
dissimuladament amb la mirada. segueixes parlant pel mòbil però no t’allunyes
gaire d’on sóc jo.
van arriben i quan ja hi som totes anem cap al
bar. i tu també. perquè mentre fem cua per demanar, veig que estàs al nostre
darrera.
finalment és l’hora, i mentre fem cua per
entrar, apareixes de nou i entres darrera nostre.
quan ja estic al meu seient veig que tu en
busques un just darrera meu, i jo em faig il·lusions. però llavors algú et diu
que et toca seure a l’altre banda de la fila. llàstima!
des d’on sóc només et puc veure de reüll. hi
ha gent que et saluda. alguns semblen fans. altres semblen relacions més
professionals.
s’apaguen el llums i comença l’obra. l’obra
m’absorbeix, molt. Només de tant en tant
et penso i em giro per un instant.
a la sortida ja et perdo. L’obra ha estat molt
emocionant. Totes tenim moltes coses per comentar. i tu ja només ets al darrera
dels meus pensaments.
fa temps em vaig fixar en tu. de lluny et
trobo molt interessant i penso que de prop et trobaria molt seductor. per això
la sensació de que potser em seguies i tímidament em buscaves em va fer
somniar.
1 comentari:
oh! quina ràbia que et toqués tan lluny!!!
més teatre, i aviam si tornes a coincidir!!!
Publica un comentari a l'entrada